A REVEURE
( Xist, parleu fluixet, el bloc descansa)
Lluís Roure Juanola |
Les flors silvestres
s'han tornat voladores.
Salten al quadre.
Un prat de somni
enamora mirades.
Cant de natura.
Un bon exemple de tot un artista: fotògraf i pintor, aquí en queda constància
Quan faci molta calor, us podeu refrescar contemplant aquesta preciosa primavera.
Jo aniré passant per casa vostra, però el blog diu que vol descansar.
Que tingueu un bon estiu.
Que tingueu un bon estiu.
M. Roser Algué Vendrells
Bon descans al blog, doncs... I si ens seguim veient, doncs fins aviat.
ResponEliminaI molt bon estiu!!!
És que ja feia dies que m'ho demanava, però jo, ni cas...Com que suposo que no aniré enlloc, doncs, aniré passant per casa vostra...
ResponEliminaMolt bon estiu a tu també, Carme.
Doncs un descanset li anirà de conya, segur. Però les vacances duren un temps concret, eh? I aquest s'ha de respectar. Així que quan ja tingui les piles carregades, el poses a pencar de nou!
ResponEliminaI tant que sí, a ell i a mi...Jo tinc la sort que me les puc fer a mida les vacances, o sigui que segurament les faré durar una mica...
EliminaBon estiu, XeXu.
Bon descans, M. Roser & blog, m'agrada aquesta fotografia amb la pintura, em fa venir ganes d'anar cap allà i estirar-me entre les flors (sense aixafar-les, si pot ser).
ResponEliminaEs una foto preciosa feta pel mateix pintor que està pintant el quadre...Ai si , segur que són un coixí ben tobet...
EliminaGràcies i que tingueu un bon estiu, tu i la família.
Ha estat tota una sort, descobrir aquest artista, M. Roser (ai, encara no he demanat la làmina...) Que passis un bon estiu i fins a la tornada! Una gran abraçada!
ResponEliminaI tant Montse a més és una persona molt agradable...Ara vaig ala caça i captura de fotògrafs i pintors per embellir el meu bloc...
EliminaUn bon estiu a tu també, bonica.
Descansa que per això es va inventar l'estiu.....ens veiem
ResponEliminaHo faré tant com pugui, perquè a més , suposo que ara vindrà la calorada (o no?)...
EliminaBon estiu per a tu també, Joan
Un descans al blog, perquè segur que tu faràs activitats. Bon estiu i fins aviat.
ResponEliminaUn descans al meu blog, perquè als vostres us seguiré donant la tabarra, he, he...
EliminaDoncs sí, tinc una cosa pendent, que no em deixarà pas avorrir...
Bon estiu a tu també, per aquestes muntanyes nostres! Sempre amb la càmera penjada al coll.
Bon agost, M.Roser, perquè imagino que pel setembre el blog ja tornarà ha estar en forma i amb ganes de compartir experiències, poemes i fotografies.
ResponEliminaEl meu blog últimament està molt mandrós, em sembla que també demana vacances...
Petonets!
Hola Glòria, suposo que dependrà de si he acabat tot el què tenia pendent...I el setembre és la Festa Major grossa...
EliminaDoncs fes-lo descansar pobret, després t'ho agrairà.
Petonets i bon estiu.
Temps de repòs, moments de reflexió. Que passis un bell estiu, M. Roser.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far!
Reposar, reflexionar, prendre el sol( una mica de morenor mai fa nosa)...
EliminaQue tinguis també un estiu amb molts moments agradables!
Petonets fins El Far, ben gronxats per les ones.
Para esses lados de cá temos um inverno pela frente, mas em pais tropical o inverno é sempre suave.
ResponEliminaDesejo-lhe dias lindos e floridos
beijos
Joelma
Hola Joelma;
ResponEliminaÉs clar, no recordava que ara on vius tu és la tardor, però segur que el paisatge també és bonic i quan arriba l'hivern no teniu gaire fred...A l'escola va venir un nen del Brasil i la seva il·lusió era anar a la neu, quan la va veure a la muntanya, li va agradar molt...
