Subscribe:

diumenge, 1 de desembre de 2013

CLOENDA  DE  L'ANY  JOANA   RASPALL


El divendres vaig tenir la satisfacció d'assitir a l'acte de cloenda de l'any Joana Raspall, a Sant Feliu de llobregat. Va ser un acte molt bonic i no gaire llarg, que sempre s'agraeix.
Van fer la presentació, l'escriptora Maite Carranza ( també va llegir poemes de la Joana) i el cantant Joan Dausà, ambdós sanfeliuencs. Van parlar, l'alcalde, la Carme Arenes i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Després va haver-hi l'actuació d'una coral d'adults i una coral infantil que van cantar  cançons dedicades a la Joana. L'acte va acabar amb una pluja de pètals de rosa de paper...
Va ser tot un regal poder estar una estoneta amb la Joana.

La coral infantil que va cantar
part d'una cantata dedicada a la Joana.
Finalitzat l'acte, la Joana,
 va rebre les mostres d'estimació del públic assistent.
La Joana i la Maite Carranza.
Aquí, amb la seva filla l'Imma i la Roser(jo).
Amb tantes mostres d'afecte ,
la Joana  va acabar una mica atabalada.
Ben embolicadeta i cap a casa,
 a descansar de tantes emocions.
M. Roser Algué Vendrells

52 comentaris:

  1. Aquestes coses donen sentit a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Joan, és tot un honor poder estar tan a prop seu...
      Petonets i bona setmana.

      Elimina
  2. Me n'alegro que hagi tingut una vida tant plena i tant llarga. Tant de bo ens acompanyi molts anys més. El que és segur és que la seva poesia sí que ho farà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tothom pot estar satisfet d'haver col·laborat a que la gent fos una mica més feliç, amb el seus poemes i el seu tarannà...La voldríem tenir molt de temps a la vora, però com dius tu, la seva poesia sempre la tindrem...
      Petonets, de bona nit.

      Elimina
  3. Recital de somriures, Roser.
    Fa goig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Jordi, un recital de rialles , de cançons i de poemes, per homenatjar els cent anys de la Joana, que encara és com una rosa dins del jardí de la vida...
      Tot plegat va ser molt bonic.
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  4. M'ha agradat poder veure les imatges d'aquest acte, tan bonic, i a tu amb la Joana!!...
    Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que vaig tenir la sort de poder-hi assistir, era just que ho compartís amb tots vosaltres...I tenir una foto amb la Joana un petit tresor!
      Petonets i somriures, Montse.

      Elimina
  5. Jo vull ser com ella i arribar a tan gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo Helena i, sobretot, arribar-hi tan eixerida i tan estimada!
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  6. Que emotiu i quines cares d'alegria, m'encanta la foto on surts amb ella!

    ResponElimina
  7. És veritat, tothom estava molt content...La foto amb ella, tot un regal, l'emmarcaré!
    Petonets contents, Sílvia.

    ResponElimina
  8. Quin goig que fa, veure-la tan eixerida i tan contenta.
    Has quedat molt bé a la fotografia, M.Roser.
    Petonets, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que estava eixerida, però al final em sembla que la van atabalar, perquè la gent , de vegades no te mida i no es fan càrrec que és una persona tan gran, per això la filla, se la va endur ràpidament...
      Li vaig dir a un senyor molt amable si em podia fer una foto i sort que me'n va fer dues, perquè a l'altra vaig quedar amb els ulls tancats...És estrany que quedés bé, perquè sempre surto fent alguna ganyota!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  9. M'agradaria saber què en pensa, de la vida, la Joana, perquè arribar als 100 és un camí molt llarg i només en coneixem les anècdotes...
    Almenys que visqui ben confortable, ben acompanyada, amb estimació de la bona, és el que li desitjo.
    I a tu un feliç migdia de colors càlids.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil després d'una vida tan plena com la que ha tingut ella, però jo diria que, segurament, ja deu tenir ganes de descansar de tantes experiències viscudes...Malgrat que per l'edat està força bé, és com una espelmeta que es va apagant a poquet a poquet, i mentre, la seva flama continua il·luminant als qui l'envolten...Per sort està molt ben cuidada, ben acompanyada i és molt estimada.
      Gràcies Olga, per aquests colors càlids que en aquests dies freds, retornen una mica.
      Petonets de mitja tarda.

      Elimina
  10. Quina estona més maca !!
    Deuria ser tot molt emotiu, tal i com reflecteixen les fotografies i el teu escrit !!
    Aiii...quina enveja ; ))
    Una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que va ser un vespre ben agradable i emotiu...Per això he volgut compartir les fotos. Vaig anar a la inauguració i bé havia d'anar a la cloenda!
      He, he, suposo que sana, no? :)
      Petonets de capvespre.

      Elimina
    2. Lo que son les coses, eh !...d'una tarda tant bonica a un dia trist com el d'avui, en que ens ha deixat, per viatjar al cel.... a buscar nous versos !!
      Una abraçada ben forta !!

