Subscribe:

diumenge, 20 d’octubre de 2013

 TARDOR


Reflex de tardor, Ramon Mas.

Sembla que, per fi, la tardor comença a treure el nas. Alguns arbres ja van pintant les fulles de colors, les aus migratòries es van aplegant per emprendre la llarga volada, el bosc fa olor de bolets, els matins i els vespres ja fresquegen, el cel ens regala unes postes de sol fantàstiques... tot plegat ens porta una oloreta que ja havíem mig oblidat: l'olor de les castanyes torrades i, és clar, això vol dir que aviat tornaran les castanyeres, una tradició ben bonica. Jo vaig fer-li una auca, a la castanyera, que els nens i nenes van il·lustrar. Cadascú la pot adaptar a les muntanyes de les seves contrades. Tenia un altre post preparat, però he pensat que si algú volia treballar l'auca amb els infants, calia que disposés de temps.




L’AUCA  DE  LA  CASTANYERA

Des dels boscos del Montseny
amb salut i amb alegria,
us vinc a veure cada any
sempre que arriba aquest dia.

Em llevo de bon matí
i vaig recollint castanyes,
que ja han madurat per fi
a dalt d’aquestes muntanyes.

M’ajuden els esquirols,
els ocellets m’acompanyen
i un conill que va tot sol
i un cargol que treu les banyes.

Us porto l’olor del bosc,
dels bolets pinyes i molsa,
dels arbres i dels matolls
i tot el que el vent espolsa.

De castanyes ben torrades
heu de fer-vos un bon tip,
si us les mengeu ben pelades,
us faran més bon profit.

Canteu cançons i balleu
la dansa de la castanya,
jo també la ballaré 
allà dalt de la muntanya.

Nens i nenes, us desitjo
que tot us vagi molt bé,
i amb un petó m’acomiado...
Adéu-siau, fins l’any que ve!!!

M. Roser Algué Vendrells

42 comentaris:

  1. Crec que cal tornar a reivindicar totes les festes relacionades amb la natura, i si fos possible, fer-les vives i actuals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí Consol i fer una bona castanyada en plena muntanya, ja que segurament farà bo.
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  2. La teva entrada em recorda, quan era petita, que vaig guanyar un concurs de dibuix sobre Marrameu Torracastanyes. La tardor m'agrada i em repel·leix alhora. Estic només esperant que arribi el pas de puça de Santa Llúcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a la voreta del foc...També he treballat aquesta cançó, que a la mainada els fa molta gràcia.A mi m'agrada molt la tardor!
      Ui noia, gairebé falten dos mesos, però no ens n'adonarem que ja l'hivern trucarà a la porta.
      Petonets de tardor.

      Elimina
  3. Una tardor sense fresqueta no fa tanta cara de tardor. Crec que aquest any ens vindrà el fred de cop. M'ha agrada molt l'auca.

    Bon diumenge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, a mi m'agrada una tardor més autèntica...I que el fred vagi arribant de mica en mica.
      Estic contenta que t'hagi agradat, gràcies per dir-m'ho.

      Elimina
  4. Molt maca , aquesta auca, Roser !.... fa uns dies que a la plaça del costat de casa , si ha instal·lat una castanyera....potser és la teva, hehehe..... ara només hi falta que arribi el fred !
    Bon diumenge, poeta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Artur...Fa anys i panys que no n'he vista cap de castanyera, hauré de venir per aquí a veure si és la meva que ha canviat de muntanya...Em sembla que aquest any farem la festa amb màniga curta. Quan penso que abans ens compràvem una paperina de castanyes i aprofitàvem per escalfar-nos les mans!!!
      Gràcies per la floreta, faig el que puc...
      Petonets i bona setmana.

      Elimina
  5. que bonica esta auca plena de tardor, roser. esta castanyera que mos porta "l’olor del bosc, dels bolets pinyes i molsa, dels arbres i dels matolls i tot el que el vent espolsa".

    ahir va ser el primer dia que vaig veure a "l'hortet" castanyes entre la fruita i la verdura.

    de castanyera no n'he vist cap, però si n'hi ha alguna aquí a prop, deu anar amb màniga curta.

    una abraçada, roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, a mi les olors del bosc m'encanten...
      Jo em sembla que aquest any encara no n'he vist, de castanyes, és que amb la caloreta que fa, i de castanyeres fa una pila d'anys ...De totes maneres segur que si n'hi ha alguna deu anar màniga curta, com dius tu.
      M'agradava abans, quan en aquestes dates feia un fred que pelava, encara que ens sortissin penellons, he, he...
      Petonets, amb olor de bosc!

      Elimina
  6. Una auca molt bonica perquè els infants puguin diuixar...

    Ara, la calor no ens vol deixar...

    Unaabraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme , espero que l'auca sigui útil com dius tu, perquè la mainada pugui dibuixar...
      Al matí, cada dia miro un termòmetre que tinc al davant de casa, però veig que no té ganes de baixar i no hi ha maner de poder desar la roba d'estiu...
      Petonets de tardor estiuenca.

