Subscribe:

dimarts, 13 de desembre de 2011

A  UN  INFANT


-Qui ets que plores.
tan fluixet a prop meu,
en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?

-Sóc un infant
perdut entre la boira,
caminant sol i trist,
pobre cansat
i tremolant de fred...

Sense ningú que, 
a l'hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la són em guanyi.

Sense ningú que,
en la fredor de l'alba,
m'embolcalli em tendresa
i em vetlli quan la por,
entristeix el meu son de nen pobre.

Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?

-Vine petit infant,
caminarem plegats.
Jo t'adormiré amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.

I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor
i et besaré el front.

Ni tu ni jo, petit infant,
estarem mai més sols...



M. Roser Algué Vendrells

38 comentaris:

  1. Molt tendre, M Roser.

    Mai cap infant no hauria d'estar sol i desvalgut.

    ResponElimina
  2. ostres M Roser, que bonic!

    Ets un sol :)

    ResponElimina
  3. Gràcies Carme, m'ha semblat que per les properes festes, seria addient...
    Estic fent una felicitació amb el paint, no sé que sortirà.
    Petons,
    M.Roser

    ResponElimina
  4. Rafael , els infants, són la meva passió(els dels altres)...
    L'altre dia a l'escola parlàvem d'un nen que és un amor i jo vaig dir: és que me'l menjaria...i una companya nouvinguda va contestar que jo me'ls menjaria tots , perquè quan me'ls mirava, posava cara de felicitat...
    Gràcies Rafael per la floreta!!!
    Petons
    M. Roser

    ResponElimina
  5. La tendresa en aquest poema ens suggereix el caliu nadalenc que a voltes trobem tant a faltar. Així el sento, així m'arriba.
    Ja torno.
    Jordi Dorca

    ResponElimina
  6. Hola Jordi, era un poema que tenia i m'ha semblat que podia ser un bon referent de l'esperit de Nadal. Tot i que els infants en qualsevol època de l'any han de ser protegits...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. M. Roser, la tendresa sempre és la protagonista dels teus poemes. Aquesta vegada, també, ens has embolcallat a tots amb els teus versos. Doncs no hi ha res més tendre que un infant. M’agrada molt el sentiment en que regues els teus escrits.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Un poema molt tendre i en el món hi hauria d'haver tants poemes com aquest perquè no hi tingués lloc cap fusell, cap crit de por, cap gemec de gana.
    Una cosa que em fa patir és veure infants sense il·lusió, amb ventres inflats i mosques per joguines.
    Fem que les paraules ressonin com campanes de vida i intentem que no falti un plat d'arròs a cap taula on hi hagin nens.
    Bona nit,M Roser. i el teu poema preciós ¡¡

    ResponElimina
  9. gracias querida y admirada poetisa por acariciarnos los sentidos con la magna belleza de tus versos, besinos miles

    ResponElimina
  10. Gràcies papallona, suposo que tans anys de contacte amb els ingants , t'encomana la tendresa, la il·lusió per les coses petites...
    Penso que la vida ja és prou dura i per això l'hem d'endolcir, de tant en tant.
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Donar la mà a algú que plora i acompanyar la seva solitud... Quin gest més maco Roser!

    ResponElimina
  12. Ai Pep, les teves paraules són un regal per la meva autoestima.
    I tens tota la raó, és mol trist veure tants i tants infants que pateixen tota mena de penes.Fa poc va ser el dia dels "drets dels infants" i en vam parlar a l'escola. Es van adonar que aquí els tenen tots, però al món hi ha molts nens i nenes que no tenen el mínim per poder viure amb dignitat.
    Penso que aquestes festes de tan consumisme, van molt bé perquè reflexionin sobre el tema.
    Bona nit i gràcies un cop més.
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Amiga Ozna, reina de las hadas de los bosques de Asturias, gracias por visitarme y por tus regalos de cultura literaria...
    Un besín.
    M. Roser

    ResponElimina
  14. Hola Judit , gràcies. Suposo que la nostra professió ens condiciona una mica. Veure infants que tenen de tot i encara no estan contents, fa que siguem més sensibles amb els que no tenen res...
    Un petó,
    M. Roser

    ResponElimina
  15. Ternura de poema, que lindo seria que en todos los rincones del mundo hubiese poemas asi circulando llegando a todos los corazones, para que siempre exista una mano que le de calor y protección a los niños.
    :) te quuiero mucho querida amiga, besitos y mis mejores deseos para ti en esta próxima navidad.

