Subscribe:

divendres, 28 de febrer de 2014

IL·LUSIONS


Il·lusió d'aconseguir una petita estrella
que veus brillar enmig de la foscor,
però quan vols agafar-la i fer-la teva,
veus que no és de debò, que és fugissera...
Fins que els núvols se'n van i descobreixes
que no era pas  l'única allà dalt;
davant teu s'obre un cel radiant d'estrelles
i pots triar-ne una altre, més autèntica i bella.

Il·lusió d'un ocell que vola cel amunt
cercant bells horitzons, nous i llunyans,
però quan ja la vista ni l'albira
nota que les ales li pesen, li fan mal...
s'abandona, lentament, sobre el mar blau,
fins que aconsegueix volar tot planejant;
i veu que de més a prop, ben a la vora,
les ones són un bressol, i això el consola.

Il·lusió d'un núvol innocent i blanc
que dansa per l'espai confiadament,
però, de sobte, un núvol gris que l'observava
li fa l'ullet, i el nuvolet s'hi atansa;
més quan ja s'havia del tot refiat
una forta sotragada l'atordia;
Fins que el salva un arc de mi colors
i torna a giravoltar feliç i lliure.

Il·lusió d'una petita rosa
que esclata esperançada enmig del fred,
però mira al seu entorn i es troba sola
i s'adona que ha florit fora de temps.
És l'hivern i no la tendra primavera
qui l'envolta i la cobreix de gel;
més, entre tanta natura trista i morta,
és redreça, i se sent feliç i forta.

Il·lusions, somnis, quimeres...
Petits moments feliços!



M. Roser Algué Vendrells
(novembre-93)

51 comentaris:

  1. Il·lusió per il·lusionar-se
    il·lusió que no deixa dormir,
    il·lusió per ser feliç.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les il·lusions ens ajuden a fer camí; és important que sempre hi hagi alguna cosa que ens animi a tirar endavant, dia a dia...
      Bon cap de setmana, Xavier.

      Elimina
  2. I que no ens abandonen mai els somnis, fins i tot els que no es faran realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Novesflors, que siguin sempre un objectiu per aconseguir. Si algun es fa realitat, fantàstic, sinó harem gaudit pel camí...
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  3. Els moments feliços mai no són petits... al menys jo no els hi trobo gens, la felicitat sempre ho amplifica tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, precisament per això n'hi ha prou que les nostres aspiracions siguin humils, després en gaudirem molt més...
      Petonets de febrer.

      Elimina
  4. La il·lusió és totes aquestes coses que descrius tan bé en el teu bonic poema.
    Que seria una vida sense il·lusió.!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria una trista vida, Glòria, per això n'hem de portar sempre el sarró ben ple i segur que alguna es farà realitat...
      Petonets, amb il·lusió.

      Elimina
  5. il·lusiona saber que algú s'il·lusiona......no les perdem ni les il·lusions ni la poesia

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això que dius, realment és bonic veure algú il·lusionat per alguna cosa...
      No hem de perdre ni la il·lusió de fer poesia, ni la poesia que amaguen totes les il·lusions...

      Elimina
  6. El més important de tot és no perdre-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria molt trist Joan, viure sense il·lusió...Per això les hem de guardar com un petit tresor, i segur que alguna ens farà el regal de fer-se realitat...
      Si més no, el fet de gaudir d'un nou dia , ja ens n'hauria de fer!
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  7. Les il·lusions formen part del nostre camí, que no es perdin per no perdre'ns.

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix Carme, són com el nostre GPS, ( versió moderna ) que ens ajuda a anar per la vida, sense perdre'ns per camins enrevessats...
      Betonets, per fer camí.

      Elimina
  8. Aiii aquestes il·lusions que ho són tot
    i que maco ho has dit!!

