Subscribe:

dilluns, 22 de setembre del 2014

OMPLIRÉ EL MAR DE SOL

Platja de Garraf

Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...
Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rera els núvols
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.
Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...
I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia...

 M. Roser Algué Vendrells

El vell i el mar...(Vinyoli) A les Itineràncies. 

 De què ompliríem el mar?
A trenc d'alba, omplirem el mar d'anhels,
com ones bategant
a la riba dels estels.

I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre l'acarona la lluna
que del sol captivada està.

*******
Publicat per a

52 comentaris:

  1. novesflors22/9/14 19:19

    Omples la mar de màgia a totes les hores del dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:13

      És que és força difícil centrar-te en un moment determinat...La màgia hi és a totes hores!
      Petonets.

      Elimina
  2. xavier pujol22/9/14 19:32

    El mar ja és ple!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:15

      El mar és gran, però el sol té capacitat per omplir-ne tots els racons i banyar-se en l'aigua salada...
      Petonets.

      Elimina
  3. Sergi22/9/14 19:34

    I així van passant les hores del dia, omplint-ho tot de colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:17

      I a cada hora que passa, el sol si reflecteix amb alguna tonalitat diferent, però sempre ens enamora.
      Petonets.

      Elimina
  4. Garbí2422/9/14 19:57

    I després d'un son plàcid tornarà per posar de color tot el que toca

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:19

      Em sembla que no dorm pas, sinó que se'n va a il·luminar d'altres mars llunyans, que tos tenen dret a gaudir de la seva claror...
      Petonets.

      Elimina
  5. Glo.Bos.blog22/9/14 20:11

    Un poema preciós, ple de llum.
    El recordo.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:21

      Recordo que quan vaig fer la foto, el sol em venia de cara i no veia res, va ser màgic que sortís aquesta foto i em va inspirar a l'hora d'omplir el mar amb aquest sol tan brillant.
      Petonets.

      Elimina
  6. Relatus22/9/14 20:21

    Mar i sol són més bells junts

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:25

      Tens raó, si per separats ja són bonics, imaginat ajuntant les dues belleses...Sembla que el mar cridi el sol, perquè li doni caliu.
      Acabo de sentir els petards del començament del castell de focs. Avui s'acaba la Festa Major. Ara el veure des de la finestra.
      Petonets.

      Elimina
  7. Verba volant, scripta manent22/9/14 21:50

    I tan màgica! Que bonic el mar... m'hi passaria la vida sencera

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/14 22:42

      Feia un dia fantàstic, el sol es gronxava sobre les ones, contentes de tenir unes tonalitats tan brillants que enlluernaven...
      Ben diferent d'avui, que plou des de mitja tarda amb una pluja silenciosa i constant que dona la benvinguda a la tardor.
      Petonets.

      Elimina
    2. Verba volant, scripta manent23/9/14 21:10

      Sí, cert. Aquest estiu ha plogut bastant, però també hem tingut dies molt macos!

      Elimina
  8. Marina Filgueira22/9/14 22:58

    ¡Hola, Mª Roser!!!

    Nos dejas un precioso poema inspirado en el la majestad del mar y el sol todo ello es mágico, refleja sus rayos de colores en el agua la cual produce cierta calma y dulzura al contemplarlo. Es un lindo cuadro, nunca ha visto un sol con los rayos coloreados.

    Ha sido un inmenso placer pasearme por este rincón dorado por el sol de un atardecer en calma.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo de esta amiga que te quiere y desea lo mejor del mundo para ti.
    Feliz semana, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/9/14 22:47

      Hola Marina!
      Es que mezclando el sol y el mar, salen auténticas maravillas...Tuve suerte, porque el día era precioso!
      Lástima que ahora este sol ya no nos vale paa ponernos morenitas. Pero no era un atardecer, fíjate tu, era un mediodia...
      Temando besitos y sonrisas para que tengas una linda semana.

      Elimina

      Elimina
  9. Carme Rosanas22/9/14 23:06

    Jo també el recordo, aquest poema... Un plaer rellegir-lo.

    Bona nit, M Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/9/14 22:51

      Encara que sigui una repetició, m'agrada posar les coses aquí, tot sigui per l'audiència, he, he...
      Bona nit, Carme.

