El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.
A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.
Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.
I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.
Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.
I va ser un dia tan preciós que les mares gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets, a l’hora d’anar a dormir.
M. Roser Algué Vendrells
Sóc el primer comentarista, crec. Però no estic sol. M'acompanya el gall perico. Ja torno.
ResponEliminaJa el vaig llegir allà als contes divers... i em va encantar!
ResponEliminaUn conte ben bonic!
A tots se'ns fa fosca la veu de tant en tant, però com el gall, seguim endavant. Ningú no ens aturarà i menys els qui provoquen la malaltia, perquè molt sovint, intenten no deixar-nos parlar!!!
ResponEliminaTu sempre estàs a l'aguait Jordi, segur que et deus despertar amb el cant d'algun gall i, qui sap, potser és el Perico...espero que et faci bona companyia.
ResponEliminaNo sé quin temps fa pels teus "barals", aquí fa una bona pluja, d'aquelles de quedar-se a casa el dimenge...
M. Roser
Hola Carme, si ja t'hi vaig veure, em sembla que de tant en tant hi participaré, perquè això que et limitin el nombre de paraules, és un bon exercici...
ResponEliminaPetons de pluja,
M. Roser
Ui Joana, et veig una mica guerrillera avui,potser necessitarem alguna cosa més que fer gàrgares de mel i llimona...
ResponEliminai la setmaneta que ens espera és d'aquelles que val la pena passar-les sense mirar la tele , ni escoltar la ràdio, ni llegir els diaris...
Un bon llibre de poesia ens ajudarà a seguir endavant amb més empenta.
Petons,
M. Roser
Hi ha dies que queden assenyalats als fulls del calendari.
ResponEliminaHola Pilar, es veritat i de vegades són dies que no passen coses molt importants , sinó que són coses que d'una manera o altre, se't queden per sempre al raconet de les emocions...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
molt xulo Roser, me'n recordaré i l'explicaré a la meva filla, li agraden molt els contes d'animals :)
ResponEliminaMolt bona pluja Ma. Roser!
ResponEliminaOspa, doncs ara ja sé com es diu el coi de gall que cada matí em desperta perquè arribi ben puntual a la feina: és en Perico.
El meu despertador, en comptes d'un to d'alarma, té el cant d'un gall i fins que no apreto el botó corresponent perquè calli... quiquiriquiiiiii quiquiriquiiiiiiii!! Sort que no covo mandra!
Petons irisats!
M'ha agradat molt el conte, M. Roser; me'l guardo per explicar-lo al meu nét, que a partir de dimecres s'estarà a casa fins que hagi nascut el seu germanet Magí.
ResponEliminaBona tarda de diumenge plujós, bonica!
Aquí ha acabant plovent, Roser. Però ha costat molt, i ho fa molt poc.
ResponEliminaNi cuca ni moixó.
Gràcies Núria, penso que de tant en tant n'escriuré d'aquests contes curts. Com que et donen el dibuix i has de posar-hi el text, el dia que algun em motivi especialment, posaré fil a l'agulla i a veure què surt...
ResponEliminaM'agrada que l'expliquis a la teva filla.
Petons,
M. Roser
Aquí ha plogut gairebé tot el matí (ahir em van venir a fregar els vidres). He rigut perquè quan me'n vaig venir a viure al pis, ja fa anys, em vaig comprar també el despertador del gall...i al matí van sortir la meitat de veïns, a veure que passava, però em van dir que no els molestava pas, ho trobaven divertit. Una altra vegada em va passar amb un grill que tenia en un test del terrat...però en aquesta ocasió em vaig fer la despistada. Tampoc era qüestió d'agafar fama de camperola!!!
ResponEliminaPetons de pluja,
M. Roser
Gràcies Galionar, així que ara et toca fer d'àvia i segur que ho fas molt bé...
ResponEliminaA mi m'agraden aquests dies de festa plujosos, perquè m'estic a casa i tinc temps de fer moltes coses i fins i tot de no fer res!!!
Petons,
M. Roser
Doncs mira Jordi, aquí ho ha fet tot el dia, més al matí que a la tarda.
ResponEliminaAl Montseny es faran bolets...
Bona nit,
M. Roser
Jo no necessito gall per a despertar-me perquè sóc matinera de mena però hem d'ajudar a tots els galls que tinguin carraspera, no sigui que se'ns capgiri el món, encara més.
ResponEliminaBonic conte.
Petons
Un conte molt simpàtic i bonic!!
ResponEliminaA veure si avui serà un d'aquests dies tan bonics que ha pintat el gall Perico??!!
