Fa uns dies vaig llegir un post, on es comentava que els blogs, darrerament, havien decaigut una mica...Bé, n'hi ha que desapareixen, però d'altres passen a ocupar el seu lloc. Crec que cada persona té els seus motius, per fer una cosa o una altra.
A mi em sembla que els blogs són una bona eina de comunicació que pots adaptar al teu ritme, i trobar el moment que millor et vagi, per treure el cap per aquesta finestra virtual, sense necessitat d'anar amb preses, com si se'ns escapés algun tren imaginari.
Però de vegades , aquesta comunicació, no és tan fàcil com ens agradaria, quan volem posar comentaris...La lletra massa petita, o que destaca poc amb el color del fons...I, és clar, això no facilita una bona agilitat a l'hora de llegir bé el post, procurar entendre'l i escriure un comentari escaient!
I ja que i som...Encara que a mi no m'agradi, entenc molt bé les persones que posen moderació al seu blog, tant perquè hagin tingut una mala experiència, com per evitat-la( tot i que de vegades això fa que repeteixi el comentari, perquè no tinc clar si l'he posa o no), però el què em treu una mica de polleguera, és ensopegar amb les lletres mig borroses, que m'obliguen a demostrar que no sóc un robot !!! De vegades he de clicar tres o quatre vegades, fins que em surten lletres que s'entenguin bé o números. Jo em pregunto, quin problema evitem amb això?, ja que no ho posem nosaltres, sinó que és cosa de Blogger...
No voldria molestar ningú amb aquests comentaris,( faltaria més) però penso que si es tracta d'entendre'ns tan bé com podem, no hauríem de fer el possible per facilitar aquesta
COMUNICACIÓ ???
.jpg)
M. Roser Algué Vendrells
Tens raó , Roser ! Per comunicar-se, millor fer-ho fàcil ; ) .... però ja se sap, internet i els seus misteris !..en el meu blog també sortien les lletres il·legibles...fins que las vaig eliminar , a mi tampoc m'agrada massa , però és criteri de cada u , fer-ne us.
ResponEliminaI com no sóc un robot, et desitjo un bon cap de setmana !!!
Artur, a tu també et surt la moderació, al meu blog? És que m'he quedat a quadros...
Eliminasi que em surten les lletres aqui, al possar el comentari , però si vols es poden treure !
EliminaUna abraçada i bona nit ; )
Hola Artur, al meu blog també hi sortien, però de seguida les vaig treure...Ja ho sé que cadascú s'organitza com vol, però es fa una miqueta costa amunt, més que res pel temps que hi perds, i com que jo acostumo a dir el que penso...Però sempre amb respecte!
ResponEliminaAixò espero! Petonets i bon diumenge.
M. Roser, per a mi també és un escull de vegades insalvable desxifrar les lletres mig borroses per publicar els comentaris..., i no obstant això, jo les conservo. Quan les he tret he rebut múltiples missatges de tota mena, des de textos en xinès fins a propaganda de viagra (es veu que creuen que galionar és un nom d'home!), passant per altres cosetes similars. Amb les empipadores lletres, tot això no entra. Quant a la il·legibilitat d'alguns blogs a causa de la lletra poc clara, també estic amb tu; la meva visió és cada dia més dolenta... Sobre la periodicitat en les publicacions, crec, com molt bé dius, que depèn més que res de les circumstàncies i les ganes de cadascú. De vegades les obligaciosn no ens permeten dedicar-hi el temps que voldríem; d'altres vegades escrivim textos que no creiem convenients publicar; també de tant en tant passem per èpoques d'una apatia considerable, o preferim dedicar el nostre temps a llegir i no pas a escriure... Crec que totes les coses tenen un principi i un final, i que els blogs no s'escapen d'aquesta circumstància... Amb tot, espero de tot cor poder-te veure per aquí durant un temps llarguíssim i continuar gaudint dels teus posts, amb el bon fer i la sensibilitat característis en tu. Per cert, veig que també a tu et continuen sortin les lletres de moderació, encara!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Què dius Montse, que a mi em surt la moderació? Això si que és ficar-se de peus a la galleda! Gràcies per dir-m'ho. Com pots pensar jo no n'era pas conscient, perquè en cap moment l'he activat, el dia que vingui el meu "becari" li diré que m'ho solucioni...Jo dec estar de sort perquè mai he rebut cap comentari ofensiu ni de mal gust( toco ferro).
