Subscribe:

divendres, 4 d’octubre del 2013

L'OCTUBRE  HA  FLORIT...

Tenia aquest post preparat per la setmana vinent i, ves per on, ha fet una bona pluja amb llamps i trons que segurament farà que entri de cop la tardor, i jo us volia ensenyar aquestes flors tan boniques que tinc al costat de casa, que segurament ja s'havien fet la il·lusió de viure en un estiu permanent, innocents elles...Però ara estan precioses...











Qui ho diria que som a l'octubre? Normalment, el més de les meves celebracions, és plujós i nostàlgic, i de fet avui n'he tingut un bon tast, però veig que aquest any també serà florit, i ja m'està bé, perquè així, quan escolti la música de les gotes de pluja, a més de sentir l'olor de la terra mullada, m'arribarà el perfum d'aquestes flors, com si fossin les solistes d'una bonica cançó...

M. Roser Algué Vendrells

48 comentaris:

  1. Quines sensacions més bones em fas recordar...Escoltar "el so musical de les gotes de pluja"...Gaudir de "l`olor de la terra mullada" i "del perfum de les flors" i a més contemplar-ho al costat de casa...
    Gràcies per aquest bon començament de dia que m'has regalat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Montse per les teves amables paraules...És que aquí feia gairebé tres mesos que no havia plogut amb una mica de cara i ulls, per això vam rebre la pluja amb un goig especial...En canvi avui fa un sol que enamora, però potser de cara al vespre...
      M'alegro d'haver contribuït a que comencis el dia amb il·lusió!
      Petonets Montse.

      Elimina
  2. Benvinguda tardor!!, benvinguda fresqueta!!

    Espero que aquesta entrada tempestuosa de la tardor no sigui una fal·làcia. La veritat, ja estava tipa de tanta calor. Veure com plou, estan a aixopluc, és una sensació molt agradable, sempre que la pluja no faci mal. La pluja també ha de saber ploure, com diu en Raimon.

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, a mi també m'atabala tants dies de calor, fora d'hora i això que sóc fredolica...Quan va començar va haver-hi un gran ball de llamps, acompanyats d'una espetegada de trons com si es tractes d'una traca...

      "Qui portarà la pluja a l'escola?
      Qui li dirà com s'ha de ploure"...

      Petonets, Carme.

      Elimina
  3. Com a la coberta del teu llibre! Són precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elena. La veritat, és que sembla que estem en plena primavera, segur que ni elles entenen què passa...Vaig estrenar una càmera digital (fins ara encara en tenia una de carret), però no sé si m'acabarà de convèncer, és clar , les flors queden bé perquè no es mouen...La del llibre la vaig fer a un poblet de muntanya.
      Petonets assolellats.

      Elimina
  4. No hi pateixis....aquesta pluja només ha fet que regar-les perquè durin més.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, elles estaran contentes perquè es reviscolaran i jo també, perquè en podré gaudir més temps...Només em cal treure el cap a la finestra...

      Petonets, Joan.

      Elimina
  5. Talment com el "Jardí de les delícies" ....preciós !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur, és que jo visc en una zona "privilegiada" i encara que no estigui al nivell ( econòmic), puc gaudir de les coses boniques...De llac, no en tenim, però potser ho podem arreglar amb la piscina, he, he...
      Petonets de colors.

      Elimina
    2. Moltes felicitats, Roser !!!!
      ...i també pel teu relat "Sota un vel de cendra" me'l vaig llegir aquest cap de setmana i si troben moments ben entranyables que et fan viatjar en el temps a aquelles vivències, que si ho mirem bé, tampoc son tant llunyanes ! ....Felicitats de nou i una abraçada !

      Elimina
    3. Moltes gràcies Artur! Suposo que te'l vas baixar, Sota un vel de cendra... Llàstima te'ls podia haver enviat tots dos, suposo que Petiteses t'arribarà un
      dia d'aquests.
      Petonets.

      Elimina
  6. Precioses! Potser no viuran en un estiu permanent però rebrotaran sempre més boniques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, és que estan molt ben cuidades, doncs imaginat ara amb la bona regada d'aigua del cel...Gairebé coincidiran amb els llums de Nadal.

      Petonets ben florits, Loreto.

      Elimina
  7. Fins i tot la seva oloreta traspassa la pantalla.
    Que boniques que són.
    Petons catalonovalencians, Montserrat

    ResponElimina
  8. Has vist quin bé de Déu de floretes...N'hi ha de tots colors i em va fer gràcia fer les fotos, perquè a l'octubre ja no n'hi sol haver!
    Bon cap de setmana Montserrat i els petons tan plurals, són d'anada i tornada.

    ResponElimina
  9. Una tardor que estiueja amb brots de primavera. Tot un privilegi! Per cert, t'ha sortit un post ben bonic i força poètic.

