BENVINGUDA A LA TARDOR

(Avui tenia preparat un altre post, però he pensat que tocava posar-hi un afegitó)

Jo també vaig anar a Corró d'Amunt i penso que va ser una experiència digna de fer constar, malgrat la Roser (jo) es va perdre al mig del bosc, quan ja era fosc i negre com una gol de llop, només hi faltava sentir-se´n els udols, però és clar, no hi havia lluna plena... Però va arribar a temps!

Va ser una vetllada molt bonica, escoltant i compartint paraules i sentiments, en una gran terrassa oberta a la vall des d'on,  tot i la foscor, s'intuïen unes vistes fantàstiques. La  nit era plàcida 

i molt agradable.

Vull agrair a la Núria i a seva família, la calidesa amb que ens van rebre i tractar.

Jo vaig retrobar persones entranyables que ja coneixia i vaig posa cara a unes altres també entranyables, amb les quals ens veiem per primera vegada.

És curiosa la percepció que tenim de les persones, amb qui només ens relacionem pel bloc. Algunes son com les havíem imaginat , però d'altres ens sorprenen...En tot cas totes encantadores!!!

BONA

A  TOTHOM.

*  *  *  *  *  *

   

La calor ens convida a menjar gelats de tots els sabors que ens podem imaginar, i aquest estiu més que mai, però n'hi ha que són fets amb uns ingredients especials, que no es compren i ens refresquen l'esperit i la sensibilitat...

GELAT  DE  LLÀGRIMES

S'han d'anar guardant les llàgrimes 
durant tot l'hivern, en dues ampolletes.
En una hi posarem les llàgrimes del plor; 
a l'altra, la de les rialles.
No us fieu de les que venen a les gelateries;
són llàgrimes falses, importades d'Egipte,
llàgrimes de cocodril.
Les millors són les casolanes;
les de l'àvia 
el dia que fa els anys,
o les de la mare
quan talla la ceba.
Després s'han de batre amb sucre
i esperar que quallin , al congelador.
El gelat de les llàgrimes de riure,
té gust de para- sol de mandarina.
El de les llàgrimes del plor,
de flor de penombra.

José Antonio Ramírez Lozano ( traducció casolana de la Roser)

M. Roser Algué Vendrells