COLOMS
Una vegada, en Tomàs, un pagès de soca rel, va baixar a Barcelona i després de contemplar unes quantes meravelles urbanes, i turistes malgirbats, va anar a parar a la plaça de Catalunya, un lloc gairebé obligat pels que no acostumen a visitar la capital.
Com que era hora de dinar, agafa una cadira per seure, disposat a endrapar un deliciós estofat de vedella amb bolets, que la seva dona li havia preparat en una carmanyola (tampoc calia fer més dispendis dels necessaris i anar a un restaurant).
De sobte, apareix un colom amb ganes de compartir aquell àpat tant suculent. En Tomàs se'l mira inquiet, i preocupat per la seva manduca.
Després del primer colom, en ve un altre i un altre...
Veient-los tan interessats en aquell festí, i incapaç de posar-se la forquilla a la boca, decideix facilitar-los la tasca i deixa la carmanyola a terra.
Mentre, amb cara d'emprenyat i amb la panxa buida, se'ls mira com es donen el gran banquet, els molt golafres...
Caram que contents devien estar aquest coloms, encara que pot ser més tard anessin de cagarrines per la falta de costum d'un menjar tant excel·lent.
ResponEliminaEm sembla que els coloms de ciutat estan acostumats a menjar de tot...El pobre pagès devia arribar a casa amb l'estomac als peus...
EliminaPetons de bona nit.
Ui, qualsevols els diu que no... n'hi ha tants i tan famolencs que fan por! aquell dia devia ser festa major pels coloms. Molt divertit el relat, M. Roser :))
ResponEliminaGràcies Silvia, suposo que el pagès es devia pensar que si no ho feia així, se li tirarien al damunt...A mi m'agraden els coloms, però trobo que tants, arriben a atabalar!
EliminaEm sembla que et faré cas i faré un post sobre la vergonya i la meva ploranera a classe...
Bon cap de setmana.
a mi m'agraden, diuen que són les rates del cel, però també tenen dret a viure.
EliminaJa tinc ganes de llegir-lo!!
A mi també m'agraden Sílvia, però en petit comitè...
EliminaJa tinc el post mig fet, que sóc una mica lenta jo...
Quin festí pels coloms!!!
ResponEliminaLa veritat és que fan respecte quan hi ha un munt d'ells encerclant-te. ^0^
Em fan recordar la pel·lícula "Els ocells".
Ai sí Pilar, i a Barcelona n'hi ha tants que arriben a ser un problema...Ara que aquests van fer Festa Major! Uf, si que fa una mica de basarda aquesta peli...
EliminaPetons de bona nit.
El pagés és home de gran cor, tan gran que dóna tot el que té i es queda tan content perquè sap molt bé que satisfer el cor és molt més important que no satisfer l'estomac.
ResponEliminaM Roser aprofite per dir-te que faré una presentació a Castelldefels el i de decembre a les 12 en la biblioteca. Al dia seguent per la vesprada serà la desfilada. Ja et passaré la invitació.
Petonets
No sé pas Joana si està gaire content el pagès, a mi em sembla que més aviat ho fa perquè el deixin tranquil...
EliminaGràcies per la informació, faré tot el que pugui per venir, miraré on és la biblioteca, per veure el camí més fàcil...
Molts petonets.
Si que devia tenir bon cor el pagès. Tot i que tants ocells impressionen sobre tot si has vist la peli del Hickcoch!!!
ResponEliminaTot i que el pagès està acostumat a veure tota classe d'ocellets i ocellots, segurament mai s'havia trobat al bell mig d'una bandada, tan arran de terra...
EliminaPetonets Glòria.
Hehehe! quin pagès... mira que dona'ls-hi la vedella amb bolets als ocells...Quines ocurrències! Encara que clar, si és un pagès sortit de la imaginació de la Roser...no m'estranya gens la seva generositat!
ResponEliminaUna abraçada!
És que jo no ho veig pas clar Rachel que fos una qüestió de generositat, més aviat de " no em queda més remei". Moltes gràcies per arribar a aquesta conclusió que m'afalaga i sort que si em torno vermella ningú ho veu, he, he...