      Elimina
  7. La meva infantesa va estar directament relacionada amb la castanyada. Les recollíem o bé compràvem -segons era el cas- i les coíem en una paella específica (foradada) per a
    tal menester... Un cop cuites, com que es tractava de les postres, les desàvem en una
    capsa de galetes, ben embolicades amb un drap de llana a fi de conservar-ne l'escalfor.
    Tot un ritual. I saps el que més recordo? El perfum de les castanyes en coure's.

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en tinc un bon record...Les compràvem perquè a prop no hi havia castanyers i també les torràvem amb una paella foradada...Jo recordo que quan alguna ja no servia, agafàvem un punxó i un martell, i vinga fer forats!
      Però quan la festa era de tot el poble, ja hi havia un estri especial, que ficaves les castanyes a dins i anaves donant voltes i remullant-les, perquè no quedessin seques...I després, embolicades com dius tu, amb un drap de llana i paper de diari...Ah, i primer hi havíem fet un tall , perquè no petessin, tot i que de tant en tant, alguna s'havia despistat i ens donava un bon ensurt...
      L'oloreta que feien, encara sembla que la sento!

      Petonets, Iique tinguis una bona setmana, Jordi.

      Elimina
  8. Pose-me'n una mesura, per favor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que et faré esperar una micona, fins que vingui el fred...Després ja te'n guardaré unes quantes paperines...
      Petonets i bona setmana, JP!

      Elimina
  9. Un post xulíssim, tot i que m'entra una gran enveja perquè per ací, pel sud, la calor és encara insoportable. Ens haurem de conformar amb una petita tardor abans de l'hivern, com sempre.
    La imatge, molt ben triada.
    Bona setmana per a tu també. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gabriel, i no et pensis, aquí també fa temperatura de començaments de setembre...I tant bonica que és la tardor, però cada vegada arriba més tard i marxa més d'hora...La imatge és d 'Internet, que hi ha moltes castanyeres.
      Petonets.

      Elimina
  10. Senzilla, bonica i plena de possibilitats. Segur que els nens trobaran la inspiració en aquesta auca

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que sí, perquè jo l'he treballada uns quants anys i m'ha donat bon resultat...Quan faig una cosa que em sembla que funciona, intento treure-li tot el suc possible...
      Petonets, Loreto.

      Elimina
  11. Que bonic! És un poema molt graciós que de bon segur agradarà als meus nets més menuts. Els hi recitaré
    M'agraden les castanyes, me'n has fet venir ganes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que un any els alumnes de 3r, van fer uns dibuixos preciosos...
      Ai no ho sé pas, però em embla que tinc més ganes d'anar a la platja que de menjar castanyes, que hi farem...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  12. Una auca inspiradora per la mainada, tot i que la caloreta no ens vol deixar...:-(
    Això sí menjaré panellets i castanyes, encara que el temps no acompanyi.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que ens hem creuat pel camí, perquè acabo de venir dels teus Moments de colors...
      Diuen que acabarem l'octubre amb temperatures altes.Em veig fent la castanyada a la platja, no estaria gens malament.
      I sí, la mainada me n'ha fet uns dibuixos ben bonics...
      Petonets, de canvi de dècada.

      Elimina
  13. O Outono é a estação que mais amo...lindo andar por entre as folhas que caem para renovar as árvores.
    Seu conto é muto lindo! tudo em harmonia. criança, castanhas, esquilos, cogumelos e poesia...com a doçura de teu coração ....uma linda poção!!
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor també és el meu temps preferit, potser perquè vaig néixer en aquesta època de l'any...La natura té uns clors precioses i quan cauen les fulles dels arbres i les trepitges, és com una cançó de nostàlgies.
      Aquest poema parla d'una festa típica "La castanyada"...Una àvia que viu a les muntanyes( la Castanyera) ve a veure els nens i nenes i repeteix castanyes que després es torren i són molt bones...
      És que jo sóc una mica bruixa i faig pocimes amb paraules boniques, he, he...
      Petons i somriures, Joelma.

      Elimina
  14. Hola M.Roser.
    Aquesta tardor, a Valencia fa molta calor.
    M´encante aquesta auca.
    Aquest pas, com no refresqui, tindrem que menjar les castanyes ventanse.
    Molts petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola noieta,
      Hem sembla que fa calor a tot arreu, perquè aquí anem màniga curta encara...Doncs ja podem començar a preparar els "vanos"!
      Jo escric l'auca i la mainada fa els dibuixos, fem un treball en equip...
      Petonets de bona nit, Montserrat.