    Des de El Far, una abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has sintetitzat molt bé Jordi...Però ara ja tenim ganes que tardoregi com cal.
      Gràcies i és que ami el que més m'agrada és la prosa poètica...

      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  10. QUINES FLORS TAN BONIQUES! Alegren la vista, el post i la vida.
    Per cert com tens la teva terrassa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho són de boniques, i només em cal mirar per la finestra per admirar-les.
      La terrassa...Ui les plantes amb flors ja es van morir, perquè es veu que eren estacionals, ara m'he comprat més cactus, que duren molt, i quan faci fresqueta em compraré ciclamens, que n'hi ha de tots colors i aguanten molt bé el fred bé, de fet són flors d'hivern.
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  11. Flors precioses. La tardor enguany ve tardana però les temperatures ja han baixat una mica i divendres, a la serra, va caure una calamarsada terrible, semblaven ous de gallina congelats, va abonyegar tots els cotxes que eren aparcats a la zona. De tota manera la tardor no sé què té que sempre m'ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi també m'agrada molt la tardor, encara que aquest any sigui tan atípica...
      Les plantes em sembla que van de bòlit, perquè es troben florint, quant ja haurien d'estar un xic pansides...
      Això de les pluges fortes, ,ja ho té la tardor...I tot i que la gent avui encara anaven amb tirans i màniga curta, les orenetes ja es comencen a concentrar als fils de la llum...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  12. Quina abundor exuberant, nena... Només he sabut reconèixer el viburn (lantana), que em sembla que és la segona, i la magnífica bignònia, la més alta, la tercera, que floreix també tot el novembre i es deixa caure per les parets dels jardins.
    ¿Octubre és el teu més? És un mes de color de mel, que convida a clarors íntimes. Acabo de veure una migració d'ocells, perfectes en la seva formació en V camí del sud i seguint la línia del mar. Meravelles naturals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist, qui ho diria que ja portem quinze dies de tardor...I amb la pluja abundant que va caure ahir i que les temperatures diürnes són molt altes, em sembla que tenim flors per dies. La veritat és que no sé quines flors són, ho preguntaré al jardiner.
      Dic que és el meu mes, perquè vaig néixer un octubre i suposo que per això el meu tarannà és força tardoral. I també faig el Sant.
      La natura ens proporciona petits plaers, com aquest dels ocells que has vist o quan les orenetes es posen als fils de la llum i, de cop i volta, alcen la volada totes plegades...Solen ser preludi de fresqueta, però el Molina ha dit que encara no deséssim les samarretes d'estiu, a veure qui tindrà raó...
      Bona nit Olga.

      Elimina
  13. Ostres!, que boniques, es veu que la pluja els ha sentat d'allò més bé. Que duri el seu perfum i t'acompanyi en els dies de pluja i som a la tardor, qui ho diria!.

    Petonets Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs saps Audrey, les fotos les vaig fer abans de la pluja, imaginat! Segur que , com a mínim, duraran tot el mes d'octubre, després d'aquesta regada...
      Sí, és una tardor una mica atípica, però a mi m'agrada de totes maneres...

      Petonets dels colors de les flors.

      Elimina
  14. Aquestes flors són una delícia, estan precioses per ser aquest temps... cal aprofitar-les ... no sé si vindrà el fred tot de cop.

    Quan dius el mes de les teves celebracions, vols dir que també és el teu aniversari? Demà el teu sant, això sí que m'ho diu el calendari.

    Moltes felicitats, M Roser i si també és el teu cumple, doncs dobles felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser, de cop i volta haurem de treure les bufandes i els abrics, sol passar...Mentre, gaudeixo de les flors.

      Doncs sí Carme, començo l'octubre amb el Sant, que ara gairebé ningú el celebra i l'acabo amb l'aniversari...
      Moltes gràcies. Fixa't, la meva padrina em volia posar Claustre, que és la patrona de Solsona, però la meva mare que era força moderna, pels temps que corrien, va dir que no li agradava, i com que era aquest més, va ser l'excusa perfecta, per posar-me Roser, que a mi m'encanta...Però ai las, tots els rosers tenen espines i és que durant molt de temps, jo havia de signar Rosario, als papers oficials, t'imagines!!! Era tan estrany...Em sembla que vaig ser la primera del meu ajuntament , que es va posar el nom en català, al carnet, quan ens ho van deixar fer...Si n'hem passat de trifulgues per culpa de tanta incomprensió...

      Petonets, Carme.

      Elimina
  15. Precioses aquestes flors M. Roser i precioses les paraules que les acompanyen, poesia pura.
    Moltes felicitats per demà amb petonets florits de tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que són boniques i aquest any aguanten molt...I aquest dies deu haver esta la festa dels boletaires per aquí, em el que ha plogut, bé se'n deuen fer aquest any, tot i que com que hi ha més boletaires que bolets...
      Gràcies, per això de les paraules, a mi la prosa poètica és el que més m'agrada i sempre i hi ha algun dia especialment inspirat...
      I moltes gràcies per la felicitació Anna. Segur que m'arribaran els petonets florits.

