Aquest primer dibuix fet amb el Paint, és per desitjar-vos a tots i totes un BON NADAL i un BON ANY i que es facin realitat tots
els vostres somnis.
La mar en calma,
silenci blau,
l'estrella brilla...
És Nadal !
M. Roser Algué Vendrells
dimarts, 13 de desembre del 2011
A UN INFANT
-Qui ets que plores.
tan fluixet a prop meu,
en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?
-Sóc un infant
perdut entre la boira,
caminant sol i trist,
pobre cansat
i tremolant de fred...
Sense ningú que,
a l'hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la són em guanyi.
Sense ningú que,
en la fredor de l'alba,
m'embolcalli em tendresa
i em vetlli quan la por,
entristeix el meu son de nen pobre.
Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?
-Vine petit infant,
caminarem plegats.
Jo t'adormiré amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.
I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor
i et besaré el front.
Ni tu ni jo, petit infant,
estarem mai més sols...
M. Roser Algué Vendrells
diumenge, 4 de desembre del 2011
COMIAT
Aquest post vol ser com un adéu a l'any Maragall.
Joan Maragall va néixer al carrer Jaume Giral n 4 de Barcelona, al Barri de Ribera. El fet de viure en plena Ciutat Vella,amb una gran densitat de població i amb unes condicions de vida molt dures , el va marcar profundament . Suposo que això el va impulsar a buscar en la natura, allò que li mancava, i plasmar-ho en els seus escrits.
En un dels seus poemes ens parla de quant era petit i vivia en aquest carrer. De fet de records d'infantesa en podem trobar en tota la seva obra, tan en poemes, com en prosa.
SOL SOLET
Quan jo era petit
vivia arraulit
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit
però el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
En món cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
És curiós que tot i ser genuïnament urbà, esdevé el poeta del paisatge. De la muntanya i del mar
En els seus poemes parla dels llocs que el van emocionar especialment.
VISTES AL MAR
(fragment)
Dues coses hi ha
que al mirar-les juntes
me fan el cor més gran:
la verdor dels pins
la blavor del mar
M. Roser Algué Vendrells
diumenge, 27 de novembre del 2011
LA TARDOR
Tardor...l'estació de l'any nostàlgica per excel·lència. Jo li solc dedicar quatre versos, que fan palès el meu tarannà melangiós, segurament perquè vaig néixer un mes d'octubre, al bell mig d'un paisatge de colors una mica emboirats...
M. Roser Algué Vendrells
Tardor...l'estació de l'any nostàlgica per excel·lència. Jo li solc dedicar quatre versos, que fan palès el meu tarannà melangiós, segurament perquè vaig néixer un mes d'octubre, al bell mig d'un paisatge de colors una mica emboirats...
Tardor...simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.
Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.
Pescadors a l'aguait
d'una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.
Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles...
un bell cant de melangia.
M. Roser Algué Vendrells
diumenge, 20 de novembre del 2011
UN NADÓ UN POEMA
Aquests dies de pluja tan tardorals, em van bé per a revisar papers esborrallats de paraules , guardats al fons d'algun calaix i de vegades faig troballes que ni recordava que les tenia. N'he triades unes quants per a fer algun post.
Aquests dies de pluja tan tardorals, em van bé per a revisar papers esborrallats de paraules , guardats al fons d'algun calaix i de vegades faig troballes que ni recordava que les tenia. N'he triades unes quants per a fer algun post.
Entre les moltes coses que he recuperat, hi ha uns poemes que vaig fer per uns nadons de la família d'una casa rural, on vaig anar durant força temps. Com que el primer poema els va agradar...jo vaig continuar. Primer van tenir un nen (l'hereu), ara tocava una nena (la parelleta) i després una altra nena (família nombrosa). A partir d'aquí els vaig dir que potser, ja en tenien prou de quitxalla, perquè a mi ja se m'havia acabat la inspiració...És veu que s'ho van repensar, ja no en van tenir més i jo vaig respirar, perquè si en venia un altre , quin compromís!!! (Això és humor en un dia de pluja).
El PETIT NARCÍS
Les campanes del poble
repicant dia i nit,
recorden que a Can Massa
ara hi ha un nen petit.
No volen fer silenci
perquè al petit nadó
també volen cantar-li
dringadora cançó.
És xic però es fa sentir
amb una veu petitona;
si a la nit no pot dormir,
al llitet la mare el gronxa,
Si el pare li diu cosetes
posa cara d'angelet,
es deixa fer ball manetes
i s'adorm ell tot solet.
I quan arriba un nou dia,
a l'entorn del seu bressol
se sent una melodia...
com el cant d'un rossinyol:
Nascut a prop de Girona
t'havies de dir Narcís;
mirar la teva carona
és com veure el paradís.
M. Roser Algué Vendrells - 1996
diumenge, 13 de novembre del 2011
EL GALL PERICO
El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.
A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.
Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.
I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.
Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.
I va ser un dia tan preciós que les mares gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets, a l’hora d’anar a dormir.
M. Roser Algué Vendrells
Editat al blog dels contes "divers"
El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.
A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.
Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.
I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.
Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.
I va ser un dia tan preciós que les mares gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets, a l’hora d’anar a dormir.
M. Roser Algué Vendrells
diumenge, 6 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
