Subscribe:

divendres, 1 de febrer de 2013


Cadena de refranys, dites, goigs i altres formes blocaires... 
Que he trobat al bloc de la Carme (Modificar refranys amb el tema blocs.)

Bon BLOC i tapa't.
Bona nit i tapa't

Tants POSTS, tants BLOCS.
Tants caps , tants barrets

Al mal COMENTARI, bona MODERACIÓ.
Al mal temps, bona cara

Qui canta , els VIRUS espanta.
Qui canta, els seus mals espanta.

El BLOC, porta els POSTS
El ventre, porta les cames.

Qui de jove no NAVEGA, de vell es perdrà a la XARXA.
Qui de jove no treballa, de vell dormirà a la palla.

Qui té el BLOC llogat , no PUBLICA quan vol.
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.( Amb bons ulls)

Si ja ets prou gran per NAVEGAR, també o ets per BLOGUEJAR.
Si ja ets prou gran per cardar, també ho ets per treballar.( Espai Galionar)

Us animeu ?...
Ja tenia el post fet i l'he afegit...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PUNTS  DE  VISTA

NOTÍCIA---L'àliga s'ha escapat del zoo de Barcelona.

Diferents personatges  hi diuen la seva:

L'ÀLIGA---M'he escapat,  perquè estava cansada d'estar sempre dins d'un espai que no em permetia fer grans volades...Em sentia oprimida, em mancava cel...Era com un ninot de fira observada constantment per un munt de persones, espectadors delerosos de natura engabiada...
Per primera vegada, en la meva curta existència, em sento lliure i volo sense traves. Quan he sortit de la gàbia a trenc d'alba, el silenci del parc, m'ha reconfortat...Després m'he endinsat en la selva urbana d'edificis altíssims, i m'he atabalat una mica. Encara bo que he trobat un arbre amb una alçària suficient, perquè ningú em pogués molestar i que em permetia pensar com encarrilaria el meu futur. Un cop ben aposentada, penso, i ara què?

EL  CUIDADOR---Ves per on, amb tant de compte que vaig sempre, avui m'he distret un moment. M'he refiat pensant que l'àliga dormia i no he tancat la porta mentre li canviava l'aigua. i en un tres i no res, ja no hi era...Com li dic jo ara al director? És possible que em caigui una bona escridassada i, fins i tot, que em faci fora...D'altra banda, me n'alegro per l'àliga que ara deu volar feliç i lliure, encara que al bell mig d'una ciutat, no se pas com s'ho farà per sobreviure...

EL  DIRECTOR---Ara que estava tan tranquil mirant el Barça- Real Madrid, em venen amb aquest problema...Estic rodejat de gent incompetent. Esperaré que s'acabi el partit i ja me n'ocuparé...Només falten quinze minuts pel final...

UN TURISTA JAPONÈS---Com que he vingut a Barcelona atret per la bellesa dels seus edificis i monuments de diferents estils, no me'n penso deixar ni un per veure...Ara em toca anar a admirar el temple de la Sagrada Familia. I com que fa molta calor, m'aturo a reposar a l'ombra d'un arbre frondós. Miro enlaire i em crida especialment l'atenció  una figura en forma d'ocell i em dic:- Modernisme, Gaudí, foto...Fantàstic!

UN  COLOM ---Sóc un colom barceloní de tota la vida i vinc de nissagues amb molta solera a la ciutat, tant per part de pare com de mare...Amb això vull dir que he tingut una vida força feliç...Però d'ençà d'uns dies tots els coloms estem esparverats, perquè a Barcelona ha aparegut un monstre que vola com nosaltres, però no li coneixem les intencions. Ningú no en sap gran cosa i tots anem amb l'ai al cor fins que es resolgui el misteri...

I així  podríem anar descobrint que pensen i com se senten , diferents personatges, davant d'un mateix fet...



