El divendres vaig tenir la satisfacció d'assitir a l'acte de cloenda de l'any Joana Raspall, a Sant Feliu de llobregat. Va ser un acte molt bonic i no gaire llarg, que sempre s'agraeix.
Van fer la presentació, l'escriptora Maite Carranza ( també va llegir poemes de la Joana) i el cantant Joan Dausà, ambdós sanfeliuencs. Van parlar, l'alcalde, la Carme Arenes i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Després va haver-hi l'actuació d'una coral d'adults i una coral infantil que van cantar cançons dedicades a la Joana. L'acte va acabar amb una pluja de pètals de rosa de paper...
Va ser tot un regal poder estar una estoneta amb la Joana.
 |
| La coral infantil que va cantar part d'una cantata dedicada a la Joana. |
 |
| Finalitzat l'acte, la Joana, va rebre les mostres d'estimació del públic assistent. |
 |
| La Joana i la Maite Carranza. |
 |
| Aquí, amb la seva filla l'Imma i la Roser(jo). |
 |
| Amb tantes mostres d'afecte , la Joana va acabar una mica atabalada. |
 |
| Ben embolicadeta i cap a casa, a descansar de tantes emocions. |
Aquestes coses donen sentit a la vida.
ResponEliminaI tant que sí, Joan, és tot un honor poder estar tan a prop seu...
EliminaPetonets i bona setmana.
Me n'alegro que hagi tingut una vida tant plena i tant llarga. Tant de bo ens acompanyi molts anys més. El que és segur és que la seva poesia sí que ho farà.
ResponEliminaNo tothom pot estar satisfet d'haver col·laborat a que la gent fos una mica més feliç, amb el seus poemes i el seu tarannà...La voldríem tenir molt de temps a la vora, però com dius tu, la seva poesia sempre la tindrem...
EliminaPetonets, de bona nit.
Recital de somriures, Roser.
ResponEliminaFa goig!
Si Jordi, un recital de rialles , de cançons i de poemes, per homenatjar els cent anys de la Joana, que encara és com una rosa dins del jardí de la vida...
EliminaTot plegat va ser molt bonic.
Petonets de capvespre.
M'ha agradat poder veure les imatges d'aquest acte, tan bonic, i a tu amb la Joana!!...
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!!
Una abraçada.
Ja que vaig tenir la sort de poder-hi assistir, era just que ho compartís amb tots vosaltres...I tenir una foto amb la Joana un petit tresor!
EliminaPetonets i somriures, Montse.
Jo vull ser com ella i arribar a tan gran!
ResponEliminaI jo Helena i, sobretot, arribar-hi tan eixerida i tan estimada!
EliminaPetonets de capvespre.
Que emotiu i quines cares d'alegria, m'encanta la foto on surts amb ella!
ResponEliminaÉs veritat, tothom estava molt content...La foto amb ella, tot un regal, l'emmarcaré!
ResponEliminaPetonets contents, Sílvia.
Quin goig que fa, veure-la tan eixerida i tan contenta.
ResponEliminaHas quedat molt bé a la fotografia, M.Roser.
Petonets, bonica!
Si que estava eixerida, però al final em sembla que la van atabalar, perquè la gent , de vegades no te mida i no es fan càrrec que és una persona tan gran, per això la filla, se la va endur ràpidament...
EliminaLi vaig dir a un senyor molt amable si em podia fer una foto i sort que me'n va fer dues, perquè a l'altra vaig quedar amb els ulls tancats...És estrany que quedés bé, perquè sempre surto fent alguna ganyota!
Petonets de bona nit.
M'agradaria saber què en pensa, de la vida, la Joana, perquè arribar als 100 és un camí molt llarg i només en coneixem les anècdotes...
ResponEliminaAlmenys que visqui ben confortable, ben acompanyada, amb estimació de la bona, és el que li desitjo.
I a tu un feliç migdia de colors càlids.
És difícil després d'una vida tan plena com la que ha tingut ella, però jo diria que, segurament, ja deu tenir ganes de descansar de tantes experiències viscudes...Malgrat que per l'edat està força bé, és com una espelmeta que es va apagant a poquet a poquet, i mentre, la seva flama continua il·luminant als qui l'envolten...Per sort està molt ben cuidada, ben acompanyada i és molt estimada.
EliminaGràcies Olga, per aquests colors càlids que en aquests dies freds, retornen una mica.
Petonets de mitja tarda.
Quina estona més maca !!
ResponEliminaDeuria ser tot molt emotiu, tal i com reflecteixen les fotografies i el teu escrit !!
Aiii...quina enveja ; ))
Una abraçada !!
Si que va ser un vespre ben agradable i emotiu...Per això he volgut compartir les fotos. Vaig anar a la inauguració i bé havia d'anar a la cloenda!
EliminaHe, he, suposo que sana, no? :)
Petonets de capvespre.
Lo que son les coses, eh !...d'una tarda tant bonica a un dia trist com el d'avui, en que ens ha deixat, per viatjar al cel.... a buscar nous versos !!
