Subscribe:

divendres, 25 de maig de 2012

LA  LECTURA

L'escriptora i periodista italiana, Beatrice Masine, confesa que té dues passions: llegir i escriure. Vull compartir amb vosaltres aquesta reflex que fa, sobre la lectura...
                                         

Cada llibre és un començament , diferent per a cada lector...A mi m'agrada i a tu no t'agrada. per a mi és perfecte, per a tu inútil. I està bé així. Perquè els lectors són diferents. Cada llibre cerca el seu lector i cada lector  cerca el seu llibre. Un lector que s'avorreix, un lector indecís o decebut, és un lector que encara no ha trobat el seu llibre.

Hi ha moltes bones raons per llegir: perquè és fascinant, perquè et remou, perquè et porta lluny, perquè...


A mi em sembla una bona reflexió. Potser hi afegiria: perquè un llibre no et deixa mai a l'estacada i sempre et fa companyia...Si n'hagués de triar un, segurament em decantaria pel primer que em va enamorar...Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert), després n'hi ha hagut molts més...

- Què en penseu vosaltres, quina  és la vostra raó?...
- Heu trobat el vostre?...
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser, un repte ben difícil, resumir què representa la lectura per a mi en un petit comentari; la meva capacitat de síntesi és bastant xunga i necessitaria un post força més llarg que el teu...
Els llibres, principalment el gènere de novel·la, equivalen a evasió. Des de ben petita representava entrar en un món paral·lel, diferent del meu; viure'l d'una manera molt intensa, redibuixar en la imaginació tot allò que l'autor ens suggeria amb paraules. Per això era tan important que el llibre m'agradés des de l'inici: qui pot voler submergir-se en un món pitjor que el propi? 
Sempre m'ha agradat llegir a poc a poc, per no perdre'm ni un bri de tot allò que l'autor ha volgut transmetre en cada frase. Per plaer, i sobretot per respecte; un escriptor necessita moltes hores per donar per bona una pàgina i es mereix que se li valori el treball. Quan un llibre s'acaba i t'ha agradat molt, queda aquella tristesa d'haver de "tornar cap a casa". 

Ella diu: En definitiva, llegir per viure!
Us deixo aquest comentari de la Galionar, perquè ella diu que no té capacitat de síntesi. Doncs jo penso que ha superat el repte amb nota!

44 comentaris:

  1. Si pot afegir res més?

    N'hi han tants Roser, que m'han enganxat...
    De petita vaig començar amb la col·lecció de los Cinco de Enid Blyton. "Donde el corazón te lleve" de Susana Tamaro. Potser va ser dels primers, en l'època de l'adolescència, que em va arribar al cor. "El petit Princep" de Antoine de Saint-Exupéry que sempre em fa plorar....

    Pero els que més m'han divertit per les estones compartides amb els meus fill ha esta la saga d'en Harry Poootteeeeer jejeje. Va estar una etapa emocionant, fent curses per veure que acabava primer el llibre, comentant, esperant les pel·lícules.....

    Un petonet, bufat, damunt la tapa d'un llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, com es nota que no som de la mateixa quinta...Jo, de petita, només tenia els llibres d'escola, "la Enciclopedia" on si encabia tot, i "el Manuscrito", el primer llibre per aprendre a llegir i quan ja en sabies, aleshores hi havia el "Países i mares" , que tenia bona part de lletra manuscrita i al final, semblava lletra de metge...Ah i el "Catecismo". El primer que vaig llegir per diversió, va ser La senyoreta de casa Just, d'en Folch i Torres i tenia 14 anys... Jo també he llegit, Ves on el cor et porti i el Petit Princep però no fa pas molts anys.
      Veus, amb el Harri Potter, no he pogut, és superior a mi...
      Ja he trobat el petonet, jo te n'envio un altre, a veure si el trobes dins un llibre...

