PAU, TOLERÀNCIA...
L'últim dia de l'any va ser el dia internacional de la Pau. Pau, solidaritat, tolerància... crec que tot es resumeix en el respecte als altres. Perquè, malgrat les diferències , tothom té els mateixos drets i deures.
L'últim dia de l'any va ser el dia internacional de la Pau. Pau, solidaritat, tolerància... crec que tot es resumeix en el respecte als altres. Perquè, malgrat les diferències , tothom té els mateixos drets i deures.
Els infants que aquests dies han tingut de tot i més i que acaben jugant amb les capses de les joguines, haurien de pensar en els que potser també jugaran a estirar una capsa lligada amb un cordill, però perquè no tindran res més. Trobo que aquest poema de la Joana Raspall és molt addient, per fer-los reflexionar i que s'adonin de la sort que tenen.
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
I diries "sí",
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d' altra mena;
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs, de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa,
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
I diries "sí",
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d' altra mena;
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs, de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa,
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall
M. Roser Algué Vendrells
Gràcies per estimar tant l'obra de la meva mare.
ResponEliminaÉs que a mi em produeix molta tendresa, suposo que em recorda a la meva...
ResponEliminaPetons,
M. Roser