REPTE
(jugar amb les paraules)
(jugar amb les paraules)
L’ avi va pessigar la
model.
Fer una pluja
d’elements que puguem relacionar amb cada una de les tres parts.
L’ avi---Amb ullets
brillants , ben plantat, serè, a la placeta, assegut, a les 10 de la nit,
picardiós, fatxenda, bastó, cabells blancs, amb corbata, de la Margarida , poeta...
Va pessigar---Cau la
baba, floreta, perquè estava molt bona, sense dissimular, el cul, ella passava,
en un rampell, perquè tenia un tic, quan ella li va demanar l’ hora, fer feliç...
La model---Maquillada,
vestit vermell, molt cenyida, provocativa, complaent, xisclar, demanar l’ hora,
cop de bossa, ensurt , dents per terra, simpàtica, sensual, histèrica,
somrient, imponent, bellesa, transvestit, no s'ho esperava.
Amb la majoria
d’ aquests elements, intentar fer un text sense punts, utilitzant, si cal, nexes
d’ unió i sense contradir-se.
A les 10 del matí,
d’un dia serè, assegut a la placeta, ben plantat, cabells blancs, amb corbata i
bastó i amb aparença una mica fatxenda, al picardiós avi de la Margarida , li brillaven
els ullets i li queia la baba, quan passava una model que estava molt bona i
quan ella se li va apropar per demanar-li l’hora, poeta ell, li va tirar una
floreta i sense dissimular, en un rampell, li va pessigar el cul, fent veure que
tenia un tic, la qual cosa no era d’estranyar, perquè la noia era provocativa,
sensual, simpàtica, complaent i anava abillada amb
un vestit vermell molt cenyit i molt maquillada, però va tenir un fort ensurt, perquè no s'ho esperava i
va fer un xiscle mentre, amb un somriure histèric, donava a l’avi un cop tant
fort amb la bossa, que li va fer caure la dentadura per terra i al final va
resultar que aquella imponent bellesa, era un transvestit i a l'avi això, no el va fer feliç!
Ja, ja, ja.
ResponEliminaM´es fet riurer força, Roser.
Una abraçada, Montserrat
D'això es traca Montserrat de riure una mica sempre que es pugui , que és molt sa...
EliminaPetonets i bona setmana.
Olá minha querida,
ResponEliminaPassei pra deixar meu carinho e amei a brincadeira,não me arrisco a fazer o texto porque o tradutor não ajuda , de repente posso escrever uma grande bobagem...rsss
beijos e uma ótima semana
Joelma
Hola amiga, Joelma!
EliminaAixò d'escriure un text sens punts, no és fàcil però és divertit. Segur que el traductor s'hauria perdut...
L'avi li fa una broma a la model, perquè la troba guapa, però no i surt bé...
Gràcies per venir a saludar-me i que tinguis també una bona setmana.
Petonets i somriures.
Molt bo, molt ben lligada la història encara que el pobre hagués de recollir les dents per fotre mà on no tocava....
ResponEliminaGràcies Joan això li passa per tenir les mans massa llargues, i a sobre tampoc en treu res...
EliminaPetonets de dilluns.
Pobre home!
ResponEliminaJP, l'home se'n devia anar ben avergonyit, com diu el refrany, se'n va anar amb la cua entre cames, he, he...
EliminaPetons bromistes.
hahah...Té molt mèrit construir una frase tan llarga i que tingui sentit. Repte superat amb bona nota! M'ha fet riure com has combinat, la dentadura, el tic i el transvestit.
ResponEliminaNo és fàcil no, però un cop has trobat el fil...Em sembla que els tics a partir d'ara, hauran de canviar de direcció...He, he...
EliminaPetonets xirois, Silvia
he, he, he... quina cadena d'ensurts!!!
ResponEliminaAixò de ser un "vell murri", pot portar conseqüències...Es que l'altre dia un amic que va a un curset de tècniques d'escriptura, va llegir un text meu i va dir que el trobava una mica "cursi"...I això és com una petita revenja!
EliminaPetonets amb molt bon humor, Carme.
Prova superada àmpliament, Roser !
ResponEliminai amb molta gràcia ; )
Moltes gràcies Artur, a veure si em serveix per fer callar algun crític de "pacotilla",
Eliminahe, he, i m'agrada que us hagi fet riure una mica.
Petonets riallers.
Pobre home: Desdentegat i amb un pam de nas!
ResponEliminaA mi també m'has fet riure.
Petonets!
Glòria, és que els tics s'han de controlar, perquè poden fer males passades, potser el farem anar al "psicòleg" a l'avi...
EliminaPetonets de bon humor.
M'he espantat i tot. Que bo!
ResponEliminaEts valenta, Roser!
Que dius Jordi! tu vigila quan et fassos gran, que amb l'edat, això dels tics, pot ser preocupant, he, he...
EliminaDe vegades cal enfrontar-se als que van de sobrats!
Petonets xirois.
la model li ha tornat la pessigada :-)
ResponEliminaCarme, segurament, a l'avi, se li van acabar els tics de cop després de tot plegat...
