L'OCTUBRE HA FLORIT...
Tenia aquest post preparat per la setmana vinent i, ves per on, ha fet una bona pluja amb llamps i trons que segurament farà que entri de cop la tardor, i jo us volia ensenyar aquestes flors tan boniques que tinc al costat de casa, que segurament ja s'havien fet la il·lusió de viure en un estiu permanent, innocents elles...Però ara estan precioses...
Qui ho diria que som a l'octubre? Normalment, el més de les meves celebracions, és plujós i nostàlgic, i de fet avui n'he tingut un bon tast, però veig que aquest any també serà florit, i ja m'està bé, perquè així, quan escolti la música de les gotes de pluja, a més de sentir l'olor de la terra mullada, m'arribarà el perfum d'aquestes flors, com si fossin les solistes d'una bonica cançó...
M. Roser Algué Vendrells
Quines sensacions més bones em fas recordar...Escoltar "el so musical de les gotes de pluja"...Gaudir de "l`olor de la terra mullada" i "del perfum de les flors" i a més contemplar-ho al costat de casa...
ResponEliminaGràcies per aquest bon començament de dia que m'has regalat.
Una abraçada.
Gràcies a tu Montse per les teves amables paraules...És que aquí feia gairebé tres mesos que no havia plogut amb una mica de cara i ulls, per això vam rebre la pluja amb un goig especial...En canvi avui fa un sol que enamora, però potser de cara al vespre...
EliminaM'alegro d'haver contribuït a que comencis el dia amb il·lusió!
Petonets Montse.
Benvinguda tardor!!, benvinguda fresqueta!!
ResponEliminaEspero que aquesta entrada tempestuosa de la tardor no sigui una fal·làcia. La veritat, ja estava tipa de tanta calor. Veure com plou, estan a aixopluc, és una sensació molt agradable, sempre que la pluja no faci mal. La pluja també ha de saber ploure, com diu en Raimon.
Bon cap de setmana.
Tens raó Carme, a mi també m'atabala tants dies de calor, fora d'hora i això que sóc fredolica...Quan va començar va haver-hi un gran ball de llamps, acompanyats d'una espetegada de trons com si es tractes d'una traca...
Elimina"Qui portarà la pluja a l'escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure"...
Petonets, Carme.
Com a la coberta del teu llibre! Són precioses.
ResponEliminaGràcies Elena. La veritat, és que sembla que estem en plena primavera, segur que ni elles entenen què passa...Vaig estrenar una càmera digital (fins ara encara en tenia una de carret), però no sé si m'acabarà de convèncer, és clar , les flors queden bé perquè no es mouen...La del llibre la vaig fer a un poblet de muntanya.
EliminaPetonets assolellats.
No hi pateixis....aquesta pluja només ha fet que regar-les perquè durin més.....
ResponEliminaBé, elles estaran contentes perquè es reviscolaran i jo també, perquè en podré gaudir més temps...Només em cal treure el cap a la finestra...
EliminaPetonets, Joan.
Talment com el "Jardí de les delícies" ....preciós !!
ResponEliminaGràcies Artur, és que jo visc en una zona "privilegiada" i encara que no estigui al nivell ( econòmic), puc gaudir de les coses boniques...De llac, no en tenim, però potser ho podem arreglar amb la piscina, he, he...
EliminaPetonets de colors.
Moltes felicitats, Roser !!!!
Elimina...i també pel teu relat "Sota un vel de cendra" me'l vaig llegir aquest cap de setmana i si troben moments ben entranyables que et fan viatjar en el temps a aquelles vivències, que si ho mirem bé, tampoc son tant llunyanes ! ....Felicitats de nou i una abraçada !
Moltes gràcies Artur! Suposo que te'l vas baixar, Sota un vel de cendra... Llàstima te'ls podia haver enviat tots dos, suposo que Petiteses t'arribarà un
Eliminadia d'aquests.
Petonets.
Precioses! Potser no viuran en un estiu permanent però rebrotaran sempre més boniques
ResponEliminaGràcies noieta, és que estan molt ben cuidades, doncs imaginat ara amb la bona regada d'aigua del cel...Gairebé coincidiran amb els llums de Nadal.
EliminaPetonets ben florits, Loreto.
Fins i tot la seva oloreta traspassa la pantalla.
ResponEliminaQue boniques que són.
Petons catalonovalencians, Montserrat
Has vist quin bé de Déu de floretes...N'hi ha de tots colors i em va fer gràcia fer les fotos, perquè a l'octubre ja no n'hi sol haver!
ResponEliminaBon cap de setmana Montserrat i els petons tan plurals, són d'anada i tornada.
Una tardor que estiueja amb brots de primavera. Tot un privilegi! Per cert, t'ha sortit un post ben bonic i força poètic.
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada...
Ho has sintetitzat molt bé Jordi...Però ara ja tenim ganes que tardoregi com cal.
