Subscribe:

dissabte, 24 de novembre de 2012

Participació a les ITINERÀNCIES  POÈTIQUES, poemes enllaçats, seguint el que ha escrit una altra persona, tot agafant-ne una paraula o una idea...

NOVEMBRE
(Seguint un reflex de la Carme)


Novembre és arribat
el fred ja ens abraça.
Treu la paleta de colors
pinta tots els boscos.
El cel si reflecteix
a l'hora que el sol es pon.
Plora amb llàgrimes de boira
les nits es van allargant.

***

SOMNIS  DE  LLUNA
(seguint l'aire suau, de la Pilar)


Melodies de fina arpa
aire suau a frec de galta;
carícies de plomes blanques.
Silencis de lluna blava
sospirs amb enyors de cels;
El somni d'una nit clara...

***

                  LES  CINC PRIMERES  DÈCADES                                                        
           (seguint les matemàtiques de la Virgínia, amb aniversari inclòs)


Els deu anys, pre-adolescència;
esperit rebel i grans a la cara.
Els vint , joventut, esclat de vida,
universitat, projectes i algun viatget.
Els trenta, hora de posar seny,
viure en parella i tenir nens.
Els quaranta, temps de crisi,
i per a molts, la plenitud.
Els cinquanta, el mirall ens diu,
que ja hem viscut mitja vida.
I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió...
***
SI  EM  DONES...
( seguint la generositat de l'Anton i la Cantireta)


Si em dones una rosa,
et faré una carícia.
Si em dones una abraçada,
et donaré un somriure.
Si em dones la mà,
t'hi posaré la lluna.
Si em dones una il·lusió,
et faré un petó.
Si em dones un somni,
el viurem junts, tu i jo... 
***
PSSSSS...
(seguint tots els somnis, en silenci)

Boires de nit,
somnis de lluna blanca;
Silenci al bosc.


M. Roser Algué Vendrells

36 comentaris:

  1. Les baules d'aquesta cadena formen un collar preciós, que s'allarga amb altres baules en suau companyonia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar, no tenia cap post preparat i com que hi ha blocaires que no segueixen les Itineràncies, m'ha fet il·lusió posar-los tos juntets...
      Petons Pilar.

      Elimina
  2. Gràcie per participar en aquesta cadena poètica amb els teus pomes preciosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme, per fer-ho possible, fent de mestra de ceremònies...
      Ara a preparar-nos per la cursa de demà...Jo aquest matí he penjat l'estelada i el vent la fa voleiar! Al meu barri no se'n veuen gaires...
      Un petó.

      Elimina
  3. M'encanta sobretot "Si em dones" com sempre presiosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Imma, trobo que així tots juntets fan bonic...Vaig llegir el teu i em va agradar molt, n'hauries de fer més sovint.
      Molts petonets.

      Elimina
  4. "Si em dones la mà,
    t'hi posaré la lluna"

    M´agraden tots!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies lluneta, suposo que a la teva homònima celeste, no l'importarà que la posi en alguna mà sensible...
      Molts petonets.

      Elimina
  5. Totes aquestes propostes són molt bonica poesia. Una nit del cercle literari literària i la interacció és gran. Tots els meus pensaments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies amic Cristian, és com un joc que fem els amics dels blocs, que estimem la poesia...
      Una feliç setmana.

      Elimina
  6. Hosti tu, quin seguit de poemes tardorencs
    versos per donar una mica de caliu en aquestes vesprades fredes

    salut i escalfor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist, a més així tots juntets, fan de bon veure i llegir( uns més que altres. És una manera ben literària de divertir-nos, els/les blocaires...

      Salut i poesia.

      Elimina
  7. M'agrada la teva poesia sensible i tendre!
    Una abraçada, poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, jo és que utilitzo un llenguatge molt planer, potser per deformació professional, però no pretenc pas presumir de fer grans poemes...
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Son una pasada aquests poemes , i suposo que la gràcia és que van lligat a uns altres. L'ùltim haiku junt amb la foto, m'encanta! Bé, tots estan superbé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Si Anna, són poemes lligats, però fins a cer punt,ja que de vegades només n'agafes una paraula o simplement una idea...Estic contenta que t'agradin, però jo no em considero experta en fer grans poemes...I poso molta il·lusió, això sí.
    Molts petons Anna M.

    ResponElimina
  10. Intente seguir-t M Roser amb una Tanka:

    S'adorm la nit
    amb els tons del silenci;
    Plou i fa fred
    al gèlid bosc del sud.
    Boires enllà, l'alosa.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosa aquesta tanka Joana, no n'he feta mai cap, ho provaré...
      Moltes gràcies i molts petons.

      Elimina
  11. Al bosc m'endinso.
    I en la nova albada
    el nord blaveja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que us hagueu posat d'acord, amb aquests comentaris tan poètics...Un haiku molt bonic. No et perdis per aquest bosc!
      Petons.

      Elimina
  12. Caram, això de les itineràncies dóna molts bons fruits!! M'encanta "Si em dones", Roser, i "Les cinc primeres dècades el trobo molt encertat", encara que no les hagi viscut totes m'ho imagino a través dels teus versos. Pssst... t'envio un petó perquè amb aquests versos m'has despertat la il·lusió :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira això de despertar la il·lusió d'algú m'encanta...Ai les dècades, a mesura que passi el temps les aniràs gaudint, segurament unes més que d'altres.
      La que he viscut amb més intensitat ( deixant de banda la infantil)tan per coses positives com d'altres no tant, ha estat la dels quaranta i una part dels cinquanta...
      Petonets.