      Elimina
    3. Si noi, avui precisament que venia de fer una activitat, molt gratificant per mi (ja en faré un post), quan he arribat a casa he escoltat la notícia...De seguida he trucat a la filla i m'ha dit que se n'havia anat de matinada...Tampoc he volgut indagar més, en aquests moments només cal que sàpiguen que hi ets... Segur que tindrà qui se l'escolti!
      Petonets una mica tristois.

      Elimina
  11. Així s'han de fer els homenatges, quan la persona homenatjada encara ho pot gaudir.

    Se la veu feliç... :)

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Ximo, ella feia cara de felicitat, encara que al final, em sembla que ja estava una mica atabalada...Massa emocions per la seva edat...
      Bon vespre :)

      Elimina
  12. Que bonic! Crec que li vau fer un regal que li acompanyarà els dies dolçament.

    ResponElimina
  13. Si que va ser bonic! Tant debò, com dius tu, aquest record li faci companyia en aquests dies plàcids d'una vellesa, que molts voldríem per nosaltres...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  14. Esses eventos são preciosidades cheias de emoção, dificilmente eu não choro emocionada, mas durante todo o ano trabalhando juntos podemos perceber o crescimento as mudanças em cada um e o quanto tudo colabora para nossa vida, depois os arremates com poesias, coral, crianças...tem como não chorar??? rsss
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Amiga,
      Va ser un esdeveniment molt emotiu, perquè cent anys són molts..Ella estava contenta amb tantes demostracions d'afecte...Però...

      Aquest acte va ser divendres i avui, a la matinada la seva llum s'ha apagat i m'ha produït una gran tristesa. Tot i que ella se n'ha anat, sentint-se molt estimada. Sempre que llegim els seus poemes la recordarem, com a poeta i sobretot, com a persona.
      Petonets i una llàgrima, Joelma.

      Elimina
  15. Un reportatge molt bonic i tendre, Roser.
    Quina felicitat poder compartir aquests moments amb ella, sort que tens!

    Aferradetes i molt bon dia! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó lluneta , va ser una felicitat, sobretot, perquè la Joana ens ha deixat aquest matinada i és un honor haver pogut gaudir de la seva companyia els darrers dies de la seva vida...Una vida molt plena que ens deixa un dolç record...
      Petonets, bonica.

      Elimina
  16. Molt tendre i sentit i ben fet el teu homenatge, cent anys ben viscuts i una gran pèrdua per la cultura i per Catalunya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan he arribat a casa al migdia me n'he assabentat i malgrat la tristor que he sentit he pensat que ha mort feliç, sabent-se molt estimada...
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  17. m roser, vas poder disfrutar de la seva presència en un dels seus últims dies de vida, segur que va ser molt especial i el fet que avui hagi mort encara et deixarà et seu record més endins ...
    una abraçada i la meva admiració per persones com la joana que deixen la seva petja de forma tan serena i tan natural
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó , Joan, encara que sigui una gran perdua, penso que ella se n'ha anat feliç de saber-se estimada...És com si hagués esperat la cloenda del seu any per dir-nos adéu, sembla que ni en aquests moments volia decebre ningú...Per a mi ha estat tot un honor poder estar al seu costat els darrers dies de la seva vida.
      Petonets una mica tristois.

      Elimina
  18. Ostres, M. Roser, aquest homenatge que li vàreu fer, aquestes fotografies, aquesta joia d'haver pogut compartir una estona amb ella..., segur que no podràs oblidar-los mai més. El món és una mica més bonic perquè el va obsequiar amb la seva poesia, els infants seran una mica més feliços si els adults els la fan arribar... Que tingui una bona estada més enllà de les estrelles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Montse li hem d'agrair a la Joana que ens ha deixat moltes coses bones, sobretot als infants, però als grans també, i la seva humilitat...
      Va ser un goig compartir uns moments amb ella i això sempre ho tindré present. Segur que a cada nuvolet i haurà algun ésser petitó que escoltarà els seus poemes...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  19. Quan m'he assabentat de la seva mort de seguida he pensat en el post que vas dedicar-li i en les fotografies que vas penjar. Avui és un dia una mica trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, però mira el regal d'haver estat amb ella els últims dies, el guardaré per sempre, però la vida comença i acaba...Però la seva va ser una vida molt plena.
      Petonets Loreto

      Elimina
  20. M'ha emocionat, M. Roser. el teu post de la cloenda de l'any Joana Raspall i la trista notícia d'avui. Tot i així, que feliç i contenta haurà marxat...
    Un petó per a tu i un per a ella...
    Quanta poesia ens deixa als que encara continuem en trajecte! Quin regal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que la vida té aquestes coses, un dia rius i l'altre plores...Realment jo també penso que se n'ha anat contenta de sentir-se tan estimada. Era tan humil que ella sempre deia que no es mereixia tants afalacs...
      La poesia farà que la recordem sempre.
      Em quedo un petonet i l'altre, l'envio cel amunt, on viuen els estels.