M. Roser Algué Vendrells

32 comentaris:

  1. Molt bons els refranys, l'últim m'ha fet riure molt!!

    La notícia des de diferents punts de vista no sembla la mateixa, oi?
    Això passa sovint, per això ningú té la veritat absoluta, cadascun explica la seva veritat.

    Aferradetes de bon matí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta , els teus també eren molt encertats i el de la lluna, és una veritat com un temple...
      És veritat, depèn de la circumstància de cadascú, com veiem la mateixa cosa, per això sempre cal saber totes les versions possibles davant d'un fet...
      Petonets del capvespre.

      Elimina
  2. Qui té el Bloc llogat, no publica quan vol.
    (Qui té el cul llogat, no seu quan vol).

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquest, amb el teu permís, l'afegiré al post...Gràcies.
      Petonets.

      Elimina
  3. Molt bé, M. Roser!!! Unes adaptacions molt ben pensades i reals com la vida misma. M'agrada especialment el "Qui canta els virus espanta", ningú no els havia fet sortir encara els enemics de la Xarxa, haha.

    I el relat de l'àguila m'ha fet pensar que la realitat no ens l'acabarem mai, perquè les coses no són blanques o negres ni grises, els matisos són infinits. Ho has sabut lligar molt bé, les reaccions de tots al voltant de la fugida de l'àguila són com un puzzle que construït ens aproparia una mica a la veritat.

    Petons matiners

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, mira que ho vaig fer de pressa i corrents, perquè ja tenia l'altre post a punt...
      A mi , dels teus m'sagrada molt el del bloc d'en Bernat...

      Has vist que he agafat personatges ben diferents, perquè es veies més bé com la mateixa cosa per cadascú té connotacions molt diferents...Potser la veritat es construeix amb els punts de vista de tothom.

      Petons del capvespre.

      Elimina
  4. Enhorabona pels refranys "tunejats" éstan ben divertits! Els dels vellets m'ha agradat molt.

    La millor veritat és la de l'àguila, sense cap mena de dubte. Com pot un ocell majestuós com ell, amo i senyor del cel, viure en una gàbia? Que caiguin ara mateix totes les reixes que oprimeixen, sigui a qui sigui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Judit, és una manera agradable de jugar amb les paraules...

      Tens raó, jo també crec, que en aquest cas, el punt de vista de l'àliga és el més objectiu, ja que ella és la protagonista de la notícia i té molt clar que una gàbia no ha de ser el seu habitatge (ni el de ningú), a més , el cuidador també pensa el mateix...

      Petonets que t'arribaran volant, portats per la ventada!!!

      Elimina
  5. Bones tardes Roser.
    Que bé has enfocat aquest Post, i es qué cadasqu´u veu les coses d´una manera, segons el rol que li toca a la vida.
    Per ella es la llibertat; per els colomets, es un espant al veurer algo decunegut que no saben com reaccionará.
    I per els atres personatjes, cadasq´u amb la seva responsabilitat o enfoca d´una manera.Een quan els refranys, has tingut molt bona idea. que creativa qu ' ets!
    un petó i bon cap de setmana, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat,
      És clar Montse que davant d'un mateix fet, cadascú veu les coses a la seva manera, per això de vegades, d'una mateixa notícia se'n poden sentir moltes versions diferents. Aquí els únics que coincideixen són l'àliga i el seu cuidador...
      La idea dels refranys , la vaig trobar al bloc d'una companya blocaire i m'hi vaig apuntar,. De tant en tant, bé de gust jugar una mica amb les paraules.
      Petonets de diumenge a la tarda.

      Elimina
  6. Caram, nena, quin post tan complert!
    El de l'àliga l'hi trobat boníssim, cada personatge té les seves cabòries davant d'un fet inusual. Alguns ho tenen pelut...
    I el REFRANYS molt encertats tots. El de "Qui de jove no navega..." és una gran veritat. :D
    Petonets de cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai si Glòria, és un dos en un...És que tenia el post preparat i vaig afegir-hi els refranys.
      El darrer, és per experiència pròpia...

      És que de vegades davant d'una notícia, sentim versions diferents i és perquè cadascú ho explica segons el seu punt de vista...