      Elimina
  2. a mi m'encanta llegir Roser, i n'he llegit tants que m'han fet viatjar pel temps i per l'espai, que m'han ensenyat tantes coses, que m'han fet riure i plorar...
    i coincideixo amb tu que la màgia també està en què cada llibre el fem nostre quan li posem cada un la nostra imaginació
    una abraçada i gràcies per compartir
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més Joan, el llibre és un amic que sempre et serà fidel, que no s'enfada si el deixes a mig capítol i és feliç quan passes els fulls com si l'acaronessis...Vaig llegir una cita que em va agradar molt: "el millor premi que pot tenir un llibre, és que algú el torni a rellegir"...
      Bona nit.

      Elimina
  3. Sense pensar-m’ho massa diria que no tinc cap llibre que sigui el “meu” amb el sentit de dir aquest és el què m’ha marcat o em sento identificada. Ara, que llegeixo per pur plaer i no tinc l’obligació d’acabar un llibre si no em captiva el suficient, diria que tots tenen un puntet que els fa diferents, que m’atrauen. Crec que la meva vida lectora és com una muntanya russa, he llegir o he deixat de llegir segons la temporada. Ara, si que llegeixo i, força, sempre per plaer.
    “Solitud” és dels pocs llibre que he rellegit i sempre hi he descobert trossets magnífics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que ets una gran lectora Carme ( jo abans també ho era) i penso que el teu punt de vista està molt bé, perquè així no et limites a unes lectures d'un tema concret, sinó que amplies horitzons...Suposo que Solitud , em va impactar , perquè jo no havia llegit gaires llibres i per mi va ser com obrir una finestra a noves emocions i també l'he rellegit, que com he dit al Joan , diuen que és el millor premi que pot tenir un llibre...
      Ara en tinc una bona pila per llegir, ja que no puc fer-ho molta estona seguida...
      Bona tarda de diumenge.

      Elimina
  4. Com no podia ser d'altra manera,estic d'acord amb la reflexió i fins i tot, m'atreviria a afegir que un mateix lector no llegeix igual un mateix llibre en diferents èpoques de la seva vida.
    Així, doncs, jo tinc un libre(o llibres) preferits per cada època de la meva vida. Actualment seria, a banda del Kamasutra, L'ombra de l'eunuc, de Jaume Cabré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Gregori, a mi m'ha passat de rellegir un llibre i trobar-hi coses que no havia descobert en la primera lectura...
      Ai, que pillín! Tens la capacitat de fer-me somriure sempre, amb els teus comentaris...
      El primer ben segur que te'l saps de memòria !!!
      Jo de Jaume Cabré, darrerament, vaig començar a llegir el Jo confesso, però se'm feia una mica pesat i, de moment, el tinc apartat. Ara llegeixo Quan érem feliços d'en Nadal.
      Bona lectura.

      Elimina
  5. Tots els llibres que he llegit, m'hagin agradat o no, m'han ensenyat moltes coses, ja sigui intel•lectualment o de la vida. No obstant això, sí que tinc alguns escriptors que m'han fascinat des del primer moment en què vaig començar a llegir-los com per exemple Mercè Rodoreda, Víctor Català, Màrius Torres, i molts altres que si els cités tots no acabaria mai! M'ha agradat molt la reflexió de Beatrice Masine. Com diu més a munt Gregori Samsa, un mateix llibre no s'entén d'igual manera en una o altra època de la vida. Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt aquesta reflexió i per això l'he volgut compartir...És veritat això que dius, que de tots els llibres n'aprenem coses amb independència que ens agradin o no. Coincidim amb el gust per tres autors, d'estils ben diferents,
      Petons.

      Elimina
  6. mil gracias querida y admirada poetisa por compartir tan bella y profunda reflexión.
    Los libros para mi son alimento para nuestra alma. Hace mucho tiempo que oí que los libros no los escogemos nosotr@s , si no que son ellos los que nos escogen.
    Muchos besinos y feliz domingo con todo mi cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti amiga Ozna, y estoy de acuerdo en que los libros son nuestro alimento espiritual...Curiosa teoría esta que son los libros los que nos eligen...La verdad es que en alguna ocasión,
      he ido a la libreria sin una idea concreta de lo que quería i, de pronto, veo un libro que me llama especialmente la atención...Serà que me acaba de elegir!!!
      Muchos besinos también para ti y feliz tarde de domingo.

