Ara que ja torno a sortir a fer algun vol per observar la natura, m'adono que a vegades ens despista... Normalment, aquí, el temps més fred és la primera quinzena de gener, però aquest any, els primers dies del mes, feia un bo que enamorava i, és clar, algunes plantes ja havien tret les seves gales primaverals... Feia molt que no havia vist florir tan aviat les mimoses amb un grog intens i enlluernador i els ametllers, que és el primer arbre fruiter que ens alegra amb les seves flors d'un blanc rosat. Però, ves per on! els arbres han tingut un petit ensurt que, mai millor dit, els ha deixat glaçats! Finalment, seguint la tradició, la setmana dels barbuts ( 2a de gener) s'ha acabat tal com calia, amb caramells de gel arreu. Què passarà amb els ametllers, se'n sortiran? Potser quan el sol els torni a acaronar, la saba resurgirà de nou amb més força. Caldrà esperar i penso que seria una pena que, a la tardor, no ens poguessin obsequiar amb unes delicioses ametlles per a fer panellets i d'altres delicies per llepar-se'n els dits!!!
LLàstima que la tecnologia no ens permeti encara disfrutar de l'aroma d'aquestes flors, un autèntic regal sí no estem encostipats, és clar!!!
M. Roser Algué Vendrells
Captar tots aquests matisos naturals que tenim a la vora és un privilegi, Roser.
ResponEliminaAprendre els noms de plantes, animalons, arbres, roques, un entreteniment que alegra i que alhora enriqueix la literatura.
recomforta veure que encara estem lligats a la natura, tot i la tecnologia
ResponEliminasalut i peles
Gràcies Olga, a mi m'agrada molt observar la natura i no perdren cap dels seus matisos, potser perquè els meus pares eren de pagès i em van ensenyar a estimar-la i respectar-la.
ResponEliminaAra ,malgrat viure a Esplugues de LLobregat, tinc la serra de Collcerola a tocar i puc fer-hi bones passejades acompanyada d'olors i colors...
na abraçada,
M. Roser
Totalment d'acord Gregori. En el meu cas, estic lligada del tot a la natura, la tecnologia és com una
ResponElimina"assignatura obligada".
Benvingut a les meves Petiteses.
Una abraçada i també salut, sobretot, les peles ja vindran...
Quan la natura s'avança de manera enganyosa, ens sorpren amb regals com els que has percebut.
ResponEliminaSegur que per a tu ha estat un esclat especial de formes i colors.
Una abraçada, Rose.
Ai Pilar, la natura ens en fa tants de regals que de vegades ens sembla que no ens els mereixem, peò si l'estimem ella és molt agraïda i sempre correspon amb escreix.
ResponEliminaUna abraçada també per a tu,
M. Roser
La natura ens podria guarir de alguns dels nostres mals actuals, caldria fer això que has fet tu, M.Roser, gaudir-la i estimar-la, ser més "naturals".
ResponEliminaPetons :))
Hola Empar, tens raó, però la gent passa una mica i només s'aferra al que és pràctic.
ResponEliminaDe tant de tant, tothom s'hauria de parar una estoneta a olorar una flor, escoltar el cant d'un ocell, contemplar una corrua de formigues...
Una abraçada,
M. Roser
Se m'acut allò que deien abans: primavera d'hivern. Aquell retorn tan bell.
ResponEliminaBona nit, Roser.
És veritat Jordi, jo també ho havia sentit a dir...ser de nissaga de pagessos, et dóna un vocabulari força ric.
ResponEliminaBona nit també i bells somnis,
M. Roser
Bon senyal que ja estiguis aquí mostrant-nos i fent-nos reflexionar sobre els regals de la Natura!!
ResponEliminaMe n'alegro molt!!
Tot i que la tecnologia no ens permeti sentir la olor, el sol fet de mencionar-les ja has fet que m'ho imagini i ho disfruti.
Gràcies per aquest regal!!
Una abraçada molt forta
La natura i la literatura smpre han casat molt bé.
ResponEliminaVeig les plantes que ens has deixat i tinc tentacions d'agafar-les.
Un plaer tornar a passar per ací.
B7s
Joana
Hola Montse, no et pensis, estic devant d'aquest trasto, més del que caldria, però emb vaig animant i...Els que tenim les arrels a les zones rurals, de vegades ens sembla que en formem part de la natura. Tanca els ulls visualitza les flors i quedaràs tota perfumada. ( sinó sempre pots fer una reclamació)
ResponEliminaMolts petons,
M. Roser
Hola Iris, de veritat que aquests dies les he vistes així i, fins i tot n'he collit un brotet, petitet perquè a mi m'agrada molt aquella dita que diu: "No cullis les flors i elles alegraran el teu camí" i jo hi afegeixo "i el dels altres".
ResponEliminaT'he n'envio unes quantes amb una bufada,
M. Roser