LA SIRENA ESTÀ TRISTA...
Si enyores el pastor
sirena marinera,
comparteix amb la mar
tota la teva pena.
Si a l'hora del capvespre
de cara al sol ponent,
se t'escapa una llàgrima,
digues:- ha estat el vent!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Preciós.
ResponEliminaGràcies, Jp...el vaig fer per una amiga que estava trista...
EliminaPer què cal amagar la llàgrima?
ResponEliminaEstic d'acord, Elena, no cal amagar- la, però hi ha persones que no volen mostrar els seus sentiments...
EliminaMolt sentiment.
ResponEliminaImma, què no es fa per una amiga...
EliminaPetonets.
Linda poesia,
ResponEliminaQuantas vezes em frente ao mar despejamos nossos mais secretos sentimentos e ele com sua generosidade e sabedoria nos traz o barulhos
das ondas como carinho aos nossos lamentos.
Desejo-lhe um lindo final de semana
beijos
Joelma
Gràcies Joelma,
EliminaEl mar és un bon amic que en moments de tristesa sempre escolta les nostres penes i ens dóna consol, les ones ens canten la seva cançó.
Un bon cap de setmana també per a tu,
Petons i beijos.
Tendre i romàntic!!!
ResponEliminaRealment Carme la sirena amiga, estava trista, perquè havia perdut el seu pastor(amor), i em va semblar una bona comparació...
EliminaPetonets de bona nit.
Quin poema més bonic!
ResponEliminaPobre sirena, com fan patir els mals d'amor...
En aquest cas Glòria, la sirena no era pas un personatge de llegenda, sinó que era molt humana...i com que tenia relació amb l'Empordà, vaig pensar que seria una bona metàfora...
EliminaPetonets de bona nit.
comparte con el mar
ResponEliminatoda tu pena.
Bello poema , pero estos versos me conmueven hasta el alma.
besos mi linda amiga.
Hola Atlántida, nuestro amigo el mar...Pienso que es como un gran lago, que recoge las lágrimas de los que lloran por algun sentimiento, que puede ser triste o alegre, de ahí el sabor salado de sus aguas ( teoria romántica)...
EliminaUn beso grande, bonita.
Un poema i una imatge molt ben trobats. M'ha fet pensar en una frase que he escoltat no fa massa: tots els homes del món, no valen una llàgrima teva. Però també estic d'acord que podem plorar tant com volguem, per què no?
ResponEliminaGràcies, Consol...Una molt bona frase que penso que és difícil de posar en pràctica, perquè quan algú té mal d'amors, una bon tip de plorar ajuda. És com fer net, per poder tornar a començar.
EliminaBona tarda de diumenge.
Molt bé pel poema.
ResponEliminaQuan ens feien la caseta a Mont-ral vam trobar en una porta vidriera una inscripció a llapis que deia: "el viento fue." Es veu que s'havia trencat algun vidre i avisaven el fuster. Sempre ens ha quedat, i a vegades com a excusa.
Gràcies Olga,
EliminaCuriosa la inscripció, i és que el vent dissimula moltes coses, és fàcil donar-li la culpa, sobretot aquest any, que no ha parat hi ho fa voleiar tot...Com aquest petó que vola cap Tarragona.
Digues-li a la teva amiga que no dubti pas, de mostrar les llàgrimes a la mar. Marmessora de gran quantitat de penes, guaridora de mena, encara li queda molt d'espai per acollir-ne de noves i regalar el seu consol...
ResponEliminaUna forta abraçada!
I tant que si Montse, a més sempre escolta el que li expliques, les alegries i les penes, és com un bon amic que mai et falla...I com dius tu, té molt d'espai per guardar llàgrimes.
EliminaPetonets de cap al tard.
Sirena enyoradissa de terra endins i escates de sal.
ResponEliminaAbraçades amb esvoletecs d’ales.
Les sirenes ho són per naturalesa, d' enyoradisses, sobretot si es veuen obligades a viure terra endins...Per això quan es queden sense el pastor, estan molt tristes.
EliminaPetonets d'escuma mar.
avui, al tren, una dona davant meu se torcava els ulls mentre mirava el mar per la finestra i m'ha semblat que podia estar plorant, o contenint el plor. li he preguntat "estàs bé?"... m'ha somrigut i m'ha dit que sí, "és que tinc unes pedretes als ulls"...
ResponEliminadel vent, dins al tren, no podia ser. ara em fas pensar que potser eren pedretes d'algun pastor :)
Mentre mirava el mar, segurament oblidava alguna pena...
EliminaPotser alguna vegada, també s'havia sentit sirena enamorada d'algun pastor, i ell era el culpable de les pedretes salades que entelaven els seus ulls, cada vegada que veia el mar!
Petonets de bona nit.
Hola M. Roser.
