El dia del recital de Navarcles, uns companys blocaires em van demanar la música de l'havanera...De segida vaig pensar en aquells programes de radio que es deien" Disco solicitado", he, he... Jo els vaig dir que intentaria posar-la en un post, no sé si me'n sortiré... Jo no, però el meu ajudant sí???
T'asseguro que no en tinc ni idea, el meu ajudant diu que li sembla que s'hauria de configurar alguna cosa que ja deu està obsoleta, però tampoc ho té clar... Estic contenta que la sentiu, m'he tret un pes de sobre... Bona tarda, XeXu.
Si la demanes (sol·licites) segur que hi haurà algun grup que te la dediqui i te la canti ;) Ara no puc escoltar-la, senzillament perquè no tinc altaveus aquí, més tard tornaré.
Pensa Lluneta que he parlat amb un parell de grups i o n'he tret res i després sempre canten les mateixes...Diuen que no tenen temps per assajar i canten les que ja se saben...I això que jo els donc la melodia i l'acompanyament escrits... Com que em vaig quedar a dormir al poble, vaig fer la foto des de la meva. habitació. Petonets , bonica.
Ja sé que és senzilleta, però la música me la va fer un folklorista que es deia Tito Corona i en aquella època era component d'un grup, però aleshores no em vaig moure...Jo la trobo força bonica, és clar què he de dir! Petonets, Carme.
Moltes gràcies Xavier, m'acabes de regalar una estrofa d'una autèntica havanera. Veig que tu domines tots els estils...T'importa si la poso al post? Petonets.
Moltes gràcies Loreto...M'he posat en contacte amb dos grups i m'agradaria que un dia la poguéssim escoltar, vosaltres i jo! Però és difícil... Petonets, mariners.
No sé... Me parecía que había dejado aquí en esta puesta de sol, un comentario , Igual no, o no entro. Bien, pues te diré que no he podido escucharlo, ni de una manera, ni de otra tampoco. Y lo siento, es un poema hecho canción, o canción hecho poema que queda precioso. Imagino cantado o recitado.
Y por cierto la puesta de sol es envidiable... Ha sido un placer pasar por tu casa. Te dejo mi gratitud y mi estima siempre. Un abrazo grandote y feliz verano.
!Hola, Marina¡ És muy raro, porqué me costó pero veo que finalmente, todo el mundo puede escuchar-la...Puedes volver a intentarlo si te apetece, pues a veces las músicas tardan un poco en escuchar-se. És una havanera, que yo hice la letra y un profesional compuso esta música que no puedes escuchar. Me sabe mal.
Un grupo de amigos del blog, fuimos a un pueblo a hacer un pequeño recital y desdes la ventana de mi habitación, hice la foto...
Doncs si que érem uns quants i en un lloc molt bonic..Llàstima que se'n va anar la llum, a la meitat i alguns vam llegir mig a les fosques...Tot sigui per la poesia! Petonets.
Hola M. Roser, quina musica més dolça ila lletra també, m´hes fet somniar desperta. M´imagino aquesta havanera cantada per una Coral o unes Caramelles. Petons llevantins, Montserrat
Caram noieta, això és tot un "piropo" ...Suposo que els somnis eren bonics! Estic en contacte amb dos grups d'havaneres, a veure si tindré sort. Petonets amb quatre gotes de pluja, Montserrat.
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana, farà plorar els camins. Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca, quan una nit de tempesta els somnis tregui a la mar. Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins i el nord serè d'un tossut solitari. Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar, així i tot, romandran amb mi sempre. Rosa Codina
S'apaivaga la llum, el capvespre es desborda, tragino somnis. Carles Duarte
Sense comprendre com i perquè navego, hisso la vela. Potser vent i gavines em triaran les rutes.
