L'Espludansa és un projecte que va començar ara fa cinc anys, fruit de la il·lusió dels mestres de l'escola pública, perquè Esplugues es mostrés tal com la volem: Una vila jove, viva , integradora i participativa.
I res millor que la dansa i els nens i nenes de les nostres escoles, per a fer-ho possible. I participen tots els alumnes de segon de primària, que entren a la plaça al ritme del ball de gitanes , mentre el públic assistent, els acompanya picant de mans.
Primer, els nens i nenes de cada escola, ballen una dansa que han preparat amb molta il·lusió...
I a la segona part, la plaça Catalunya de la nostra vila, es converteix en el lloc de trobada de més de 250 nois i nois que ballen plegats. Ara només són un grup d'amics i amigues...
Jo vaig presentar una vegada aquest acte; aquest any, vaig repetir...M'ho vaig passar d'allò més bé. És una activitat molt gratificant i engrescadora, doncs fa molt de goig veure la plaça plena de mainada, amb una gran motivació per fer unes bones ballades. A més, els nens i nenes de cada escola s'identifiquen per un color diferent , que contribueix a la plasticitat de l'espectacle, és com la florida d'un jardí de primavera...
Ja em van dir si l'any que bé voldria tornar a fer la presentació, perquè saben que aquestes coses m'encanten i es veu que els agrada el meu tarannà espontani, com d'estar per casa...
Us he posat fotos de la dansa conjunta, perquè podeu admirar aquest paisatge tan bonic, dels nostres infants dansaires.
M. Roser Algué Vendrells
Quina feina més maca que feu, entre tots!
ResponEliminaHas vist Carme, és ben bé que a cadascú li tiren coses diferents,
Eliminasegurament perquè ens és més fàcil...a mi sempre m'han agradat
tota classe de ballarugues, només sentir música, els meus peus ja la segueixen...Fins i tot vaig anar durant uns anys a balls de saló, doncs imaginat quan és cosa de mainada...
Petonets.
Aquests tipus d'actes són els que fan poble. Felicitats a tots els balladors, organitzadors i a la mestra de cerimònia.
ResponEliminaTens tota la raó, noia. Només per la il·lusió de tots plegats ja val la pena...gràcies per la part que em toca, bé s'ha de notar que vaig fer uns anys de radio...
EliminaUna abraçada.
Això fa goig i no es pot deixar perdre! A més us va acompanyar un dia preciós. Felicitats a tots el participants i a la presentadora.
ResponEliminaSi que en fa de goig, sí. Penso que sempre que hi hagi algú que tiri del carro, la cosa seguirà endavant, ja que ens retallen, com a mínim que ens deixin ballar...I ho dic perquè hi havia l'alcaldessa i alts càrrecs de la delegació d'ensenyament del Baix LLobregat...
EliminaGràcies i petonets.
Hosti Roser, ets a totes..
ResponEliminadancem, dancem, agafem-nos de les mans i fem una bonica rotllana, i tots junts mirem cap a l'infinit i, bé....
no sé, al menys ens ho passarem bé
Doncs si, amic Gregori, com he dit a la Montse, com a mínim que no ens retallin les ganes de ballar... Ballem, sigui el que sigui, que és ben cert que ens ho passarem "pipa"...
EliminaI faria més coses d'aquest tipus, però de vegades penso que la gent no n'és conscient, jo sempre dic , que estic desaprofitada,je,je...(i no tinc àvia)i mira que de joveneta era
molt tímida!!!
Molt bona, aquesta. Tens totes les facetes, Roser. M'ha agradat molt la segona fotografia. Se't veu ben posada en el paper. Activíssima!
ResponEliminaGràcies Jordi, ja m'agradaria...Tenia fotos que em veia més d'aprop, però amb la ventolera que feia, una no va quedar gaire fotogènica...Algú em va dir un dia que amb un micro a la mà, era un perill públic,je,je...
EliminaAi Roseeeer!! Com t'agrada ser el centre d'atenció, eh?! Això de la timidesa infantil ho dius ben bé per dissimular, ja se't veu ja! que has estat una "echà p'alante" tota la vida... i millor així perquè sinó potser algun dia et penediries d'allò que no haguessis fet... Quan s'organitzi alguna trobada blocaire tu n'has de ser la speaker, l'animadora del show, això està clar!
ResponEliminaUn abraçada a ritme de tango o millor de cha-cha-cha i perdó per les trepitjades, jo sóc més graponera que un elefant amb esclops!
És curiós, dóno una imatge una mica "distorsionada de com sóc...
EliminaSí, sí, tu no riguis, que jo m'amagava darrera la meva mare.
La meva feina em va ajudar a perdre la timidesa, ja que davant la mainada no fa vergonya fer numerets...
Em sembla que no seria gaire bona animadora,ja que les festes i les aglomeracions de gent, m'atabalen i sempre que puc, m'escaquejo...
Per algunes coses sóc molt llançada, però per d'altres, gens ni mica!!!
Una abraçada també per a tu, al ritme que vulguis i no et preocupis que ja m'apartaré.
Que bonito!!! me has hecho recordar mis años de escuela, en los que participaba con mucha alegría en...Aca les llamamos Rondas Infantiles
ResponEliminaera un concurso entre las escuelas del puerto :D fue una linda época.
que bonito que tu les ayudes atener esta maravillosa experiencia créeme que es algo que siempre lleva uno consigo.
besoss y un abrazaso a ti mi linda amiga.