      Elimina
  7. M. Roser, un repte ben difícil, resumir què representa la lectura per a mi en un petit comentari; la meva capacitat de síntesi és bastant xunga i necessitaria un post força més llarg que el teu...
    Els llibres, principalment el gènere de novel·la, equivalen a evasió. Des de ben petita representava entrar en un món paral·lel, diferent del meu; viure'l d'una manera molt intensa, redibuixar en la imaginació tot allò que l'autor ens suggeria amb paraules. Per això era tan important que el llibre m'agradés des de l'inici: qui pot voler submergir-se en un món pitjor que el propi?
    Sempre m'ha agradat llegir a poc a poc, per no perdre'm ni un bri de tot allò que l'autor ha volgut transmetre en cada frase. Per plaer, i sobretot per respecte; un escriptor necessita moltes hores per donar per bona una pàgina i es mereix que se li valori el treball. Quan un llibre s'acaba i t'ha agradat molt, queda aquella tristesa d'haver de "tornar cap a casa". (Continuo en un altre comentari.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, espero que no et sàpiga greu, que hagi posat el teu comentari al meu post, però és que no me n'he pogut estar...
      Em sembla que has superat el repte amb nota! Ja veus que només he posat la primera part del comentari, he pensat que l'altre era més personal. M'ha fet gràcia això "d'haver de tornar cap a casa", és com si llegint el llibre estiguessis de vacances.
      Petons.

      Elimina
  8. Els primers llibres que vaig devorar van ser les novel·les de Josep M. Folch i Torres, que el pare havia col·leccionat de jove; les vaig rellegir moltíssimes vegades, i crec que em van influir negativament, perquè inconscientment vaig prendre model d'aquelles protagonistes abnegades, submises i bledes, clarament desfassades del meu temps, i guiada per aquell model vaig cometre alguns errors que possiblement van capgirar els camins naturals de la meva vida. També els llibres d'Enid Blyton van acompanyar-me per pensionats i coves, illes i castells durant una colla d'anys. Més tard vaig passar a la col·lecció de l'Agata Cristie, aquells llibrets vermells en català.
    I de lectures posteriors, ja en la maduresa, en sento incapaç de citar-ne cap en concret, perquè han estat diverses i molt variades. En poesia recordo l'impacte de la descoberta de Màriu Torres molt abans que es posés de moda i com em vaig identificar amb el seu pensament. També la poesia de David Jou va ser un revulsiu importantíssim que va propiciar la posterior relació personal i l'amistat riquíssima; sí, sens dubte va ser una de les obres que més m'ha marcat la vida.
    Solitud em va agradar, però no pas en la primera lectura sinó en d'altres de posteriors, quan ja havia viscut prou per entendre-la. I sobretot, la meva predilecta va ser Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.
    En definitiva: llegir per viure, M. Roser. Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, la primera novel·la que vaig llegir, també era d'en Folch i Torres i totes les pàgines viscudes...Tens raó eren novel·letes molt ensucrades, de llàgrima fàcil, però també tenien uns valors, que potser ara aniria bé que alguns tornessin. Per a mi, que sóc més granadeta que tu, no estaven tan desfasades, i penso que no em van influir de forma negativa.
      A mi, la poesia de Màrius Torres, també em transmet molta sensibilitat i amb la Laura a la ciutat dels Sants vaig compartir-hi la ciutat de Vic.
      Gràcies per uns comentaris tan escaients Montse.
      Més petons i una abraçada.

      Elimina
  9. Jo vaig trobar una molt bona deficinició del que per a mi representa. La tinc atresorada en un dels meus blogs: La lectura és una finestra i també un mirall.
    Crec que a aquesta frase no li sobra ni li manca res.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és una frase ben encertada Pilar, i és una síntesi perfecta, però l'apartat de finestra, cadascú el deu desglossar segons les seves vivències lectores...
      Petons de bona nit.