      Petonets ben ventilats!!!

      Elimina
  7. Ostres, M. Roser, quin muntde coses m'he perdut, amb això de no poder passar pels blogs fins al cap de setmana! Tot i anar molt tard, et deixo la meva col·laboració:
    Si ja ets prou gran per navegar, també ho ets per bloguejar. (l'original del qual, emprat pels pares per espavilar els fills joves, és aquest:
    Si ja ets prou gran per cardar, també ho ets per treballar.
    Quant al teu post, l'he trobat molt enginyós i em recorda que no hi ha dues veritats iguals i que tot depèn del cristall a través d'on es mira...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, què dius d'arribar tard, tu ets benvinguda sigui quan sigui...No el sabia aquest,l'afegiré al post, és molt divertit.
      Has vist? davant d'una situació, tots els implicats la veuen de manera diferent, com més els convé, per això , de vegades es difícil saber qui és objectiu i qui no...
      Un petó ben gros que t'arribarà amb alguna d'aquestes ventades!

      Elimina
  8. Infinitas gracias querida y admirada poetisa por obsequiarnos tan sabios refranes y tan sublimes letras. Como dice el refrán .·Todo es verdad, todo es mentira .Todo depende del cristal con que se mira."
    Miles de besinos y feliz inicio de semana te desea esta amiga con inmenso cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces es divertido jugar con las palabras...
      Pues si amiga Ozna, realmente las cosas no siempre son como las ve una sola persona, hay que juntar el punto de vista de varios, para encontrar la verdad de un hecho...Tu lo has definido muy bien con este refrán tan sabio!
      Besinos cariñosos y feliz semana.

      Elimina
  9. Suposo que es tracta d'intentar posa-se a la pell de l'altre, tot i que també és difícil saber què pensa l'altre. A la realitat, intento no fer suposicions. En la ficció, pot ser entretingut.

    Vull pensar que l'àliga vola lliure i feliç, el cuidador manté la feina, el director brindarà perquè veurà com guanya el Barça a la tornada de la copa, el japonés segueix il·lusionat perquè creu haver descobert una nova obra de Gaudí i els coloms tornen a estar tranquils perquè l'àliga s'ha atrevit anar més enllà.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Davant d'una mateixa situació, sovint la reacció de les persones canvia molt, perquè tothom s'ho mira d'una manera diferent, segons les seves circumstàncies...

      M'ha encantat com has arrodonit la noticia de manera que tingués un final feliç per tothom. Com se sol dir, t'ha quedat rodona!!!
      Petonets.

      Elimina
  10. ¿T'has fixat en una cosa, Roser? Pots donar ¡tres! sentits al teu primer refrany:
    Bon BLOC i tapat.
    (vol dir que tapes el blog)
    Bon BLOC i tapa't.
    (vol dir que t'abriguis tu)
    Bon BLOC i tapat.
    (com deia abans el 'sereno', el cel és tapat, núvol) Llavors s'hauria de dir com un pregó: ¡Bon Bloc i tapat!

    Petonets de vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Olga, i ara veig que per la intenció que jo li volia donar, he fet una falta garrafal...
      És el sentit de tapar-se a la nit, que és el que vol dir el refrany. Ja ho he arreglat.
      Gràcies per fer-me adonar amb molta delicadesa, que m'hi he de fixar bé, a l'hora d'escriure...
      La Norma em diria que necessito millorar!!!

      Petonets també per a tu.