    Bon cap de setmana, nina!
    Aferradetes de colors :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies lluneta, i com ens ho faríem sense elles? El món seria molt trist i la vida no tindria sentit!
      Bon cap de setmana per a tu també.
      Petonets i somriures :)

      Elimina
  9. "descobreixes/ que no era pas l'única allà dalt", això val per les estrelles, no pas per la lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Helena, la lluna és única...Per això volia aconseguir una estrella, perquè, entre tantes, ben segur que alguna serà la nostra amiga...
      Bon cap de setmana :)

      Elimina
  10. Les il·lusions, encara que al final se'ns tornin esmunyedisses, són el que ens mantenen vius, el que donen sentit al nostre camí. Aquest poema és una delícia, M. Roser, i d'una qualitat enorme. Felicitats, guapa!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, ai, moltes gràcies Montse, venint de tu, aquest comentari, és tot un honor...
      Tens raó perquè, encara que se'ns esmunyin entre les mans, lluitar per aconseguir-les, ja ens manté ben vius i anem fent via...
      Petonets, de capvespre.

      Elimina
  11. Petits moments feliços, que ens semblen més bells com més s'enlairen, però que retrobem amb més alegria quan ens acostem a terra, als llocs coneguts i amables que ens són refugi, com ara el teu blog, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Olga, de vegades les il·lusions les busquem molt enlaire i fem grans volades per fer-les realitat i no ens adonem que ben a prop nostre i a coses petites, que ens poden fer sentir, ben feliços.
      Avui tindré bells somnis, perquè els vostres comentaris, són com una cançó de bressol...
      Petonets i somriures, de bona nit.

      Elimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. M'agrada la imatge de la Rosa..., que "entre tanta natura trista i morta, es redreça, i se sent feliç i forta." És virtut de la literatura: embolcalles bellesa amb bellesa: reviscola la natura en el teu mot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Jordi, és que jo m'identifico molt amb la rosa d'aquesta cançó..." nascuda contra corrent, desafiant les gelades i plantant-li cara al vent"... Que bonic això que em dius d'embolcallar amb paraules belles, la bellesa de la natura. (oh!) Moltes, gràcies.
      Petonets, de color de rosa.

      Elimina
  14. Hem d'intentar veure els colors entremig del gris. M'agrada la rosa que ha florit fora de temps. Un poema molt bonic. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, que hi ha una gamma de colors molt bonics...Aquesta rosa té una mica de la Roser! Gràcies.
      Petonets, de bona nit.

      Elimina
  15. la il.lusió és el motor de la vida, m roser ! i la imaginació i el desig i l'amor i potser una mica també , la poesia ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que ho dius, Joan...I ben segur que moltes més coses entranyables i de totes elles en traiem una espurna d'il·lusió...
      Petonets,i bon cap de setmana.

      Elimina
  16. Hi ha il·lusions que mai s veuen realitzades, i d'altres que sense esperar-ho es fan realitat. Somnis disfressats que ens van donant petites esperances per seguir endavant.

    ResponElimina
  17. Tens raó Imma i aquestes inesperades, són les que et fan gaudir més...Les altres, ho seguirem intentant...
    Molt bonics aquests somnis disfressats que ens donen petites esperances, sort en tenim!
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  18. Que boniques son les il·lusions i els somnis, de les petites coses que també descrius en el poema, que fan que siguem feliços. M'agrada aquesta petita rosa que floreix a l'hivern i es fa forta alegrant-nos el paisatge.
    Petonets amb olor de rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, i de moment tenir il·lusions i somnis, és a l'abast de tothom, una altra cosa és que arribin a fer-se realitat, però ja gaudim tot fent camí...
      Ai sí , noia, aquesta rosa planta cara al món, perquè va una mica contracorrent ( com jo)...Però sembla que se'n surt!
      Petonets, de capvespre.

      Elimina
  19. Gràcies per la tendresa i l'esperança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les teves paraules. L'esperança ens fa pensar que mentre ens acompanyin la tendresa, les il·lusions i els somnis, tindrem petits moments feliços...
      Petonets.