      Elimina
  10. Per això m'agrada la poesia. Perquè t'obliga, diguem-ho així, a tornar-hi i a tornar-hi. No t'abandona mai. Hi trobes, sempre, nous matisos, colors nous. I al capdavall t'arribes a confondre amb l'autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Jordi, un poema el pots llegir moltes vegades i en cada ocasió és fàcil que et transmeti un sentiment nou, que no havies descobert anteriorment...Sempre dependrà del teu estat d'ànim al llegir-lo i, potser si que arribarà un moment que et sentiràs tan identificat amb l'autor, que serà com si el poema l'haguessis escrit tu...
      Bona tarda de dilluns festiu.

      Elimina
  11. Los libros... la lectura para mi es un viaje sin boleto a otros mundos, otras vidas es viajar y algunas ocasiones sentir vivir la experiencia del protagonista que nos presenta el escritor, para mi es una puerta maravillosa es delicioso compañero :D
    saludos mi linda amiga, excelente entrada nos compartes, van volando muchos besosss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es curioso, cada quien tiene una opinión y hace su pròpia reflexión sobre la lectura( me gusta esto del viaje sin boleto...Pero en el fondo, la mayoria coincidimos en que la lectura es un placer maravilloso...
      Y lo mucho que nos ayuda en infinitas ocasiones!
      Gracias bonita, y otros tanos besos van para allà.

      Elimina
  12. Glub! Honor immerescut, M. Roser. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Montse, només he fet el què calia...
      Petonets.

      Elimina
  13. Quan em pregunten qui és el meu llibre preferit no el puc dir perquè hauria de fer injustícia a molts altres. Igual com quan et pregunten per un autor.
    Com que cal llegir molt, no et quedes amb un sol autor sense condicions. Perquè, com passa amb els músics, d'una persona t'agradaran més unes obres que altres. Durant una vida són moltes les influències i també les evolucions, i està bé reconèixer quins t'agradaven al començament, amb quins vas continuar, quins et van influir i quins van ser decisius: tot forma part de la nostra història viva, i saber-ho és interessant.
    A mi m'agraden els llibres "de companyia" que, com diu Galionar, et sap greu que s'acabin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Olga, quan has llegit molt, és difícil fer una tria...
      De vegades, d'un autor t'agraden gairebé tos els llibres, perquè es manté fidel a un estil d'escriure... Per altra banda, algun cop he ensopegat amb alguna troballa que m´ha semblat una meravella, però he llegit algun altre llibre del mateix autor i ja no és el mateix...
      Aquests llibres que voldriem que no s'acabessin, els solem tornar a llegir.
      Una abraçada.

      Elimina
  14. M- Roser, per a mi llegir és una manera d'entendre el món de viure'l, no puc entendre la meva existència sense llibres i em fa pena que hi hagi tanta gent que no hagi descobert el plaer d'endinsar-se en històries alienes i les pugui viure... es perden tantes coses. Per a mi la literatura és (a part de la meva feina) la meva afició, el meu recer després d'un dia esgotador; un llibre per a mi és sempre una car, una persona, un amic, una vivència, una experiència, un somni, una incertesa... ho és tot.
    El meu llibre: El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carina, veig que ets una gran lectora i això diu molt de tu;
      Demostra que tens inquietuds, per enriquir-te amb les vivències dels personatges que viuen en les pàgines màgiques dels llibres.
      A més, em sembla que per a tu la lectura, més que un plaer, és una part molt important del teu dia a dia...
      I tens raó qui no llegeix, no sap pas el que es perd...
      Jo no he llegit aquest llibre, però en tinc bones referències.
      Bon vespre de dijous.

      Elimina
  15. M. Roser, és una bona reflexió la que ens deixes en el teu post a través de Beatrice Masine.
    Com hauràs vist, al meu blog hi ha una frase on les paraules volen sense aturador i que diuen així: ESCRIURE ÉS VIURE, LLEGIR ÉS DESCOBRIR.
    Doncs és així com ho sento i com ho visc.
    Abraçades d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta reflexió me la va donar la bibliotecària de l'escola, que sap que a mi m'agrada tot el que tingui relació amb la lectura i vaig decidir fer-ne un post...
      M'hi he fixat en les teves lletres voladores i acolorides. El que diuen em sembla una molt bona definició, tant de la lectura com de l'escriptura...
      Abraçades de tornada.

