ADÉU  A  LA  JOANA  RASPALL

La Joana ens ha deixat aquesta matinada, se n'ha anat a dormir amb els estels...

 La flama de la seva vida llarga i intensa s'ha anat fonent  a poc a poc, però no s'ha apagat del tot, fins que ha tingut la satisfacció de comprovar, amb un sentit homenatge, com l'estimàvem els que la coneixíem. Ara li desitgem un bon repòs.

Gràcies Joana, perquè ens has donat el millor de tu, com a persona i com a poeta. I no t'oblidarem mai, ja que els infants que ara aprenen els teus versos, els ensenyaran als fills, als nets...

ENDREÇA

Pujaré al cel blau

 a collir paraules

per una escaleta

tallada en el vent.

És, cada graó,

un manyoc de boira;

a cada replà.

i brilla un estel.

Els cants dels ocells

i fan de barana;

aromes de flors 

i posen dosser.

Espereu-me a baix;

tornaré amb les mans

curulles de somnis, 

i us els donaré.

Joana Raspall

Tanka XXII- llibre Instants

Marxaré sola;

deixeu-me que ara sigui

tant amb vosaltres.

Tindré temps d'enyorar-vos;

l'eternitat és llarga.

Joana Raspall

TOT UN REGAL HAVER-TE CONEGUT JOANA