Subscribe:

divendres, 1 de març de 2013


CONVENCIÓ  A  LONDRES...


-Ring...

-Mare, el telèfon!

-Si, ja l’agafo.

-Hola Marta, sóc jo, en Carles.

-Hola Carles, des d’ on truques?

-Acabo d’ arribar a l’hotel.

-I com està l’ambient?

-No gaire animat, em sembla que sóc dels primers.

-I després parlen de la puntualitat anglesa...I ja t’en recordes de la teva ponència?

-Me l’he llegida a l’avió.

-Et vas oblidar la bufanda i amb la humitat, a veure si et quedes sense veu!

-Porto el jersei de coll alt.

Veu- Carles, que no vens?

-Què dius?

-No res, que em vaig a dutxar.

-M’ha semblat sentir algú, que no estàs sol?

-Tinc la tele engegada. Ja et trucaré demà, petons als nens.

-Adéu, i no t’oblidis el paraigua, com de costum.

Penja.

Veu-Carles, vens o no?

-Sí dona, agafo les tovalloles.

Veu- Amb qui parlaves?

-Era el servei d’ habitació...

Aviat , el bany està tant emboirat com els carrers i el joc d’ intuir, dóna a la situació un toc  d'exotisme...





M. Roser Algué Vendrells

48 comentaris:

  1. Molta humitat veig jo en aquest relat... La Marta, a París! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que a Londres sempre hi ha boira...Potser que la Marta se'n vagi a París a fer un passi de models i com que és la ciutat de l'amor!!!
      Petonets.

      Elimina
  2. Ai, les convencions!!
    Convé? Sí!!! On??? he,he,he

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si la Marta es presenta a Londres per donar-li una sorpresa...Ai, ai!!!
      Petonets.

      Elimina
  3. Caram amb el Carles, tan formalet que semblava!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai , Glòria, les aparences enganyen, com diuen , no és tot or el que llueix!!!
      Bona calçotada.

      Elimina
  4. A dues bandes, com el baf i el mirall... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona comparació, només que el baf és eteri... :)
      Bona calçotada també per a tu .

      Elimina
  5. ai ai ai, aquestes convencions són massa perilloses !! i més si hi ha tanta boira com en aquest hotel ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això que ara es poden fer per internet...però, és clar, no hi ha l'alicien de la boira!!! :)
      Petonets de dissabte.

      Elimina
  6. Ai,ai,ai, que la boira s'enlairarà, destapant la veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ja ho esperen, encara que una estoneta, el joc d'intuir també és agradable...Però la veritat sempre es destapa (mai millor dit)...
      Petonets Montse.

      Elimina
  7. Ai qu´en sap d´inprovisar aquest Carles que diu que la vue es de la TV.
    Molt bon relat.
    Una abraçada, Montserrat.
    I m´ha rimat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un pillín, sembla que ja hi té una mica de pràctica en això d'improvisar; deu anar-hi sovint a Londres...
      Petonets bonica.

      Elimina
  8. jejje...servei d'habitacions, li ensabono l'esquena, Sr Carlos??
    Molt bo!!

    Nanit preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entri , entri, que com més serem més riurem...i si es tracta que l'ensabonin...ell encantat!!!
      M'alegro que t'hagi agradat.
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  9. M'ha agradat el text, però he de reconèixer que Chopin hi ajuda molt. Aquesta "veu"... quin gran recurs...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluís, pensa que no és el meu estil habitual, però de vegades m'agrada experimentar amb les paraules i si el resultat agrada, doncs , fantàstic...La "veu", és la cirereta del pastís!!!
      Ah i Chopen i alguns altres, que n'hi ha per triar. Gràcies per passar.
      Bon diumenge.

      Elimina
  10. Com m'agradaria que aquest Carles llisquès a la banyera... De vegades ja ho té això la boira... O que la veu al tancar la mampara d'un cop sec li enganxés allò que penja, ja se sap, de vegades el servei d'habitacions té la llengua llarga. No hi ha res com sembrar per recollir! Jiji

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser sí que li aniria bé un petit ensurt, he, he...Però no sabem si hi ha mampara als hotels londinencs, mecatxis...I què li diria a la Marta quan arribés a casa? Hi ha "coartades" difícils de trobar!!!
      Petonets riallers.

      Elimina
  11. Real com la vida mateixa, M. Roser! Molt divertit el conte. Diuen que les dones tenen un sisè sentit i que aquestes coses les sospiten de seguida, però també diuen que la persona afectada és l'última en assabentar-se'n... Amb tot, en Carles que vigili, no sigui que en tornar a casa l'esperi la dona amb un paraigua de quadres de Gal·les i l'hi estampi contra les costelles...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho diuen, oi? No sé com deu anar de sisès sentits, la Marta...Potser que espiem darrera la porta a veure quin tipus de paraigua gasta ! És possible que el Carles li n'hagi portat algun i el pot aprofitar, per rebre'l amb tots els honors...Ai, ui, ai !!!

      Elimina
  12. Jugar a dos bandes; no en tens prou ni amb una ni amb l'altra. Que vigili en Carles, que allò que ara no valora potser algun dia li mancarà. Un petó i bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diuen, que no valores el que tens, fins que ho has perdut...Però de vegades n'hi ha que tenen sort, els punyeters!!!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  13. Ai, aquests homes! que la saben llarga, per sortir-se amb la seva.
    Molt bon diàleg.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Anna, ell tan tocat i posat...Però és clar , la culpa la té la boira que ho camufla tot!!! he, he...
      Petonets.

