IL·LUSIONS

Il·lusió d'aconseguir una petita estrella

que veus brillar enmig de la foscor,

però quan vols agafar-la i fer-la teva,

veus que no és de debò, que és fugissera...

Fins que els núvols se'n van i descobreixes

que no era pas  l'única allà dalt;

davant teu s'obre un cel radiant d'estrelles

i pots triar-ne una altre, més autèntica i bella.

Il·lusió d'un ocell que vola cel amunt

cercant bells horitzons, nous i llunyans,

però quan ja la vista ni l'albira

nota que les ales li pesen, li fan mal...

s'abandona, lentament, sobre el mar blau,

fins que aconsegueix volar tot planejant;

i veu que de més a prop, ben a la vora,

les ones són un bressol, i això el consola.

Il·lusió d'un núvol innocent i blanc

que dansa per l'espai confiadament,

però, de sobte, un núvol gris que l'observava

li fa l'ullet, i el nuvolet s'hi atansa;

més quan ja s'havia del tot refiat

una forta sotragada l'atordia;

Fins que el salva un arc de mi colors

i torna a giravoltar feliç i lliure.

Il·lusió d'una petita rosa

que esclata esperançada enmig del fred,

però mira al seu entorn i es troba sola

i s'adona que ha florit fora de temps.

És l'hivern i no la tendra primavera

qui l'envolta i la cobreix de gel;

més, entre tanta natura trista i morta,

és redreça, i se sent feliç i forta.

Il·lusions, somnis, quimeres...

Petits moments feliços!

M. Roser Algué Vendrells

(novembre-93)