LA  FLORENTINA  ( dibuix del mòbil antic de la Carme)

La Florentina era una bicicleta clàssica, de les d'abans, sense marxes...Es feia uns tips de pedalejar per camins  rurals entre els camps i quan passava, aixecava molta polseguera. Com que solen ser plans, passejar-s'hi, no requereix massa esforç.

Sovint pensava, que la seva vida era molt monòtona, li faltaven al·licients que la motivessin a fer coses una mica més atrevides.

Fins que un dia va decidir que ja n'hi havia prou d'apalancar-se, calia cremar cadenes, fent rutes més arriscades.Com que vivia prop de Collserola, no ho va tenir gaire difícil, i es preguntava com no se n'havia adonat abans que tenia la muntanya a quatre passes. Amb tant d'exercici, les seves rodes cada dia estaven més fortes i ella s'anava posant reptes, cada vegada més difícils.

Quan ja es va sentir prou en forma, va pensar que ja estava preparada per pujar fins a Montserrat. Com que era una ocasió especial, es va repolir i abrillantar tota, fins que gairebé enlluernava...I ben greixada i amb l' estelada lligada al manillar, que voleiava amb el vent, ja  tenim la Florentina, pedals ajudeu-me, muntanya amunt. Sort que s'havia entrenat perquè, així i tot, va arribar a dalt esbufegant... Les rodes li feien figa i els pedals gairebé no podien fer la volta sencera, però estava satisfeta d'haver aconseguit una fita tan important.

A l'hora de tornar, va pensar que bé es mereixia un premi i decidida, agafà el tren cremallera per poder contemplar el paisatge amb tranquil·litat.

Va pujar al vagó i es recolzà a la barra de ferro, ben enganxifosa de tantes mans suades que s'hi agafaven. Però vet aquí que el cansament li va fer una mala passada i es va adormir. En somnis s'imaginava que era una bicicleta voladora i veia el paisatge a vol d'ocell. Al final del trajecte la mà del revisor, la tocà  amb molta delicadesa per no espantar-la. Li sabia greu haver-se adormit i perdre's la  visió del paisatge, muntanya avall. De totes maneres  ja l'havia vist en somnis. Estava ben decidida a tornar a fer aquell recorregut, però aquesta vegada a l'inrevés i amb una novetat: pujaria amb l'aeri i no es cansaria i després, baixaria per la carretera amb els pedals en punt mort.  

Tot fent camí cap a casa anava tocant, tota xiroia, la simfonia en sol ponent major per a timbres de bicicletes aventureres...

M. Roser Algué Vendrells