EliminaGràcies i és que ami el que més m'agrada és la prosa poètica...
Petonets i bon diumenge.
QUINES FLORS TAN BONIQUES! Alegren la vista, el post i la vida.
ResponEliminaPer cert com tens la teva terrassa?
Si que ho són de boniques, i només em cal mirar per la finestra per admirar-les.
EliminaLa terrassa...Ui les plantes amb flors ja es van morir, perquè es veu que eren estacionals, ara m'he comprat més cactus, que duren molt, i quan faci fresqueta em compraré ciclamens, que n'hi ha de tots colors i aguanten molt bé el fred bé, de fet són flors d'hivern.
Petonets i bon diumenge.
Flors precioses. La tardor enguany ve tardana però les temperatures ja han baixat una mica i divendres, a la serra, va caure una calamarsada terrible, semblaven ous de gallina congelats, va abonyegar tots els cotxes que eren aparcats a la zona. De tota manera la tardor no sé què té que sempre m'ha agradat.
ResponEliminaI a mi també m'agrada molt la tardor, encara que aquest any sigui tan atípica...
EliminaLes plantes em sembla que van de bòlit, perquè es troben florint, quant ja haurien d'estar un xic pansides...
Això de les pluges fortes, ,ja ho té la tardor...I tot i que la gent avui encara anaven amb tirans i màniga curta, les orenetes ja es comencen a concentrar als fils de la llum...
Petonets de bona nit.
Quina abundor exuberant, nena... Només he sabut reconèixer el viburn (lantana), que em sembla que és la segona, i la magnífica bignònia, la més alta, la tercera, que floreix també tot el novembre i es deixa caure per les parets dels jardins.
ResponElimina¿Octubre és el teu més? És un mes de color de mel, que convida a clarors íntimes. Acabo de veure una migració d'ocells, perfectes en la seva formació en V camí del sud i seguint la línia del mar. Meravelles naturals.
Has vist, qui ho diria que ja portem quinze dies de tardor...I amb la pluja abundant que va caure ahir i que les temperatures diürnes són molt altes, em sembla que tenim flors per dies. La veritat és que no sé quines flors són, ho preguntaré al jardiner.
EliminaDic que és el meu mes, perquè vaig néixer un octubre i suposo que per això el meu tarannà és força tardoral. I també faig el Sant.
La natura ens proporciona petits plaers, com aquest dels ocells que has vist o quan les orenetes es posen als fils de la llum i, de cop i volta, alcen la volada totes plegades...Solen ser preludi de fresqueta, però el Molina ha dit que encara no deséssim les samarretes d'estiu, a veure qui tindrà raó...
Bona nit Olga.
Ostres!, que boniques, es veu que la pluja els ha sentat d'allò més bé. Que duri el seu perfum i t'acompanyi en els dies de pluja i som a la tardor, qui ho diria!.
ResponEliminaPetonets Roser!
Doncs saps Audrey, les fotos les vaig fer abans de la pluja, imaginat! Segur que , com a mínim, duraran tot el mes d'octubre, després d'aquesta regada...
EliminaSí, és una tardor una mica atípica, però a mi m'agrada de totes maneres...
Petonets dels colors de les flors.
Aquestes flors són una delícia, estan precioses per ser aquest temps... cal aprofitar-les ... no sé si vindrà el fred tot de cop.
ResponEliminaQuan dius el mes de les teves celebracions, vols dir que també és el teu aniversari? Demà el teu sant, això sí que m'ho diu el calendari.
Moltes felicitats, M Roser i si també és el teu cumple, doncs dobles felicitats!!!
Potser, de cop i volta haurem de treure les bufandes i els abrics, sol passar...Mentre, gaudeixo de les flors.
EliminaDoncs sí Carme, començo l'octubre amb el Sant, que ara gairebé ningú el celebra i l'acabo amb l'aniversari...
Moltes gràcies. Fixa't, la meva padrina em volia posar Claustre, que és la patrona de Solsona, però la meva mare que era força moderna, pels temps que corrien, va dir que no li agradava, i com que era aquest més, va ser l'excusa perfecta, per posar-me Roser, que a mi m'encanta...Però ai las, tots els rosers tenen espines i és que durant molt de temps, jo havia de signar Rosario, als papers oficials, t'imagines!!! Era tan estrany...Em sembla que vaig ser la primera del meu ajuntament , que es va posar el nom en català, al carnet, quan ens ho van deixar fer...Si n'hem passat de trifulgues per culpa de tanta incomprensió...
Petonets, Carme.
Precioses aquestes flors M. Roser i precioses les paraules que les acompanyen, poesia pura.
ResponEliminaMoltes felicitats per demà amb petonets florits de tardor.
Si que són boniques i aquest any aguanten molt...I aquest dies deu haver esta la festa dels boletaires per aquí, em el que ha plogut, bé se'n deuen fer aquest any, tot i que com que hi ha més boletaires que bolets...
