PETITESES
Són
les petites coses
la
gràcia de la vida,
les
que més et corprenen
i
les que et fan vibrar.
-
Que hi ha de comparable
a
unes mans enllaçades,
a
una tendra abraçada,
a
una dolça besada?
- A un t’estimo en veu baixa
ben
a frec de la galta,
contemplant
les estrelles
o a
la vora del mar?
- A
una rosa que esclata
i
et perfuma la cambra,
i
a tota tu et trasbalsa,
que
ell te l’ha regalada!
I abans que se´n marceixin,
algunes
de les fulles,
en
un llibre entranyable
segur
que guardaràs.
Un
llibre de poemes
que
duu dedicatòria,
que
molt sovint llegeixes
i
és important per a tu.
Són aquestes, no d’altres
les coses que recordes,
quan un dia de pluja
t’agafa l’enyorança;
I repenjada als vidres
de la teva finestra,
regalimant nostàlgies...
penses en el passat.
I repenjada als vidres
de la teva finestra,
regalimant nostàlgies...
penses en el passat.
M. Roser Algué Vendrells (de Petiteses 2001)
Bonic poema, Roser.
ResponEliminaTens tota la raó, les petites coses són les que realment ens mouen i commouen, les que ens fan adonar de la felicitat de viure i sentir-se viu.
Ai Carme, de tant en tant faig sortir algun poema de la meva època més nostàlgica...
EliminaPerò jo ho penso realment això, i tan de bo en tinguem moltes de petiteses agradables.
Un petó, i bon cap de setmana.
Amb aquest poema tan ple de bones sensacions, ens fas adonar del valor de les petites coses y de la vibració que ens transmeten i que impregnan la nostra vida...Cada dia me'n sento més atrapada i procuro gaudir-ne!!
ResponEliminaMolt maco!!
Què tinguis molt bon cap de setmana!!
Una abraçada molt forta!!
És que, normalment, de coses transcendentals ens en passen ben poques...Per això ens hem d'aferrar a les petites, que són la sal de la vida i d'aquestes en podem trobar als llocs més inesperats, només les hem de saber veure.
EliminaGràcies Montse, un cap de setmana ben agradable també per a tu i un petó de cap al tard.
Petiteses de cada dia que ens fan sentir vives, just quan la nostàlgia ens acompanya.
ResponEliminaPreciòs aquest bocinet de tu, Roser!!
Aferradetes ben dolces!!
Tens raó Lluneta, ens fan sentir vives i amb ganes de despertar-nos cada dia amb noves il·lusions...Gràcies per compartir-les.
EliminaMolts petonets bonica.
Preciós,tendre, emocionant,com una petita llàgrima que abona el record.
ResponEliminaMoltes gràcies Montse, és bonic escriure quatre sentiments i que algú se'n faci ressò...M'agrada molt el que dius.
EliminaUn petó i que tinguis un agradable cap de setmana.
Les trobo a faltar aquestes petites coses quan no les tinc. És un poema que t'abraça tendrament. M'agrada molt la idea de "regalimant nostàlgies". Un petó!
ResponEliminaM'agrada que et sentis abraçada pels sentiments del poema... De coses petites, si les sabem buscar, segur que en trobem...Una cançó especial, una trucada que no esperavem, una mirada, un somriure...
EliminaPetons de cap el tard.
A aquests instants , no hi ha rés que se li pugui comparar !.... son els millors !
ResponEliminaUn poema molt emotiu, m'agrada't !!
Estic contenta de poder compartir sensibilitats amb vosaltres...És agradable veure que molts/es gaudim de les coses petites i és que els sentiments es fan companyia...
EliminaPetons i bon cap de setmana.
De petites coses hem de teixir la vida... i amb elles no se'ns estriparà mai. No hi ha res tan a l'abast com les petites coses i mai no en falten.
ResponEliminaÉs el que dic jo Carmeta, si som receptius a tot el que passa al nostre entorn, segur que en trobarem un bon munt, de petites coses, que ens faran la vida més agradable.
EliminaSi cada una fos una flor, al final tindríem un ram preciós...
Petonets de cap el tard.
