CONVENCIÓ A LONDRES...
-Ring...
-Si, ja l’agafo.
-Hola Marta, sóc jo,
en Carles.
-Hola Carles, des d’ on
truques?
-Acabo d’ arribar a
l’hotel.
-I com està l’ambient?
-No gaire animat, em
sembla que sóc dels primers.
-I després parlen de
la puntualitat anglesa...I ja t’en recordes de la teva ponència?
-Me l’he llegida a
l’avió.
-Et vas oblidar la
bufanda i amb la humitat, a veure si et quedes sense veu!
-Porto el jersei de
coll alt.
Veu- Carles, que no
vens?
-Què dius?
-No res, que em vaig a
dutxar.
-M’ha semblat sentir
algú, que no estàs sol?
-Tinc la tele engegada.
Ja et trucaré demà, petons als nens.
-Adéu, i no t’oblidis
el paraigua, com de costum.
Penja.
Veu-Carles, vens o no?
-Sí dona, agafo les
tovalloles.
Veu- Amb qui parlaves?
-Era el servei
d’ habitació...
Aviat , el bany està
tant emboirat com els carrers i el joc d’ intuir, dóna a la situació un toc d'exotisme...
Molta humitat veig jo en aquest relat... La Marta, a París! :)
ResponEliminaCom que a Londres sempre hi ha boira...Potser que la Marta se'n vagi a París a fer un passi de models i com que és la ciutat de l'amor!!!
EliminaPetonets.
Ai, les convencions!!
ResponEliminaConvé? Sí!!! On??? he,he,he
I si la Marta es presenta a Londres per donar-li una sorpresa...Ai, ai!!!
EliminaPetonets.
Caram amb el Carles, tan formalet que semblava!
ResponEliminaAi , Glòria, les aparences enganyen, com diuen , no és tot or el que llueix!!!
EliminaBona calçotada.
A dues bandes, com el baf i el mirall... ;)
ResponEliminaUna bona comparació, només que el baf és eteri... :)
EliminaBona calçotada també per a tu .
ai ai ai, aquestes convencions són massa perilloses !! i més si hi ha tanta boira com en aquest hotel ! :-)
ResponEliminaI això que ara es poden fer per internet...però, és clar, no hi ha l'alicien de la boira!!! :)
EliminaPetonets de dissabte.
Ai,ai,ai, que la boira s'enlairarà, destapant la veritat.
ResponEliminaSegur que ja ho esperen, encara que una estoneta, el joc d'intuir també és agradable...Però la veritat sempre es destapa (mai millor dit)...
EliminaPetonets Montse.
Ai qu´en sap d´inprovisar aquest Carles que diu que la vue es de la TV.
ResponEliminaMolt bon relat.
Una abraçada, Montserrat.
I m´ha rimat.
Sí, és un pillín, sembla que ja hi té una mica de pràctica en això d'improvisar; deu anar-hi sovint a Londres...
EliminaPetonets bonica.
jejje...servei d'habitacions, li ensabono l'esquena, Sr Carlos??
ResponEliminaMolt bo!!
Nanit preciosa.
Entri , entri, que com més serem més riurem...i si es tracta que l'ensabonin...ell encantat!!!
EliminaM'alegro que t'hagi agradat.
Petonets de bona nit.
M'ha agradat el text, però he de reconèixer que Chopin hi ajuda molt. Aquesta "veu"... quin gran recurs...!
ResponEliminaGràcies Lluís, pensa que no és el meu estil habitual, però de vegades m'agrada experimentar amb les paraules i si el resultat agrada, doncs , fantàstic...La "veu", és la cirereta del pastís!!!
EliminaAh i Chopen i alguns altres, que n'hi ha per triar. Gràcies per passar.
Bon diumenge.
Com m'agradaria que aquest Carles llisquès a la banyera... De vegades ja ho té això la boira... O que la veu al tancar la mampara d'un cop sec li enganxés allò que penja, ja se sap, de vegades el servei d'habitacions té la llengua llarga. No hi ha res com sembrar per recollir! Jiji
ResponEliminaDoncs potser sí que li aniria bé un petit ensurt, he, he...Però no sabem si hi ha mampara als hotels londinencs, mecatxis...I què li diria a la Marta quan arribés a casa? Hi ha "coartades" difícils de trobar!!!
EliminaPetonets riallers.
Real com la vida mateixa, M. Roser! Molt divertit el conte. Diuen que les dones tenen un sisè sentit i que aquestes coses les sospiten de seguida, però també diuen que la persona afectada és l'última en assabentar-se'n... Amb tot, en Carles que vigili, no sigui que en tornar a casa l'esperi la dona amb un paraigua de quadres de Gal·les i l'hi estampi contra les costelles...
ResponEliminaUna abraçada!
Així ho diuen, oi? No sé com deu anar de sisès sentits, la Marta...Potser que espiem darrera la porta a veure quin tipus de paraigua gasta ! És possible que el Carles li n'hagi portat algun i el pot aprofitar, per rebre'l amb tots els honors...Ai, ui, ai !!!
EliminaJugar a dos bandes; no en tens prou ni amb una ni amb l'altra. Que vigili en Carles, que allò que ara no valora potser algun dia li mancarà. Un petó i bona nit!
ResponEliminaJa ho diuen, que no valores el que tens, fins que ho has perdut...Però de vegades n'hi ha que tenen sort, els punyeters!!!
EliminaPetonets de bona nit.
Ai, aquests homes! que la saben llarga, per sortir-se amb la seva.
ResponEliminaMolt bon diàleg.
Petonets
Has vist Anna, ell tan tocat i posat...Però és clar , la culpa la té la boira que ho camufla tot!!! he, he...
EliminaPetonets.
