LA VIDA RECOMENÇA...
 |
| Es Caials , entre Cadaqués i Port Lligat. Jaume Cusidó. |
Canta el gall matiner.
Surt el sol cel enllà,
fent brillar el penell
del gall d'imitació.
El vent de llevant,
que bufa fluixet,
el gronxa lleument.
I la vida recomença,
en algun lloc.
Dins la mar llisa,
cants de sirenes,
vetllen el vell jardí
de flors exòtiques.
Reflexos lluminosos
de la llum de la lluna.
Quant surt el coraller
obre els ulls i mira el cel...
Només brilla una estrella.
M. Roser Algué Vendrells
Joc a les ITINERÀNCIES, a partir del poema El GUANY , de Joan Vinyoli;
amb les paraules: panell, gall, coraller, llisa.
Aprofito per posar aquesta estrofa d'havanera, regal del Xavier.
Si algú més s'anima, jo, encantada...
Dibuixa a la sorra
l'estrella de mar.
I amb vent a la popa
navega a tot drap!
Xavier
Horitzó de barques
gronxades pel vent,
jo espero que arribis
mariner valent.
Glòria
La boirina, poc a poc , esvaneixes
mentre els raigs de sol daurats,
inflen de coratge totes les veles
de vells vaixells ancorats.
Papallona Blava
Aprofito per posar aquesta estrofa d'havanera, regal del Xavier.
Si algú més s'anima, jo, encantada...
Dibuixa a la sorra
l'estrella de mar.
I amb vent a la popa
navega a tot drap!
Xavier
Horitzó de barques
gronxades pel vent,
jo espero que arribis
mariner valent.
Glòria
La boirina, poc a poc , esvaneixes
mentre els raigs de sol daurats,
inflen de coratge totes les veles
de vells vaixells ancorats.
Papallona Blava
I no era fàcil incloure les quatre paraules. T'ha quedat ben rodó. Bon cap de setmana!
ResponEliminaGràcies Loreto...De vegades la inspiració et dóna alguna sorpresa...
EliminaPetonets.
Encertada itinerància, crepuscular fotografia. Pertot si percep Vinyoli.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
D'això es tractava, de transmetre l'esperit d'en Vinyoli...Si ho he aconseguit encara que sigui una miqueta, ja estic contenta...
EliminaPetonets d'estiu( ?) arriben al far.
Un bon poema Roser, com a tots els que publiques ens transmets el paisatge, l'acció dels seus protagonistes i una immensa pau.
ResponEliminaGràcies Xavier, una que és molt bucòlica, molt de natura...Ja has vist que he posat la teva estrofa, em fa il·lusió!
ResponEliminaDesprés passaré per casa teva que he vist una estelada dalt de la muntanya, segur que m'encantarà el post...
Petonets.
Quin poema més vital, Roser, m'agrada!, ple de llum.
ResponEliminaPetonets!
Gràcies Audrey, és que si no hi posem una mica d'optimisme a la vida, és molt avorrida...Perquè la vida recomenci, en cal molta de llum...
EliminaPetonets :)
Un poema ben bonic i amb les paraules molt ben encaixades.
ResponEliminaM.Roser ho has fet genial!
Podria ser...
A l'horitzó les barques
gronxades pel vent,
jo espero que arribis
mariner valent!
Moltes gràcies, Glòria, per l'elogi i per la bonica estrofa havanera. Amb el teu permís , he quadrat el primer vers...
EliminaPetonets.
M'agrada el poema, les paraules molt ben adaptades. Està bé aquest joc de les itineràncies poètiques. La fotografia preciosa; la setmana vinent hi serè alguns dies en aquells indrets.
ResponEliminaPetonets estiuencs
Gràcies Anna, de tan en tan participo en algun d'aquests jocs, depèn del dia...
EliminaSi que és preciosa la foto, a veure si tu també en fas de guapes, si estàs per aquells indrets. Que t'ho passis bé.
Petonets :)
Fas una poesia que entra per tots els sentits, quasi puc sentir el vent i veure la resplendor de la lluna. M'agrada com relaciones el gall amb el penell, amb el vent i la vida que recomença...
ResponEliminaMoltes gràcies Mónica, jo la trobo senzilla i bucòlica i és que sóc molt de natura...Sempre dic que la meva poesia és feta a cop de sensacions...I estic contenta si puc transmetre aquests sentiments!
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Roser qué bonic tot!!! La música que has posat és preciosa, quina és la primera cançó que sona?? Em sona mogolló però ara mateix no sé quina és... Algunes de les altres les he tocat jo també ;-)
ResponEliminaVal, diu "For Elena", però no sé de qui és...
ResponEliminaMoltes gràcies Ada, és que sóc molt tocada i posada jo, he, he...
EliminaNo havies sentit la música fins ara? Doncs mira que fa molt de temps que la tinc posada..,( el senyor Blogger fa el què vol)
Jo diria que és una cançó de la banda sonora de la peli Cinema Pardisso, em sembla!
Quin instrument toques? jo vaig començar de joveneta amb la guitarra, però me'n vaig cansar aviat i ara em sap greu!
Petonets :)
La boirina, poc a poc, esvaneixes
ResponEliminamentre els rajos de sol daurats,
inflen de coratge totes les veles
de vells vaixells ancorats.
Hola Papallona, la mètrica no és d'una havanera clàssica, però com que és molt bonica l'estrofa, ara mateix te la poso...
EliminaÉs bonic que s'inflin les veles i els vaixells emprenguin camí, mar endins!
Petonets d'anada, a l'estiu.
Que bonic M. Roser, tant aquest Post, com l´ulim que has fet, que no hi trvo per posar comentari.
ResponEliminaPetons, Montserrat
Bueno t´el comento aci, el post més recent .Amb la calor que fa, jo també esculliria la copeta aigua frequeta. Ai m´hem fa la boca aigua!
ResponEliminaPetons, Montserrat
Perdona Montserrat, t'havies amagat, per entre les garbes, he, he...De vegades si els posts són molt seguits...
EliminaLes noietes eren molt pageroles, per això elles triaven l'aigua fresqueta!
Molts petonets noieta.
Ja que no podem comentar el teu relat al post, també ho deixo aquí.
ResponEliminaPrimer parlar del poema que m'encanta i la fotografia és magnífica.
Pel que fa al relat, lo millor de tot és saber improvisar en qualsevol lloc per poder reunir-se i compartir vivències, amb vi o aigua, això és el que menys importa.
Aferradetes i bon divendres!! :)
Noia se'm va passar ho sento, així podeu fer dos en un, he, he...El proper ja serà de final de temporada.
EliminaNo acostumo a participar en aquests jocs d'imatges, però aquesta vegada em va venir de gust.
Petonets bonica i bon cap de setmana :)
Quatre paraules ben exprimides, Roser. Alguna vegada havíem fet aquest joc amb companys de l'Escola, en relat, i havien quedat veritables disbarats ben lligats.
ResponEliminaAbraçada ben forta.
Que passa Teresa, què t'havies perdut o te n'havies anat de "picos pardos" he, he...Doncs mira nosaltres també ho fèiem...Ai, quins temps!
EliminaPetonets de cap de setmana.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaSon preciosos lo versos que nos entregas, tuve que pasarlos por el traductor, que no los traduce a las mil maravillas... pero sin embrago los entiendo mejor.
Brillan tus versos tanto el sol, igual que tú.
Haber si ahora puedo dejar un comentario más arriba, pues no me dejaba, no abría la linea.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y se muy muy feliz.