UNA SORPRESA AGRADABLE
Pregunta d'en Ximo:
-Què és una sorpresa agradable?
Resposta de la M. Roser:
-Una sorpresa agradable, és aquesta que he trobat al teu blog. Moltes gràcies per fer-me sentir una petitesa una mica important que, fins i tot, pot acariciar un petit núvol. Li diré que viatgi cel enllà, per dur-te un petó i un somriure a
Totes les sorpreses que he anat rebent , són agradables perquè són fetes amb el cor. Petonets per a tothom qui les fa possibles.
M. Roser Algué Vendrells
En el cap d'una agulla hi he deixat escrit,
ResponEliminaun poema d'enyorança
i amb la seva punta m'he enfilat
a punxar un núvol.
Fita
Caram, quin poema més xuli, t'has enfilat molt amunt per deixar-l'ho, però no punxis el nuvolet sinó es desintegrarà i no li podré fer mimitos...
EliminaBon vespre.
Hola M. Roser.
ResponEliminaM´agrada aquest Post, es simpátic i a la vegada savi.
Saps acabo d´anar a la rialla del riu sec i mi he quedat de seguidora.
Petonets, Montserrat
Hola noieta, si que és molt bonic el dibuix...
EliminaI m'agrada que t'hagis fet seguidora de la Rialla, és un blog que té molta personalitat...
Petonets, Montserrat.
És un regal molt bonic, m'encanta el dibuix i el sentit que pren sumat a les teves paraules. Per emmarcar!
ResponEliminaI tant Sílvia, és un dibuix molt tendre, A partir d'ara em deixaré la cabellera llarga, he, he, perquè onegi amb el vent...
EliminaPetonets de cap el tard.
Recorde aquest post del Ximo. M'agrada molt. Recull molt bé la idea que desprenen els teus escrits.
ResponEliminaGràcies Novesflors...Que bé si el què escric pot inspirar un dibuix tan bonic...
EliminaPetonets dolços.
Preciós, aquest regal, que ja havia vist allà, a cal Ximo, fas bé de lluir-lo tan com puguis i escampar il·lusions i sorpreses agradables.
ResponEliminaÉs que em va agradar molt , Carme, i el lluiré sempre a la part dreta del blog, ja que integrar-lo a la capçalera era molt difícil...
EliminaPetonets de cap el tard.
Un regal fantàstic, com les paraules que l'acompanyen !
ResponEliminaI tant que sí, Artur, i fa companyia als anteriors que, visibles o no, tots em fan il·lusió...
EliminaPetonets de cap el tard.
Quan vaig veure'l a el blog d'en Ximo ja va agradar-me, us ha quedat una composició molt simpàtica
ResponEliminaÉs que els seus posts, amb aquests dibuixos tan personals, sempre són molt agradables...
EliminaPetonets i bona setmana.
Quina sorpresa més maca i què ben acompanyades van les teves paraules i el dibuix de'n Ximo!!
ResponEliminaI quànta raó tens...Cada dia m'agraden més i aprecio, les petites coses!!...
Una abraçada
I tant, Montse, trobo que el dibuix s'adiu molt a les meves petiteses!
EliminaSort n'hi ha de les coses petites que ens ajuden a fer camí dia a dia...
Petonets de cap el tard, Montse.
Estic d'acord amb això de les petiteses. El meu segon bloc les té al títol.
ResponEliminaUi , Helena, amb tota la col·lecció de blogs que tens i caben moltes paraules boniques...
EliminaBon vespre i bona setmana.
les sorpreses agradables són més sorprenents i encara més precioses quan surten del cor
ResponEliminaAixò segur, noieta, el més bonic de les coses, és quan no te les esperes i t'adones que estan fetes amb el cor...
EliminaPetonets, de capvespre.
Te les mereixes aquestes sorpreses, M. Roser, perquè te les has guanyades amb la teva encantadora manera de ser. Les petites coses acostumen a ser les més grans.
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Ai Montse, que m'enrojolaré ( has vist quin vocabulari), no sé si me les mereixo, però m'il·lusionen i em fan sentir molt bé, perquè són importants...
EliminaPetonets dolços.
Vaja!! Ho avabo de veure... :) Ara m'has donat tu la sorpresa, "pillina" :) :) :)
ResponEliminaI no sé què dir... moltes moltes gràcies, ets un solet :)
Un abraç molt gran i molts besets per a tu :)
Així serà una sorpresa d'anada i tornada...M'agrada això de pillina, he, he, no ho saps tu prou bé! :)
EliminaMoltes de res...El mèrit és teu i per a mi ha estat tot un honor :)
Una abraçadeta i petonets de capvespre:)
Per això venim cap aquí, per les petiteses. Perquè tots els que passem sabem que la veritable salsa de la vida està en aquestes petites coses, i tu ens les dónes!
