Subscribe:

dilluns, 10 de desembre del 2012

EL  POEMA  QUE  A  MI  M'HAURIA  AGRADAT  ESCRIURE...


Aquest preciós poema ja fa temps que el tenia guardat i no sé d'on el vaig treure, ni qui n'és l'autor.  He buscat per Internet i no l' he pogut localitzar ... M'agradaria haver-lo escrit jo, perquè és molt bonic, però no és el cas. Si algú sap de qui és, seria tan amable de dir-m'ho? Moltes gràcies.

Jo tinc un carrer que és meu encara que no hi visqui
olorós de geranis i perfumat de sol,
com una barca quieta que jeu prop de l'arena
de quitrà, la coberta i els costats blancs de calç.
  

El meu carrer és alegre com un vol de gavina,
com les flors que, a la reixa, el xaloc ve a gronxar,
i malgrat que la vida li brolla en cada pedra,
té l'orgull que no amaga d'anar a morir al mar.
A voltes, quan hi passo, pel carrer que m'estimo,
i veig aquella casa i veig aquell balcó,
sento que el temps s'atura, que salta un pas enrere
i un núvol d'enyorances cobreix tot l'horitzó.
Recordo aquella cambra de flaire marinera
amb música d'onades, dolcíssima cançó,
somnis d'adolescència d'un temps que no té pressa,
tenyits com el paisatge, pel blau de la il·lusió.

I la lluita; recordo, l'esforç de cada dia,
projectes i esperances al caliu de la llar,
i com una pregària omplint totes les hores,
un tema inevitable: la mar, sempre la mar.
I lliscava la vida com una nau airosa
avançant insensible als esdeveniments,
deixant darrere un rastre de jorns plens de bonança
i el neguit d'altres hores dibuixat en el vent.
Moments en la memòria,, com ferides obertes,
que per molts vents que bufin potser no guariran,
nits d'hivern espantoses quan ma cambra s'omplia
del bramar de les aigües i l'udol del llevant.


Jo, de petit, vivia en un carrer prop del mar
perquè el meu pare era mariner...

???
M. Roser Algué Vendrells

36 comentaris:


  1. Tots els meus pensaments! Amb respecte. Li desitjo una gran setmana amb la família! Un poema molt bonic. I provats per traduir el millor possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristian, si que és un poema molt bonic, però no sé qui el va escriure...De vegades trobes petits tresors literaris, que són com petits somnis.
      Una bona setmana també per a tu i seguirem lluitant amb el traductor.
      Petons.

      Elimina
  2. No sé pas de qui és... No et puc pas ajudar.

    Però és bonic, bonic! BOna nit, maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el trobo preciós Carme i és una pena no saber-ne l'autor, que segur en deu haver escrit d'altres iguals de bonics...
      No t'ha passat a tu que de vegades trobes algun poema i dius, ostres, perquè no el puc haver escrit jo?...

      Petonets de cap el tard.

      Elimina
  3. Ai Rosereta...! Jo que sóc la teva fada folleta del bosc t'he de dir, ara que ja ets prou granadeta, que aquest bell poema-cançó te'l va xiuxiuejar temps enrere i a travès d'onades telepàtiques mentre tu dormies com una soca, una salada sirena durant una nit de maregassa en la qual es deixava lliscar entre onada i onadassa tot rememorant la figura del seu traspassat pare mariner, el qual, un antic capvespre de mar arrissada, va estimar en un jaç de flonja arena una sirena de cua blava i arrissada cabellera...
    Petons de mar calma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que has tornat a ressorgir de dins de les fondalades, fada del bosc...
      Ja ho entenc, vols dir que el poema va sorgir de l'amor d'un mariner i una sirena i que la sireneta fruit d'aquest amor, me'l va xiuxiuejar a cau d'orella com un regal, perquè jo estimo la mar i potser algun dia em va veure bocabadada en la seva contemplació i perquè de vegades li faig algun poema...Bé podria ser... La propera vegada estaré a l'aguait per veure si m'observa i li donaré les gràcies i li preguntaré com es diu, perquè aquest poema no sigui anònim...
      Petonets esquitxats d'aigua salada, per culpa d'un cop de cua de la sirena d'arrissada cabellera!!!

      Elimina
  4. És preciós, fa olor de mar aquest dolç carrer. Jo tampoc l'havia llegit mai aquest poema. La idea "del meu carrer" la podem trobar a Serrat o el poeta Enric Cassasses també crec que té un poema que en parla, però no tenen res a veure amb aquest. Si descobreixes de qui és ja ens ho diràs! Potser descobreixes que el vas escriure tu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina pena Sílvia, no saber de qui és, perquè segur que no en va fer un de sol i si tots són d'aquest nivell, estem perdent per culpa de l'anonimat, el poder gaudir de tanta bellesa...
      Que més voldria jo, que poder-lo signar, seria com tocar la lluna amb la punta dels dits!!!
      Petonets bonica.

      Elimina
  5. Respostes
    1. És curiós Carme, que amb tanta lletra mediocre que corre pel món,
      un poema tan bell com aquest, no figuri enlloc...I com que no recordo d'on el vaig treure...
      Petonets.

      Elimina
  6. Mo en conec l'autor, M. Roser, però juraria que l'havia llegit abans en alguna banda, no sé pas ni quan ni on. És molt bonic, certamnet.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, amb tants amics blocaires, sembla que algú l'hauria de conèixer l'autor/a...A mi em faria molta il·lusió, perquè el trobo preciós. I això que he fet un bon treball d'investigació, però encara no he perdut l'esperança...
      Podria posar un anunci: Poema mariner que ha perdut el nord, busca la persona sensible que el va escriure...
      Petonets.

