Novembre és arribat
Melodies de fina arpa
aire suau a frec de galta;
carícies de plomes blanques.
Silencis de lluna blava
sospirs amb enyors de cels;
El somni d'una nit clara...
***
LES CINC PRIMERES DÈCADES
(seguint les matemàtiques de la Virgínia, amb aniversari inclòs)
Els deu anys, pre-adolescència;
esperit rebel i grans a la cara.
Els vint , joventut, esclat de vida,
universitat, projectes i algun viatget.
Els trenta, hora de posar seny,
Els trenta, hora de posar seny,
viure en parella i tenir nens.
Els quaranta, temps de crisi,
i per a molts, la plenitud.
Els cinquanta, el mirall ens diu,
que ja hem viscut mitja vida.
I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió...
***
Els quaranta, temps de crisi,
i per a molts, la plenitud.
Els cinquanta, el mirall ens diu,
que ja hem viscut mitja vida.
I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió...
***
SI EM DONES...
( seguint la generositat de l'Anton i la Cantireta)
Si em dones una rosa,
et faré una carícia.
Si em dones una abraçada,
et donaré un somriure.
Si em dones la mà,
t'hi posaré la lluna.
Si em dones una il·lusió,
et faré un petó.
Si em dones un somni,
el viurem junts, tu i jo...
***
PSSSSS...
(seguint tots els somnis, en silenci)
***
PSSSSS...
(seguint tots els somnis, en silenci)
Boires de nit,
somnis de lluna blanca;
Silenci al bosc.
M. Roser Algué Vendrells
Les baules d'aquesta cadena formen un collar preciós, que s'allarga amb altres baules en suau companyonia.
ResponEliminaGràcies Pilar, no tenia cap post preparat i com que hi ha blocaires que no segueixen les Itineràncies, m'ha fet il·lusió posar-los tos juntets...
EliminaPetons Pilar.
Gràcie per participar en aquesta cadena poètica amb els teus pomes preciosos!
ResponEliminaGràcies a tu Carme, per fer-ho possible, fent de mestra de ceremònies...
EliminaAra a preparar-nos per la cursa de demà...Jo aquest matí he penjat l'estelada i el vent la fa voleiar! Al meu barri no se'n veuen gaires...
Un petó.
M'encanta sobretot "Si em dones" com sempre presiosos.
ResponEliminaGràcies Imma, trobo que així tots juntets fan bonic...Vaig llegir el teu i em va agradar molt, n'hauries de fer més sovint.
EliminaMolts petonets.
"Si em dones la mà,
ResponEliminat'hi posaré la lluna"
M´agraden tots!
Aferradetes.
Gràcies lluneta, suposo que a la teva homònima celeste, no l'importarà que la posi en alguna mà sensible...
EliminaMolts petonets.
Totes aquestes propostes són molt bonica poesia. Una nit del cercle literari literària i la interacció és gran. Tots els meus pensaments!
ResponEliminaGràcies amic Cristian, és com un joc que fem els amics dels blocs, que estimem la poesia...
EliminaUna feliç setmana.
Hosti tu, quin seguit de poemes tardorencs
ResponEliminaversos per donar una mica de caliu en aquestes vesprades fredes
salut i escalfor
Has vist, a més així tots juntets, fan de bon veure i llegir( uns més que altres. És una manera ben literària de divertir-nos, els/les blocaires...
EliminaSalut i poesia.
M'agrada la teva poesia sensible i tendre!
ResponEliminaUna abraçada, poeta!
Gràcies Glòria, jo és que utilitzo un llenguatge molt planer, potser per deformació professional, però no pretenc pas presumir de fer grans poemes...
EliminaUna abraçada.
Son una pasada aquests poemes , i suposo que la gràcia és que van lligat a uns altres. L'ùltim haiku junt amb la foto, m'encanta! Bé, tots estan superbé.
ResponEliminaUna abraçada
Si Anna, són poemes lligats, però fins a cer punt,ja que de vegades només n'agafes una paraula o simplement una idea...Estic contenta que t'agradin, però jo no em considero experta en fer grans poemes...I poso molta il·lusió, això sí.
ResponEliminaMolts petons Anna M.
Intente seguir-t M Roser amb una Tanka:
ResponEliminaS'adorm la nit
amb els tons del silenci;
Plou i fa fred
al gèlid bosc del sud.
Boires enllà, l'alosa.
Preciosa aquesta tanka Joana, no n'he feta mai cap, ho provaré...
EliminaMoltes gràcies i molts petons.
Al bosc m'endinso.
ResponEliminaI en la nova albada
el nord blaveja.
Sembla que us hagueu posat d'acord, amb aquests comentaris tan poètics...Un haiku molt bonic. No et perdis per aquest bosc!
EliminaPetons.
Caram, això de les itineràncies dóna molts bons fruits!! M'encanta "Si em dones", Roser, i "Les cinc primeres dècades el trobo molt encertat", encara que no les hagi viscut totes m'ho imagino a través dels teus versos. Pssst... t'envio un petó perquè amb aquests versos m'has despertat la il·lusió :)
ResponEliminaMira això de despertar la il·lusió d'algú m'encanta...Ai les dècades, a mesura que passi el temps les aniràs gaudint, segurament unes més que d'altres.
