PER  MOLTS  ANYS  GLÒRIA

Un dia de primavera, va néixer una nena rosseta. Els seus plors eren fets de llàgrimes de poema. Va ser com un esclat de joia i les flors van voler fer-li companyia i van cridar els ocells, perquè li cantessin una cançó de bressol...

Ara que ja ha viscut moltes primaveres (setanta en total) les flors segueixen fent-li companyia i la música és un dels seus amors...

Gessami

Lilà

Orquídea

Rosa

Ibiscos

Amaril·lis

Avui s'escolta

la parla de les flors.

-Farem un pom-

diuen totes contentes,

amb els millors colors.

                          

                           Gessamí, perquè és amable

                           Lilà, per la innocència 

                           Orquídea,  per la bellesa

                           Rosa , perquè és amorosa

                           Ibiscos,   per  apasionada

                           Amaril·lis,  per  coqueta...  

M. Roser Algué Vendrells

LA  SIRENA  ESTÀ  TRISTA... 

Si enyores el pastor

sirena marinera, 

comparteix amb la mar

tota la teva pena.

Si a l'hora del capvespre

de cara al sol ponent,

se t'escapa una llàgrima,

digues:- ha estat el vent!

M. Roser Algué Vendrells

                  EL  PEIX  I  L'ORENETA  
                     

El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:

-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.

-Tens l’aigua ben transparent...

-Més ho és l’aire que respires.

Jo no veig el sol ixent

i tu cada dia el mires.

-Tu veus nacres irisats,

coralls i perles polides.

Som en dos mons separats;

són diferents nostres vides.

-Tu tens l’ala lliure i neta.

-Tu, l’escata de colors;

peix, no siguis envejós!

-M’agrades tant, oreneta!

-Doncs si treus cada matí

el capet fora de l’ona,

ens mirarem una estona.

També m’agrades a mi!

             Joana Raspall

Aquí teniu el conte de l'oreneta. Cliqueu!

M. Roser Algué Vendrells

PRIMAVERA

Del jardí més bell

et duré margarides.

Són com petits sols.

Il·luminant la verdor,
de primavera tendra.
La Papallona ha arrodonit aquest petit poema, gràcies.

Al bloc Petiteses ha arribat la primavera en forma de desfilada infantil. Els nens i nenes, semblen  autèntics professionals i porten uns modelets molt "guais". Vull veure com va la vostra intuïció: una d'aquestes personetes és la meva reneboda.
Quina és?...
La solució d'aquí uns dies...
Per visualitzar la desfilada, cliqueu aquí:
Fotos Cocoliko (Primavera 2013)

Gràcies a tothom per seguir el joc, i felicitats a les dues que ho han endevinat, no era fàcil, però...

A la Roser li agraden les diferències...O sigui que la filla de la meva neboda és aquesta!!! Es diu AINA  MALAIKA

M. Roser Algué Vendrells.

SÚPLICA AL VENT I LA PLUJA

Vent...

no bufis amb força

que la neu tremola,

talment una núvia

amb el vestit blanc;

tot ell esquitxat

de fines espurnes,

de perles precioses

i cristalls brillants.

Si suau remoreges

el polsim que aixeques,

és un vol d’estrelles

sota un cel daurat.

Si furient rebufes

i embrutes ses gales,

no serà una núvia

digna d’estimar.

I el sol de la tarda

que l’ha vista blanca,

tenyint-la de rosa

sense cap recança,

no l’enyorarà.

Pluja...

no ploris gaire,

que les teves llàgrimes

marciran l’encís

de la blanca amant.

Tes perles salades

seran com espases,

que aquesta blancor

aniran desfent.

I quan a l’albada

el sol, galant nuvi,

cerqui l’estimada

per  poder-la fondre

en tendra abraçada,

trobarà amb desfici,

enlloc de neu blanca,

uns bassals terrossos

com del plor del temps.

Llàgrimes amargues

com les que algun núvol

volent consolar-lo

tornarà a vessar.

Pluja, vent...

no trenqueu l’encís de la neu!

M. Roser Algué Vendrells                     (Petiteses 2001)

UN  CALENDARI  LA  MAR DE  SIMPÀTIC

Al bloc "Tastets de pagès", he trobat un calendari de tradicions i costums,  amb una presentació molt original. Us deixo l'enllaç aquí, per si us pot ser d'utilitat:

calendari de tradicions i costums

M. Roser Algué Vendrells

CONVENCIÓ  A  LONDRES...

-Ring...

-Mare, el telèfon!

-Si, ja l’agafo.

-Hola Marta, sóc jo, en Carles.

-Hola Carles, des d’ on truques?

-Acabo d’ arribar a l’hotel.

-I com està l’ambient?

-No gaire animat, em sembla que sóc dels primers.

-I després parlen de la puntualitat anglesa...I ja t’en recordes de la teva ponència?

-Me l’he llegida a l’avió.

-Et vas oblidar la bufanda i amb la humitat, a veure si et quedes sense veu!

-Porto el jersei de coll alt.

Veu- Carles, que no vens?

-Què dius?

-No res, que em vaig a dutxar.

-M’ha semblat sentir algú, que no estàs sol?

-Tinc la tele engegada. Ja et trucaré demà, petons als nens.

-Adéu, i no t’oblidis el paraigua, com de costum.

Penja.

Veu-Carles, vens o no?

-Sí dona, agafo les tovalloles.

Veu- Amb qui parlaves?

-Era el servei d’ habitació...

Aviat , el bany està tant emboirat com els carrers i el joc d’ intuir, dóna a la situació un toc  d'exotisme...

M. Roser Algué Vendrells