EliminaUn petonet bonica. Muà!
Humor amb missatge. Em fa rumiar.
ResponEliminaI trobo que els febles coloms també la saben llarga, si convé. La unió fa la força.
Rumia rumia, Jordi...
EliminaI tant si la saben llarga els coloms(?), perquè un de sol no si hauria atrevit pas. Procurem espantar-los i no deixar la carmanyola a terra!!!
Bon diumenge.
Un bonic diumenge i tots els bons pensaments de Romania! Amb respecte
ResponEliminaAquest missatge també amaga alguna metàfora relacionada amb el moment polític del nostre país...No volem que ens prenguin el que és nostre, i hem d'ajuntar les nostres forces, sinó ens passarà com al pobre pagès, que se li mengen tot...
EliminaUna bona setmana plena de coses agradables.
Petons cap a Romania!
Molts hi hem passat per alguna esvoletegada de coloms com aquesta. Només que caigués una engruna ja hi tenies tot un ventall al damunt. Bé, suposo que estan esversats a cercant el seu aliment d’aquesta manera, doncs cada dia han de fer la mateixa tasca per sobreviure.
ResponEliminaMolt bo el conte, M. Roser. Sentiments antagònics entre el deure i la obligació del moment, és clar.
Abraçades amb esvoletecs (però ara de papallones).
Recordo que abans tothom estava encantat amb els coloms de Barcelona...Ara n'hi ha tants que la gent ja n'està avorrida...
EliminaEl conte pot ser només això, o se li pot trobar algunes lectures relacionades amb el moment...Hem d'unir les nostres forces, sinó ja ho fan els altres espavilats i...
Ai, aquests esvoletecs m'agraden molt.
Petonets.
Ui! malaguanyada vedella amb bolets!!!!
ResponEliminaAquests coloms són uns aprofitats, home!!!! :)
Has vist Carme, ja no ens podem fiar ni dels coloms...Suposo que quan va arribar a casa, no li devia explicar a la dona la seva aventura, igual l'hauria empaitat amb l'escombra!!!
EliminaPetonets.
Malaguanyat estofat! Un petó, bonica!
ResponEliminaSegur que no n'havien ni sentit mai l'olor...I van decidir donar-se un bon banquet!
EliminaPetons també per a tu.
¡Hola Roser!
ResponEliminaVaya festín se dieron las palomas: El hombre seguro que se quedó satisfecho a pesar de todo... Al ver el hambre de esas palomitas y con que ganas disfrutaban, son muy tiernas ellas, yo cuando paso por una plaza y veo tantas, casi siempre les dejo unas migajas de pan y da gusto ver como lo disfrutan.
Gracias Roser, por compartir cosas tiernas y bonitas. te dejo un abrazo y mi estima. feliz semana.
Hola Marina,
EliminaNo se si estaria muy contento el hombre con la tripa vacía...
A mi las palomas me gustan, pero en pequeñas dosis. Cuando hay demasiadas a veces crean problemas, aunque ellas disfruten de la comida que se les da...Pienso que los pajaritos deben de ser más felices en plena naturaleza!
Gràcias a ti y te mando un gran abrazo y una sonrisa.
Doncs jo a aquest coi de rates amb ales, me les hagués cruspides crues i amb plomes i tot... Per què coi són el símbol de la pau?
ResponEliminaJo a ciutat, he d'anar amb molt de compte que no m'entaforin el seu bec a l'ull, doncs cada cop volen més baix, les molt emprenyadores. Una vegada una va voler ocupar casa meva, va passar-se tres dies a la finestra, omplint-la de cagarades, el quart es va traslladar al balcó i va començar a fer "truc-truc" amb el bec al vidre de la porta corredissa... aleshores va ser quan vaig treure del "mundu" el vell trabuc empolsinat del rebesavi i... I mira, quan veig els iaios/es atipant-los de bocinets de pa sec a les places m'he de contenir per no esbroncar-los per aital irresponsable conducta.
Petons i falcons!