      Elimina
  16. Quina reflexió més bonica M.Roser, la comparteixo totalment.
    Penso que llegir és endinsar-te en un altre mon, viure noves experiències, gaudir amb la lectura. No tinc un llibre concret, per mi, qualsevol que m'enganxa, pot ser el meu llibre, altres solament en llegeixo trossos o el deixo a la meitad.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, tu entre els viatges i les lectures, vas fent tot un patrimoni de saviesa...
      És una bona filosofia aquesta de llegir els llibres que et diuen algun cosa, perquè jo no penso pas que si en comences un, l'has d'acabar tant si com no...Jo vaig començar a llegir el Jo confesso, però entre que la lletra és una mica petita i que no se'm feia massa plaent, el vaig deixar per una millor ocasió i ara llegeixo, Quan érem feliços...
      Una abraçada també per a tu.

      Elimina
  17. Fa una estona que penso i, realment, sóc incapaç d'anomenar un sol llibre. Recordo, això sí, que el primer llibre que em va captivar, quan tindria uns 15 o 16 anys, va ser Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, potser aquesta és l'obra a la que li dec aquesta passió per la lectura. Després d'aquest, n'hi ha hagut tants...
    Si viatjo a la infantesa veig la meva mare asseguda llegint, arrasava amb els llibres, i encara segueix. Potser a ella encara li dec més.
    I després la poesia, quan va arribar i ho va remoure tot.
    Gràcies per compartir aquesta reflexió tant maca, M. Roser!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Nasara, em sap greu haver-te fet pensar tant...Has tingut molta sort tu d'haver pogut conviure amb els llibres des de petita, jo, quan vaig llegir el Mecanoscrit, era força més gran que tu...Hi ha llibres que t'encomanen la passió per la lectura, però el fet de tenir algú tan proper que llegeixi molt, penso que et condiciona molt més, els infants imiten el que veuen...Jo, a la meva mare, li dec estimar la poesia, perquè ella en recitava de memòria unes de llarguíssimes, de l'únic llibre que havia tingut i amb el qual va aprendre a llegir, als catorze anys...
      Una abraçada també per a tu i bon diumenge.

      Elimina
  18. Hi ha un llibre, jo diria llibret, "Una lectora poc corrent" d'Alan Bennet, que a part de ser un cant a la lectura en sí, acaba desenmaranyant quelcom que em va sorprendre que diu:
    Tard o d'hora un gran lector, començarà a escriure els seus propis llibres...
    Així que crec que llegir i escriure van donats de la mà =:)
    No puc triar el meu llibre... en tinc tants que m'estimo, que m'han aportat tantes coses, que m'han fet gaudir, que m'han fet companyia, que m'han ajudat (i m'ajuden) a viure, que em semblaria injust.
    Jo treballo en una biblioteca Roser, conec les preferències dels meus usuaris, quan arriben els llibres nous sé quina destinació tindran. Hi ha llibres màgics per aquells que arriben i et diuen: No m'agrada gaire llegir dona'm alguna cosa lleugereta a veure si l'acabo. I zas! li coles l'espurneta que amb el temps s'acaba convertint en un foc. Alguna vegada també, malauradament, s'ha convertit amb cendra... allà veig, que sóc jo la que m'he equivocat de llibre...
    Llegir, ha sigut un dels meus millors comodins que m'ha ofert la vida per tenir un bon joc! Gràcies als meus pares i a la meva germana, tots ells uns grans lectors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel què dius aquest llibre deu ser una petita joia, miraré si el trobo...Però no sé si estic massa d'acord amb aquesta afirmació.
      Jo conec persones "menjallibres", que mai els ha passat pel cap escriure'n un...Si que penso que per escriure un llibre, primer n'has d'haver llegit molts.
      El fet de treballar en una biblioteca, suposo(afirmo) que et condiciona per a ser una bona lectora, sinó com podries aconsellar els usuaris?
      A mi sempre em donen un cop de mà, uns llibreters que fa anys que saben quins són els meus gustos, però això no vol dir que sempre l'encertin...
      Generalment, de pares lectors, en surten nens i nenes amics dels llibres.
      Una abraçada de lectora, a ídem!