Si que són bonitas amiga Atlántida, estas actividades infantiles, le dan un poco de vida a la ciudad...Los niños y niñas se lo pasan bien y los mayores también. Siempre me ha gustado presentar eventos y me resulta fácil, por haber trabajado un tiempo en la radio...Además me recuerdan también mi época infantil.
EliminaEl otro día, mirando un mapa de Méjico, pensé que me gustaría saber en que parte de este lindo país vives tu...
Muchos besos danzarines para ti.
Una festa molt bonica. Tans nens i nenes ballant i fent rotllana, animen i acoloreixen el paisatge. A més amb una presentadora tant dinàmica, segur que us ho veu passar tots molt bé.
ResponEliminaHa vist Anna, no sé d'on redimonis em ve que m'agradin tant, totes les coses relacionades amb la radio, les entrevistes, les presentacions de diferents actes...De joveneta ja m'agradava escriure, però aquesta altra faceta la vaig començar quan ja era ben granadeta...I si és per un acte infantil, fa més il·lusió.
EliminaSaps que una vegada vaig entrevistar el Pep, a can Barça, quan era jugador!!!
Petonets.
Vaig treballar dos anys a Esplugues, als barracots que es deien "Molino" després es va fer una nova escola nova i ens van aviar a tots els mestres que havíem estat treballant en ells. Varen ser els meus primers anys a la pública.
ResponEliminaQueden boniques les activitats conjuntes, i ningú es pot imaginar el treball que tenen a cada escola per poder realitzar un matí o una tarda una trobada d'aquestes.
No sé pas on devien ser aquests barracots Imma (potser al barri de Can Vidalet)i ja deu fer uns quants anys i la nova escola, com es deia?
EliminaTens raó organitzar un acte com aquest , són mesos de treballar amb els nens i nenes perquè aprenguin la seva dansa i, sobretot,
perquè sàpiguen coordinar-se en el ball conjunt...Però queda tan bonic que no sap greu la feinada...
Petonets.
Segur que no hi ha ningú millor que tu per a fer-ho! Només cal llegir-te per saber que ho disfrutes tant com ells i de ben segur també que t'hi deus afegir en algún moment donat!
ResponEliminaFelicitats per la iniciativa, m'agrada molt! (Jo també sóc ballaruca de mena)
Bé Judit, segur que molta gent ho faria igual de bé o millor, però potser no hi posarien tanta il·lusió com jo...En aquest cas no m'hi afegeixo, perquè només és per la mainada.
EliminaGràcies per les teves paraules i ara que ho penso, seria bonic ballar amb la música del teu acordió!
Petons de cap al tard.
Em sembla molt bona la iniciativa de portar a terme una festivitat com aquesta, plena de vitalitat! M'ha agradat la comparació que fas dels nens gaudint del ball amb la florida d'un jardí de primavera. Segur que, si l'any que bé tornes a presentar l'acte, sortirà d'allò més bé. Perquè no hi ha res millor que fer les coses amb il•lusió.
ResponEliminaFins aviat!
Doncs si, noia, és una festa molt bonica. Trobo que dóna vida al poble i al mateix temps, fa que els nens i nenes aprenguin a integrar-se mentre s'ho passen bé. Avui dia que estan molt acostumats a jugar sols amb les maquinetes, de tant en tant, va bé que s'apleguin una bona colla, per aconseguir fer coses alegres i que fan bonic...
EliminaUn petó de bona nit.
mil gracias querida y admirada poetisa por concedernos el privilegio de ser testigos de tan bello evento. Muchos besinos con todo mi cariño.
ResponEliminaGracias a ti amiga Ozna, que siempre nos regalas con fábulas i leyendas llenas de fantasía( me encantó la de la loba)...Si que fue un acto bonito y lo disfrutamos todos.
EliminaUn besín y feliz fin de semana.
Com la florida d'un jardí de primavera. Deu ser espectacular!
ResponEliminaA mi també m'agrada el teu tarannà, humil, creatiu, imaginatiu, espontani...
Una abraçada, M. Roser.
Sí que fa bonic, com que la plaça es molt gran i cap molta quitxalla.
EliminaGràcies Pilar, vosaltres que em mireu amb ulls sensibles...Una empenteta a l'autoestima sempre va bé, ja que de vegades li cal una mica d'energia de llums i colors, per esclatar com els focs artificials...
Una abraçada per a tu, també.
molt interessant aquesta activitat M. Roser, la música i la dansa que agermanen, alegren, arrelen...
ResponEliminauna bona abraçadeta i fins aviat
joan
Amb la mainada sempre s'ha de buscar activitats, que al mateix temps que els motivin, també els serveixin per aprendre valors, que els seran molt útils a la vida...
EliminaPetons de dissabte a la tarda.
Quin goig que fa aquesta esplanada plena de color i vida.
ResponEliminaGràcies Montse, penso que si volem mantenir el país viu, hem de començar motivant la mainada...I sí que en feia de goig la plaça!
EliminaBona tarda de diumenge.
Rotllanes de color, vida i alegria. Els joves són l’empenta que a nosaltres ens pot mancar ara. Felicitats per aquest esclat de joia a la vostra vila.
ResponEliminaAbraçades d’anada.
Hola Papallona, rotllanes que fan molt bonic...En aquesta edat encara es fàcil motivar la mainada. I és curiós perquè quan assages les danses, sempre n'hi ha algun que fa el ruc, però a l'hora de la veritat, s'ho prenen seriosament i quan els aplaudeixen, estan molt contents. Jo encara en ballaria alguna...
EliminaPetons de tornada.