Una abraçada.
Quina sort que tens Gemma, perquè a mi, al matí, se m'enganxen els llençols, en canvi el vespre, no trobo mai l'hora d'anar a joc(paraula del vocabulari gallinaci).
ResponEliminaAixò dels contes curts és un bon exercici, perquè t'obliga a sintetitzar les idees.
Potser si el món es capgira del tot
ens farà reaccionar...
Una abraçada i bona pluja,
M. Roser
Ai Montse , em sembla que avui no. Com a mínim per la meteorologia fa un dia ben gris i porta tota la tarda plovent.
ResponEliminaAnímicament, avui normalet, però els vostres comentaris el pinten de colors...
Una abraçada,
M. Roser
Bonito gallo perico..jeje, un abarzo desde Murcia...perdona, pero entiendo muy pcoco..seguimos...
ResponEliminaNo l'havia sentit mai, es mol bonic explicaré al meu nebot.
ResponEliminaBon dia:)
O sigui, si algun dia alguna polleta m'engega a fer gàrgares, és pel meu propi bé
ResponEliminaAh! m'he quedat més tranquil
apa, siau
Vamos a ver Alp , tengo un traductor en el blog y más o menos se entiende.
ResponElimina¿No lo has encontrado? Está sobre la foto de mi perfil...
El gallo hoy no ha pintado nada, el día es muy gris porque está lloviendo.
De todas maneras te agradezco mucho que te pases por mi pequeña casita.
Petiteses quiere decir Pequeñeces)
Un beso.
M. Roser
És clar que no l'havies sentit Magazine, perquè me'l vaig inventar jo...Et donen un dibuix i has d'escriure un conte que no tingui més de 150 paraules. M'agradarà que l'expliquis...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Això mateix Gregori, veus com no passa res si alguna polleta t'envia a aquest lloc? S'ha de saber interpretar les coses...
ResponEliminaIgual pensava en tu, quan vaig escriure el conte...
Bona nit i tapa't( com diu la dita)o no, això ja depèn de tu...
M. Roser
M. Roser, m’agrada molt aquesta faceta teva del contes. A mi també m’agrada fer esvoletecs, de tant en tant, pel món de la quitxalla, doncs la canalla ens retorna al món que hem anat deixant, encara que espero que mai ho fem del tot.
ResponEliminaUna abraçada de coloraines.
Tens raó Papallona , mai ens podem oblidar de l'infant que un dia vam ser i que molts encara portem a dins...
ResponEliminaA mi m'agraden els contes i moltes vegades me n'he inventat per explicar-los a l'escola, si els hagués escrit tots ara en tindria un bon recull...però mira no és per presumir, però en tinc un d'editat que actualment encara es troba a les llibreries. És que fa uns quants anys em vaig presentar a un concurs de contes a la ciutat de Nules(al País Valencià) i em van donar el primer premi. Aleshores vaig fer el rosari de les editorials i em va costar, però finalment me'l va publicar una editorial de Barcelona...I fa il·lusió.
Una abraçada,
M. Roser
Quin conte més bonic! Sempre endavant per més obstacles que et trobis!
ResponEliminaRoser,
ResponEliminaEl nostre gall canta pluja.
Això si Judit, sempre endavant...
ResponEliminaEnrere, ni per agafar embranzida...
És un conte senzillet, però quan et limiten el nombre de paraules, tampoc pots fer meravelles...però trobo que és una manera de fer treballar la imaginació sense massa esforç.
Una abraçada,
M. Roser
Si Jordi i en sembla que en cantarà
ResponEliminabastants dies més...potser és que fa molts "galls", l'haurem de portar a una acadèmia de música...
Bon vespre plujós,
M. Roser
gracias querida amiga por regalarnos tan bello cuento, muchos besinos de esta amiga admiradora.
ResponEliminaGracias a ti amiga Ozna, siempre es agradable escribir o leer un cuento cortito, parece que recuperamos un poco de aquella infancia que tiempo ha, dejamos atrás...
ResponEliminaUn besin.
M. Roser
Ese gallo Perico a venido a mi día y creeras que le a pintado de hermosos colores y a llenado de luz mi día...
ResponEliminaque lindo cuento me encantoooo.
te quiero mucho amiga cuidate.
besitos
Amiga Atlántida me encanta que te haya gustado mi pequeño cuento y saber que te alegró el día...
ResponEliminaYa sabes que el cariño es mutuo, es de ida y vuelta.
Muchos besos guapa.
M. Roser
així hauríem d'intentar pintar-lo cada dia...
ResponElimina