A  UN  INFANT

-Qui ets que plores.

tan fluixet a prop meu,

en la foscor de la nit,

quan tot resta en silenci?

-Sóc un infant

perdut entre la boira,

caminant sol i trist,

pobre cansat

i tremolant de fred...

Sense ningú que, 

a l'hora dels bells somnis,

em miri dolçament

i em bressoli amb amor

fins que la són em guanyi.

Sense ningú que,

en la fredor de l'alba,

m'embolcalli em tendresa

i em vetlli quan la por,

entristeix el meu son de nen pobre.

Vols donar-me la mà

perquè en les negres nits,

no tremoli de fred

ni em desvetlli la por?

-Vine petit infant,

caminarem plegats.

Jo t'adormiré amb cançons de bressol

i vetllaré el teu son.

I si alguna llàgrima

et desperta quan dorms,

eixugaré el teu plor

i et besaré el front.

Ni tu ni jo, petit infant,

estarem mai més sols...

M. Roser Algué Vendrells