      Elimina
  11. Una bona ocurrència M. Roser, de lligar els blocs amb els refranys. Són divertits.
    La noticia de l'àliga es interessant veure la reacció de cada personatge, com canvien les coses segons la situació de cada un. Tots tenen la seva raó.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, suposo que aquests dies devíeu sortir al carrer amb pedres a les butxaques...
      Si, de vegades be de gust jugar una mica amb les paraules.
      I gual a l'àliga la veus volar algun dia per la muntanya de Queralt...És ben bé que les coses ningú se les mira de la mateixa manera, tot depèn de les circumstàncies de cadascú!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  12. Punt de vista de la Violant:
    I ara!, què hi fot aquest coi de bèstia amb ales palplantat a dalt d'aquest plataner...? Ai, ai, que les cotorres aquestes ja es comencen a metamorfosejar... encara prendrem mal, tu! aquest animalot és força gros i quin bec més punxegut que té... deu-n'hi-do! ai,ai,ai! que ara vola cap aquí, que baixa, ai,ai!! però que fas, dolentot? aaaahh!! S'endú aquest gat de carrer, el rosset que alimentem entre tots els veïns, la mascota del barri... pobrissó! goita el coi d'ocellot... volant amb el mansoi gat agafat entre les afilades urpes...Serà rapinyaire aquest monstre-cotorra gegant?!
    Ma. Roser, he trobat molt encertats els diferents punts de vista ja que casen molt bé amb els estereotips que ens presentes... bona psicologia, la teva! Així, que creus que a l'àguila li farà por la llibertat, oi?... Bé, això és perquè l'has humanitzada... o potser sí, que de tant viure dins el cotó fluix de les cures dels professionals del zoològic li deu fer mandra haver de buscar-se la vida...
    Vinga, batem les ales i a volaaaaaaaaaar!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegiré aquest punt de vista amb molta atenció...
      Sap que et dic , que potser si n'hi haguessin uns quants d'aquests ocellots monstruosos volant per Barcelona, segurament no hi hauria tants coloms fabricants de caquetes, ni tantes cotorres, verdes i cridaneres( ui que dolenta que sóc)...El gatet no pobret, que no se'l mengi, les mascotes diu que les respectarà!
      Jo crec que al començament se sentirà feliç i lliure, però quan tingui gana...No està acostumada a caçar.
      Penso que tant les persones com els animals, si han estat molt de temps subjectes a la voluntat d'altres, els costa acostumar-se a volar per elles mateixes i necessiten un temps per aclimatar-se a la nova situació...No sé si és una mena de síndrome d'Estocolm...Hi havia un home que va estar molt de temps tancat a la presó i quan va sortir, només pensava en tornar a delinquir, perquè no sabia viure en llibertat...Que trist oi?
      Ai si noia volem ben alt, que no hi ha res millor que la llibertat!!!
      Petonets.

      Elimina
    2. Hahahah! m'encanta el punt d vista de la Violant!
      I sí, sortir de la zona de confort, fa por, tot i que això signifiqui no ser lliure...

      Petons per les dues!

      Elimina
    3. Hi ha qui s'estima més la comoditat d'allò que sempre ha conegut que arriscar-se a volar...La Violant és una crac...
      Petonets també per vosaltres.

      Elimina
  13. Un bon text per a trebalar l'empatia. Crec que és una de les coses més difícil per a l'esser humà. Saber posar-se en la pell de l'altre i entendre el món a partir de la seua realitat és més complicat del que sembla, però no impossible. Cal intentar-ho fins aconseguir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és difícil Joana, potser perquè som egoistes i ens encanta que els altres vegin la realitat amb els nostres ulls, però quan ens toca fer-ho a nosaltres i posar-nos al seu lloc, les coses canvien...Tendim a pensar que el nostre punt de vista, sempre és el més encertat.
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  14. Va molt bé posar-se en la pell de l'altre. Però no ho fem. O ho fem massa poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Jordi, si ho féssim, encara que només sigués de tan en tant, ens adonaríem que
      no tenim la veritat absoluta de les coses, sinó que cadascú t'he dret a interpreta-les a la seva manera, segons el paper que jugui en una determinada situació...
      Petonets.

      Elimina
  15. Interessant... falta la visió del gat que vol caçar l'àliga :P Posar-se en les pells dels altres cou.

    Ptns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Cantireta, però el gat em sembla que estava ocupat intentar caçar el colom...És més assequible!
      Cou i sovint és bastant difícil...
      Bona nit.

      Elimina