Subscribe:

diumenge, 3 de novembre del 2013



REPTE
(jugar amb les paraules)

L’ avi va pessigar la model.

Fer una pluja d’elements que puguem relacionar amb cada una de les tres parts.

L’ avi---Amb ullets brillants , ben plantat, serè, a la placeta, assegut, a les 10 de la nit, picardiós, fatxenda, bastó, cabells blancs, amb corbata, de la Margarida, poeta...

Va pessigar---Cau la baba, floreta, perquè estava molt bona, sense dissimular, el cul, ella passava, en un rampell, perquè tenia un tic, quan ella li va demanar l’ hora, fer feliç...

La model---Maquillada, vestit vermell, molt cenyida, provocativa, complaent, xisclar, demanar l’ hora, cop de bossa, ensurt , dents per terra, simpàtica, sensual, histèrica, somrient, imponent, bellesa, transvestit, no s'ho esperava.

Amb la majoria d’ aquests elements, intentar fer un text sense punts, utilitzant, si cal, nexes d’ unió i sense contradir-se.

A les 10 del matí, d’un dia serè, assegut a la placeta, ben plantat, cabells blancs, amb corbata i bastó i amb aparença una mica fatxenda, al picardiós avi de la Margarida, li brillaven els ullets i li queia la baba, quan passava una model que estava molt bona i quan ella se li va apropar per demanar-li l’hora, poeta ell, li va tirar una floreta i sense dissimular, en un rampell, li va pessigar el cul, fent veure que tenia un tic, la qual cosa no era d’estranyar, perquè la noia era provocativa, sensual, simpàtica, complaent i anava  abillada amb un vestit vermell molt cenyit i molt maquillada, però va tenir un fort ensurt, perquè no s'ho esperava i va fer un xiscle mentre, amb un somriure histèric, donava a l’avi un cop tant fort amb la bossa, que li va fer caure la dentadura per terra i al final va resultar que aquella imponent bellesa, era un transvestit i a l'avi això, no el va fer feliç!



M. Roser Algué Vendrells

44 comentaris:

  1. Ja, ja, ja.
    M´es fet riurer força, Roser.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es traca Montserrat de riure una mica sempre que es pugui , que és molt sa...
      Petonets i bona setmana.

      Elimina
  2. Olá minha querida,
    Passei pra deixar meu carinho e amei a brincadeira,não me arrisco a fazer o texto porque o tradutor não ajuda , de repente posso escrever uma grande bobagem...rsss
    beijos e uma ótima semana
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amiga, Joelma!
      Això d'escriure un text sens punts, no és fàcil però és divertit. Segur que el traductor s'hauria perdut...
      L'avi li fa una broma a la model, perquè la troba guapa, però no i surt bé...
      Gràcies per venir a saludar-me i que tinguis també una bona setmana.
      Petonets i somriures.

      Elimina
  3. Molt bo, molt ben lligada la història encara que el pobre hagués de recollir les dents per fotre mà on no tocava....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan això li passa per tenir les mans massa llargues, i a sobre tampoc en treu res...
      Petonets de dilluns.

      Elimina
  4. Respostes
    1. JP, l'home se'n devia anar ben avergonyit, com diu el refrany, se'n va anar amb la cua entre cames, he, he...
      Petons bromistes.

      Elimina
  5. hahah...Té molt mèrit construir una frase tan llarga i que tingui sentit. Repte superat amb bona nota! M'ha fet riure com has combinat, la dentadura, el tic i el transvestit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és fàcil no, però un cop has trobat el fil...Em sembla que els tics a partir d'ara, hauran de canviar de direcció...He, he...
      Petonets xirois, Silvia

      Elimina
  6. he, he, he... quina cadena d'ensurts!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de ser un "vell murri", pot portar conseqüències...Es que l'altre dia un amic que va a un curset de tècniques d'escriptura, va llegir un text meu i va dir que el trobava una mica "cursi"...I això és com una petita revenja!
      Petonets amb molt bon humor, Carme.

      Elimina
  7. Prova superada àmpliament, Roser !
    i amb molta gràcia ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Artur, a veure si em serveix per fer callar algun crític de "pacotilla",
      he, he, i m'agrada que us hagi fet riure una mica.
      Petonets riallers.

      Elimina
  8. Pobre home: Desdentegat i amb un pam de nas!
    A mi també m'has fet riure.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, és que els tics s'han de controlar, perquè poden fer males passades, potser el farem anar al "psicòleg" a l'avi...
      Petonets de bon humor.

      Elimina
  9. M'he espantat i tot. Que bo!
    Ets valenta, Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que dius Jordi! tu vigila quan et fassos gran, que amb l'edat, això dels tics, pot ser preocupant, he, he...
      De vegades cal enfrontar-se als que van de sobrats!
      Petonets xirois.

      Elimina
  10. la model li ha tornat la pessigada :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, segurament, a l'avi, se li van acabar els tics de cop després de tot plegat...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  11. Un transvestit?, ha,ha,ha, quina decepció, la de l'avi.