I tant, Roser! de petites coses creem la gran vida...la de cadascú de nosaltres...un petó, bonica!
ResponEliminaSi noia, i ens ajuden a que, aquesta vida, sigui una mica més feliç, com si fossin les passeres que ens permeten travessar el rius que trobem al nostre camí...
EliminaPetonets de dissabte.
Són petites coses i petits moments els que ens fan feliç. Els que no s'adonen d'això, van pel món de pressa cercant i no troben i es deixen escapar tot el bonic que hi ha pel camí.
ResponEliminaUna vegada en una xerrada sobre sentiments , una adolescent em va dir: és que si som sensibles patirem més...I jo li vaig contestar que també gaudiria molt més de la vida, de tots els petits moments, perquè anar pel món sense pena ni gloria, no crec que faci feliç ningú...
EliminaMolts petonets Imma.
Bellos y emotivos versos nos obsequias querida y admirada poetisa. Esta amiga admiradora que te quiere un montón te da infinitas gracias y te desea feliz fin de semana con inmenso cariño.
ResponEliminaAmiga Ozna, muchas gracias por tus palabras i por estar ahí...Ya sabes que el cariño és mutuo.
EliminaMuchos besinos y un fin de semana lleno de momentos felices.
Ui, M. Roser, a mi no em semblen pas petites coses de la vida, les que esmentes en el teu poema, sinó precisament les més grans. Si més no, són les que recordarem sempre, les que ens sadollaran d'aquesta felicitat que ningú no ens podrà prendre.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Mira quina casualitat, ara anava cap a casa teva...Tens raó Montse a mi també em semblen molt grans, però és que tu i jo som ànimes sensibles he, he...T'asseguro que molts ni s'hi fixen i és una pena, ja que es perden el millor de la vida, tot allò que els podria fer viure algun moment de felicitat.
EliminaPetonets de bona nit.
Tens tota la raó. El que fa agradable la vida, suportable el dia a dia i que ens dona il·lusió per tirar endavant són aquestes petites coses de les que parles en el teu poema. Un somriure, una abraçada, una paraula amable, dolços records...petits regals que ens va oferint la vida.
ResponEliminaPetonets
Estic contenta perquè veig que esteu molt d'acord amb mi, això vol dir que compartim sensibilitats i sempre és agradable...Sort en tenim d'aquests regals que ens fa la vida, per anar fent camí amb il·lusió...
EliminaPetons de bona nit.
Hola M.Roser.
ResponEliminaSaps jo tamé penso que les petites coses, les sencillas, les que parles en aquest bonic Poema, aquestes son las que valen la pena.
M´agrada l´Internet i sobretot els blogs per aixó, perque vaig coneixen a persones en las que compartir afinitats.
Un petó desde Valencia, Montserrat
Jo ja firmaria que me'n passessin sempre de coses petites que, com dius tu, són les més entranyables i al final, són les que et regalen petits moments de felicitat...
EliminaGeneralment coneixes gent maca pels blocs i és molt agradable.
Un petó des de les rodalies de Barcelona.
com més gran em faig més m'adono del que és realment important a la vida... tant d bo tingués una segona vida per fer-ho millor :-(
ResponEliminaMolt bonic, un petó
Tens raó Núria, a mida que passen els anys, t'adones d'allò que val la pena...Però no sé si amb una segona oportunitat ho faríem diferent, perquè la intenció ja era bona i com que
Eliminadiuen que els humana ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra!!!
Petonets de diumenge al matí.
tu creus que aquesta dita és certa? potser sí, potser hi ensopeguem fins que aprenem a superar aquella dificultat, perquè fixa't que se sol repetir... en fi, no sé, com que de segona oportunitat no en tindré, ja cal que m'hi miri bé a partir d'ara!
Eliminauna abraçada, i que tinguis un bon inici de setmana
Jo sempre l'he sentida i les dites, ja se sap... Però per algunes coses, si que hi ha segones oportunitats. Com a mínim, en aquestes, procurem no tornar a ensopegar...
EliminaMés pètonets
ets fantàstica, sempre treus el millor de les coses... en alguns moments sí que hi ha segones oportunitats...