ResponEliminaM´encantat el teu Poema i m´enrecordat de la lletra de la meva sardana predilecte.
I et poso les últimes estrofes.
A dalt de la montanya hi ha un pastor.
A vora de la mar hi ha una sirena.
Canta la sirena:Pastor amb vas neguit.
Canta el pastor: Neguit amb fas sirena.
La sirena es feu un chic ençà.
Un xic ençà el pastor de la muntanya,
i de l´amor plantaren la cabanya. Es l´Empordá.
Petons desde Valencia, Montserrat
Gràcies Montserrat,
EliminaQue bonica aquesta sardana, però a la cançó, de l'amor del pastor i la sirena en neix l'Empordà, i a la meva amiga només li van quedar les llàgrimes...
Petonets mariners.
si d'un amor queden les llàgrimes... millor quedar-mos amb el mar. i a nedar...
ResponEliminaI tan Iruna, segurament és que no valia la pena, segur que el mar també li donarà algun bon concell...
EliminaM'has recordat la cançó, Roser.
ResponEliminaEm crida, em crida el vent.
I me'n vaig amb ell.
Em va semblar una bona metàfora, encara que el final és ben diferent... Tot i que a mi em van inspirar aquells versos de " la princesa está triste, que tendrà la princesa"...(Ruben Dario?)
EliminaSi el vent et crida, és perquè volis amb ell horitzons enllà, per capvespres des primaverals, no el facis esperar.
Petonets.
Bona companya, la mar, per compartir penes.
ResponEliminaPreciós poema,nina!
Bessets de bona nit.
Gràcies Lluneta, a més, la mar, sempre està disposada a escoltar-te, encara que de vegades t'esquitxi una onada una mica trapella, però és per fer-te somriure!
EliminaUn petó i un somriure.
Bonic poema M. Roser, em recorda la sardana, només que en aquest la sirena sent l'anyorament del pastor i ha de compartir amb el mar la pena.
ResponEliminaPetonets de bona nit!
Gràcies Anna, però jo penso que les penes, si la mar t'escolta i et consola, són de són de més bon passar i s'obliden abans...
EliminaPetonets de cap al tard.
La mar feta de llàgrimes salades... bona imatge, segur que a la teva amiga li ha encantat el poema i l'ha recomfortat, com el mar...
ResponEliminaEm sembla que una mica ho vaig aconseguir...I és que la mar té un espècie d'imant, i no ens podem estar de fer-li confidències, sempre ens escolta i ens tranquil·litza...
EliminaPetonets, Gemma.
Oh Roser!!! Que bonic...
ResponEliminaCom sinó l'agua de mar dora salada? A vegade cal plorar, per valorar quan estem contents!
Gràcies Judit!!!, m'agrada això de plorar per valorar més quan estem contents, però no oblidis que també podem plorar d'alegria i el mar entoma totes les llàgrimes, les tristes i les alegres...
EliminaPetonets amb un esquitx d'escuma de mar.
Si en descobreixo algun que sigui original, ja te'l faré arribar. Trobo que és una idea molt original, perquè n'hi ha de preciosos...
ResponEliminaSalutacions.
Infinitas gracias querida y admirada poetisa por emocionar nuestros sentimientos con la suprema belleza de tus versos. Miles de besinos de esta amiga con inmenso cariño.
ResponEliminaGracias a ti, amiga Ozna. Es muy agradable compartir sentimienos con alguien como tu.
EliminaRecibe también muchos besinos, con todo mi cariño.
¡Hola, Roser!
ResponEliminaPaso a visitarte y me encuentro estos lindos versos. Si, tienes razón, a veces el viento nos lleva una lágrima. Y, también la produce, a mí me hace llorar.
Un abrazo, preciosa. Buen fin de semana.
Que gusto saber que estás ahí Marina. El viento a veces es nuestro aliado, porquè nos ayuda a disimular, cuando no nos apetece mostrar nuestros sentimientos...
EliminaEspero que sigas bien en tu tranquilo rincón y que disfutes de la primavera.
Muchos besos, amiga.
Paso a visitar tu bella morada querida poetisa para desearte feliz domingo con todo mi cariño. Muchos besinos
ResponEliminaGracias amiga Ozna, eres un amor...Yo también te deseo un lindo domimgo y una feliz semana.
EliminaBesinos para ti.
Que bonic, M. Roser! A mi també m'has fet pensar en la cançó: "Això, amic meu, tan sols ho sap el vent..." Ara quan se m'escapi una llàgrima i no vulgui dir que em passa ja tinc una resposta ben poètica.
ResponEliminaHas vist Silvia? la Roser es preocupa per donar-vos "truquillos", en cas que volgueu dissimular...
EliminaAi si, la cançó... "escolta la resposta dins del vent".
Petonets de capvespre.
Quanta tendresa i melangia transpua el poema! Molt bonic M Roser!
ResponElimina