ResponEliminaMentre pugui, la meva intenció és continuar, perquè per a mi és una bona manera de gaudir cada dia una estoneta, de l'amistat de persones, que són amables amb mi, malgrat moltes no em coneixen...Jo m'ho passo bé!
Petonets Montse i bon diumenge.
M. Roser, no et preocupis, que segur que molta gent no sap que ho té activat, i a més el noi que t'ajuda t'ho solucionarà de seguida perquè és molt fàcil.
EliminaMolt bon diumenge i petonets!
Molt d'acord amb el teu comentari, blocaire Roser
ResponEliminaperò és ben cert que els camins de la tecnologia blogger són inescrutables i no ens queda altra opció que adaptar-nos-hi. Personalment m'emprenya força la conya aquesta de la comprovació robòtica, però entenc que té la seva utilitat.
En qualsevol cas, la comunicació entre les persones, amb enginys tecnològics o sense, sempre resulta complicada.
salut i paciència
És veritat amic Gregori, per això sempre dic que res com la comunicació clàssica "en persona i mirándose a los ojos", com diuen els nostres veïns...
EliminaTens raó, paciència, quin remei...A adaptar-se toquen!
Bona nit.
Roser, com que la comunicació clàssica no sempre és possible, veig els blogs com una bona eina per mantenir el contacte amb companys que com a mínim tenen la mateixa pretensió que nosaltres: expressar-se i que els llegeixin. Jo ho trobo super enriquidor i quasi imprescindible per adonar-se que hi ha molts més blogs que valen la pena a part del propi, que m'imagino que tothom se'n sent orgullós. La comprovació robòtica? Sí, un rotllo. No crec que ni la vista més aguda ho vegi clar.
ResponEliminaHola Teresa, estic una mica desorientada, ara resulta que al meu blog, es veu que surt la moderació i les parauletes de marres...Però la primera, mai l'he activada i el robot, me'l van desactiva...No entenc res i a sobre jo protestant, quina vergonya!!! Snif! A veure si m'ho poden desactivar tot. I és que jo des del meu raconet , no ho veig...
EliminaI tens raó, jo també penso que els blogs, són una magnífica eina de comunicació, perquè et pots relacionar amb gent guapa!
Petonets de bona nit.
No et queixes que els som robots ho tenim pitjor.
ResponEliminaNo em diguis que a tu no t'apareixen les lletres quan entres al meu bloc, perquè m'acabo d'assabentar que hi ha gent que les hi troba...No entenc res...
EliminaSempre et pots des-robotitzar suposo!
Bona nit.
Fa temps en pons va fer un post semblant i vaig treure les lletres captcha del meu blog; per ara no les he trobat a faltar. Que passis un feliç diumenge
ResponEliminaSaps Loreto, hi ha gent que diu que al meu blog li surten les lletres, igual que la moderació...I jo protestant. Però, és clar que jo no en tenia ni idea! Quines coses!
EliminaPetonets i un bon diumenge també per a tu.
Em declaro culpable de tenir un blog amb fons negre que potser dificulta una mica la lectura, però vaig engrandir una mica la lletra fa un temps. Per compensar, ni moderació ni verificació de robots, aquestes sí que em molesten, però cadascú és lliure de fer-les servir. Em sembla que ara la verificació és per defecte, i és clar, nosaltres no ens n'assabentem perquè al nostre blog hi entrem com a usuaris. No és el primer cop que em trobo amb algú que no sap que la té posada, com és el teu cas. Per canviar-ho has d'anar a l'apartat de configuració del blog, l'última opció del menú de la banda esquerra dins les entranyes del blog. A configuració, triar l'opció 'Entrades i comentaris', i allà et deixa triar quan moderar els comentaris i si vols verificació de paraula o no. Només has de posar que no et moderi mai els comentaris i que NO vols verificació, i ja ho tens.