Eliminagràcies :)
Dedueixo que el títol del blog ve d'aquest poema, tota una introducció del que s'hi pot trobar: aquestes petites coses que sense adonar-nos-en gairebé mai, són les que al final, tot rememorant el què hem estat, el què hem fet... resulta que s'han convertit en les grans coses que han omplert la nostra vida de gaudi, dubte, temença, plaer... és a dir de sentit.
ResponEliminaAvui, com veus, semblo una persona "normal" i tot... deu ser que fa poc que m'he llevat i encara tinc els sentits covant mandra...
Petons somnolents!
Doncs sí, el títol del bloc i el del poemari...Com veus no hi ha secrets, sóc més clara que l'aigua.
EliminaI tu ho has dit molt bé, es converteixen en les grans coses que ens han ajudat a fer camí pels viaranys de la vida. Sempre dic que amb moltes flors , és pot fer un ram preciós!
Noia, ni que normalment fossis una rara avis he, he...A mi també se m'han enganxat els llençols, com que és diumenge i no fa gaire bon dia(excuses)...
Petons també per tu amb ulls enlleganyats!
Petites grans coses que fan que la vida valgui la pena.
ResponEliminaM'agrada que hagis rescatat aquest bonic poema de "Petiteses" així en tornem a gaudir.
Una abraçada
Ai, és clar, tu jugues amb avantatge, ja l'havies llegit...De tant en tant, en trec algun a passejar...Ara me'l faré tornar a editar per Internet , que és de gratis...
EliminaPetonets i bona setmana.
Sí que en porta de records, la pluja, sí. I encara sort que trobem a faltar una tendra abraçada, unes mans enllaçades o una dolça besada. És un senyal que ens recorda que, un dia, tot allò ho vam viure. Fins aviat!
ResponEliminaLa pluja, que molta gent diu que l'entristeix, a mi em fa sentir nostàlgica, que no vol pas dir trista...Tot això, podem recordar-ho si ho hem viscut i també si ho hem somniat...
EliminaEstic contenta de tornar-te a veure per casa meva...
Petonets de bona nit.
Quin poema més bonic... Les petites coses que fan grans els dies i els moments! Espero que no et manquin mai!
ResponEliminaGràcies Judit, estic contenta que t'hagi agradat...I per sort n'hi ha moltes de coses petites que ens poden fer una mica més feliços, però les hem de saber veure...
EliminaJo també espero que tu en tinguis moltes, que et facin la vida més agradable!
Petonets.
Són unes coses tan xicotetes que sempre tenen lloc per a fer el viatge amb nosaltres. Anem on anem mai no fan nosa, sempre caben elloc.
ResponEliminaI que grans quan sabem gaudir-les.
Molt bonoc M Roser
I tant Joana, amb una bossa petita en tens prou i fins i tot potser, algunes, et caben a les butxaques...
EliminaI és tan agradable viatjar per la vida lleugers d'equipatge!
Gràcies Joana i petonets.
molt bonic tot plegat m roser, melancòlic i alhora ple de dolcesa i positivisme
ResponEliminauna abraçadeta
joan
Hi ha èpoques de la vida, en les quals la nostàlgia truca sovint a la porta i els sentiments més tendres van i venen, com gronxats per les ones...
EliminaPetonets.
M’agrada, M. Roser. Les teves petiteses són una mica les de tots, doncs són aquestes petiteses les que ens acompanyen i ens ajuden a fer el camí que les nostres empremtes van deixant, regalimant nostàlgies quan el cor s’atura a recordar.
ResponEliminaPetonets d’anada.
Estic contenta que t'agradi...Penso que sí, que les compartim moltes persones, amb un xic de sensibilitat. Sempre hi haurà qui segueixi les empremtes que anem deixant, si són tan fondes que cap tramuntanada en pugui esborrar el record...
ResponEliminaPetonets de tornada.
Existem pequenas "grandes" coisas que ficam em nossos corações para sempre e um dia gostoso de chuva, com carinho nostálgico aquecemos nosso coração com doces lembranças.
ResponEliminaHoje vim ler teus post mais antigos e descobrir muitos tesouros guardados.
beijos
Joelma