Quan estic sola, em sento acompanyada de tantes coses! Joana Raspall
Plou i fa sol. I al tros de cel que des de casa veig, cap bruixa no es pentina.És molt estrany. La mare sempre canta la cançó, i ni la cançoneta ni la mare no saben dir mentides; això ho sé. Llavors, què fan les meves bruixes quan plou i quan fa sol i torna a ploure? Potser han perdut la pinta i resten dinsun núvol, o rera la gran cinta dels colors perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé... Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer, engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers, els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors i els teus ulls van fent, amb ressò de tendresa i delit d'esperança. Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja fa que et recordi. Haviem compartit moltes pluges i moltes esperances; matins, tardes, capvespres desfilaven sota el pausat exordi de la pluja i erem feliços amb ben poca cosa. Passejàvem sovint sota la pluja i cadascun dels dos feia projectes que fins i tot a voltes s'acomplien. Temps vebturosos. Ara tu no hi ets i la pluja segueix.M'agradaria saber que plou per tu també, i la pluja ens uneix com abans, altra vegada. Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets forjats per trens nocturns. I fa udolar el vent amb els seus ulls tristos. Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc, llegeixo allò qu cada mot em diu i escolto les converses de les dones que parlen al costat, sempre en veu alta, sobre el perillnuclear,armes i avions, la pensió de viduïtat que els és escassa per poder pujar els fills tal com voldrien, els canvis que fa el món, i la incertesa... Només un cop de vent, un giravolt que aixeca brins i pols de terra eixuta i em gira els fulls que prencamb mig enuig, em recorda que visc, que sóc, que sento. Migdia al parc. LLegia. Veig com passen els fulls del llibre, els nens, i tants de dies. Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula i la guarnirem amb garlandes. Caliu d'abraçades, bocins de calma, caramels de tendresa, fruits d'enyorança. En un racó, dos coixins xuclaran maduixots amb nata. Elisa Riera
Caminet Caminet enriolat amb timons i mareselves, passava pel caminet i he trobat flors estimades. El perfum és deliciós d'aquestes plantes boscanes, plantes humils de cor net mirant al cel s'emmirallen. El timó la flor humil, les violetes ses companyes i les mareselves són, oloroses i molt blanques. Faré un pom d'aquestes flors i m'enfilaré pels marges. Quan el sol ja sigui post i estigui un poc cansada, vull posar les flors al gerro i les miraré amb nostàlgia. Demà torno al caminet i veuré també el paisatge miraré les flors húmils, són les que a mi més m'agraden. Teresa Bertran
És el temps més apropiat per escolatar havaneres. Irem remenant el cremat.
ResponEliminaEs curiós, perquè jo no la sento i no sabia si la gent la podria escoltar...Ja m'arriba l'olor, mmmm!
EliminaPetonets.
visca (la sento, la sento);
ResponEliminai també m'agrada molt el cor de Catalunya,
m'agrada ser dins la posta de sol de Navarcles
Que bé Jordi perquè el meu ajudant s'hi ha barallat tres hores( amb l'ordinador)...
EliminaEntre tots fem un cor molt gran!
Petonets.
m'agrada pensar que jo també sóc dins la posta de sol de Navarcles
ResponEliminaara!
Hi tant que hi ets Jordi i ben present...Vaig fer alguna foto del recital, però em van sortir malament...
Eliminano et preocupis, Roser; en vindran més
EliminaJo puc garantir que se sent. El que no entenc és per què no la sents tu!
ResponEliminaT'asseguro que no en tinc ni idea, el meu ajudant diu que li sembla que s'hauria de configurar alguna cosa que ja deu està obsoleta, però tampoc ho té clar...
EliminaEstic contenta que la sentiu, m'he tret un pes de sobre...
Bona tarda, XeXu.
Jo no la sento, provaré més tard des d'un altre ordinador, a veure si funciona. Fins aviat!
ResponEliminaJa l'escolto bé. Molt bonica, profunda (trigava una mica a carregar-se, res més). Fins aviat! :)
ResponEliminaAi, m'has donat un petit ensurt, però veig que ja està solucionat, que trigui una mica a carregar-se, es veu que ja és normal...
EliminaPetonets.
S'escolta bé i se sent endins. Les havaneres sempre em connecten amb la infantesa.
ResponEliminaUna abraçada!
Que bé, estic contenta que la sentiu. A mi també em porten bons records, ara només em falta trobar algun grup que me la canti...