EliminaUna abraçada ben forta !!
Si noi, avui precisament que venia de fer una activitat, molt gratificant per mi (ja en faré un post), quan he arribat a casa he escoltat la notícia...De seguida he trucat a la filla i m'ha dit que se n'havia anat de matinada...Tampoc he volgut indagar més, en aquests moments només cal que sàpiguen que hi ets... Segur que tindrà qui se l'escolti!
EliminaPetonets una mica tristois.
Així s'han de fer els homenatges, quan la persona homenatjada encara ho pot gaudir.
ResponEliminaSe la veu feliç... :)
Un abraç.
Tens tota la raó Ximo, ella feia cara de felicitat, encara que al final, em sembla que ja estava una mica atabalada...Massa emocions per la seva edat...
EliminaBon vespre :)
Que bonic! Crec que li vau fer un regal que li acompanyarà els dies dolçament.
ResponEliminaSi que va ser bonic! Tant debò, com dius tu, aquest record li faci companyia en aquests dies plàcids d'una vellesa, que molts voldríem per nosaltres...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Esses eventos são preciosidades cheias de emoção, dificilmente eu não choro emocionada, mas durante todo o ano trabalhando juntos podemos perceber o crescimento as mudanças em cada um e o quanto tudo colabora para nossa vida, depois os arremates com poesias, coral, crianças...tem como não chorar??? rsss
ResponEliminaBeijos
Joelma
Hola Amiga,
EliminaVa ser un esdeveniment molt emotiu, perquè cent anys són molts..Ella estava contenta amb tantes demostracions d'afecte...Però...
Aquest acte va ser divendres i avui, a la matinada la seva llum s'ha apagat i m'ha produït una gran tristesa. Tot i que ella se n'ha anat, sentint-se molt estimada. Sempre que llegim els seus poemes la recordarem, com a poeta i sobretot, com a persona.
Petonets i una llàgrima, Joelma.
Un reportatge molt bonic i tendre, Roser.
ResponEliminaQuina felicitat poder compartir aquests moments amb ella, sort que tens!
Aferradetes i molt bon dia! :)
Tens raó lluneta , va ser una felicitat, sobretot, perquè la Joana ens ha deixat aquest matinada i és un honor haver pogut gaudir de la seva companyia els darrers dies de la seva vida...Una vida molt plena que ens deixa un dolç record...
EliminaPetonets, bonica.
Molt tendre i sentit i ben fet el teu homenatge, cent anys ben viscuts i una gran pèrdua per la cultura i per Catalunya
ResponEliminaQuan he arribat a casa al migdia me n'he assabentat i malgrat la tristor que he sentit he pensat que ha mort feliç, sabent-se molt estimada...
EliminaPetonets de capvespre.
m roser, vas poder disfrutar de la seva presència en un dels seus últims dies de vida, segur que va ser molt especial i el fet que avui hagi mort encara et deixarà et seu record més endins ...
ResponEliminauna abraçada i la meva admiració per persones com la joana que deixen la seva petja de forma tan serena i tan natural
joan
Tens raó , Joan, encara que sigui una gran perdua, penso que ella se n'ha anat feliç de saber-se estimada...És com si hagués esperat la cloenda del seu any per dir-nos adéu, sembla que ni en aquests moments volia decebre ningú...Per a mi ha estat tot un honor poder estar al seu costat els darrers dies de la seva vida.
EliminaPetonets una mica tristois.
Ostres, M. Roser, aquest homenatge que li vàreu fer, aquestes fotografies, aquesta joia d'haver pogut compartir una estona amb ella..., segur que no podràs oblidar-los mai més. El món és una mica més bonic perquè el va obsequiar amb la seva poesia, els infants seran una mica més feliços si els adults els la fan arribar... Que tingui una bona estada més enllà de les estrelles...
ResponEliminaSi Montse li hem d'agrair a la Joana que ens ha deixat moltes coses bones, sobretot als infants, però als grans també, i la seva humilitat...
EliminaVa ser un goig compartir uns moments amb ella i això sempre ho tindré present. Segur que a cada nuvolet i haurà algun ésser petitó que escoltarà els seus poemes...
Petonets de bona nit.
Quan m'he assabentat de la seva mort de seguida he pensat en el post que vas dedicar-li i en les fotografies que vas penjar. Avui és un dia una mica trist.
ResponEliminaSi noia, però mira el regal d'haver estat amb ella els últims dies, el guardaré per sempre, però la vida comença i acaba...Però la seva va ser una vida molt plena.
EliminaPetonets Loreto
M'ha emocionat, M. Roser. el teu post de la cloenda de l'any Joana Raspall i la trista notícia d'avui. Tot i així, que feliç i contenta haurà marxat...
ResponEliminaUn petó per a tu i un per a ella...
Quanta poesia ens deixa als que encara continuem en trajecte! Quin regal!
La veritat és que la vida té aquestes coses, un dia rius i l'altre plores...Realment jo també penso que se n'ha anat contenta de sentir-se tan estimada. Era tan humil que ella sempre deia que no es mereixia tants afalacs...
