TARDOR

Reflex de tardor, Ramon Mas.

Sembla que, per fi, la tardor comença a treure el nas. Alguns arbres ja van pintant les fulles de colors, les aus migratòries es van aplegant per emprendre la llarga volada, el bosc fa olor de bolets, els matins i els vespres ja fresquegen, el cel ens regala unes postes de sol fantàstiques... tot plegat ens porta una oloreta que ja havíem mig oblidat: l'olor de les castanyes torrades i, és clar, això vol dir que aviat tornaran les castanyeres, una tradició ben bonica. Jo vaig fer-li una auca, a la castanyera, que els nens i nenes van il·lustrar. Cadascú la pot adaptar a les muntanyes de les seves contrades. Tenia un altre post preparat, però he pensat que si algú volia treballar l'auca amb els infants, calia que disposés de temps.

L’AUCA  DE  LA  CASTANYERA

Des dels boscos del Montseny

amb salut i amb alegria,

us vinc a veure cada any

sempre que arriba aquest dia.

Em llevo de bon matí

i vaig recollint castanyes,

que ja han madurat per fi

a dalt d’aquestes muntanyes.

M’ajuden els esquirols,

els ocellets m’acompanyen

i un conill que va tot sol

i un cargol que treu les banyes.

Us porto l’olor del bosc,

dels bolets pinyes i molsa,

dels arbres i dels matolls

i tot el que el vent espolsa.

De castanyes ben torrades

heu de fer-vos un bon tip,

si us les mengeu ben pelades,

us faran més bon profit.

Canteu cançons i balleu

la dansa de la castanya,

jo també la ballaré 

allà dalt de la muntanya.

Nens i nenes, us desitjo

que tot us vagi molt bé,

i amb un petó m’acomiado...

Adéu-siau, fins l’any que ve!!!

M. Roser Algué Vendrells