Els "Cargolins a la
plaça de l'Ajuntament.
|
Un pilar , va de la porta de l'església fins l'Altar. |
L'última setmana de setembre va ser la Festa Major d'Esplugues.
Abans acostumava a marxar aquests dies, però aquest any vaig poder gaudir de les tradicions més nostrades, corre-focs, gegants, l'esbart... I fins i tot la representació de la llegenda del Castell de Picalquers, amb cavalls de veritat i cavallers molt ben abillats...Tot plegat feia patxoca! Els gegants del poble, són els personatges d'aquesta llegenda. Aquest any, va haver-hi una gran participació de gent, sobretot al mercat medieval i tots els actes que es van celebrar al seu voltant, potser perquè feia un bo que enamorava i ,normalment, sempre plou per aquestes dates...
Els diables fan la mitja part... |
El correfoc en plena efervescència. |
tot saltironant. |
Els més menuts, agafen el relleu de les Festes. |
El Mateu, la Marta, el Quim i la Caterina. |
L'Esbart Vila d'Esplugues, |
FESTA MAJOR DE TU
Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
Éts festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent qui sap on,
musica
d'un envelat d'estiu.
És festa perquè t'estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls camino;
pel negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau, de festa encesa
amb el sol per tamborí.
És festa perquè m'estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.
Jordi Sarsanedas
Sí, ja sé que fa uns quants dies ...Però bé havia de posar aquest poema que em va enamorar...
M. Roser Algué Vendrells
Has aprofitat el canvi d'hora per a publicar-ho.
ResponEliminaAixò mateix, en lloc de dormir-la, m'he estimat més aprofitar l'hora per tornar a celebrar la Festa i compartir-la...
EliminaPetonets.
Un bon reportatge i un poema preciós. Aquestes tradicions festives són un bon motiu per fer xarxa social i compartir valors amb els nostres avantpassats.
ResponEliminaHe fet el post, perquè em va inspirar el poema d'en Sarsanedas i com que ja tenia les fotos...Ha estat bufar i fer ampolles! Trobo que les Festes Majors s'han modernitzat molt, però no per això han de perdre el seu encant de sempre.
EliminaPetonets festius.
Les festes majors són una manera més de aferrar-nos a la nostra terra. Que no canviï mai aquest sperit festiu.
ResponEliminaEstic d'acord, Joan, a més com que dura uns quants dies, hi ha temps per mantenir les tradicions( la gent ho agraeix) i també per aquells que els agrada més la modernitat...Vaig quedar parada de la quantitat de gent que hi havia a totes les manifestacions més nostrades on vaig anar; cal motivar el personal!!!
EliminaPetonets i bona setmana.
Bonic reportatge i preciós poema de l'enyorat Jordi Sarsanedas. Tant de bo no perdem mai el gust per les festes populars, un dels trets que més ens configura com a poble.
ResponEliminaAbraçades de tardor estiuenc, des de El Far...
I tant Jordi, les festes populars són part de la nostra identitat, i no crec que se'n perdi el gust, mentre la mainada en pugui gaudí...Pensa que a cada grup festiu, hi ha la colla dels grans i la dels petits, fins i tot a la colla gegantera, ja que alguns dels més menuts, s'atreveixen amb el Cargolí, un cap gros molt especial...
EliminaPetonets i bona setmana, amb inici de la tardor meteorològica...
Sempre està bé fer-se ressò de les festes i aquest poema, tens raó, enamora.
ResponEliminaDoncs jo, és dels pocs anys que hi participo, ja que al juliol hi ha la Festa Major petita ( aquesta és la gran), només amb celebracions molt nostrades...
EliminaEstà aquí aquests dies, és aguantar també concerts de xim-pom, xim-pom, fins les tres de la matinada, i fan tant d'enrenou, que sembla que els tingui al menjador de casa...
Petonets, Carme i a veure si és veritat que podem guardar les mànigues curtes!
Un bonic poema per il·lustrar el esperit d'una bona Festa Major !!
ResponEliminaMe'n alegro, que aquest any l'hagis pogut gaudir amb bon temps i amb alegria !!
Visca la Festa Major !!!!!!
Bon temps i alegria tanta com vulguis als llocs on he participat per voluntat pròpia, malgrat alguns inconvenients... És que hi ha d'haver coses per tots els gustos, perquè tothom en pugui gaudir. Però jo si puc triar, aquests dies prefereixo anar a fer turisme rural...
EliminaPetonets i bona setmana, tardoral???
Ens has portat la festa a casa, què bonic!
ResponEliminaPer aquí han començat les fires, tres abans del Dijous Bo.
Espero que aviat les pugui gaudir tant com tu.
Aferradetes i bessets de bona nit :)
Gràcies, Lluneta,
EliminaSi cliques l'última fotografia de la dreta, veuràs tres generacions de dones...La meva germana, la meva neboda i la que porta el Cargolí al cap, és la meva reneboda de quatre anys...No hi ha perill que s'oblidin les tradicions!
No coneixia aquesta festa del Dijous Bo i m'he "il·lustrat". Veig que la primera fira és per Sant Lluc i l'última, i més important, es celebra al novembre...Doncs bones fires bonica!