      Elimina
  13. Déu ni dó de la producció, quina de totes em quedaria? són totes boniques, però pot ser la "Si em dones..." és la que he trobat preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Imma, tu si que has fet una bona participació, ja veus que t'he seguit els passos, t'hauries de prodigar més...
      L'altre dia vaig trobar un programa homenatge a la Joana de quan feia el programa de ràdio, t'enviaré un correu...
      Petonets.

      Elimina
  14. Roser, et deixo un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judit, quina il·lusió, quant de temps...de vegades miro el teu bloc però veig que no em deixa entrar, o potser fas un any sabàtic ?...
      Molts petonets i gràcies per estar a l'aguait.

      Elimina
  15. Els teus poemes, M.Roser estimada, segur que et fan molt feliç quan els escrius. Són suaus, acariciants, amables amb la natura...com tu mateixa.
    Molts anys n'hem fet entre un grup de poetes, fins a confegir-ne volums. En dèiem versos russos, perquè a col·legi ja en fèiem, també, amb aquest nom.
    En realitat, van ser els surrealistes els que van dir-ne "cadavre exquis": es dibuixava o s'escrivia i es deixava una cua, que l'altre anava seguint, i així es confegien unes obres molt originals.
    Al Museu d'Art Modern ho van fer per a tot el públic, amb un rotlle de paper d'embalar i una taula gran. Molt curiós. Normalment aquest sistema es diu "Cadàvers exquisits".
    Una abraçada en dia de sant Ruf.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga moltes gràcies per les teves paraules...Jo mai he pretès fer grans poemes, ja sé que són senzills i potser una mica infantils( deformació professional), però em fa il·lusió i és com em surten i no els sabria fer amb paraules d'alta volada...
      En diem poemes encadenats , però de vegades només n'agafem una paraula o una idea dels que ens precedeixen...
      Caram quina escola tan "progre", la teva, nosaltres no en fèiem pas, però érem dues o tres companyes que a nivell personal escrivíem alguna coseta...Però recordo que, malgrat tot, un any em van proposar fer-ne un per fi de curs i jo vaig dir que no, perquè l'havia de fer en castellà...
      Quin nom tan curiós aquest de "Cadàvers exquisits".
      Això de Sant Ruf deu ser perquè fa un dia rúfol...
      Petonets.

      Elimina
  16. Em fa l'efecte que, últimament, les muses i tu compartiu molts moments... M'han encantat, especialment, els versos de "Somnis de Lluna", precisament en ella hi gronxes la sensibilitat, la tendresa, la calidesa... si, si, tu ets poetessa...
    T'envio un somriure de somnis argentats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps noieta, jo malgrat no ser una experta, m'ho passa bé fent-los i si veig que agraden a algú em fa molta il·lusió, sóc com una nena amb sabates noves...És que jo sempre dic que fer versos no et fa ser més o menys poeta, el que compte és l'actitud i aquí potser sí que em poso una medalla...
      El dissabte aniré a Castelldefels a la presentació d'un llibre d'una amiga del bloc; és aquell que hi ha a la part dreta del meu bloc que es diu Besllum...A sobre el rellotge hi ha una gravació d'un fragment del meu poema Matinada que van recitar a radio Sabadell...És allò que et deia, si agraden...
      Gràcies per aquest somriure tan bonic, jo t'envio petons riallers.

      Elimina
  17. Invitación
    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y deja un comentário, para YO, seguí en su blog con facilidad.

    Abrazos, del Brazil.

    www.josemariacosta.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por visitar mi blog, voy a pasearme por el tuyo que seguro no tiene nada de simple.
      Abrazos.

      Elimina
  18. ¡Hola Roser!!!

    Te felicito por esta idea o forma de compartir, escribiendo las tres, una poesías cada una de vosotras, son muy bonitas y tiernas.

    Las tres son hermosas no sabría cual escoger.
    Tu simplicidad me encanta, será porque también yo soy simple.
    Gracias Roser, por regalarnos tus bonitas letras.
    Te dejo mi gratitud y mi estima.
    Un abrazo grande y se muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Marina,
      Tu y yo tenemos algo en común, nos gustan las cosas sencillas, que al fin i al cabo són la sal de la vida...Yo, cuando escribo, intento hacerlo de una forma llana, para que a las personas que tienen la amabilidad de leerme, les resulte agradable...
      A veces es divertido jugar un poco con la poesia!
      Un beso grande envuelto en una sonrisa.

      Elimina
  19. Escriure a itineràncies ens ha apropat més. Els teus versos són dolços i amables. Ens calen totes dues coses avui en dia, per a tirar endavant. Gràcies per passar pel bloc, Roser, i deixar-hi molles.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Cantireta, per les teves amables paraules...Jo escric el que em surt i no ho sé fer millor, però a mi em fa il·lusió i si a algú li agraden encara que només sigui una miqueta...ja m'està bé.
      Petonets.

      Elimina