      Elimina
  16. FELICITATS, ROSERETA!
    I per partida doble... però, escolta, vols dir que una altra vegada torna a ser el teu sant i aniversari...? M'agradaria que tot anés una mica més lent, la veritat... potser com aquestes flors que dius que possiblement pensaven que l'estiu els duraria tota la vida... però bé, el cicle continua i l'important és treure profit de les nostres percepcions i compartir, això sobretot, compartir, de la manera que sigui.
    Petons i abraçades, amiga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, noieta! Jo sóc una acaparadora, tot a l'octubre...Això de Rosereta, m'ha arribat a l'ànima!
      Si és que el temps passa volant, a mi ja m'agradaria parar-lo, però no es deixa!
      Jo quan fa aquest temps tan poc convencional i les plantes floreixen fora de temps, penso que deuen tenir un bon cacau mental...tot i que el cicle sempre continua! I tant , observar i compartir allò que d'agradable ens regala la vida, encara que siguin unes petites flors...
      Jo no sé si m'atreviré a felicitar-te, no per la Pilarica, que em cau força bé( els meus pares hi van anar de viatge de nuvis, fixa't), sinó per les connotacions tan poc agradables i tan negatives de la data. Però què caram, les deixarem de banda.
      Petons, abraçades i somriures, guapetona.

      Elimina
  17. Belas flores que transformam o dia em verdadeira poesia.
    Poesia que se transforma em combustível para a vida.
    Receba meu beijo e meu carinho neste dia, talvez um dia igual a tantos, mas um dia para se comemorar a vida, sorrisos e poesia.
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant , Amiga Joelma, les flors tenen tota la bellesa de la poesia, que ens ajuda a fer el nostre camí per la vida.
      Com un bonic regal, m'ha arribat tot el teu afecte, en un dia una mica especial, perquè és el dia del meu Sant i el celebro amb poesia, somriures i la companyia de tan bons amics del bloc.
      Petons i somriures.

      Elimina
  18. Flors i llibres. Octubrencs, em porten les millors sentors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors i els llibres, són com estels que ens acompanyen sempre, i ens fan la vida una mica més feliç.
      Petonets, Jordi.

      Elimina
  19. i és que les olors sempre ajuden a endolcir els bons moments, els d'ara i els de demà
    records, m roser ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, penso que els bons moments, són com una simfonia i les flors hi posen la dolçor de la mel i l'aroma de la poesia...

      Petonets de colors.

      Elimina
  20. Imagina't que totes les flors d'Esplugues han florit al mateix temps només per a tu, M. Roser, per oferir-te a seva bellesa amb la voluntat que passis un sant inoblidable. Molts felicitats, princesa de les flor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per imaginació que no quedi amiga Montse, seria meravellós i que les papallones ho proclamessin als quatre vents, he ,he...
      Molts gràcies, fada de la poesia.

      Petonets, de colors.

      Elimina
  21. Moltes Felicitats!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse!
      Petonets de colors.

      Elimina
  22. Uau! En veure-les penso en això, en la bona olor que deuen fer, i més en eixes quantitats :)

    Besets i bon octubre :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons si noi, fan bona olor i alegren la vista, ara només faltaria que es poguessin menjar, he, he...Jo, des de la finestra, veig tot el conjunt, a vista d'ocell.

      Petonets i bon octubre també per a tu:)

      Elimina
  23. Quina sort que tenim eh? Un any amb dos estius i mitja primavera de regal! Si veiessis el roser del meu jardí, està meravellós, molt més que a la primavera, que el vent bufava fort i no el va deixar ni brotar!
    Així que estimada Roser, flaira el perfum de les flors, que han tornat a florir per tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta sort, les flors, són la nostra loteria particular...Aquesta sempre toca!
      Que bé tenir un jardí per plantar rosers, a la terrassa no m'hi viuen mai.
      Des de la finestra, puc gaudir els seus colors i si baixo a la placeta, em regalen la seva olor...I ara que sé que han florit per mi, encara les trobo més boniques:)
      Petonets de colors, Judit.

      Elimina
  24. Roser, és igual que les flors no siguin teves perquè les gaudeixes igual, i si a més a més t'inspiren aquests pensaments tan poètics, quasi quasi que les veiem al costat de casa nostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Teresa , així en puc gaudir, sense pensar que les he de regar i tenir-ne cura dia sí i dia també...
      Espero que durin, com a mínim tot l'octubre, perquè després les trobaré a faltar!
      Petonets de capvespre.

      Elimina