Subscribe:

divendres, 12 de setembre de 2014

RETORN
Al natural , la lluna es veia molt grossa i brillant.
EL meu blog es va començar a  desvetllar fa uns dies,  a l'hora de l'alba , quan la superlluna  anava camí de l'horitzó, i es va despertar del tot, quan el dia de la Diada va intuí que jo aniria a la V. Quan vaig arribar a casa, em va rebre amb un gran somriure.
Ja sé que han sortit fotos fantàstiques, però aquestes són un parell de les meves i sempre em recordaran que jo també hi vaig ser! 
Tot i sent bastant a prop, em va costar molt d'arribar-hi, perquè els trams que passaven ja anaven plens i al final va passar un autobús que ens va deixar al començament de la Diagonal. Suposo que tots els que hi vau anar, també devíeu acabar una mica rostits de la calor que feia, jo avui encara estic feta pols. Però ha valgut la pena, un espectacle així , és irrepetible, Tot sigui a  fi de bé!!!




 Tram n 1 , plaça Pius XII

M. Roser Algué Vendrells

37 comentaris:

  1. Este any no vaig poder veure la transmissió de la TV3, però pel que he vist era bonic. Felicitats als catalans per voler construir un país així, amb la pau, i no per la força de les armes.

    Salut :)

    ResponElimina
  2. Gràcies Ximo, va ser tot un espectacle de germanor, de civisme, on ens vam aplegar per demanar pacíficament i amb to festiu, que ens deixin votar, que crec que és un dret de tots els pobles, que es diuen democràtics...
    Ara, esperem amb il·lusió el 9 de novembre...Aquest pot ser un any per recordar!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Va ser emocionant, nosaltres erem al tram 67. Irrepetible però tant de bo no ens calgui tornar-hi. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí , Loreto, doncs si que ho va ser i veig que estàvem força lluny...Espero que ara entenguin que això no es pot retrassar més, no es pot decebre a tanta gent...
      Petonets.

      Elimina
  4. Emocionant i magnífic. El tram 58 era pleníssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tot un exemple de com es manifesta pacíficament un poble, quan vol ser lliure...
      Veig que tampoc estàvem gaire a prop...
      Petonets, Carme.

      Elimina
  5. Rostits, però contents. Valia la pena ser-hi. Amb aquesta segona foto ja s'intueix com estava tot. Això és Pius XII, i es mantenia aquesta uniformitat fins a Glòries. Pels que no siguin de Barcelona això potser no diu res. Però pels que tenim el mapa al cap és uuuuaaaauuuuu! I tot això era només la meitat! Ai, que ploro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant XeXu i també il·lusionats, quan veies tanta gent arreu...Els del Baix Llobregat, ens va tocar els primers trams, perquè eren els que teníem més a prop.
      Des d'on estàvem es vivia l'ambient, però és clar no es veia la bandera; les fotos vistes des de dalt si que fan posar la pell de gallina...A més d'un segur que li va caure alguna llagrimeta!
      Petonets.

      Elimina
  6. Jo em vaig quedar afònica, però eufòrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo afònica no, però si amb un xic de mal de coll, pel contrast de la suada amb l'aire condicionat de l'autobús. Cal que ara aprofitin l'eufòria de tanta gent...
      Petonets.

      Elimina
  7. Ben tornada, M. Roser! No m'estranya que et desvetllessis de cop, amb tot el que es va viure! Una Diada que no oblidarem mai més, de somni!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, tens tota la raó, això era per despertar-se i cantar i ballar...Per descontat que no l'oblidarem, i a veure si ara Sí...
      Petonets, maca.

      Elimina
  8. Estem una mica cansats i molt esperançats. Una mica emprenyats i al mateix temps molt contents.
    Una V "sota un vel " d'estelades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi cansats de tan lluitar, pacíficament, però també il·lusionats, i contents...Aquests dos mesos es faran llarguíssims!
      M'agrada aquest V "sota un vel" d'estelades...
      Petonets.

      Elimina

  9. Ben tornada M. Roser. Després de les grans manifestacions de 2010, 2012, 2013, 2014 diria que les coses estan clares. Ara és el torn de la classe política i, si no estan pas a l'altura, tornarà a ser el nostre torn.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, és que cada any ens hem anat superant, no se pas què més podem fer, si els polítics ara no mouen fitxa, els haurem de tocar el crostó...
      Petonets cap el Far.