ResponEliminaXeXu, em sap greu si he fet sentir culpable algú, no era aquesta la meva intenció, era com una reflexió en veu alta, quan ensopegues amb algun problema...I estic d'acord, cadascú tria les seves opcions, però el què jo no em podia imaginar, que el mateix que per a mi representava un problema, també ho tenia al meu blog...Recordo que en una trobada blocaire ho vam comentar i alguns, vam decidir treure-ho, per això jo estava tan feliç, però és clar, si ningú t'ho diu...El què no entenc és com s'ha tornat a activar, misteris de la informàtica. Ara he fet el què el JP i tu m'heu dit, a veure si funciona! Gràcies!
EliminaPetonets i bona setmana.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSóc de les que últimament no treu el nas ni pel meu blog ni pels vostres, em fa una mica de ràbia però prefereixo això que escriure i /o comentar a desgana. No tinc el temps per fer-ho com m’agradaria.
ResponEliminaEt dono la raó amb la moderació dels post, jo ho vaig treure fa temps i no he tingut problemes amb comentaris escombraria, m'hi entren molt pocs. Però sóc del parer de, no facis el que no vols que et facis, i com que m'empipa trobar-me moderadors anti-robots il•legibles ho vaig treure. Ara, cadascú arregla casa seva com li agrada.
Bon diumenge!!!
(1510 9654885) el meu número per entrar :-)
Hola, Carme, no et preocupis, penso que cadascú s'organitza com vol, o com pot...
EliminaEl meu problema és que jo fa molt de temps que vaig desactivar les dues coses i ara em diuen que continuen al meu blog, t'imagines la gràcia que m'ha fet, després d'haver fet aquest post? Però és clar, si ningú t'ho diu, no ho pots pas saber...
No entenc això del número per entrar...Jo entro al teu blog, sense cap problema...Amb raó la tecnologia i jo no som gaire compatibles!
Petonets Carme i bona setmana.
q
EliminaT'he generat un dubte, el número que t'he posat abans era el que m'havia trobat jo per publicar el comentari, perdona.
EliminaAra ja no el tens connectat. Una forta abraçada.
No et preocupis Carme, tot arreglat!
EliminaDes del Tauler de Control de Blogger, has d'anar a:
ResponElimina1. Configuració
2. Entrades i comentaris
3. Mostra la verificació de paraules? Sí/No
He fet el què m'has dit JP, espero que no hagi fet cap disbarat...Moltes gràcies.
EliminaJo vaig treure el robot i no hi tinc moderació de comentaris perquè a mi també m'agrada comentar i que el comentari surti directament quan l'escric. Aquests darrers dies el que si que m'ha fet pujar la mosca al nas és un "Anònim" que va directament a l'spam que envia missatges amb anglès a altes hores de la nit. Crec que ell sí que és un robot perquè en pot enviar set de cop i dient coses diferents. No sé si us hi heu trobat, és un tal: "unlock iphone ios 7.0.5". No sé com denunciar-ho això!
ResponEliminaJo m'ho passo bé amb el blog, i en un intent de que tothom ho tingués més fàcil, vaig fer aquest post, però , ves per on, em diuen que per entrar al meu blog, també tenen aquests problemes una mica més i m'agafa un cobriment de cor, he, he...
EliminaRecordes que a la trobada de Corró alguns vam dir que ho trauríem per facilitar la tasca? Tu vas desactivar-ho i jo també...I no entenc, com li torno a tenir, potser és que s'activa sol...He intentat tornar-ho fer, a veure si ara ho tinc com jo vull, sinó que algú m'ho digui, porfa!!!