EliminaLa poesia farà que la recordem sempre.
Em quedo un petonet i l'altre, l'envio cel amunt, on viuen els estels.
M. Roser,
ResponEliminaT'escric aquestes línies amb una sensació de tristesa i caliu a parts iguals; vaig estar present a la cloenda del centenari i la calidesa del moment encara m'omple. Pel que
fa a la tristesa, resulta inevitable. Aquesta matinada la Joana ens ha deixat, però al
cel del món hi ha un nou estel que brilla amb la força dels seus mots. Si tots mirem amunt i ho fem bé, sabrem trobar-lo: la seva veu marca un camí de fidelitat i amor.
M'agrada veure't amb la Joana, en la fotografia del teu post.
Rep una abraçada emocionada,
Jordi
Vas ser-hi a la cloenda? Vaig fer una ullada per la sala, però...I tens raó, va ser una festa entranyable i a la Joana se la veia contenta com una nena gran...I sí, és llei de vida, però després d'haver estat amb ella fa tants poquets dies, sap més greu. Però se n'ha anat sabent que l'estimàvem...
EliminaSegur que si mirem el cel amb ulls d'infant, descobrirem el seu estel, que brilla d'una manera especial, perquè té la llum de la poesia. La foto la va fer un senyor molt amable, ara és tot un regal. Avui he anat a l'enterrament, sí respirava una gran serenitat.
Petonets d'emoció compartida, Jordi.
Hola estimada M.Roser.
ResponEliminaHe llegit els dos Posts, l ´un darrere l´altre .Aquest de la cloenda i el de la seva pujada al Cel.
Segur que els ángels gaudiran dels seus Poemes.
Molts petons desde Valencia, Montserrat
Hola Montserrat, quan vaig fer el primer post no pensava pas que hauria de fer l'altre tan aviat, però és llei de vida...Ben segur que els àngels faran una rotllana
Eliminaal seu entorn, mentre escolten, embadalits, la seva poesia.
Petonets per a tu, també.
Quin emotiu recull de la Joana, el dia del seu Adéu. Quina sort vas tenir de poder ser allà el dia de l'homenatge , que venia a ser l'acomiadament, amb el teu escrit i les fotos ens n'has fet una mica partícips .
ResponEliminaUna abraçada
De fet Anna, segur que ningú s'imaginava que aquella vetllada tan entranyable, era el seu comiat...
EliminaEra tan bona persona que no ens va voler deixar sense la satisfacció de gaudir la festa amb ella. Segur que se'n va anar feliç de sentir-se tan estimada...
Petonets una mica tristois.
Després d'una tasca tan important durant la seva vida i de cel·lebrar l'aniversari amb tanta gent que l'estimava, haurà mort feliç i en pau la Joana. Tant de bo tots ho poguéssim dir així quan arribi el moment.
ResponEliminaLa seva va ser una vida rica i plena, com la terra que ella tan estimava... Segur que les mostres d'estimació la van acompanyar fins l'últim moment. El cant dels ocells sonava avui, al seu enterrament.
EliminaPetonets, Teresa.
Totalmente de acuerdo contigo. A mi me gusta mucho la Navidad, pero me deprime ver tanto consumismo cuando hay quien se muere de hambre y sólo tiene por techo las estrellas. Como tu dices, es compartir, estar cerca de las personas que más lo necesitan e intentar hacer un poco más felices a los que viven a nuestro alrededor. Entonces si, podremos tener una alegre Navidad.
ResponEliminaBesos solidarios, Victoria
Gracies a tots, fa dies no miro blogs, avui ho he fet, una correcció, la que va parlar és Carme Arenes comisionada de l'any Raspall per la Generalitat, no Forcadell.
ResponEliminaHola Imma, perdona, va ser un despiste, ara mateix ho arreglo, no estic gaire al dia del nom de les personalitats...
EliminaJa veus que molta gent ha mostrat la seva estimació per la Joana, ja diuen segons el que sembris, recolliràs...
Espero que no se us faci massa feixuga la seva absència, ja et trucaré.
Una forta abraçada.
¡Hola -Roser!!!
ResponEliminaQue hermosa pots nos dejas!!! Un homenaje bonito y merecido a la Joana, que bueno es llegar a esos años en medio de su familia: e irse al cielo así tan sigilosamente.
Ha sido un placer pasar por aquí.
Te dejo un beso y mi estima.
¡Hola Marina!
ResponEliminaÉs todo un premio llegar a los cien años y poder disfrutar de la compañía y estimación de los que te rodean...Ha tenido una vida muy llena dentro del mundo de la cultura...
Bibliotecária, escritora, poeta ( sobretodo para niños) y por encima de todo, una gran persona. Ya dicen que según lo que siembres, recogerás...
Nos dejó quatro días después del homenage y fíjaté, creo que estas fotos fueron de las últimas que se le hicieron. Pero seguro que se fue feliz, sabiéndose tan querida.
Besos grandes también para ti, amiga.