      Elimina
  21. M. Roser,

    T'escric aquestes línies amb una sensació de tristesa i caliu a parts iguals; vaig estar present a la cloenda del centenari i la calidesa del moment encara m'omple. Pel que
    fa a la tristesa, resulta inevitable. Aquesta matinada la Joana ens ha deixat, però al
    cel del món hi ha un nou estel que brilla amb la força dels seus mots. Si tots mirem amunt i ho fem bé, sabrem trobar-lo: la seva veu marca un camí de fidelitat i amor.

    M'agrada veure't amb la Joana, en la fotografia del teu post.

    Rep una abraçada emocionada,


    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas ser-hi a la cloenda? Vaig fer una ullada per la sala, però...I tens raó, va ser una festa entranyable i a la Joana se la veia contenta com una nena gran...I sí, és llei de vida, però després d'haver estat amb ella fa tants poquets dies, sap més greu. Però se n'ha anat sabent que l'estimàvem...

      Segur que si mirem el cel amb ulls d'infant, descobrirem el seu estel, que brilla d'una manera especial, perquè té la llum de la poesia. La foto la va fer un senyor molt amable, ara és tot un regal. Avui he anat a l'enterrament, sí respirava una gran serenitat.
      Petonets d'emoció compartida, Jordi.

      Elimina
  22. Hola estimada M.Roser.
    He llegit els dos Posts, l ´un darrere l´altre .Aquest de la cloenda i el de la seva pujada al Cel.
    Segur que els ángels gaudiran dels seus Poemes.
    Molts petons desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, quan vaig fer el primer post no pensava pas que hauria de fer l'altre tan aviat, però és llei de vida...Ben segur que els àngels faran una rotllana
      al seu entorn, mentre escolten, embadalits, la seva poesia.
      Petonets per a tu, també.

      Elimina
  23. Quin emotiu recull de la Joana, el dia del seu Adéu. Quina sort vas tenir de poder ser allà el dia de l'homenatge , que venia a ser l'acomiadament, amb el teu escrit i les fotos ens n'has fet una mica partícips .
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet Anna, segur que ningú s'imaginava que aquella vetllada tan entranyable, era el seu comiat...
      Era tan bona persona que no ens va voler deixar sense la satisfacció de gaudir la festa amb ella. Segur que se'n va anar feliç de sentir-se tan estimada...
      Petonets una mica tristois.

      Elimina
  24. Després d'una tasca tan important durant la seva vida i de cel·lebrar l'aniversari amb tanta gent que l'estimava, haurà mort feliç i en pau la Joana. Tant de bo tots ho poguéssim dir així quan arribi el moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La seva va ser una vida rica i plena, com la terra que ella tan estimava... Segur que les mostres d'estimació la van acompanyar fins l'últim moment. El cant dels ocells sonava avui, al seu enterrament.
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  25. Hasta que uno no sienta la verdadera alegría de Navidad, no existe. Todo lo demás es apariencia - muchos adornos. Porque no son los adornos, no es la nieve. No es el árbol, ni la chimenea. La Navidad es el calor que vuelve al corazón de las personas, la generosidad de compartirla con otros y la esperanza de seguir adelante.
    Con cariño Victoria

    ResponElimina
  26. Totalmente de acuerdo contigo. A mi me gusta mucho la Navidad, pero me deprime ver tanto consumismo cuando hay quien se muere de hambre y sólo tiene por techo las estrellas. Como tu dices, es compartir, estar cerca de las personas que más lo necesitan e intentar hacer un poco más felices a los que viven a nuestro alrededor. Entonces si, podremos tener una alegre Navidad.
    Besos solidarios, Victoria

    ResponElimina
  27. Gracies a tots, fa dies no miro blogs, avui ho he fet, una correcció, la que va parlar és Carme Arenes comisionada de l'any Raspall per la Generalitat, no Forcadell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Imma, perdona, va ser un despiste, ara mateix ho arreglo, no estic gaire al dia del nom de les personalitats...
      Ja veus que molta gent ha mostrat la seva estimació per la Joana, ja diuen segons el que sembris, recolliràs...
      Espero que no se us faci massa feixuga la seva absència, ja et trucaré.
      Una forta abraçada.

      Elimina
  28. ¡Hola -Roser!!!

    Que hermosa pots nos dejas!!! Un homenaje bonito y merecido a la Joana, que bueno es llegar a esos años en medio de su familia: e irse al cielo así tan sigilosamente.
    Ha sido un placer pasar por aquí.

    Te dejo un beso y mi estima.

    ResponElimina
  29. ¡Hola Marina!
    És todo un premio llegar a los cien años y poder disfrutar de la compañía y estimación de los que te rodean...Ha tenido una vida muy llena dentro del mundo de la cultura...
    Bibliotecária, escritora, poeta ( sobretodo para niños) y por encima de todo, una gran persona. Ya dicen que según lo que siembres, recogerás...
    Nos dejó quatro días después del homenage y fíjaté, creo que estas fotos fueron de las últimas que se le hicieron. Pero seguro que se fue feliz, sabiéndose tan querida.

    Besos grandes también para ti, amiga.

    ResponElimina