      Elimina
  14. Una bona escena, M. Roser. Sort que en Carles s'ha descuidat la bufanda perquè l'escanyaria! Però la veritat és que tal com està explicada a través dels diàlegs i la veu, és ben natural. I el final precis, que ens emboira la mirada i ja no veiem res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si cal, també el podem escanyar amb el cinturó del barnús he, he...No sé perquè , però em sembla que es bastant freqüent l'escena, deu ser això, que la boira enterboleix els sentits, o potser els aviva???
      Petonets.

      Elimina
  15. Jo per si de cas m'he buscat un que no va a congressos,ni viatges de feines, ni coses que poden dur dubtes, ... jajaja
    El bo es que em tots els comentaris quasi es pot fer una novel·la sencera. Tot queda explícitament contat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Imma, tu que has estat previsora i t'ho has organitzat molt bé...Doncs tens raó, un bon culebrot si que en sortiria. S'intueix més del que es diu, així dona més "morbillo"...
      Petonets molt plujosos.

      Elimina
  16. ¡Hola Roser!

    En primer lugar perdona mi demora, voy con mucha calma visitando mis blogs amigos, el tuyo es uno de ellos por supuesto! Y me parece fantástico este relato que bien pudiera ser un hecho real.
    Ay ay los hombres... que se les ve el plumero en menos que canta un gallo.
    Y es que este está más calor que el agua.

    Ha sido un placer pasar por tu precioso rincón y leer este magnifico monólogo a dos bandas.
    Gracias Roser, por regalarme tus lindas letras.
    te dejo mi abrazo y mi estima siempre.

    Se muy feliz.

    Desde mi refugio de descanso, decirte que me gustaría conservar vuestra amistad, esa amistad que apoya y alimenta, sin pedir gratitud, que anida tanto en los días serenos como en los tiempos de sinsabores.
    Aunque yo no publique…
    Esta amistad que conseguí a lo largo de un tiempo, vuestro amor y cariño me ha hecho sonreír y disfrutar con vuestras palabras siempre bonitas y cariñosas. Sos Geniales y no os quiero perder de vista mientras pueda.
    Iré poco a poco, entrando en vuestras casitas para que me invitéis a un cafecito y leer bellas entradas como esta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Marina!
      Nada que perdonar, faltaria más. Muy contenta de saber de ti.
      Para que veas , siempre hay que ir con los ojos bien abiertos...No dudes que hay muchos episodios parecidos, los detectives privados tienen el trabajo asegurado je, je...

      Te veo muy relajada, esto quiere decir que tu "retiro" te va a las mil maravillas. I ya sabes que yo estoy encantada de que me consideres tu amiga y vengas a visitarme cuando te apetezca y si mis pinitos literários te hacen sonreir, para mi es muy agradable.

      Siempre que quieras , ya sabes donde estoy, para un café o un chocolate con churros, o simplemente para saber de ti y decirnos que seguimos sonriéndole a la vida.

      Un beso y una sonrisa.

      Elimina
  17. M’has fet riure molt, M. Roser. Potser seria millor escampar la boira, oi?
    Continuarà... ?
    Abraçades.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Papallona, sempre és agradable provocar algun somriure.
      L'episodi emboirat té el seu què, després ja escamparà i sortirà el sol...Encara que estiguin a Londres!!! Cadascú pot posar-li el final que més li agradi.
      Petonets sota la pluja. ( vigila les ales)

      Elimina
  18. Com que estic sota estricta vigilància, a mi és difícil -molt difícil!- que em passi, això.
    I la bufanda la porto sempre posada. Per si de cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Jordi , que qui la vol fer sempre troba alguna manera d'escaquejar-se de qualsevol vigilància ...Home previsor ( per la bufanda),,,
      Petonets.

      Elimina
  19. Hotels i Londres, dues coses que em posen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs fantàstic, ho tens bastant fàcil...Només hi ha un Londres, però d' hotels n'hi ha un fotimer i de totes les categories !

      Elimina
    2. Londres és caríssim.

      Elimina
    3. Aprofita els hotels de Barcelona, que també et poden ser útils i faràs país!

      Elimina
  20. Ui! com m'havia passat per alt aquest post fins avui?

    A vegades les actualitzacions de la barra lateral fallen... jo sempre llegeixo els blogs a partir d'allà. I ara he vist l'entrada en una altra barra lateral que no és la meva i veig "fa sis dies" coi! amb un conte amb tant de marro que ens expliques i jo perdent-m'ho.

    M'ha agradat llegir-te a tu i també als comentaris. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis, ja sabem que no sempre va a l'hora això dels blogs ( ara ja s'accepta amb g)... A mi ahir se'm va fondre la presa de corrent de l'ordinador i ahir al vespre no vaig poder fer res.
      Mecatxis! per una vegada que la Roser, intenta experimentar el tema "marro", passes de llarg, he, he...

      Alguns comentaris són molt divertits! :)

      Elimina
  21. Mola, avui t'has posat exòtica

    very nice

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix, avui m'he "desmelenat"...

      Moltes thank you

      Elimina
  22. Hola M. Roser.
    Anava a publicar el comentari que m´has fet sobre la compositoria Matilde Salvador i no se que coi he fet, que l´he eliminat, quan l´anava a publicar, serias tan amable de tornarmel a fer?
    Perdona, i moltes gracies, Montserrat

    ResponElimina
  23. Molt bó M.ROSER m'ha fet somriure m'ha agradat el to breu i el detall de la bufanda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Roser, estic contenta de trobar-te passejant per les meves petiteses...
      És curiós perquè no és gaire el meu estil, és com un petit experiment, que ha sortit força bé.
      Petonets.

      Elimina