ResponEliminaMoltes gràcies XeXu, una fa el què pot...Ja sabeu que sempre sou molt ben rebuts i si us hi trobeu bé, jo, contenta...
EliminaPetonets de capvespre.
El teu bloc és, a cada entrada, una sorpresa! Un petit núvol blanc ple de poesia...
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Moltes gràcies Jordi...Després de llegir els vostres comentaris, hauré de fer una cura d'humilitat...
EliminaI no, ara no plou, són els petonets que el núvol blanc deixa caure sobre el Far!
Nena, quina sorpresa tan maca! És un dibuix molt bonic el que ha fet el Ximo, amb aquest nuvol tan simpàtic que s'acosta per deixar-s acaronar.
ResponEliminaEnhorabona al dos!
Els dibuixos d'en Ximo tenen un encant especial...M'agrada que els meus versos li facin companyia!
EliminaGràcies Glòria. Petonets.
Em va encantar quan el vaig veure a casa de Ximo.
ResponEliminaÉs un detall molt, molt, bonic!!
Detalls de cor a cor.
Aferradetes i bon dilluns, nina!! :)
Això mateix Lluneta, i de sensibilitat a sensibilitat...Aquests detalls, fan la vida més bonica...
EliminaPetonets, dolços.
El núvol és blanc i somriu. Endavant!
ResponEliminaI jo també somric Jordi, i li diré si em deixa volar amb ell, per anar sempre endavant...
EliminaPetonets de cap el tard.
Gaudir de les petiteses de la vida. Ecce homo. Valorar els petits moments és un regal que no tothom sap veure.
ResponEliminaPotser és que de nena, ja em van ensenyar a gaudir-ne i per això sempre els busco arreu i de tant en tant, en trobo algun...
EliminaPetonets de capvespre.
Quina sorpresa més agradable . Aquest dibuix d'en ´Ximo és un marc preciós per emmarcar les teves boniques paraules.
ResponEliminaPetonets de bona nit M. Roser
Has vist Anna? Trobo que queden d'allò més bé, la imatge i el poema...I és que fa
Eliminauns dibuixos tan personals! El deixaré a la dreta del blog...
Petonets de bona nit, també per a tu.
Les teves petiteses et fan gran, Roser. També a aquells que et tracten. de tot cor.
ResponEliminaHola Teresa, a mi em va fer molta il·lusió...Això em demostra que hi ha moltes persones sensibles...De cor a cor!
ResponEliminaPetonets de mitja nit.
Uauu quina sorpresa més bonica!, paraules i imatge lligades de tot ♥
ResponEliminaBrindem per aquestes petites coses i per les teves Petises :-)
Petonets, gegants!
Molt bonica la sorpresa Audrey...Has vist? sóc la princesa acaricia núvols, jo!
EliminaLes persones sensibles ens alegren la vida :)
Petonets, des del núvol!
Tu sempre més a prop del cel... que els núvols et facin coixí on els peus reposin i el cap obri per a tu els somnis més bells.
ResponEliminaBona nit càlida, Roser.
Gràcies Olga, per aquests desitjos tan agradables... M'agradaria poder acariciar els núvols com qui fa moixaines a un petit nadó...I si fossin el coixí que m'ajuda a somniar, segur que serien els més bells que mai he pogut imaginar!
EliminaPetonts i bon diumenge.
¡¡Hola Roser!!!
ResponEliminaFelicidades, amiga. Es una maravilla cuando se reciben regalos sorpresa así de hermosos. Me alegra como si yo misma lo recibiera. Que lo disfrutes mucho.
Ha sido un placer pasar por tu casa y saberte feliz
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y feliz fin de semana.
¡Hola Marina!
EliminaMuchas gracias por tus palabras, y por alegrarte conmigo...Es bonito que los demás compartan los pequeños momentos felices con que la vida nos suele obsequiar...Siempre hay personas sensibles dispuestas a hacerte estos regalitos, que se agradecen con toda el alma!
Ya sabes que la estima es mútua, amiga.
Besitos para ti y que también tengas momentos felices.
Un dibuix preciós fet amb estima. Un regal ben merescut.
ResponEliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Gràcies Consol, no saps la il·lusió que m'ha fet...Mentre hi hagi persones sensibles, hi haurà amistat i poesia...I el món serà més bell.
EliminaPetonets i bon diumenge.