      Elimina
  10. Alfonso Robles Motos22/9/14 23:41

    He viscut més de trenta anys amb el sol sempre davant meva. Des que sortia fins marxar sempre era present i en cada moment presentava un color propi i una brillantor diferent. Especialment gaudia a la tardor i l'hivern, semblava que es feia més humil, i sempre amb la sensació d'estar cuidant-nos. Avui no podria viure sense la seva presència constant i si ho unim a la mar, la majestuositat dels dos em desborda. Molt bonic el poema.
     Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/14 22:23

      Jo sempre no, però ara el sol, el veig des que surt ( si em llevés d'hora) fins que es pon i dona molta vida...I ja m'agradaria que el mar completés el paisatge, però no, el veig allà llunyyyyyyyy!
      Gràcies i petonets.

      Elimina
  11. Helena Bonals23/9/14 10:40

    El sol i el mar, el mar i la lluna, igualment bells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/14 22:25

      I tant Helena, una parella ens alegra el dia i l'altre la nit...
      Petonets.

      Elimina
  12. Elfreelang24/9/14 21:01

    preciós poema! una tardor poètica a itineràncies ens espera .....jo ompliria el mar de peixos perquè al pas que anem encara es moriran , ompliria el mar de flors de tots colors per a fer un jardí aquàtic on les ones bressolessin els seus pètals

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/14 22:29

      Gràcies noia, encara tinc un altre poema de les Itineràncies per posar aquí, però suposo que ja trobaré una mica d'inspiració tardoral...
      El sol faria brillar els colors de les flors i seria un mar- jardí, màgic!
      Petonets.

      Elimina
  13. Montserrat Llagostera Vilaró25/9/14 17:25

    Hola M Roser
    El mar, es tant bonic contemplarlo, respirar fons, sentir la caricia de les seves ones.
    Jo l´ompliria de gratitud, per la seva bellesa, per l´aliment que´ens regala, per la poesia que t´inspira, i si tingés una vareta mágica el netegeria de les porqueríes qu´el contaminan.El mar, la mar, maculí i femení.
    Bones Festes de la Mercé.
    Petonets, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/9/14 22:14

      Caram Montserrat, si el mar et sent, les ones estaran molt alegres...És veritat, el mar ens dona tantes coses que bé li hem d'estar agraïts i tenir-ne cura!
      Nosaltres també vam tenir la Festa Major, però per Sant Mateu...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  14. Imma Cauhé26/9/14 16:11

    Bonica imatge que descrius de manera preciosa.

    ResponElimina
  15. Imma Cauhé26/9/14 16:11

    Bonica imatge que descrius de manera preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/9/14 22:09

      Hola Imma , quant de temps, m'agrada tornar-te a veure per aquí...Estic contenta que t'agradi el meu mar ple de sol!
      Petonets.

      Elimina
  16. Olga Xirinacs26/9/14 16:41

    És el que ben bé dius: regals cada dia, per a qui els sap apreciar, com ara tu, que els descrius i vius feliç quan els trobes.
    Una abraçada, avui ja de retorn, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/9/14 22:17

      Doncs ben tornada, veig que has fet un llarga estada per la muntanya i segur que t'ha anat d'allò més bé...
      Doncs sí, a mi em fan feliç les petites sorpreses amb què de manera inesperada m'obsequia la natura...Trobo que el mar i el sol fan una bona combinació a l'hora de confegir bellesa i a sobre, ara comença la tardor ,la meva estació preferida i podré veure unes boniques postes de sol...
      Petonets, Olga.

      Elimina
  17. Galionar26/9/14 16:59

    Sempre és un regal el mar, sobretot per als qui l'enyorem i només l'anem a veure de tant en tant. Jo, que sóc de Vilanova i fa molts anys que no hi visc, faig festa cada vegada que m'hi acosto.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/9/14 22:22

      Ho sigui que tu ets com una marinera de terra endins ( com diu l'havanera)...Jo, aquest any , només hi he anat tres vegades, perquè el temps no ha acompanyat.
      Estic esperant que faci fred perquè i pugui anar a passejar només amb la companyia d'alguna gavina!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  18. Ximo Segarra "ACAPU"27/9/14 13:00

    M'ha agradat molt, sobre tot això de...