    ResponElimina
  16. Tienes razón amiga Atántida, seria fantástico que no hubiera en el mundo
    niños con el alma triste y la tripita vacía...
    Deveríamos hacer lo posible para que puedan vivir su pequeña vida con dignidad y mucho amor...
    Yo también te deseo, con todo mi cariño, mucha paz en tu corazón y le pido a la Estrella de la Navidad
    un rayito de luz para ti...
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Un poema preciós i molt tendre. És molt trist que hi hagi nens al món que no són estimats i que ningú els i calmi el plor.
    Gràcies per penjar-lo
    Petons

    ResponElimina
  18. Gràcies a tu per perquè l'has llegit i m'has dit que t'ha agradat...
    Mentre hi hagi un infant que passi fred, que tingui gana, que no tingui un sostre on aixoplugar-se, que no tingui amor, que estigui trist...el món no canviarà.
    Si ens commou la situació de tants infants , potser no està tot perdut...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Un tendre record a tots aquests infants que ho estan passant malament!!...M'ha agradat molt!!
    Sempre em pregunto cóm pot ser que no hi hagi ningú capaç d'arreglar aquesta lacra de la humanitat?... Quan ho penso sento vergonya de ser d'aquest món tan injust!!
    No vull perdre l'esperança que sí que arribarà el dia què, cap nen passi gana i es senti desvalgut i sense una ma que l'acaroni...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Preciosos versos! Tot i que no no cal ser un ifant per recitar-los...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Montse tens raó, quan veiem tants infants desvalguts i ens assabentem de la tragèdia que representa tanta mortalitat infantil, ens hauria de fer vergonya pertànyer a l'espècie humana...
    Sembla mentida que ningú hi posi fre, quan es llencen els diners en coses totalment superflues que només col·laboren a augmentar tanta desolació...
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  22. És ben cert Rachel, també hi ha adults que passen penes... però potser perquè els infants són més vulnerables, la seva tragèdia ens toca més el cor...
    Un petó i una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. Tens una sensibilitat molt gran i demostres una gran tendresa en aquest poema.
    M'agrada molt

    ResponElimina
  24. Molt guapo, Vendrells
    els infants ens desperten tendresa, el millor de nosaltres

    bona setmana nadalenca

    ResponElimina
  25. Gràcies Joana, és que els infants...és deformació professional això, però també m'estimen molt!!!
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. Gràcies Gregori, crec que s'ha de ser molt poc sensible perquè no t'afecti el patiment dels infants, que és el millor que tenim...per a ells tota la tendresa del món.
    També una bona setmana per tu i espero que em surti bé la felicitació que estic intentant fer amb el Paint,
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Roser, com que ets tendra i sensible arribes al cor de tota la gent i t'estimem.
    Els poetes que ells mateixos es diue 'moderns' no estan per aquestes senzilleses i les rebutgen. No saben o no volen saber que a la gent s'hi arriba pels sentits, pels sentiments, i tu els saps despertar. La bona gent comparteix l'amor.

    ResponElimina
  28. Ui , gràcies Olga, no sé si em mereixo unes paraules tan afectuoses, avui tindré bells somnis...
    Amb això dels poetes moderns, m'has fet pensar en una cosa que em va passar ja fa un temps, en un taller d'escriptura...
    Havíem de portar poemes anònims i comentar-los entre tots. Jo vaig dur el de l'infant i un dels assistents al taller va fer aquest comentari: "encara hi ha gent que escriu coses tan carrinclones" ?
    Jo me'l vaig mirar i l'hi vaig dir
    que el poema l'havia escrit jo... Gairebé em va fer pena, perquè va posar cara de no saber on amagar-se...
    És molt bonic despertar sentiments, i tan de bo tots compartíssim amor!
    Espero que passis unes Bones Festes
    en companyia de les persones que estimis i que t'estimin,
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  29. És preciós aquest poema M Roser. Tot ell respira tendresa. Molt adient per aquestes festes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  30. Una poesia molt tendre i molt bonica.

    ResponElimina
  31. Gràcies Anna M., feia un temps que el tenia i he pensat , que com molt bé dius tu, era adient per uns dies, que hauriem de pensar més en els infants desvalguts( bé hi hauriem de pensar sempre), per equilibrar la balança que sempre cau del cantó del consumisme...
    Una abraçada... Ah i estic fent una felicitació amb el Paint, no sé que sortirà.
    M. Roser

    ResponElimina
  32. Gràcies Imma, potser tu passaràs el Nadal amb neu, per aquests poblets on acostumes a perdre't...
    Et desitjo molt Bones Festes i fes arribar el meu desig a la mare, que espero que estigui tan eixerida com sempre!
    Un petó.
    M. Roser

    ResponElimina
  33. Els teus versos són una tendra metàfora d'encontres i soledats compartides.
    M'agrada la teva sensibilitat, M. Roser.

    ResponElimina
  34. Gràcies Pilar, jo penso que si captem la sensibilitat dels altres és que nosaltres també ho som...i malgrat tot l'any hem de ser sensibles als patiments dels altres, aquests dies potser més, perquè s'accentuen les solituds...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  35. Gràcies QUADERN DE MOTS, Bon Nadal també per tu i un Any Nou ple d'il·lusions. Que passis aquestes festes ben acompanyada de les persones que estimes i que t'estimen!
    Petons nadalencs,
    M. Roser

    ResponElimina
  36. M'has fet posar la pell de gallina. Quants sentiments com aquests ens haurien d'acompanyar sempre!
    Realment preciós.

    ResponElimina
  37. Moltes gràcies Montse, cap infant hauria d'estar desvalgut ni indefens,
    però això tot l'any, doncs sembla que només hem de ser solidaris en aquestes festes...
    Una forta abraçada Montse,
    M. Roser

    ResponElimina