EliminaLa que he viscut amb més intensitat ( deixant de banda la infantil)tan per coses positives com d'altres no tant, ha estat la dels quaranta i una part dels cinquanta...
Petonets.
Déu ni dó de la producció, quina de totes em quedaria? són totes boniques, però pot ser la "Si em dones..." és la que he trobat preciosa.
ResponEliminaGràcies Imma, tu si que has fet una bona participació, ja veus que t'he seguit els passos, t'hauries de prodigar més...
EliminaL'altre dia vaig trobar un programa homenatge a la Joana de quan feia el programa de ràdio, t'enviaré un correu...
Petonets.
Roser, et deixo un petó!
ResponEliminaHola Judit, quina il·lusió, quant de temps...de vegades miro el teu bloc però veig que no em deixa entrar, o potser fas un any sabàtic ?...
EliminaMolts petonets i gràcies per estar a l'aguait.
Els teus poemes, M.Roser estimada, segur que et fan molt feliç quan els escrius. Són suaus, acariciants, amables amb la natura...com tu mateixa.
ResponEliminaMolts anys n'hem fet entre un grup de poetes, fins a confegir-ne volums. En dèiem versos russos, perquè a col·legi ja en fèiem, també, amb aquest nom.
En realitat, van ser els surrealistes els que van dir-ne "cadavre exquis": es dibuixava o s'escrivia i es deixava una cua, que l'altre anava seguint, i així es confegien unes obres molt originals.
Al Museu d'Art Modern ho van fer per a tot el públic, amb un rotlle de paper d'embalar i una taula gran. Molt curiós. Normalment aquest sistema es diu "Cadàvers exquisits".
Una abraçada en dia de sant Ruf.
Hola Olga moltes gràcies per les teves paraules...Jo mai he pretès fer grans poemes, ja sé que són senzills i potser una mica infantils( deformació professional), però em fa il·lusió i és com em surten i no els sabria fer amb paraules d'alta volada...
EliminaEn diem poemes encadenats , però de vegades només n'agafem una paraula o una idea dels que ens precedeixen...
Caram quina escola tan "progre", la teva, nosaltres no en fèiem pas, però érem dues o tres companyes que a nivell personal escrivíem alguna coseta...Però recordo que, malgrat tot, un any em van proposar fer-ne un per fi de curs i jo vaig dir que no, perquè l'havia de fer en castellà...
Quin nom tan curiós aquest de "Cadàvers exquisits".
Això de Sant Ruf deu ser perquè fa un dia rúfol...
Petonets.
Em fa l'efecte que, últimament, les muses i tu compartiu molts moments... M'han encantat, especialment, els versos de "Somnis de Lluna", precisament en ella hi gronxes la sensibilitat, la tendresa, la calidesa... si, si, tu ets poetessa...
ResponEliminaT'envio un somriure de somnis argentats...
Saps noieta, jo malgrat no ser una experta, m'ho passa bé fent-los i si veig que agraden a algú em fa molta il·lusió, sóc com una nena amb sabates noves...És que jo sempre dic que fer versos no et fa ser més o menys poeta, el que compte és l'actitud i aquí potser sí que em poso una medalla...
EliminaEl dissabte aniré a Castelldefels a la presentació d'un llibre d'una amiga del bloc; és aquell que hi ha a la part dreta del meu bloc que es diu Besllum...A sobre el rellotge hi ha una gravació d'un fragment del meu poema Matinada que van recitar a radio Sabadell...És allò que et deia, si agraden...
Gràcies per aquest somriure tan bonic, jo t'envio petons riallers.
Invitación
ResponEliminaYo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
Fuerza, Alegría y Amizad.
Ven acá, y deja un comentário, para YO, seguí en su blog con facilidad.
Abrazos, del Brazil.
www.josemariacosta.com
Gracias por visitar mi blog, voy a pasearme por el tuyo que seguro no tiene nada de simple.
EliminaAbrazos.
¡Hola Roser!!!
ResponEliminaTe felicito por esta idea o forma de compartir, escribiendo las tres, una poesías cada una de vosotras, son muy bonitas y tiernas.
Las tres son hermosas no sabría cual escoger.
Tu simplicidad me encanta, será porque también yo soy simple.
Gracias Roser, por regalarnos tus bonitas letras.
Te dejo mi gratitud y mi estima.
Un abrazo grande y se muy feliz.
Buenos días Marina,
EliminaTu y yo tenemos algo en común, nos gustan las cosas sencillas, que al fin i al cabo són la sal de la vida...Yo, cuando escribo, intento hacerlo de una forma llana, para que a las personas que tienen la amabilidad de leerme, les resulte agradable...
A veces es divertido jugar un poco con la poesia!
Un beso grande envuelto en una sonrisa.
Escriure a itineràncies ens ha apropat més. Els teus versos són dolços i amables. Ens calen totes dues coses avui en dia, per a tirar endavant. Gràcies per passar pel bloc, Roser, i deixar-hi molles.
ResponEliminaPetons.
Gràcies a tu Cantireta, per les teves amables paraules...Jo escric el que em surt i no ho sé fer millor, però a mi em fa il·lusió i si a algú li agraden encara que només sigui una miqueta...ja m'està bé.
EliminaPetonets.