      Elimina
  15. Estàs feta una poeta de categoria. M'encanta la teua auca i m'agraden molt les castanyes però crues, les torrades més que res a l'hivern perquè escalfen les mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Novesflors, tu que em llegeixes amb bons ulls...Moltes gràcies, espero que algun nen o nena la dibuixi, com feien els meus alumnes. A mi les castanyes m'agraden més ben torradetes, barrejades amb panellets i algun traguet de moscatell...Ah i que faci un fred que peli!!!
      Petonets de tardor.

      Elimina
  16. M'agrada molt la tardor, i també l'escrit que li dediques. L'auca, M. Roser, ja n'he tret una còpia per fer treballar els nens de reforç. Cal que no deixem perdre les nostres tradicions.
    Petonets de colors de tardor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé Anna, que la treballis amb els nens, ja em diràs com t'ha anat...Jo penso que les tradicions formen part de la nostra identitat i per això crec que es bo que els infants les coneguin.
      Petonets a amb olor de castanyes torrades.

      Elimina
  17. Per aquí segueixen les calors, poca tardor crec que tindrem.

    M'ha agradat aquesta auca, és un excel·lent manera de recordar els costums de la terra, gairebé perdudes.

    Bessets estiuencs!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per aquí també fa caloreta, el fred vindrà de cop i tots encostipats...
      Celebro que t'hagi agradat, treballar les tradicions amb els infants, és una manera de fer-les perdurar en el temps...
      Molts petonets de tardor estiuenca, també per a tu Lluneta.

      Elimina
  18. L'olor de les castanyes torrades pel carrer... uf, d'això fa molt de temps, crec que jo seria encara un xiquet, ara per esta ciutat és molt rar sentir eixes olors... només les fulles que cauen i els dies que s'acurten em diuen que sí, que la tardor ja està ací.

    Un beset.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també fa molts anys que no he sentit l'olor de les castanyes torrades aquí on visc, però la tinc molt present de quan anava a estudiar a Barcelona, que aleshores si que hi havia moltes parades de castanyeres i com que feia més fred que ara, doncs era tota una delícia comprar una paperina de castanyes i sentir la seva olor, mentre t'escalfaves les mans.
      És veritat , els carrers estan plenes de fulles de plàtans que fa goig trepitjar-les
      I escoltar el seu crec, crec...
      Petonets, Ximo.

      Elimina
  19. Molt bonic tot Roser, tant la prosa com la poesia. Amb les seves imatges, colors i olors evoquen la tardor, que potser ja comencem a tenir ganes que arribi. El "progrès" ha portat una altra imatge de la castanyada. Ara són jovenalla els qui torren les castanyes per treure's uns calerons. Jo tenia un conte troquelat que es deia Mariuca la castañera, en castellà, cómo no? Crec que encara el podria explicar de memòria de tant com me'l vaig llegir, per això encara després de tant temps, aquesta figura per mi és entranyable.

    ResponElimina
  20. Hola Teresa,
    Moltes gràcies. Jo si que tinc ganes que faci el temps que toca fer a l'octubre...Si noia tot canvia, però encara veig que els esplais, les organitzen a la plaça dels pobles i també es celebra a l'escola...Trobo que és important que es conservin les tradicions, són part de la nostre a essència com a poble.
    Quina gràcia, jo també l'havia llegit aquest conte! Em sembla que la portada era d'en Ferrandiz, era un conte molt tendre.

    Petonets de mitja tarda.

    ResponElimina
  21. Fantàstic, noia: la foto, el text, el poema... M'agrada viure en profunditat el temps que toca, i ara penso en castanyes. Es parla molt de les del Montseny, amb raó, però pensa que Prades tenia molta fama de bones castanyes. Ara em sembla que ho han abandonat tot. Almenys que en quedi la memòria. Jo torraré castanyes per anar a dinar amb una filla. Les teves, que et facin bon profit.
    Una abraçada (al bany maria encara...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga les teves paraules són tot un regal per a mi...
      Jo vaig posar el Montseny, perquè és on les anem buscar nosaltres, però cadascú hi pot posar la seva muntanya particular! Trobo que la castanyada és una tradició molt entranyable i a mainada, la viu amb molta il·lusió.
      Tu ho tens molt bé, si fa caloreta, pots baixar a la platja.
      Potser estarem de sort, perquè han dit que dimarts comencen a baixar les temperatures...
      Que et facin bon profit a tu també, ah i no t'oblidis de tallar-les, no fos que en petés alguna...
      Petonets.

      Elimina
  22. Preciós el poema, M. Roser, i més pensant en els infants que poden treballar-lo! Avui ja fa més il·lusió de tardor, tot i la bonança; deu ser per l'imminent canvi d'hora, per l'anunci que a primers de setmana vindrà el fred, perquè cada vegada els colors del paisatge són més vius i més ocres...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, és ben curiós que als boscos, les fulles ja tenen uns fantàstics colors de tardor, en canvi la temperatura encara és mig estiuenca...Si que diuen que la setmana vinent ens arribarà el tems que toca...
      I que bé, aquesta nit dormirem una hora més!!!
      Petonets de colors de tardor.

      Elimina