NORMALITAT ?

Ja fa temps que havia tingut alguna experiència en el món penitenciari...I ara, fa pocs dies, l'he repetida. Les mestres i la bibliotecària d'una presó de joves ( de 18 a 23 anys), es van assabentar de la meva modesta incursió al món literari i em van demanar si podria anar-hi a fer un taller d'escriptura amb els nois. Jo ja els vaig dir que era mestra i no escriptora, però precisament per això, ho trobaven millor per motivar el jovent, perquè veiessin que qualsevol  persona si s'ho proposava, també podia escriure, ja que es pot fer perquè t'agrada, o perquè ho necessites. Calia que perdessin la por davant del full en blanc. Suposo que van pensar que els podria aportar alguna cosa positiva.Vaig anar-hi tres dies. 

El primer va ser per fer la presentació, perquè sabessin qui era jo i perquè m'agradava escriure. Impressionava una mica veure aquells nois tan ganàpies, escoltant amb atenció tot el que jo els anava explicant. Va durar més d'una hora. La veritat és que vaig quedar gratament sorpresa, en descobrir un joves molt educats i respectuosos. ( Va ser difícil no fer comparacions amb alguns elements que trobes a fora). El fet d'explicar-los- hi que jo vaig estudiar fent molts sacrificis, em va permetre incidir en què si volien sortir del món dels barrots ( fos quina fos la causa), i ser alguna cosa a la vida, s'havien d'esforçar i mirar endavant.

Jo no estic pas d' acord amb això que ara es diu tan alegrement: amb esforç aconseguiràs tot el que vulguis... Doncs hi ha moltes persones que lluiten molt a la vida i no arriben on volen. El que si que els havia de quedar clar , és que sinó s'ho "curraven", les coses no es resoldrien soles. En canvi amb voluntat, podien aconseguir-ne algunes...

Em van fer moltes preguntes interessants i quan vam acabar jo també els en vaig fer, per veure que havien interioritzat. Realment havien entès molt bé el missatge de l'esforç...

El segon dia vam fer el taller d'escriptura amb deu nois i al començament, era curiós veure que no sabien per on començar. Jo els vaig dir que escriguessin el que sentissin en aquell moment, el mateix que explicarien a un amic, però en aquest cas, l'amic, seria el full en blanc. Podia ser una vivència, un petit conte , un record,  un somni, una reflexió...De mica en mica es van anar animant i vaig haver de posar límits d'espai.... Ho vam corregir i fins i tot algun, es va animar a llegir-ho en veu alta ( no va ser fàcil, però).

El tercer dia, van passar a net el què havien escrit, amb molta cura, i algun altre es va afegir a la llista de lectors, suposo que ja hi havia més confiança... En general, van fer uns treballs molt coherents i alguns molt profunds, suposo que la privació de llibertat esperona la  imaginació. 

Recordo que una de les mestres em va comentar d'un noi que tenia moltes coses per dir, però no hi havia manera de què s'expresses per escrit i va ser una agradable sorpresa veure'l treballar amb molta concentració i amb un resultat magnífic pel contingut del seu escrit. No cal dir que per mi va ser molt gratificant.
En acabar em van obsequiar amb un treball manual fet per ells.

Us he de dir que em van fer sentir com si estigues entre col·legues, però al mateix temps, em van tractar amb un gran respecte.  Jo mi vaig sentir molt bé, i em va semblar que ells també si trobaven molt a gust. A tots ens van quedar ganes de repetir l'experiència. Això m'ha fet reflexionar, tenint en compte que en aquests llocs hi ha tot tipus d'històries ( algunes segurament força dures), ja que m'oblidava que estava en una presó, i només s'encarregaven de recordar-m'ho, les reixes que s'obrien i es tancaven al passar.

Moltes vegades parlem de la "normalitat"... No sé si algú  té clar el què és. Jo crec que la forma d'actuar de l'ésser humà està condicionada per moltes coses. De vegades  penso que potser hi ha algun gen que fa que, en la mateixa situació, les persones reaccionem de diferent manera. En tot cas si que crec que ens hem de qüestionar la falta, mai l'individu. 

Bé, el que si us poc dir, és que per a mi, aquesta activitat, ha estat una agradable experiència de vida.

M. Roser Algué Vendrells

(Quan m'enviïn els treballs en posaré algun)