    "I en la foscor de la nit,
    el mar l'enyorarà,
    mentre somnia emocions,
    regals del sol, dia a dia..."

    Un bon abraç i un bon dia, Roser :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/9/14 18:58

      Moltes gràcies, Ximo, estic contenta que t'hagi agradat...La inspiració va a dies, no és una cosa constant...
      Petonets i que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina
  19. Jordi Solà Coll27/9/14 19:10


    A trenc d'alba, omplirem el mar d'anhels,
    com ones bategant
    a la riba dels estels.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
  20. M. Roser27/9/14 21:37

    Caram Jordi, m'has superat...I és que el mar el podem omplir de tantes coses i sempre serà una delícia!
    Petonets, cap el Far.

    ResponElimina
  21. Audrey28/9/14 21:05

    El mar gaudint de la companyia del Sol, a tot hora..., tot un ventall de colors!, que bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser28/9/14 21:24

      Gràcies, Audrey. Segur que el mar estaria ben content, perquè brillaria molt i tindria tota una gamma de colors, segons l'hora del dia...
      Petonets.

      Elimina
  22. Teresa Duch28/9/14 23:54

    Roser, la foto preciosa, immillorable i el poema tranquil·lament podria ser teu. El veig del teu estil. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser29/9/14 15:27

      Hola Teresa, la foto la vaig fer jo, i veig que de vegades me'n surt alguna de guai...
      Però noia, el poema és meu i ben meu, mira que posar-ho en dubte!!! he, he...
      Petonets.

      Elimina
  23. Anna Guilanyà29/9/14 20:24

    Que bonic aquet poema, omplir el mar de sol i aquest a la vegada l'omplirà de tonalitats de tots colors segons l'hora del dia.
    Petonets de sal i sol M. Roser

    ResponElimina
  24. M. Roser29/9/14 21:18

    Gràcies Anna, el canvi de colors del mar té molt a veure amb com li toqui el sol...Un dia , al capvespre, vaig veure el mar de color de rosa, perquè era el color amb què el sol tenyia la posta...
    Petonets també per a tu, amb totes les tonalitats marines.

    ResponElimina
  25. Sílvia 30/9/14 19:33

    Arribo tard, però m'ha emocionat molt, jo l'ompliria de poemes com aquest! Saps captar tota la seva bellesa en versos, enhorabona, M. Roser!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser30/9/14 20:01

      No et preocupis Sílvia, les coses bones fan de bon esperar...Un mar ple de poemes, estaria molt bé! Faig el què poc noia, de vegades surt bé i d'altres no tant...
      Petonets:)

      Elimina
  26. sa lluna1/10/14 16:15

    I en la foscor de la nit,
    el mar l'enyorarà,
    mentre l'acarona la lluna
    que del sol captivada està.

    Tot i que m'agrada la nit, sense la llum no viuria.
    Preciòs el teu poema!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser1/10/14 22:23

      Gràcies Lluneta , el teu poema és tan bonic com el meu...Si surts de nit, aprofita les nits de lluna i tindràs una llum màgica!
      Petonets, dolços.

      Elimina
  27. Núria Martínez (Bruixeta)2/10/14 20:59

    la foto és una preciositat i les paraules li fan una justa parella de ball. Un poema mol bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser2/10/14 22:56

      Moltes gràcies, Bruixeta i benvinguda a les meves Petiteses...Va bé per l'autoestima, que a la gent li agradi el què escrius!
      Petonets.

      Elimina
    2. M. Roser2/10/14 23:05

      He vist que ets de Taradell, quina casualitat, perquè jo vaig anar-hi de vacances durant molts anys. Conec molt la Rosa Codina, gran poeta...I una senyora que treballa la terrissa, que també em sembla que es diu M. Rosa i d'altra gent, com la família Aragall...
      Més petonets.

      Elimina
    3. Núria Martínez (Bruixeta)3/10/14 7:35

      ohhh quina casualitat!!! jo hi visc des de fa uns dotze anys (sóc de Barcelona) però hi venia a passar els estius de petita amb els meus pares, be vaig venir fins que el meu fill va tenir 3 anys i quan tenia 12 varen venir a viure definitivament :)

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)