Amb això que dius no m'hi he trobat, ho he buscat a Internet i em sembla que és algun tipus de propaganda de l'iphone...Potser millor que ho miris tu, perquè jo no hi entenc gaire, sobretot si la informació està en anglès!
Petonets de capvespre.
Ja no hi ha control robot, se't devia tornar a activar sol...
EliminaDe moment l'anònim dels iphones ha parat, gràcies!!
Bona setmana :)
Jo crec que seré l'última persona d'aquest món que deixaré estar els blocs! M'agrada massa. Per cert, no puc mai fer que els comentaris de l'entrada teva que jo comento m'arribin, no hi ha la casella per marcar.
ResponEliminaA mi també m'agraden els blocs, trobo que és una manera de comunicar-se agradable i que pots adaptar al ritme que vulguis...Ai, ai, això em passa per queixar-me, dius que tens un problema amb el meu i aquest és diferent...Em sembla que no entenc el problema.
EliminaT'envio un correu.
A mi m'agrada el control de numerets, aquests que porten el número d'una casa qualsevol. Penso: i si un dia trobés la placa de casa meu? Fóra com si em toqués la loteria, oi? Però no, no hi ha manera. I jo aquí, embarbussant-me, volent-me comunicar.
ResponEliminaBon diumenge, Roser.
Ep, Jordi el de numerets no em molesten, perquè sempre es veuen molt bé. Si que seria divertit que cadascú hi trobés el seu número, però potser seria cosa d'espies, millor que no...
EliminaVeus, sinó arribo a fer aquest post, no m'hagués assabentat dels problemes que dona el meu blog...Mecatxis i jo tan feliç!
Petonets i bona setmana.
jo no he moderat mai els comentaris però entenc que hi hagi que ho faci per evitar desagradables sorpreses, fa no gaire he tret les famoses captxa i de moment no m'hi ha entrat cap robot ....però mira si m'hi entra em veure obligada a tornar a la murga dels numerets i les paraules sens sentit...mai se sap
ResponEliminaJo també penso el mateix, i això que tampoc els he moderat mai, però jo fa molt de temps que les vaig desactivar les lletres anti-robots, i avui m'assabento que les hi tinc una altra vegada i jo tan feliç donant lliçons...No entenc què deu haver passat. Ara les he tornat a desactivar, espero que duri...
EliminaQue tinguis una bona setmana.
El WatsApp, el twiter, el facebook... hi ha molts competidors... o són complementaris dels blogs? Més els mails...
ResponEliminabuf! Quanta informació!
Fita
A mi, els mails, em van bé, perquè m'arriba informació que m'interessa i el blog m'encanta, ja que em puc relacionar amb gent maca i m'ho passo bé...Al faceook, gairebé no hi entro mai, perquè has d'anar a una velocitat supersònica...De vegades tanta informació no la pots pair!
EliminaQue tinguis una bona setmana.
Jo també trobo en el blog un espai agradable per comentar i comunicar-se. Ja sé que el jovent "més jove" prefereix twiters o watsapps, però tenen poc a veure amb la funció d'un blog que permet escriure pensaments, relats ...o poesia i comentar-ho després amb tranquil·litat, contrastant opinions.
ResponEliminaJo desitjo llarga vida al blog, perquè m'ho passo molt bé blogejant. ;D
Ja no surten les lletres, Roser.
EliminaHola Glòria, Fixat tu, jo queixant-me i a mi em sortien les lletres...Pensa que les vaig desactivar després de la trobada de Corró, ja que ho vam comentar...El què no m'explico, és com redimonis han tornat a aparèixer, suposo que la gent ja ho devia pensar que jo no n'era conscient, perquè encara no caço mosques, he, he...Moltes gràcies per dir-me que tot està bé, si algun dia veus alguna cosa que no hi hauria de ser, ja m'ho pots dir, si us plau!