    ResponElimina
  12. Ai sí Novesflors, tan murri ell, i es va quedar amb un pam de nas...I sense dents,he, he...
    Petonets amb bon humor.

    ResponElimina
  13. Tenia la pell fina, el transvestit. Una història molt divertida :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que moltes vegades les aparences enganyen Loreto, suposo que l'avi no ho tornarà a intentar...
      Petonets divertits.

      Elimina
  14. Tard, molt tard... excel·lent el text i l'encaix dels mots. Ai, el vell murri!

    Des de El Far, bona nit Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig tard però tu més...
      Veig que me n'he sortit força bé...Com a mínim us he fet riure una miqueta i això sempre és positiu...Al vell murri li van picar la cresta, com se sol dir...
      Petonets riallers cap el far, Jordi.

      Elimina
  15. Quina habilitat la teva, i amb quina gràcia has composat el text!!
    Sempre va bé un toc d'humor per començar el dia!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, m'ho he passat bé fent-lo i al final he acabat rient sola...Que no ens faltin mai unes espurnes d'humor!
      Petonets amb bon humor.

      Elimina
  16. Felicitats, Roser, fa cara que t'ho has passat molt bé amb tots aquests elements... Tens material per escriure'n dos o tres més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga, doncs si que m'ho vaig passar bé, sempre hi ha un dia que et lleves amb més bon humor i surten aquests textos divertits...Intentaré repetir l'experiència.
      Petonets, riallers.

      Elimina
  17. Ai Roser aquests avis, els hi sortiria a compte guardar les mans a les butxaques!
    Una combinació xula i mooooolt divertida!

    Petonet =:+

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he...Aquests avis murris són divertits i inofensius, segur que n'hi ha més d'un...Celebro que t'hagi agradat!
      Petonets xirois, Judit.

      Elimina
  18. Fortíssim aplaudiment, repte superat!!
    M'has fet riure una bona estona, m'has fet recordar a un avi, Domingo, que veia quan anava a visitar la meva mare. Sempre em tirava floretes i em feia riure quan feia fred i anava tapada, ell deia "que no vas molt abrigada avui, aquí fa calor" i posava la galta perquè li fes un petó.

    Aferradetes ben fresquetes, avui. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta!
      Estic contenta d'haver-te fet riure una bona estona, que és molt saludable, encara que ens faci sortir arrugues. Segur que aquest Domingo també devia ser un avi una mica murri...Li agradaves més quan feia calor, però enlloc de pessics feia petons, que és més agradable, he, he...
      Petonets dolços.

      Elimina
  19. Si t'agrada tant de jugar segur que t'ho passaràs bé al recital!

    ResponElimina
  20. Dona, no és ben bé el mateix, que en un recital tens el públic a tocar i de seguida veus si li agrada el què estàs fent i potser tens ganes de sortir corrents, he, he...Això va ser com un rampell, !
    Petonets poètics.

    ResponElimina
  21. Molt divertit, M. Roser. Fa temps que no feia un cop d’ales, però aquesta papallona ha fet un canvi de recer i això de les mudances, ja se sap, és una mica cansat. Potser massa de vegades. Bé, ja torno a està connectada a la xarxa i em fa goig de poder saludar a tots els meus amics blogaires.
    Abraçades i esvoletecs d’anada, sota els rajos de sol.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Papallona, la veritat és que ja trobava a faltar les teves airoses volades pels cels blocaires...Canviar de recer és agradable si el nou és millor, encara que sigui cansat.
      Estic contenta de tornar a admirar la blavor de les teves ales...Els deu anar molt bé el bon temps que fa.

      Petonets de tornada, a l'hora del capvespre.

      Elimina
  22. Molt divertit aquest text, amb les dents per terra i el final inesperat. He rigut llegint-lo.
    Petonets de bona nit M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt important encomanar somriures i si t'ho mires bé, el text no deixa de ser
      una mica absurd...Però que mai ens falti el sentit de l'humor!
      Petonets per a tu també Anna i bon cap de setmana.

      Elimina
  23. Una història divertida i entretinguda, i m'alegre per eixe final, a veure que s'ha cregut, eixe avi, pessigant així a la gent :D

    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ximo, és un avi una mica murri...Suposo que tanta estona assegut al banc del parc, es deu avorrir i la imaginació li juga males passades, he, he...
      Petonets riallers.

      Elimina
  24. Bé, Roser, veig que has ampliat la temàtica de les teves històries, la qual cosa demostra la teva versatilitat. De fet, m'he sentit identificat amb l'avi "cachondo"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Gregori, em pensava que havies sofert alguna mena d'abducció...
      El que passa, que jo escric com m'agrada més, encara que sigui una mica versàtil com dius tu...Era d'esperar la teva identificació, he, he...
      Que no ens falti mai el bon humor!

      Elimina