      Elimina
  19. En primer lloc vull donar-te l'enhorabona per aquests quatre anys del blog i felicitar-te per aquest premi que t'han dedicat, perquè tal mereixes!!
    I sobre la lectura he de dir-te que és una de les meves aficions preferides...Els llibres m'aporten coneixement, distracció, emoció... i em fan passar moltes estones agradables.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, tu si que te'n mereixes de premis a la millor artista...
      Suposo que amb tot el que t'aporten els llibres, sobretot la part de sensibilitat, et deu ser molt més fàcil inspirar-te per fer les fotos tan precioses que fas...
      Montse, una abraçada també per a tu.

      Elimina
  20. Hola Roser, me gustan tus reflexiones amiga,
    es un placer pasar por tu bonito espacio.
    que tengas una feliz semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Ricardo por tus amables palabras, a mi también me gusta pasearme por tus caminos llenos de sensibilidad...
      Un abrazo también para ti.

      Elimina
  21. Goita'ls, quin goig que fan ells... acostadets els uns als altres, reposant en una orgia de temàtiques, colors, formats, tamanys, textures... esperant el moment en que l'espurneig d'uns ulls encuriosits els desvetllin del seu son, desitjant amb deler sentir la carícia suau d'uns dits passejant-se entre els seus fulls...
    M'agrada molt mirar-me'ls allà, col·locadets al seu espai del prestatge, emmarcats dins d'un desendreçat ordre només entenedor pel seu propietari... Bons amics, sí, als quals pots revisitar tants cops com calgui amb la tranquil·litat de saber que sempre, sempre et rebran amb els fulls oberts... I quina olor que fan!
    Un petó de tinta rodó com una O!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I sí que en són d'eixerits i fan una patxoca...vaig ràpidament a despertar-los, amb un xiuxiueig a cau de full...Oh quanta sensualitat llibretera!!!
      Des d'on sec, miri on miri, n'estic envoltada. Si un dia decideixen revelar-se, perquè darrerament no els faig gaire cas, tindré les de perdre, em colgaran...
      Sí que és veritat que es deixen revisar i toquetejar i sempre són bons amics i fan bona olor...
      Un petó per a tu amb barret, com una i!

      Elimina
  22. Jo crec que el devia trobar molt aviat, el meu llibre, devia ser un conte d'aquells "troquelats" que tenia jo quan era petita: El gat amb botes ... o algun altre similar. Però crec que els meus primers records de gaudir jo sola amb un llibre no poden deixar d'estar lligats per sempre a El petit Príncep, que vaig llegir quan tenia 10 anys per primer cop i als llibres de l'Enid Blyton, però no los cinco, aquests van venir després. Els que jo llegia eren similars però es deien Aventura en... i aleshores anava canviant la segona part del títol... en la isla, en la casa abandonada, en... i Igualment hi havia la sèrie Misterio en...

    Més tard, el meu llibre més especialment meu, va ser una obra de Pedrolo en 4 volums: Els apòcfrifs.

    Que he sentit com a meus un munt... un munt...

    Llegeixo per gaudir, per fugir, per descobrir, per somiar, per inventar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme, vas tenir molta sort de tenir accés als llibres tant aviat, jo llegia les pàgines viscudes d'en Folch i Torres, però et parlo de quan tenia dotze o tretze anys...Suposo que el fet de viure en pobles petits, a més de les poques possibilitats econòmiques, també condicionava a l'hora de poder accedir a la lectura...El que si recordo és que una temporada que vaig viure a Canet de Mar amb uns oncles, quan tenia deu anys, em compraven una revista setmanal per nenes que es deia "La Florita" que valia deu rals, o sigui, dues pessetes i cinquanta cèntims...Quins temps!
      Pel que veig, amb lleugeres diferencies, tothom llegeix més o menys pel mateix.
      Un petó de dissabte.

      Elimina