EliminaA mi també m'agrada molt comunicar-me pel blog. Com dius tu, no té res a veure amb totes aquestes altres coses, perquè sempre pots anar al teu aire, segons el temps que tinguis o les coses que t'agradi compartir.
Petones i que tinguis una bona setmana.
Aquest món és per passar-ho bé i cadascú ha de fer el que li sembli millor sense por. Els numerets la veritat que molesten molt, però sempre he respectat el que facin cada un dels propietaris.
ResponEliminaLlarga vida als blogs
I és que jo m'ho passo molt bé amb el blog, però això no vol dir que no podem intentar millorar, (jo la primera) si alguna cosa ens els pot fer més agradables...
EliminaSóc la primera que respecto el que facin els altres( només faltaria) i més ara que m'assabento que el meu blog també causa alguns dels inconvenients dels quals jo em queixava, és clar que no n'era conscient...
Això Joan, que durin per poder-ne gaudir.
Bona nit M. Roser, totalment d'acord amb el que dius, cada un té el seu sistema de protecció sobre els comentaris, i cada un fa el que creu millor. A mi les lletres em costa desxifrar-les però darrerament a tu només et surten números i es més`fàcil
ResponEliminaPetonets
Caram m. Roser, ara ja es publiquen directament:
ResponEliminaAixò si que és ficar-se de peus a la galleda, Anna, em queixo del mateix que em passava al meu blog...Però jo no ho sabia, és clar. Ara ja ho he tornat a arreglar i pensa que jo fa molt de temps que vaig desactivar les parauletes de marres...Espero que algú m'avisi si em torna a passar!
EliminaPetonets de bona nit.
El meu blog és dels que tenen tots els mals.
ResponEliminaTinc el fons fosc, les lletres potser petites (jo les veig bé, però no sé com es veuen), tinc moderació de comentaris i verificació de paraules.
Tinc motius per tenir-ho així, però això no deixa que em sàpiga greu per a tots aquells que no estan d'acord.
Aferradetes i bona tarda! :)
No et preocupis Lluneta, faltaria més, i no et sàpiga greu...Saps què passa que de vegades, quan ensopegues amb algun petit problema i ho dius en veu alta, sembla que et sents millor...A més, ja has vist que jo també tenia la verificació de paraules i no en tenia ni idea, i a sobre em queixo, he, he...Però mira, si no hagués fet el post, ni me n'hauria assabentat; potser a algú més li passa el mateix i és que els follets de l'ordinador, són terribles!
EliminaPetonets i bon vespre.:)
Estic d'acord amb tu, a mi també se'm fa difícil això de les paraules de verificació, recordo que fa anys, en el primer bloc que vaig fer, ho vaig tindre uns mesos, però finalment ho vaig eliminar, ara de tant en tant arriba algun spam, però no és un problema greu, així que ho deixaré així, lo de la moderació de comentaris... també vaig estar una temporada moderant, però també ho vaig eliminar. Respecte, igual que tu, que cadascú faci el que més li convingui, això sí.
ResponEliminaTambé agraeixo els fons clars, per a llegir són els millors... I és clar que cada persona té les seues motivacions a l'hora de publicar un bloc, els seus ritmes, les seues costums... en el meu cas és una manera de donar a conèixer els meus dibuixos i vinyetes, per a mi és més bé una eina promocional, però amb els anys he vist que també és coneix gent que val la pena, i fins i tot he fet alguna bona amistat.
Enhorabona pel post, és bo airejar estos temes de tant en tant. És una cosa sana.
Un abraç Roser. I un somriure per a tu.
Moltes gràcies Ximo, pel teu suport, és que sóc d'una manera,( no sé si per sort o per desgràcia) que acostumo a dir el què penso, sempre amb molt de respecte. Aquesta vegada, però he passat una mica de vergonya, perquè resulta que jo tenia les paraules activades i no ho sabia i a sobre queixant-me! Però també m'ha anat bé, perquè així me n'he assabentat i les he desactivades ràpidament.
