SÚPLICA AL VENT I LA PLUJA
Vent...
no
bufis amb força
que
la neu tremola,
talment
una núvia
amb
el vestit blanc;
tot
ell esquitxat
de
fines espurnes,
de
perles precioses
i
cristalls brillants.
Si
suau remoreges
el
polsim que aixeques,
és
un vol d’estrelles
sota
un cel daurat.
Si
furient rebufes
i
embrutes ses gales,
no
serà una núvia
digna
d’estimar.
I
el sol de la tarda
que
l’ha vista blanca,
tenyint-la
de rosa
sense
cap recança,
no
l’enyorarà.
Pluja...
no
ploris gaire,
que
les teves llàgrimes
marciran
l’encís
de
la blanca amant.
Tes perles salades
seran
com espases,
que
aquesta blancor
aniran
desfent.
I
quan a l’albada
el
sol, galant nuvi,
cerqui
l’estimada
per poder-la fondre
en
tendra abraçada,
trobarà
amb desfici,
enlloc
de neu blanca,
uns
bassals terrossos
com
del plor del temps.
Llàgrimes
amargues
com
les que algun núvol
volent
consolar-lo
tornarà
a vessar.
no
trenqueu l’encís de la neu!
M. Roser Algué Vendrells (Petiteses 2001)
Mil gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestros sentidos y nuestra alma con la suprema belleza que hoy nos obsequias en versos. Muchos besinos de esta amiga que te desea con inmenso cariño feliz fin de semana.
ResponEliminaGracias a ti amiga Ozna , por estar siempre pendiente de mis Petiteses. Me alegro que te hayan gustado estos sencillos versos.
EliminaMuchos besinos y un lindo fin de semana también para ti.
Molt bonica la teva Súplica! Que respectin la puresa de la neu!
ResponEliminaÉs tan bonica la neu, quan acaba de caure i miris on miris només veus la seva blancor que t'enlluerna...
EliminaPetonets , Carme.
La puresa de l'amor com la blanca neu, sempre assetjada per les circumstàncies que l'envolten ... aiii!!
ResponEliminaQuè maco aquest amor entre el sol i la neu, no sé si la lluna es posarà gelosa. ;)
Bessets, preciosa!
Doncs si Lluneta, una bona comparació...I tant la puresa de l'amor la com de la neu , són molt difícils de conservar i per això la seva vàlua...
EliminaSegur que no es posarà gelosa la lluna, perquè quan ella és plena i està tot nevat, és un espectacle màgic...
Petonets a tu també, bonica.
Pero finalment sortirà el sol i la neu es fondrà
ResponEliminaperquè res és etern i tot passa
i és així com ha de ser, d'aquesta manera podrem apreciar amb més intensitat tot allò que ens envolta
fins i tot a nosaltres mateixos
salut i virolla
Tens raó, mister Gregori, les coses boniques, generalment són efímeres, per això mentre ho són ( de boniques), n'hem de gaudir el màxim, i no perdem l'esperança, ja que moltes d'aquestes coses tornen, com la neu.
EliminaJo procuro posar-ho en pràctica, fins i tot de vegades intento apreciar-me a mi mateixa, que no vol dir que sempre ho aconsegueixi...
...i bellesa.
Després dels teus poemes tan bonics i persuasius, n'estic segura que li el vent ni la pluja no gosaran molestar la neu mai més.
ResponEliminaSón com una cançó, plena de bellesa i musicalitat.
Una abraçada!
Potser si la tinguéssim sempre com acabada de sortir de la capsa, ja no en faríem tan cas, però com que així dura poc...
EliminaSaps Montse, aquest any els Jocs Florals d'Esplugues, són en honor d'en Pere Mañé. A veure si t'animes...
Petonets de capvespre.
Ostres, M. Roser, del meu oncle? El meu contacte amb Esplugues és inexistent des de la seva mort i la de la tia Carme, ja que no van tenir descendència. Cercaré més información sobre aquests Jocs Florals d'Esplugues.
EliminaGràcies per avisar-me!
Sinó trobes informació, m'ho dius, de totes maneres miraré què trobo...
EliminaCom que la neu sol ser escassa, almenys on som nosaltres, queda ben explicada per part teva aquesta fascinació i enyorança de la blancor silenciosa.
ResponEliminaÉs veritat Olga, pels que la podem gaudir poquetes vegades, és tot un plaer quan, al matí, ho veiem tot blanc, sense que res ni ningú s'hagi atrevit a embrutar la seva blancor...Després ja no serà tan bucòlica...
EliminaPetonets de capvespre.
Em sembla que és un dels poemes més macos que he llegit sobre la neu! Felicitats, M. Roser. Tens tanta sensibilitat! Petonets
ResponEliminaGràcies Sílvia, em posaré vermella o de color de rosa, com la neu de la foto...Això de la sensibilitat va i ve, depèn de cada moment i de vegades, jo mateixa em sorprenc...
EliminaPetonets de bona nit.
quin vestit de núvia més bonic has trobat, tot fet de neu blanca, "esquitxat d'espurnes i cristalls" de gel.
ResponEliminame sap greu que el sol pogués no estimar la núvia o no voler "fondre-la en tendra abraçada" només perquè el vent o la pluja haguessen pogut "embrutar-la" abans que ell arribés a la posta, pel fet de no trobar-la intacta i verge, "pura", sinó "terrosa" :)... però és cert que estes coses a vegades passen i m'agrada molt com ho has explicat.
també m'ha agradat especialment lo núvol amic que escrius al final qui, volent consolar el nuvi, també acabaria plorant.
una abraçada, roser.