EliminaGràcies, per això de les paraules, a mi la prosa poètica és el que més m'agrada i sempre i hi ha algun dia especialment inspirat...
I moltes gràcies per la felicitació Anna. Segur que m'arribaran els petonets florits.
FELICITATS, ROSERETA!
ResponEliminaI per partida doble... però, escolta, vols dir que una altra vegada torna a ser el teu sant i aniversari...? M'agradaria que tot anés una mica més lent, la veritat... potser com aquestes flors que dius que possiblement pensaven que l'estiu els duraria tota la vida... però bé, el cicle continua i l'important és treure profit de les nostres percepcions i compartir, això sobretot, compartir, de la manera que sigui.
Petons i abraçades, amiga!
Moltes gràcies, noieta! Jo sóc una acaparadora, tot a l'octubre...Això de Rosereta, m'ha arribat a l'ànima!
EliminaSi és que el temps passa volant, a mi ja m'agradaria parar-lo, però no es deixa!
Jo quan fa aquest temps tan poc convencional i les plantes floreixen fora de temps, penso que deuen tenir un bon cacau mental...tot i que el cicle sempre continua! I tant , observar i compartir allò que d'agradable ens regala la vida, encara que siguin unes petites flors...
Jo no sé si m'atreviré a felicitar-te, no per la Pilarica, que em cau força bé( els meus pares hi van anar de viatge de nuvis, fixa't), sinó per les connotacions tan poc agradables i tan negatives de la data. Però què caram, les deixarem de banda.
Petons, abraçades i somriures, guapetona.
Belas flores que transformam o dia em verdadeira poesia.
ResponEliminaPoesia que se transforma em combustível para a vida.
Receba meu beijo e meu carinho neste dia, talvez um dia igual a tantos, mas um dia para se comemorar a vida, sorrisos e poesia.
Beijos
Joelma
I tant , Amiga Joelma, les flors tenen tota la bellesa de la poesia, que ens ajuda a fer el nostre camí per la vida.
EliminaCom un bonic regal, m'ha arribat tot el teu afecte, en un dia una mica especial, perquè és el dia del meu Sant i el celebro amb poesia, somriures i la companyia de tan bons amics del bloc.
Petons i somriures.
Flors i llibres. Octubrencs, em porten les millors sentors!
ResponEliminaLes flors i els llibres, són com estels que ens acompanyen sempre, i ens fan la vida una mica més feliç.
EliminaPetonets, Jordi.
i és que les olors sempre ajuden a endolcir els bons moments, els d'ara i els de demà
ResponEliminarecords, m roser ! ;-)
Tens raó Joan, penso que els bons moments, són com una simfonia i les flors hi posen la dolçor de la mel i l'aroma de la poesia...
EliminaPetonets de colors.
Imagina't que totes les flors d'Esplugues han florit al mateix temps només per a tu, M. Roser, per oferir-te a seva bellesa amb la voluntat que passis un sant inoblidable. Molts felicitats, princesa de les flor!
ResponEliminaPer imaginació que no quedi amiga Montse, seria meravellós i que les papallones ho proclamessin als quatre vents, he ,he...
EliminaMolts gràcies, fada de la poesia.
Petonets, de colors.
Moltes Felicitats!!
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies Montse!
EliminaPetonets de colors.
Uau! En veure-les penso en això, en la bona olor que deuen fer, i més en eixes quantitats :)
ResponEliminaBesets i bon octubre :)
Dons si noi, fan bona olor i alegren la vista, ara només faltaria que es poguessin menjar, he, he...Jo, des de la finestra, veig tot el conjunt, a vista d'ocell.
EliminaPetonets i bon octubre també per a tu:)
Quina sort que tenim eh? Un any amb dos estius i mitja primavera de regal! Si veiessis el roser del meu jardí, està meravellós, molt més que a la primavera, que el vent bufava fort i no el va deixar ni brotar!
ResponEliminaAixí que estimada Roser, flaira el perfum de les flors, que han tornat a florir per tu!
Molta sort, les flors, són la nostra loteria particular...Aquesta sempre toca!
EliminaQue bé tenir un jardí per plantar rosers, a la terrassa no m'hi viuen mai.
Des de la finestra, puc gaudir els seus colors i si baixo a la placeta, em regalen la seva olor...I ara que sé que han florit per mi, encara les trobo més boniques:)
Petonets de colors, Judit.
Roser, és igual que les flors no siguin teves perquè les gaudeixes igual, i si a més a més t'inspiren aquests pensaments tan poètics, quasi quasi que les veiem al costat de casa nostra.
ResponEliminaTens raó Teresa , així en puc gaudir, sense pensar que les he de regar i tenir-ne cura dia sí i dia també...
EliminaEspero que durin, com a mínim tot l'octubre, perquè després les trobaré a faltar!
Petonets de capvespre.