EliminaA mi les teves vinyetes m'encanten, perquè són senzilles de traç, fàcils d'entendre i molt actuals...
Trobo que en aquest món virtual, el teu blog destaca perquè és molt original i la creativitat sempre és un valor...
Potonets i també somriuresper a tu.
Jo vull aclarir que tinc el fons negre i la disposició que tinc perquè quan vaig pensar de fer un blog, amb la intenció d'escriptura creativa sobretot, també hi vaig posar una intenció estètica, i tots els elements, colors del fons i de les lletres i disposició general està molt pensat, m'agrada així. Si algú té greu dificultats per llegir-me que m'ho faça saber i li donaré una solució particular.
ResponEliminaNo voldria pas que et sentissis malament, només faltaria, em sembla molt bé que el tinguis com a tu t'agrada, jo només ho deia per si era fàcil fer la lletra una mica més gran, sense haver de retocar res més...De totes maneres algú m'ha dit que hi havia una manera per poder-la veure millor, ja ho investigaré...
EliminaPetonets.
Torne per dir-te que el comentari se m'ha publicat directament, o siga, que ja no tens lletres de comprovació ni res d'això.
ResponEliminaMoltes gràcies per dir-m'ho, tot i que penso que pot tornar a passar, perquè jo no les havia activades pas...Espero que algú m'avisi.
EliminaCaram, Roser, l'has encertada de ple en totes les qüestions que exposes. A la majoria ens agrada llegir clar, sense haver de forçar la vista ni caure en unes suposades 'estètiques' que impedeixen la comunicació. Jo no sé què surt quan em comenteu... No m'ho ha dit ningú per ara.
ResponEliminaI sí, trobo que el blog és ideal per a qui agraden les proses curtes. Un post massa llarg també resulta empipador i no permet visitar-ne tants com es voldria.
Continuem tenint vent i ja se m'asseca l'ànima. "¿De la pluja, que n'heu fet?", que cantava aquell.
Molt bon vespre, Roser.
Mira , Olga, he dit d'una tirada , tot el què pensava, però és clar també penso que tothom és lliure...Jo recordo que, de vegades quan et, queixaves d'alguna cosa que feia algú i no t'acabava de fer el pes, et deien: L'escala de casa meva la baixo com vull...( tampoc és això)
EliminaDoncs tu també tens les lletres per confirmar que no som robots i suposo que molta gent les hi té i no ho sap, igual que m'ha passat a mi. Però com a mínim el post m'ha servit per assabentar-me'n.
Un mica la meva queixa anava per aquí, per no poder comentar amb més fluïdesa...
Aquí també fa unes bones ventades, jo prefereixo el fred...Ahir va ploure tot el vespre fins ben entrada la nit, però avui només vent i més vent!!!
Petonets Olga.
Visca la comunicació espontània, sense passos previs ni cuirasses!
ResponEliminaTotalment d'acord Mònica, però també penso que tothom té dret a triar com vol que sigui la seva comunicació i ho hem de respectar...
EliminaPetonets de bona nit.
Me n'he descuidat, Roser: dels números borrosos de les cases, no en facis cas. Marques sempre dosos i veuràs que surt igual (222... ) M'ho va dir la meva filla i té raó.
ResponEliminaEs curiós Olga, perquè precisament els números ( tret dels de les cases) se solen veure bé...
EliminaDoncs és una solució ben fàcil aquesta, gràcies per la informació.
¡¡¡Hola Roser!!!
ResponEliminaNo sé muy bien de va esta tertulia, por no entender el idioma, pero intuyo que se trata de las letras borrosas a la hora de darle al comentario a publicar. Parece que entiendo también que algunos blogs tienen fondos negros que por cierto son molestos para mí también o las letra demasiado pequeña.
Corrígeme si no acierto.
Ha sido un placer pasar por tu casa.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y se muy muy feliz.
¡Hola Marina!