Hola noieta, això dels coloms ara és un autèntic problema, perquè jo recordo que abans, anaves a la plaça Catalunya i feien bonic i tota la quitxalla els donava molletes de pa...Però ara, aquesta postal, s'ha convertit en un malson. Es veritat que se t'apropen molt i de vegades no hi ha manera de fer-les fora i si a sobre o deixen tot ben galdós...No sé si els falcons han servit de gran cosa. Però aviat els faran la competència les cotorres cridaneres!!!
EliminaTu també tenies un "mundu"? a casa durant molts anys també, però sense trabuc. El nostre era més pacifista, la mare hi guardava els seus petits tresors...
Suposo que alguns d'aquests iaios/es atipadors de coloms, és de les poques distraccions i alegries que tenen.
Una abraçadeta.
A mi m roser tants coloms em fan por i tot, és que tinc encara el trauma de la famosa pel.lícula del Hitchcock !!
ResponEliminaPobre home,no sé si si realment volia compartir el menjar o se li va passar la gana amb tants animalots voleiant per allà !!
salutacions !!! :-)
joan
Em sembla que la seva intenció no era pas compartir, va ser fruit de les circumstàncies...A mi tampoc m'agraden aquestes aglomeracions de coloms, trobo que ja no és aquella estampa romàntica dels quatre colomets i la mainada perseguint-los amb molletes de pa...
EliminaPetonets.
I és que no ens podem refiar dels coloms, amiga Roserilla, sobre tot si són coixos.
ResponEliminaPer cert, no em perdria per res del món a la Violant cruspint-se coloms. Un espectacle.
llarga vida
Si són coixos pitjor, amic Gregoriet, perquè tot fent el paper de la llagrimeta intenten estovar-te...
EliminaLa Violant sempre és tot un espectacle(amb carinyo noia))faci el que faci, ja no et dic el que seria a l'hora de cruspir coloms...
LLarga i entretinguda!
Potser de vegades es pot començar amb generositat, continuar amb generositat forçada i acabar en robatori.... (m'ha semblat llegir que tenia alguna connotació política? ;)
ResponEliminaSi Gemma, penso que té diferents lectures, tot depèn de com ho interpreti la persona que ho llegeixi...
EliminaI aquests dies, penso que és fàcil llegir entre línies!
Petonets.
Ei, doncs aquest pagès va tenir sort que no se li apropessin altres faunes a manducar-li l'estofat!
ResponEliminaSi ho arriben a veure alguns turistes d'aquells que només els veus endrapar coses innombrables...
Siau!
Potser els falcons no se'n van assabentar, sinó ja haurien volat per treure's del davant els coloms...i també hi ha les rates , les cotorres, tot una fauna que no té desperdici!
EliminaEls turistes rai, aquests van a la seva i els és igual el que els caigui!
Bona nit.
I als coloms les va sortir de franc, mentre el pagès es gratava la panxa. Quan hi ha un bon estufat, ja se sap!!
ResponEliminaAferradetes :)
Aquest coloms, segur que era la primera vegada que menjaven una exquisidesa com aquesta i segurament l'última... durant un temps devien estar pendents de veure si tornava el pagès...
EliminaUn petó i un somriure.
Un conte ple de realitat i ingenuïtat, m'imagino el pobre home am fam i veient aquells animals que potser es pensava havien escapat d'algún colomar.
ResponEliminaSuposo Imma que, el pagès, devia estar tan atabalat de veure tants ocells desconeguts que l'envoltaven, que es devia pensar que l'atacarien i va decidir no buscar-se problemes...
EliminaUn petonet.
Mi querida y admirada poetisa eran buitres vestidos de palomas, pues estos andan siempre merodeando a la victima más débil para robarle lo poco que tiene. No se porque razón estos se me asemejan a los políticos .Miles de besinos de esta amiga que te desea con inmenso cariño feliz fin de semana
ResponEliminaAmiga Ozna, seguramente tienes razón, el post, tiene un gran paralelismo con el mundo de los políticos y es que siempre llueve sobre mojado...Mañana, aquí en Cataluña, intentaremos que nos escuchen para ir a mejor...
EliminaBesos y un lindo fin de semana también para ti.