      Elimina
  7. Tens raó, és un poema preciós. M'agrada molt. No l'havia llegit mai, i no tinc n'idea de qui pot haver-lo escrit. A mi també em neguiteja molt no saber l'autor o el títol de poemes o músiques que m'agraden.
    Potser entre els poetes blocaires sortirà algun que tingui la solució!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no el coneixes tu, Glòria, que ets una experta coneixedora de lletraferits, em sembla que serà difícil que algú me'n doni raó...I és una llàstima perquè és preciós bé, pel meu gust...Vaig intentar buscar poetes que tinguessin un estil semblant, però res de res...Però com se sol dir, amb paciència i una canya, potser per algun cantó saltarà la llebre!
      Petonets.

      Elimina
  8. Molt, molt maco, nina.
    Tampoc tinc idea de qui és, però segurament "ell" un dia et tornarà a trobar a tu.

    Aferrades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que m'està buscant i algun dia quan menys ho esperi, mentre respiro la salabror del mar, eixirà una veueta que em dirà
      que n'és l'autor...Tot és possible si ens agrada somniar!
      Petonets, Lluneta

      Elimina
  9. bonics versos m roser, quan fem nostre allà on hem viscut, són les arrels i per més temps o espai que es pugui escolar, sempre els portem a dins

    abraçadetes !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, és que el trobo preciós aquest poema, però sembla que a l'autor/a, se l'hagi endut una onada gegantina...
      No perdo l'esperança de que un dia el mar el retorni!
      Petonets.

      Elimina
  10. És preciós aquest poema, M. Roser. També tinc curiositat per saber qui el va escriure. A veure si algú t'ho descobreix.
    Petons amb gust de mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós Ana M. perquè una persona que fa un poema així, n'ha d'haver fet més, no crec que sigui flor d'un dia...I mira que ho he mirat per tot arreu i de moment res de res. Si arribo a saber de qui és, ho anunciaré als quatre vents...
      Petonets també per a tu.

      Elimina
  11. Un poema preciós, M. Roser. Potser algun mariner enyorat el va composar recordant la mar blava, o bé el seu fill en records de la infantesa.
    Abraçades marineres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Papallona, a la Roser li agraden els reptes i no pararà fins saber de qui és aquest devessall de sensibilitat...No sé on es deu haver amagat!!!
      I és que hi ha poemes que t'arriben d'una manera especial...
      Petonets amb polsim d'escuma se mar.

      Elimina
  12. Ni idea M Poser, realment és molt bonic!!! M'agrada moltíssim mil gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig Joana que la meva crida no ha tingut èxit, fins ara, on es deu amagar l'autor /a ? Potser pel Reis???
      Ja trobaràs una nota al bloc de l'escola. Quin regal!!! Demà us contestaré la carta.
      Petonets.

      Elimina
  13. Doncs no és meu, t'ho ben asseguro
    tot i que el meu pare era mariner, bé, en realitat era un pirata dels mars del sud
    però et diré, apreciada amiga bloquista, que podria ser teu. Té el teu estil, natura, pell, aire i cosetes així
    però la veritat és que si l'haguessis escrit tu seria millor
    no molt millor
    una mica millor
    you know...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciat amic Gregori, m'acabes de donar un petit disgust, jo pensava que potser era teu i et guardaves la sorpresa, perquè me la cagués el tió!!!
      Que vols dir amb això del meu estil, una mica carrincló? he,he...
      Doncs mira, ja estaria contenta d'haver-lo escrit...Dius que seria millor, però només una mica, això va de davallada...
      No sé, no sé..

      Elimina
    2. Tu continua escrivint
      sense aturador

      Elimina
    3. Faré el que podré, no és pas qüestió de rendir-se!!!

      Elimina
  14. Acabei de encontrar seu blog. Muito lindo e profundo este poema, amei encontrar este cantinho. gosto de ler e escrever poesias, nota 10 pelo blog. abçs.

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies per venir a les meves Petiteses i per les teves amables paraules. No sé si em mereixo una nota tan alta, però hi poso molta il·lusió.
    Et tornaré la visita ben aviat.
    Petons.

    ResponElimina
  16. ¡Hola Roser!

    Que lindo es el poema amiga: ¡sabes que me parece el estilo de un gallego! Pero bueno, son tantos los que andan y anduvieron a la mar, pues los hay de todas partes del mundo.

    Gracias Roser por compartir este poema tan bello, ha sido un verdadero placer.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo grandote con mis mejores deseos de salud y felicidad.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que es lindo pero me da penita no saber quien lo escribió. Tiene que ser alguien que escriba muy bien, porquè técnicamente tambiés está muy bien hecho y seguro que escribió más...Algun día cuando no lo busque, aparecerà.

      Un beso grande Marina, con todo mi cariño.

      Elimina
  17. Ignoro quien puede ser el autor de tan bellos versos querida y admirada poetisa. Me encantaría algún día descubrirlo. Mientras llegue ese día te doy infinitas gracias por hacernos participes de su belleza. Miles de besinos de esta amiga que te quiere un montón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna, a veces es difícil saber de donde viene lo bello y
      es una pena, pues quien así escribe, seguro habrà hecho más poemas preciosos. Espero llegar a averiguarlo.
      Muchos besinos también para ti, con todo mi cariño.

      Elimina
  18. M'he fet un tip de perdre vista al Gúgel, però res :(

    És molt bonic. Gràcies!! I petons, clar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'hi vaig passejar unes bones estones...Ara he seguit una altra pista, si és bona, ja us n'assabentareu...
      Gràcies per l'implicació!!!
      Petonets.

      Elimina