Elimina¿Has visto? La espontaneidad de la Roser, ha suscitado una amena tertulia...
Como siempre, has acertado, i és que a veces algunas cosas dificultan un poco la comunicación bloguera...Peo ante todo, la libertat de cada uno...
Tengo la sensación de que de un momento a otro el viento, se me va a llar los toldos de las terrazas...En canvio ayer escuchaba el sonido relajante de una lluvia tranquila. Espero que los meteorólogos os pongan un tiempo más apacible...
Como siempre el placer es mutuo, amiga. I que la felicidad sea contagiosa.
Un beso grande.
Roser!!! Jo darrerament estic dropeta i saps què? Doncs que amb el mòbil nou, moltes vegades ho llegeixo allà i penso que quan tingui una estoneta ja encendré el pc i escriuré (és molt més còmode), però va passant....
ResponEliminaDe totes maneres, no ser esclau d'una cosa i poder anar per lliure sempre és molt xulo!!!
Una abraçada Roser guapa!
Judit
Hola Judit! Ja saps allò que diuen, val més poc i bo... Penso que cadascú va al seu ritme i fa les coses quan li venen de gust... Tens raó, no hi ha res com la llibertat de fer les coses sense traves...
EliminaEn un acte cultural, vaig trobar una senyora que no coneixia de res, que em va dir que seguia el meu blog pel seu mòbil i era veritat perquè m'ho va ensenyar; em va fer il·lusió...Veig que tu també li dones, aquesta utilitat.
Molts petonets Judit bonica:)
Estic d'acord amb el teu post...Escriure és un plaer i un rampell, a vegades hi ha dies que sé força què vull explicar i d'altres que passen setamanes sense que no tingui temps o ganes, m'agrada anar al meu aire i llegir-ne, també, xino xano, sense presses...I ai les paraules estranyes que a vegades cal posar :-( no m'agraden gens, però clar cadascú és lliure d'organitzar-se el blog com millor cregui. Sols espero que en el meu no surtin..., m'ho dius eh?
ResponEliminaPetonets de bon cap de setmana!
Gràcies Audrey...La inspiració no ve pautada, és el què tu dius, hi ha dies que potser escriuries més d'un post( jo, en aquests casos els guardo, per si un dia les musses em fan el salt) , en canvi pots passar temporades que no se t'acudeix gran cosa...
EliminaDoncs mira, jo que em queixava, resulta que també em sortien les parauletes, però jo no ho sabia, ja que fa molt de temps les havia desactivat...Segur que això li passa a més d'un blocaire, perquè si ningú t'ho diu...No recordo si et surten a tu, si és que sí, ja t'ho diré!
Petonets i bon diumenge.
Manter o blog atualizados e as visitas em dia as vezes não é fácil principalmente quando a internet dá problemas (e a minha tem dado com uma certa frequência)um dos meus tormentos é a tradução, nem sempre é fácil entender ao pé da letra o contexto dos post , mas tudo isso é superável quando sinto o carinho a atenção de pessoas que se dispõe a interagir de forma tão gentil.Procuro ler e entender cada post....e deixar meu carinho...porque a amizade que se forma é como flor precisa ser cuidada.
ResponEliminaMais uma vez agradeço tua presença e também todo o carinho ainda estou na peleja com minha internet mas na medida do possível estarei sempre aqui.
Beijos
Joelma
Tens raó amiga, no sempre és fàcil' però quan les coses es fan de gust s'intenten solucionar i és un petit plaer aconseguir-ho.
EliminaLes traduccions no són massa perfectes, però la idea principal del post s'entén bé. Gràcies a tu també , per ser sempre aquí.
Petons i somriures, Joelma.
M Roser, jo fa temps que vaig treure les lletres de comprovació i tot i que també he patit l'anònim que diu la Sílvia, com que Blogger deixa a part l'smpam. Ni molesta massa ni costa gens d'esborrar.