Una bona escena, M. Roser. Sort que en Carles s'ha descuidat la bufanda perquè l'escanyaria! Però la veritat és que tal com està explicada a través dels diàlegs i la veu, és ben natural. I el final precis, que ens emboira la mirada i ja no veiem res.
ResponEliminaSi cal, també el podem escanyar amb el cinturó del barnús he, he...No sé perquè , però em sembla que es bastant freqüent l'escena, deu ser això, que la boira enterboleix els sentits, o potser els aviva???
EliminaPetonets.
Jo per si de cas m'he buscat un que no va a congressos,ni viatges de feines, ni coses que poden dur dubtes, ... jajaja
ResponEliminaEl bo es que em tots els comentaris quasi es pot fer una novel·la sencera. Tot queda explícitament contat.
Ai Imma, tu que has estat previsora i t'ho has organitzat molt bé...Doncs tens raó, un bon culebrot si que en sortiria. S'intueix més del que es diu, així dona més "morbillo"...
EliminaPetonets molt plujosos.
¡Hola Roser!
ResponEliminaEn primer lugar perdona mi demora, voy con mucha calma visitando mis blogs amigos, el tuyo es uno de ellos por supuesto! Y me parece fantástico este relato que bien pudiera ser un hecho real.
Ay ay los hombres... que se les ve el plumero en menos que canta un gallo.
Y es que este está más calor que el agua.
Ha sido un placer pasar por tu precioso rincón y leer este magnifico monólogo a dos bandas.
Gracias Roser, por regalarme tus lindas letras.
te dejo mi abrazo y mi estima siempre.
Se muy feliz.
Desde mi refugio de descanso, decirte que me gustaría conservar vuestra amistad, esa amistad que apoya y alimenta, sin pedir gratitud, que anida tanto en los días serenos como en los tiempos de sinsabores.
Aunque yo no publique…
Esta amistad que conseguí a lo largo de un tiempo, vuestro amor y cariño me ha hecho sonreír y disfrutar con vuestras palabras siempre bonitas y cariñosas. Sos Geniales y no os quiero perder de vista mientras pueda.
Iré poco a poco, entrando en vuestras casitas para que me invitéis a un cafecito y leer bellas entradas como esta.
¡Hola Marina!
EliminaNada que perdonar, faltaria más. Muy contenta de saber de ti.
Para que veas , siempre hay que ir con los ojos bien abiertos...No dudes que hay muchos episodios parecidos, los detectives privados tienen el trabajo asegurado je, je...
Te veo muy relajada, esto quiere decir que tu "retiro" te va a las mil maravillas. I ya sabes que yo estoy encantada de que me consideres tu amiga y vengas a visitarme cuando te apetezca y si mis pinitos literários te hacen sonreir, para mi es muy agradable.
Siempre que quieras , ya sabes donde estoy, para un café o un chocolate con churros, o simplemente para saber de ti y decirnos que seguimos sonriéndole a la vida.
Un beso y una sonrisa.
M’has fet riure molt, M. Roser. Potser seria millor escampar la boira, oi?
ResponEliminaContinuarà... ?
Abraçades.
Hola Papallona, sempre és agradable provocar algun somriure.
EliminaL'episodi emboirat té el seu què, després ja escamparà i sortirà el sol...Encara que estiguin a Londres!!! Cadascú pot posar-li el final que més li agradi.
Petonets sota la pluja. ( vigila les ales)
Com que estic sota estricta vigilància, a mi és difícil -molt difícil!- que em passi, això.
ResponEliminaI la bufanda la porto sempre posada. Per si de cas.
Ai Jordi , que qui la vol fer sempre troba alguna manera d'escaquejar-se de qualsevol vigilància ...Home previsor ( per la bufanda),,,
EliminaPetonets.
Hotels i Londres, dues coses que em posen.
ResponEliminaDoncs fantàstic, ho tens bastant fàcil...Només hi ha un Londres, però d' hotels n'hi ha un fotimer i de totes les categories !
EliminaLondres és caríssim.
EliminaAprofita els hotels de Barcelona, que també et poden ser útils i faràs país!
EliminaUi! com m'havia passat per alt aquest post fins avui?
ResponEliminaA vegades les actualitzacions de la barra lateral fallen... jo sempre llegeixo els blogs a partir d'allà. I ara he vist l'entrada en una altra barra lateral que no és la meva i veig "fa sis dies" coi! amb un conte amb tant de marro que ens expliques i jo perdent-m'ho.
M'ha agradat llegir-te a tu i també als comentaris. :)
No et preocupis, ja sabem que no sempre va a l'hora això dels blogs ( ara ja s'accepta amb g)... A mi ahir se'm va fondre la presa de corrent de l'ordinador i ahir al vespre no vaig poder fer res.
EliminaMecatxis! per una vegada que la Roser, intenta experimentar el tema "marro", passes de llarg, he, he...
Alguns comentaris són molt divertits! :)
Mola, avui t'has posat exòtica
ResponEliminavery nice
Això mateix, avui m'he "desmelenat"...
EliminaMoltes thank you
Hola M. Roser.
ResponEliminaAnava a publicar el comentari que m´has fet sobre la compositoria Matilde Salvador i no se que coi he fet, que l´he eliminat, quan l´anava a publicar, serias tan amable de tornarmel a fer?
Perdona, i moltes gracies, Montserrat
I tant noia, ara mateix...
EliminaMolt bó M.ROSER m'ha fet somriure m'ha agradat el to breu i el detall de la bufanda.
ResponEliminaMoltes gràcies Roser, estic contenta de trobar-te passejant per les meves petiteses...
EliminaÉs curiós perquè no és gaire el meu estil, és com un petit experiment, que ha sortit força bé.
Petonets.