      Elimina
  10. Tudo o que nos faz felizes e trazem nossas emoções á flor da pele , vale muito a pena mesmo!!
    Belas imagens!!
    Desejo-lhes dias lindos, muito movimento que te traga alegrias constantes.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joelma!
      T'explico una mica tota aquesta moguda:
      Catalunya és un país petit dins d'España, però la gent està descontenta de com ens tracten, per això volem fer un referèndum el dia 9 de novembre, per veure si la majoria volem la Independència. Però com que no ens deixen fer la votació, per això fem aquestes grans manifestacions, on hi participen persones de tot el país...Pensa que hi havia més d'un milió i mig de persones i és bonic veure com la gent lluita amb alegria i d'una manera pacífica, per un dels drets més democràtics, com és anar a votar per decidir el nostre futur.
      De moment, queden dos mesos però no perdem la il·lusió!
      Petons i somriures.

      Elimina
  11. Un dia inesborrable. Jo també estic molt contenta d'haver-lo viscut.
    Érem al 38, en front Magoria, amb els vermells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que no hi ha paraules per definir un fet com aquest...Però "ells", segueixen sense baixar del burro...Aquests dos mesos es faran força llargs, perquè és clar que ara no poem pas claudicar!
      Petonets il·lusionats, Glòria.

      Elimina
  12. Hola Roser, la Diada m'ha portat sort perquè ja torno a ser aquí amb vosaltres. Jo també tinc unes fotos molt de prop. Suposo que tothom que era a dins no podia fer grans fotos, però l'important tal com dius és haver-hi estat i continuar essent-hi, fins que aconseguim el nostre propòsit i després més. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa, espero que també ens en porti a tota plegats, que bé ens ho estem currant...Les fotos que he vist des de l'aire són fantàstiques i donen fe de l'impressionant que va ser la "V", encara que sembla que alguns tenen pa a l'ull i no ho volen veure! Haver-hi estat , va ser un honor!
      Ara a mantenir la il·lusió...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  13. jo al 71 des de les tres .....cofada amb una armilla verda damunt la samarreta vermella, cansada però feliç fins i tot se'm va fer curt els temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia devies acabar com un pollet, entra la calor, la gent i tantes samarretes...Però és el què dius tu, es respirava una sensació de felicitat, que les incomoditats no ens molestaven!
      Malgrat l'actitud forània, no perdéssim pas l'esperança...
      Petonets.

      Elimina
  14. Tot plegat va ser esplèndit i feliç... Ja poden anar dient el que vulguin... Seguirem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meravellós, Carme, i sempre podem dir que hem format part de la història del nostre país...
      I tan és que cantin com que xiulin, nosaltres ferms i endavant!
      Petonets.

      Elimina
  15. Nosaltres intentàvem aprofitar l'ombra dels gegants de Prats del Lluçanès :), va ser una festassa, ara ve la part més complicada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs nosaltres buscàvem l'ombra dels autocars, que qualsevol era bona...I tan que si, penso que gairebé irrepetible. Aquests dos mesos seran de pel·lícula de
      suspens??? Tan de bo tingui un final feliç!
      Petonets.

      Elimina
  16. Bona tornada M. Roser, amb les fotos i les emocions de la V de la Diada, jo ho vaig mirar per la tele, els fills i el nét hi eren tots. Realment impressionant.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, una cosa així et desperta de cop...Segur que ho vas veure millor, perquè allà el mig no teníem gaire perspectiva...És clar que ser-hi ve ser tota una festa, però segur que ens vas enviar una mica de fresquèta de les muntanyes , perquè no defallíssim amb la calor!
      Petonets , Anna.

      Elimina
  17. Un hermoso regalo el que nos dio la imagen de la luna en todo el mundo :)
    por aca tambien nos quedamos maravillados.

    Saludos hermosa amiga, veo que estas enamorada d ela luna :).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Este verano la luna ha sido especialmente grande y brillante , en tres ocasiones.
      Es una suerte que las cosas bellas las podamos ver todos, de un lado y otro del océano.
      De vez en cuando apetece estar en la luna, aunque sea en sueños!

      Temando muchos besitos linda amiga.

      Elimina
    2. Fijate que la "Te" no queria estar sola i se pegó al "mando"...

      Elimina
  18. Hola M Roser.
    Quina il-lusió amb fa veurer aquestes fotografíes.
    Gràcies per compartirles.
    Quan a Valencia veiem la TV 3, es podien seguir millor les trasmisions, pero ens l´han "fotut", perdona la paraulota.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser molt emocionant, Montserrat, perquè veies gent per tot arreu...A veure si podrem votar, ara és el nostre objectiu!
      Suposo que les fotos de la "v", les pots veure per Internet, val la pena!
      Petonets.

      Elimina
  19. Tot serà a fi de bé, sí, així ho esperem amb tot el cor, perquè és amb ell que ho demanem!
    Jo també hi vaig ser, tram 46, amb la gent del Baix Camp (gent del camp, gent del llamp) i vam aguantar la calor amb gust pq la trobada s'ho valia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no ens trenquin les il·lusions, ho esperem amb el cor, però també amb la raó...Doncs si que estàvem lluny, però el sol ens tocava a tots igual...
      Bona nit, Judit.

      Elimina