ResponEliminaJo respecto tothom que vulgui tenir les lletres, però moltes vegades a mi no em queda el comentari a causa d'elles. Com que sóc despistada escric, clico, i tanco i les lletres ni les he vist... com que no les he vist el comentari no queda... què hi farem!
Jo recordo que a Corró en vam parlar i aquella mateixa setmana, vaig desactivar les lletres, poc em podia pensar jo que les tornava a tenir...Me'n vaig donar una mica de vergonya i ja he dit que si tornen a sortir, que algú m'ho digui! I jo també respecto que cadascú faci el que més li agradi, o li convingui, només intentava que la comunicació fos el més fàcil possible... I que no es perdin comentaris per culpa de les lletres!
ResponEliminaMolt bona nit , Carme.
He deixat obert el meu bloc i no he tingut fins ara cap comentari inoportú. Això que dius de mostrar que no ets un robot no ho acabo d'entendre perquè es fa. Sovint m'equivoco, ara no tant perquè ho han canviat i és més fàcil, i em fan dubtar de mi mateixa: seré sense saber-ho un robot? A més, quina és la seva finalitat? És que tenen uns robots programats per escriure notes als blocs? Amb quina finalitat? Que hi hagi robots que emmagatzemin informació de tota la xarxa crec que és preocupant perquè no se sap l'ús que se'n pot fer, però s'evita posant aquesta trava als comentaris?
ResponEliminaAprofito per informar-te que des de fa un temps en el teu bloc no funciona bé el cursor que et permet moure't pel bloc (pujar i baixar) Suposo que és un error de configuració perquè tan sols em passa aquí i no en altres llocs.
Bon cap de setmana, M. Roser.
Ja ho miraré, perquè uns dies si que em feia molt el ruc, però ara no sé què deu passar...Gràcies per avisar-me.
ResponEliminaJo tampoc ho entenc gaire això de les lletres, i és molt curiós perquè jo ja fa molt de temps que les havia desactivat i resulta que ara tornaven a sortir...Se'm devien tornar activar soles i jo queixant-me dels altres blocs, però és clar, no ho sabia i si no t'ho diu ningú...Sort que en alguns blogs, ara surten números i es veuen millor.
Jo , amb sis anys de blog, tampoc he tingut mai cap comentari de mal gust...Si et surten les lletres , ja t'ho diré.
Petonets, Consol.
Hola M.Roser.
ResponEliminaTens molta raó. Saps el que amb va pasar a mi que de cop i volta amb varen desaperixer imatges i el meu avatar, pero amb vaig carregar de paciencia fins que ho vaig arreglar.
I es que están cambian molt sovin.
En quan a les lletretes i números jo tinc una lupa al costat per quan tinc que demostrar que soc una persona.
Saps jo al principi no tenía moderats els comentaris i amb posaben anuncis dins dels comentaris i desde els vareig moderar ja no m´ha passat més. El que passa que es clar quan els publico han passat unes hores de quan m´els han posat.
T´envio petonets de bona nit desde Valencia, Montserrat
Hola Montserrat!
ResponEliminaSi , darrerament , no sé què passa, perquè cada dos per tres, tinc problemes amb el blog!
Jo ,com que les lletres normalment no s'entenen bé, vaig clicant fins que surten números i aquests són molt clars. Penso que cadascú, fa el que li va millor, però de vegades, cal carregar-se de paciència...
Molts petonets viatgen cap a València, a cavall d'un nuvolet.
¡¡¡Hola -Roser!!!
ResponEliminaEntro aquí en esta entrada, pues la principal tiene bloqueado los comentarios, estuve dándole con el puntero y no fue posible que se desplegaran los comentarios. No sé el porque, me parece rarísimo pero así es.
Pues bien, te dejo un abrazo pasaré en otro momento. Buenas noches y felices sueños.
Lo siento Marina, a veces Blogger nos juega malas pasadas...Igualmente te agradezco tu interés. Muchas gracias, guapa.
Elimina