Petons i somriures de colors.
Bon descans Petiteses!
ResponEliminaSegur que quan tornis ens ompliràs de més petits-grans moments i nosaltres encantats de rebre'ls.
Bones vacances, nina!
Bessets assolellats :)
Segur que descansaran amb ganes, que ja feia dies que m'ho demanaven...Moltes gràcies Lluneta.
EliminaQue tu també tinguis un bon estiu.
Petonets.
no farem gaire soroll he entrat de puntetes bon descans estiuenc de blog, a ells també els hi cal vacances!
ResponEliminaNo et preocupis, que no l'has pas despertat...De tant en tant, també ens cal buscar una excusa per descansar nosaltres!
EliminaQue tinguis un estiu amb moltes coses agradables.
Petonets.
Un paisatge molt refrescant, per quan la calor s'enfili. Bon descans a tu i al blog.
ResponEliminaBon estiu
Em sembla que aquest any la calor no té gaires ganes d'enfilar-se, avui mateix, torna a fer una bona fresqueta, però per si de cas, ens podem estirar en aquest camp tan florit i de bon matí, ben moll per la rosada...
ResponEliminaPetonets i bon estiu.
Quin poema i fotografía més bonics.
ResponEliminaDoncs si el blog vol descansar, donali aquest plaer.
Jo aquests díes estic gandula, serà per la calor i no faig gaires Posts.
Petons, Montserrat
Els haikus són meus, és un petit obsequi d'estiu...Ara que la foto dibuix és una meravella, fixa't que hi ha el cavallet amb els quadre que està dibuixant el pintor, que és qui fa la fotografia...
ResponEliminaEncara que no faci gaire calor, trobo que va bé fer una mica el mandra!
Petonets i bon estiu, Montserrat.
Ja fa dies que ha entrat l'estiu, aquest estiu tan diferent d'altres.
ResponEliminaEls haikus, un regal.
Un bon estiu, M.Roser.
I tant, Fanalet, jo no en recordo cap com aquest i ja n'ha viscut una quants...
EliminaPer això he posat aquesta magnífica primavera, amb aquest parell de haikus, estic contenta si tan agradat.
Petonets i bon estiu per a tu també.
Que acabis de passar bé l'estiu!
ResponEliminaHola Loreto,
EliminaUn estiu que és molt primaveral, ho sigui que no sé si es deixarà veure del tot...Que tu també l'acabis de passar molt bé!"
Petonets.
Parlaré amb veu baixeta, per a no despertar el bloc i que segueixi descansant ben a gust: Bon estiu, Roser, que encara queden dies de caloreta (ací per Castelló avui fa molta però molta calor). Res, això: dos besets i algun que altre somriure :)
ResponEliminaPotser de mica en mica, l'hauré d'anar despertant...Doncs aquí ha fet un estiu molt poc normal, o sigui que quan comenci la tardor no notarem la diferència!
EliminaDoncs a refrescar-se toquen...I molts besets i molts somriures( que no en faltin)
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaQue delicia de campo florecido, Ummmm me llega el aroma de las flores que parece amapolas!!! Realmente parece la linda primavera, pero no, pues ya pronto llega el otoño.
Es un gusto estar de nuevo por aquí paseando por tus letras -tus flores y tu paisaje, me he acordado de ti muchas veces mientras estuve de vacaciones y paseaba con mis nietos.
Ha sido un placer, Roser.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y se muy muy feliz.
Hola Marina!
EliminaPues sí son amapolas, fotografiadas por el pintor que las inmortalizó con su pintura ( en el cuadro que està en medio del campo). Caramba, cuanto honor que te acordaras de mi en tus correrías veraniegas, sobretodo si paseabas entre flores...Yo he passsado el verano en casa, como tengo cerca una piscina y un monte...Y alguna escapadita a la playa, però la verdad es que ha hecho un desastre de verano, por lo que pienso que la llegada del otoño será una prolongación más de esta estación.