Petonets de bona nit.
Un poema molt alegre i unes fotos molt maques. Aquí a Girona acaben de començar les fires de Sant Narcís... com dius és impressionant el munt de gent que assisteix als actes més tradicionals, espero que no sigui només per la crisi :)
ResponEliminaLoreto , veig que tu també estàs de fires...No és estrany que a Girona hi tingueu molta gent, perquè entre els que venen a veure aquesta ciutat tan bonica i els que vinguin a la Fira...Encara tinc present la història de les mosques que ens van explicar una vegada que vaig venir una nit, a fer un recorregut pel call i em va fer molta gràcia.
EliminaI ara recordo que donaven una ampolleta d'una aigua miraculosa que feia tornar maques a les noies, però a les que érem de Barcelona i rodalies deien que en necessitàvem dues, he, he...(Rivalitats simpàtiques)
Petonets.
M'agrada molt voltar pels ambients de les festes majors, on es reviuen les tradicions...Moltes vegades m'emociona i tot i ja em veus amb la llagrimeta avall...
ResponEliminaGràcies per fer-me recordar les bones sensacions!!
Una abraçada.
És que ets una di¡ona sensible Montse...I la veritat si que és bonic perdre's per entre la gentada i tornar-nos per uns dies una mica com la mainada.
EliminaPerquè plorar d'alegria trobo que és molt saludable...
Petonets festius.
Sempre he sentit una mica d'enveja, de la "sana" que se sol dir, per moltes vessants de la cultura catalana, entre d'altres les festes majors. Per ací pel sud no s'estilen de la mateixa manera i sí em semblen una magnífica forma de fer país i cultura pròpia.
ResponEliminaM'ha agradat molt tan el reportatge com el poema, no coneixia l'autor, s'apren molt llegint els vostres blogs. Una abraçada.
És curiós, jo em pensava que les Festes Majors eren semblants a tot arreu, però a cada lloc amb els trets propis de les diferents cultures, sí que és una bonica manera de fer país...
EliminaAquest poema, que jo no coneixia, el vaig trobar casualment i em va inspirar
per fer el post.
Del teu blog també aprenem moltes coses, perquè el fas molt complerts i amb molta sensibilitat.
Bona nit, Gabriel.
M'han agradat molt les fotos, i deixa'm dir-te, encara que ja ho sé, que és tard: BONES FESTES! :)
ResponEliminaI molta salut! :)
Moltes gràcies, perquè les fotos les vaig fer jo fent servir una càmera digital, per primera vegada...I tant que ho pots dir, totes les festes tenen vuitada i mesada...
EliminaI la salut que no falti, bona nit, Ximo.
Caram! quina festa més lluïda! I quin reportatge tan complert que n'has fet!
ResponEliminaEl poema preciós, a mi també em va enamorar.
Petonets!
Ui Glòria, tenia un fotimer de fotos, perquè estrenava càmera digital i encara veig que em van sortir força bé, és clar que vaig triar les mes guapes, he, he...
EliminaEl poema el vaig trobar per casualitat i el trobo preciós.
Ptonets de bona nit.
les festes sempre ssón motiu d'alegria i de trobada
ResponEliminauna abraçada m roser ! ;-)
I tan Joan, que no ens falti mai la seva alegria, perquè tothom en pugui gaudir, cadascú que triï el que més li agradi o el que el faci més feliç...
EliminaPetonets, per fi, sota la pluja!
Aquest any no, però al octubre no fa una mica de fred per fer una festa major?
ResponEliminaÉs que al meu poble que som molt enrollats, fem dues Festes Majors, una al juliol (la petita) i una l'última setmana de setembre...És que he posat el post més tard del que tocava, perquè sempre se me'n colava algun...i tens raó a l'octubre seria una mica tard.
EliminaBona nit.
Una Festa Major molt lluïda, M. Roser, i un bonic poema per acompanyar-la.
ResponEliminaUna abraçada
Si que ho va ser, de lluïda, aquest any, potser per la crisi la gent es va quedar més al poble, però jo si puc, prefereixo estar a fora aquests dies...A mi m'agrada més la tranquil·litat!
EliminaPetonets, Anna.
Hola M. Roser.
ResponEliminaMoltes gracies per compartir les Festes d´Esplugues.
I el Poema es preciós, alegre i romántic. M´encanta. No coneixia aquest autor.
Petons desde Valencia, Montserrat
Bon dia Montserrat, aquest poema el vaig trobar per casualitat i em va encantar...
EliminaLes Festes Majors sempre són alegres i com que fan tantes coses , sempre pots triar de participar en el que més t'agradi.
Sembla que per fi , la tardor vol sortir del cau, ja fa fresqueta.
Petonets.
Esses festivais são realmente lindos , alegria é contagiante, também amei o poema
ResponEliminaDesejo-lhe dias alegres sempre.
beijos
Joelma
Les festes donen vida als pobles, la gent surt al carrer i l'alegria fa que s'oblidin els problemes...
ResponEliminaTambé et desitjo molts moments feliços i alegres.
Petons i somriures, Joelma.