EliminaPetonets.
Si la demanes (sol·licites) segur que hi haurà algun grup que te la dediqui i te la canti ;)
ResponEliminaAra no puc escoltar-la, senzillament perquè no tinc altaveus aquí, més tard tornaré.
Una foto preciosa!!
Aferradetes :)
Pensa Lluneta que he parlat amb un parell de grups i o n'he tret res i després sempre canten les mateixes...Diuen que no tenen temps per assajar i canten les que ja se saben...I això que jo els donc la melodia i l'acompanyament escrits...
EliminaCom que em vaig quedar a dormir al poble, vaig fer la foto des de la meva.
habitació.
Petonets , bonica.
Doncs no he tingut sort, ho provaré més tard ☺
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEm sap molt de greu, potser en un altre moment...Mecatxis!
EliminaAvui, sí!!
EliminaBessets i bona nit ♬♩♩♫
Ps: Tens un correu amb l'adreça
Que bonica, M. Roser, que nostàlgica i romàntica! A veure si algun grup s'anima a voler cantar-la...!
ResponEliminaUna forta abraçada!
A mi em farien feliç, potser tornaré a intentar fer-me'n la promoció...
EliminaPetonets, mariners.
Molt maca, l'havanera... se sent perfectament... l'anava cantant jo mateixa amb la lletra que ens has deixat... Queda molt bé!!!
ResponEliminaJa sé que és senzilleta, però la música me la va fer un folklorista que es deia Tito Corona i en aquella època era component d'un grup, però aleshores no em vaig moure...Jo la trobo força bonica, és clar què he de dir!
EliminaPetonets, Carme.
Dibuixa a la sorra
ResponEliminal'estrella de mar.
I amb vent a la popa
navega a tot drap.
Moltes gràcies Xavier, m'acabes de regalar una estrofa d'una autèntica havanera. Veig que tu domines tots els estils...T'importa si la poso al post?
EliminaPetonets.
Ostres, sembla que la senti. És ben bé una havanera!
ResponEliminaMoltes gràcies Loreto...M'he posat en contacte amb dos grups i m'agradaria que un dia la poguéssim escoltar, vosaltres i jo! Però és difícil...
EliminaPetonets, mariners.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaNo sé... Me parecía que había dejado aquí en esta puesta de sol, un comentario , Igual no, o no entro. Bien, pues te diré que no he podido escucharlo, ni de una manera, ni de otra tampoco. Y lo siento, es un poema hecho canción, o canción hecho poema que queda precioso. Imagino cantado o recitado.
Y por cierto la puesta de sol es envidiable...
Ha sido un placer pasar por tu casa.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo grandote y feliz verano.
Hasta septiembre si dios quiere, amiga.
!Hola, Marina¡
EliminaÉs muy raro, porqué me costó pero veo que finalmente, todo el mundo puede escuchar-la...Puedes volver a intentarlo si te apetece, pues a veces las músicas tardan un poco en escuchar-se.
És una havanera, que yo hice la letra y un profesional compuso esta música que no puedes escuchar. Me sabe mal.
Un grupo de amigos del blog, fuimos a un pueblo a hacer un pequeño recital y desdes la ventana de mi habitación, hice la foto...
Feliz verano para ti también.
un ocellet m'ha contat que a Navarcles us vau aplegar una bona colla entorn a la poesia!
ResponEliminaDoncs si que érem uns quants i en un lloc molt bonic..Llàstima que se'n va anar la llum, a la meitat i alguns vam llegir mig a les fosques...Tot sigui per la poesia!
EliminaPetonets.
Hola M. Roser, quina musica més dolça ila lletra també, m´hes fet somniar desperta.
ResponEliminaM´imagino aquesta havanera cantada per una Coral o unes Caramelles.
Petons llevantins, Montserrat
Caram noieta, això és tot un "piropo" ...Suposo que els somnis eren bonics!
EliminaEstic en contacte amb dos grups d'havaneres, a veure si tindré sort.
Petonets amb quatre gotes de pluja, Montserrat.