Tamién yo estoy encantada de encontrarte de nuevo por estos caminos del blog.
Muchos besitos, con cachitos de felicidad.
Molt bonica imatge, expressiva. M'agrada com complementa el poema, li atorga més sensibilitat. Enhorabona! Felicitats pel teu bloc, és molt interessant i està ben dissenyat. No parlo català (sino español) així que disculpa si tinc alguna falta d'ortografia ... Petons des de l'Argentina :)
ResponEliminaBenvinguda Hellen, m'encanta trobar nous amics i amigues al blog...Estic contenta que el trobis interessant, perquè no en sé massa d'informàtica i faig el que puc!
EliminaDisculpada, perquè no he trobat cap falta. Per això et contesto en català, perquè l'escrius molt bé...
Petonets, amb música de tango.
Que belleza de campo no hay nada tan hermoso como la Naturaleza y la paleta de colores para igualarla..Por lo menos intentarlo!!!
EliminaGracias amiga por siempre estar
Mi cariño y admiración
Besitos mi niña
Me ha dado error el comentario
ResponEliminaEspero que este entre
Una belleza de Naturaleza y la paleta de colores del pintos queriendo igualarla...
Besitos uy mi cariño amiga
Muchas gràcias Victoria por el comentario, ya ves que si, entró! Es que de vez en cuando, bloguer, hace alguna travesura...
ResponEliminaMe pareció muy original que el pintor fotografiara su cuadro en medio del prado que él pintó. Pero aunque no lleguemos a igualar la belleza que nos regala cada dia la naturaleza, las personas sensibles lo intentan...Como las cosas tan lindas que haces tu!
Besitos y sonrisas para ti, bonita.
Que xulo el quadre i la imatge!, com reflexe els colors de les roselles.
ResponEliminaPetons i a gaudir del descans!
Gràcies Audrey, a aquest pintor li vaig comprar una litografia d'un quadre preciós, també de colors primaverals, i mi va posar una dedicatòria; queda molt alegre a la paret del menjador...
EliminaAra li gfaré pessigolles al blog, que ja és hora de despertar-se!
Petonets.
Es una hermoso regalo de vida que nos brinda cada día la naturaleza y tu nos lo compartes en esta hermosa image.
ResponEliminaSaludos poetisa un fuerte abrazo.
La naturaleza nunca nos decepciona, siempre nos obsequia con espectáculos que nos emocionan...
EliminaBesitos color amapola, linda amiga.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaDe nuevo paseo por este precioso lar envuelto en flores y perfumes. Creo que habías dicho si no me equivoco... que te tomabas un descanso. Pues bien, disfrútalo a tope que la vida son dos días.
Te dejo mi mi gratitud y mi estima siempre, por tu palabras por tu cercanía, eres una gran amiga a la que aprecio mucho.
Un abrazo grandote y se muy muy feliz.
Oye Roser, que maravilla pasar el verano entre piscina y monte, es mi ideal, ¡me gusta tanto el monte!!!!.... Será por haber nacido y crecido a pie de monte don se respiraba aire puro. Sólo que es pasado!..............
Hola Marina, bienvenida de nuevo!
ResponEliminaSi que me tomé un dscanso, pero solo de mi bloc, por los de los amigos he ido passando, como no viaje a ningun sitio... Ya desperté a mi blog con un nuevo post, tuve que hacerle cosquillas, porque estaba muy perezoso.
Al final vas a ser una flor más entre las amapolas. Y ya sabes que el aprecio es mutuo.
Yo tamboién soy de pueblo, aunque ahora viva en una ciudad, pero al ladito, tenemos un monte que nos permite airearnos un poco.
Un beso grande, amiga.