EliminaPetonets i somriures.
Un transvestit?, ha,ha,ha, quina decepció, la de l'avi.
ResponEliminaAi sí Novesflors, tan murri ell, i es va quedar amb un pam de nas...I sense dents,he, he...
ResponEliminaPetonets amb bon humor.
Tenia la pell fina, el transvestit. Una història molt divertida :)
ResponEliminaÉs que moltes vegades les aparences enganyen Loreto, suposo que l'avi no ho tornarà a intentar...
EliminaPetonets divertits.
Tard, molt tard... excel·lent el text i l'encaix dels mots. Ai, el vell murri!
ResponEliminaDes de El Far, bona nit Roser.
Jo vaig tard però tu més...
EliminaVeig que me n'he sortit força bé...Com a mínim us he fet riure una miqueta i això sempre és positiu...Al vell murri li van picar la cresta, com se sol dir...
Petonets riallers cap el far, Jordi.
Quina habilitat la teva, i amb quina gràcia has composat el text!!
ResponEliminaSempre va bé un toc d'humor per començar el dia!!
Una abraçada.
Gràcies Montse, m'ho he passat bé fent-lo i al final he acabat rient sola...Que no ens faltin mai unes espurnes d'humor!
EliminaPetonets amb bon humor.
Felicitats, Roser, fa cara que t'ho has passat molt bé amb tots aquests elements... Tens material per escriure'n dos o tres més.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Olga, doncs si que m'ho vaig passar bé, sempre hi ha un dia que et lleves amb més bon humor i surten aquests textos divertits...Intentaré repetir l'experiència.
EliminaPetonets, riallers.
Ai Roser aquests avis, els hi sortiria a compte guardar les mans a les butxaques!
ResponEliminaUna combinació xula i mooooolt divertida!
Petonet =:+
He, he...Aquests avis murris són divertits i inofensius, segur que n'hi ha més d'un...Celebro que t'hagi agradat!
EliminaPetonets xirois, Judit.
Fortíssim aplaudiment, repte superat!!
ResponEliminaM'has fet riure una bona estona, m'has fet recordar a un avi, Domingo, que veia quan anava a visitar la meva mare. Sempre em tirava floretes i em feia riure quan feia fred i anava tapada, ell deia "que no vas molt abrigada avui, aquí fa calor" i posava la galta perquè li fes un petó.
Aferradetes ben fresquetes, avui. :)
Gràcies Lluneta!
EliminaEstic contenta d'haver-te fet riure una bona estona, que és molt saludable, encara que ens faci sortir arrugues. Segur que aquest Domingo també devia ser un avi una mica murri...Li agradaves més quan feia calor, però enlloc de pessics feia petons, que és més agradable, he, he...
Petonets dolços.
Si t'agrada tant de jugar segur que t'ho passaràs bé al recital!
ResponEliminaDona, no és ben bé el mateix, que en un recital tens el públic a tocar i de seguida veus si li agrada el què estàs fent i potser tens ganes de sortir corrents, he, he...Això va ser com un rampell, !
ResponEliminaPetonets poètics.
Molt divertit, M. Roser. Fa temps que no feia un cop d’ales, però aquesta papallona ha fet un canvi de recer i això de les mudances, ja se sap, és una mica cansat. Potser massa de vegades. Bé, ja torno a està connectada a la xarxa i em fa goig de poder saludar a tots els meus amics blogaires.
ResponEliminaAbraçades i esvoletecs d’anada, sota els rajos de sol.
Papallona, la veritat és que ja trobava a faltar les teves airoses volades pels cels blocaires...Canviar de recer és agradable si el nou és millor, encara que sigui cansat.
EliminaEstic contenta de tornar a admirar la blavor de les teves ales...Els deu anar molt bé el bon temps que fa.
Petonets de tornada, a l'hora del capvespre.
Molt divertit aquest text, amb les dents per terra i el final inesperat. He rigut llegint-lo.
ResponEliminaPetonets de bona nit M. Roser.
És molt important encomanar somriures i si t'ho mires bé, el text no deixa de ser
Eliminauna mica absurd...Però que mai ens falti el sentit de l'humor!
Petonets per a tu també Anna i bon cap de setmana.
Una història divertida i entretinguda, i m'alegre per eixe final, a veure que s'ha cregut, eixe avi, pessigant així a la gent :D
ResponEliminaBesets.
Moltes gràcies Ximo, és un avi una mica murri...Suposo que tanta estona assegut al banc del parc, es deu avorrir i la imaginació li juga males passades, he, he...
EliminaPetonets riallers.
Bé, Roser, veig que has ampliat la temàtica de les teves històries, la qual cosa demostra la teva versatilitat. De fet, m'he sentit identificat amb l'avi "cachondo"
ResponEliminaOstres Gregori, em pensava que havies sofert alguna mena d'abducció...
EliminaEl que passa, que jo escric com m'agrada més, encara que sigui una mica versàtil com dius tu...Era d'esperar la teva identificació, he, he...
Que no ens falti mai el bon humor!