      Elimina
  20. I malgrat no totes les il.lusions vegin la llum, cal que sempre en tinguem de recanvi, a punt...per cercar-ne de noves.

    Petonets per una bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó noieta, segur que moltes no es faran realitat, per això hem d'esforçar-nos per tenir sempre el sarró ben ple, com dius tu, d'il·lusions de recanvi...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  21. Em quedo amb aquesta rosa fora del temps de les altres. Les singularitats tenen inconvenients però t'aporten saviesa.
    Bona setmana, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'han agradat les coses que van a contracorrent i que no segueixen el què està establert, perquè toca...Penso que cada cosa té la seva pròpia personalitat, que és el què la fa valuosa...
      Petonets de capvespre, Consol.

      Elimina
  22. Versos bonics els teus, Roser, i que conviden a no rendir-se i a continuar buscant les coses, les persones, els sentiments i les il·lusions que fan que la vida, malgrat les decepcions, valgui la pena.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ximo, i tens raó, mai ens hem de rendir, si alguna il·lusió no es compleix, sempre n'hem de tenir unes quantes que la puguin substituir i segur que alguna es farà realitat...Nosaltres ja gaudirem en l'intent.
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  23. M'agrada perquè les il·lusions del poema es desil·lusionen però continuen endavant i es tornen a il·lusionar. Molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix, Sílvia, es recuperen ràpidament i tiren endavant per tornar-ho a intentar i sembla que se'n surten...
      Petonets, de capvespre.

      Elimina
  24. Hi ha desil·lusions que somouen, que activen altres il·lusions. Ara ho pensava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort n'hi a Jordi, sempre pot sortir de trascantó una altra il·lusió, quan menys ens ho esperem...I potser aquesta es farà realitat.
      Fins al vespre...

      Elimina
  25. Belíssimo poema...e o que seria de nós pobres mortais se não tivéssemos os sonhos, as fantasias algo que nos faz acreditar que em algum lugar é possível realizar sonhos doces e felizes.
    Desejo-lhe um final de semana cheio de carinho e sorrisos.
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies , Joelma. Sense somnis , il·lusions i fantasies, la vida seria molt trista i si de tan en tant algun es fa realitat, som una mica més feliços...
      Petons i somriures i una bona setmana també per a tu.

      Elimina
  26. ¡¡¡Hola, Roser!!!

    Que bonitos versos amiga, vuelas como la paloma por los aires hilvanando letras en poesía, siempre habrá una estrella que nos ilumine no guíe en la oscuridad.
    Igual que el pájaro planea ese cielo azul buscando nuevos horizontes.

    Pues así caminamos nosotros por la vida, tratando siempre de volar con nuestra imaginación, con nuestra ilusión fijándonos siempre en lo que nos rodea y, que nunca nos falte el entusiasmo tan necesario en el sendero claro, de nuestro campo visual, pues es lo que nos mueve.

    Ha sido un inmenso placer acercarme a tu venta y leer estos bellos versos.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y feliz fin de semana.

    Me fascina cantando, Serrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias guapa!

      A veces nos obsesionamos por conseguir una estrella, y después nos damos cuenta que no valia la pena, en cambio a su lado, hay otras que nos pasaron desapercibidas y són mucho más brillantes...
      O soñamos que somos un pajarito y queremos remontar el vuelo hacia el infinito y nos olvidamos de que veces volar por las cercanías, es mucho más placentero...
      O la rosa que nace en invierno y sueña con veranos soleados, pero luego se da cuenta que estar sola en el jardín, la hace más fuerte ante los embates de la vida...

      Marina, te mando un beso grande y mi deseo que tengas bellos sueños que se hagan realidad.

      Elimina
  27. Es preciós M Roser.
    Sapiguer obervar les coses i apreciarles, es tot un descobriment perque moltes vegades ens passan deapercebudes.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies , Montserrat, és que la gràcia està en observar totes les coses que passen al nostre voltant i transformar-les en sentiments per compartir...
      Petonets assolellats i bona setmana.

      Elimina