Gràcies Iruna , per les teves paraules...La neu és com les coses boniques de la vida, que sabem que tard o d'hora perdran el seu encant, però fem tots el possible per conservar la seva bellesa, i per gaudir-ne com més millor...
EliminaAl final acabem estimant o acceptant les coses ( o les persones) encara que hagin perdut allò que ens va enamorar...
El poema és d'una època especialment melangiosa!
Petons de bona nit.
Quin poema més bonic M. Roser i que bonica és la neu acabada de caure; m'agrada aquesta comparació amb una núvia blanca i el sol de galant nuvi. Encara que malauradament si no és el vent,o la pluja serà el sol qui l'acabarà desfent.
ResponEliminaPetons de bona nit
que trist, això que dius al final, anna, que "si no és el vent o la pluja, serà el sol qui l'acabarà desfent"... per sort, sempre acaba tornant a nevar -amb nuvis o sense- i la neu és sempre ella mateixa. també quan la xafem, o quan se fangueja, quan se congela, quan se desfa sencera, quan s'evapora i puja al cel, o quan torna a caure en forma de neu. potser la neu és un dels noms que té l'aigua, o l'aigua un dels noms que té la neu.
EliminaIruna, això que diu l'Anna és trist però no deixa de ser real com la vida mateixa...És una mica allò de qui t'estima , et farà plorar, tot i que ens costi d'entendre( a mi la primera) i tens raó la neu neta o enfangada sempre serà la mateixa, però no ens agradarà tant, que les persones som molt selectives...
EliminaPetonets.
Anna, ja has vist que el meu bloc és interactiu, perquè uns contesten els comentaris dels altres i això m'agrada...I parlant d'agradar, tu en deus veure molta de neu i per experiència saps que el sol sempre l'acaba fonent, però ens queda la il·lusió de pensar que l'any vinent tornarà a nevar i tornarem a gaudir...
EliminaPetonets de capvespre.
M'agrada aixó del bloc interactiu, tens una colla de seguidors molt macos. De neu aquest any ben poqueta.
EliminaPetons
Roser, amiga de la neu! Quin poema més xulo! Demanar i protegir pels altres és un acte de generositat!
ResponEliminaPetonet Roser!
La Roser és amiga de tot el que tingui gust de natura...M'hi sento molt identificada, per això m'agrada que se'n protegeixin totes les seves manifestacions...
EliminaPetonets per a tu també, Judit.
Vinc de l'encís del calendari i arribo silenciós, per no ferir el somni de la neu, tan tendre, tan curiós, com pètals novíssims.
ResponEliminaAixí Jordi , a poc a poc, en silenci, que la neu és tan delicada com els pètals de la flor de l'ametller, que només un alè d'aire la pot malmetre.
EliminaHe vist com s'estimaven un floc de neu i una flor d'ametller, era un amor intens, però de curta durada...
Petonets.
Preciosos versos acompañando maravillosos paisajes en las imágenes que nos compartes.
ResponEliminabesos y un gran abrazo mi linda amiga. :)
La nieve es tan bella que nos inspira las más lindas palabras, yo la comparo con la inocencia...A ambas debemos cuidarlas, para que no se malogren...
EliminaBesos también para ti, bonita.
Oh, quin poema tan bonic, ple de sensibilitat i encant.
ResponEliminaM'ha agradat molt, M.Roser!
Moltes gràcies Glòria, és un petit plaer mirar la neu, sobretot a la nit, amb algunes llums enceses o amb lluna plena...bé és mereixia un bell comiat...
EliminaPetonets de bona nit.
Hola M. Roser.
ResponEliminaSon dos Poemas molt bonics.
Saps en aquest moment on visc jo, va un vent tremendo, fins que no pari no tornaré a posar plantes a la petita terraceta, encare que les poso a terra es fan malbé.
Una abraçada, Montserrat
Hola Montserrat, a mi també se'm tomben alguns testos de la terrassa, i em passo el dia recollint terra...També espero que no faci vent per arreglar-les bé.
EliminaMolts petonets.
Felicidades Roser! Son unos versos preciosos. Ha sido un placer leerlos. Besos.
ResponEliminaPerdona Marina, no te havia visto, gràcias por tus siempre amables palabras...
EliminaBesos también para ti.
Cá não temos neve :(
ResponEliminaLinda poesia que nos mostra os encantos da neve.
Estarei aqui mais vezes para apreciar tuas postagens,
beijos
Joelma
Gràcies Joelma, si que és bonica la neu, sobretot quan ningú l'ha trepitjada.
EliminaJo estaré contenta de que vinguis a les meves Petiteses. També et vindré a visitar.
Petonets,
Un poema preciós. M Roser. Molt bonic com tots els teus. Ai sii tot fos tan pur i intens com el floc de la neu i la flor d'ametler!!!
ResponEliminaAi joana, tu que els llegeixes amb bons ulls...La neu, quan encara no l'ha trepitjada ningú, és tot un poema i a mi m'agrada veure-la a la nit amb algunes llumetes escampades o amb lluna plena...I un floc de neu sobre la flor de l'ametller, ja és massa!!!
Elimina