MATINADA
És a trenc d'alba,
d'un dia de primavera
que ja s'endevina màgic.
Surto de casa,
deixant enrere el poble
mig adormit encara.
Passo prop d'una masia.
Els lladrucs dels gossos
que em miren encuriosits,
em donen el bon dia.
M'endinso en la verdor.
El camp és com un gran mar,
amb les ones pintades
d'infinitat de petites flors,
com les primeres violetes,
que escampen arreu la seva olor
M'assec damunt l'herba;
Tinc les mans xopes de rosada,
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
dins la màgia del mirall
sortit de l'encantament d'una fada.
Tinc les mans xopes de rosada,
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
dins la màgia del mirall
sortit de l'encantament d'una fada.
Miro al meu entorn.
Estic sola,
només jo i la natura.
Tanco els ulls un instant.
Tot és pau,
però no silenci.
Sento dringar suaument
les esquelles dels ramats,
que pasturen mandrosos
en un camp a prop meu.
com en un concert matinal
i anuncien amb joia,
el despertar d'un nou dia.
Arreu, tot parla de vida.
Vull marxar i no puc;
La terra m'atrau.
M'és difícil trencar l'encís
d'aquest instant màgic.
Finalment, reprenc el camí,
amb la il·lusió i l'esperança,
de reviure aquests moments...
Moltes altres matinades.
M. Roser Algué Vendrells
(de Petiteses)
Desitjo que tinguis moltes matinades com aquesta,
ResponEliminaplenes de la pau que m'has transmès tan bé.
Bona tarda, M.Roser.
Pep
Moltes gràcies Pep, no sé perquè tenim el costum d'enamorar-nos només dels capvespres...Les matinades tenen l'encant de desvetllar-nos tot el que la nit ha endreçat i es desperta d'una forma enlluernadora...
EliminaTambé te'n desitjo moltes a tu.
Tota una experiència mística, encara que força terrenal!
ResponEliminaSí que és ver, la comunió amb la natura, segons en quins moments, emplena l'ànima d'una sensació molt gratificant de pau. Es llavors, en aquell precís instant, quan de sobte et fa l'efecte que ho entens tot i penses que aquest benestar no podrà ser foragitat del teu ésser mai més, passi el que passi... Malauradament, tot és efímer...
M. Roser, aquesta renovació de la decoració de ca teva m'agrada molt, no enfarfega gens i puc sentir, fins i tot, la flaire d'aquestes simpàtiques margarides.
I en quant a les imatges d'aquest post, meravellós nostrat camp de pipiripips! Sempre els he trobar màgics! Per cert, tu a la penúltima foto has sortit d'allò més afavorida, noia!
Una abraçmuuuuuuuuu muuu muuuu.. coi, què m'està pass...muuuu!!
Pili, de vegades a una li agafa la vena ecologista i se sent com si formés part de la natura...No sé si és una experiència mística , perquè d'això jo no en gasto gaire, sóc més de tocar de peus a terra.
EliminaEl merit d'aquest canvi no és meu, és que tinc un ajudant que val un imperi, jo només he fet de directora d'orquestra... És que necessitava més lluminositat, acostumada a pasturar a ple sol i envoltada de roselles...Per cert, tu deus ser la de primer terme sí, aquesta que està cansada,je,je!!!
Una abraçada també per a tu.
Ostres quin canvi!!! M’agrada molt, tot tan verd.
ResponEliminaDel teu poema em quedo amb el trosset “Tot és pau, però no silenci.” És bonic escoltar la natura, sempre hi ha sons agradables, suaus, tendres, fins i tot els més violents són bonics d’escoltar.
Moltes gràcies, és que la meva vista necessita contrasts, i com que a mi el verd em tira...
EliminaÉs que està en pau, no vol dir pas està en silenci i els sons de la natura són tan variats que, escoltar-los, et fan sentir d'allò més bé.
Petons.
Uala!!!! Quines margarides més lluminoses! M'encanten.
ResponEliminaQuin plaer caminar per la teva matinada. És molt semblant a la meva, quan res no m'impedia descobrir el paisatge abans que molta gent es despertès. M'aturo amb tu, tanco els ulls, imagino i sento. Una delícia de paraules, com sempre.
Ja veus Pilar he passat de la llum noctàmbula de la lluna plena, a la d'un dia esplendorós...La meva vista necessitava que necessitava aquesta claror.
ResponEliminaMira, em sembla que t'intueixo al meu costat i t'agraeixo la companyia;
De tant en tant, ho podem repetir...
Petons.
Mare meva quina estrena, se m'han colat dues paraules...Ho sento.
EliminaEl més bonic d'aquest cant a la bellesa del matí, M. Roser, és la teva capacitat de saber-lo veure i d'amarar-te'n fins al fons del cor. Hi ha persones que en són cegues, a aquestes certeses que ens apropen tant a la Creació. Comparteixo totes les teves sensacions i les faig meves. Ah, i el vestit nou del teu espai li escau de meravella!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies Montse, que bé que algú comparteixi les mateixes sensacions, fruit d'aquests regal de la mare naturalesa...
EliminaSuposo que una mica és el que t'han ensenyat des de petita i jo, en això, vaig tenir uns bons mestres...
És un vestit amb molta claror...
Un petó de bona nit.
!
EliminaQuina pau i quin goig de viure! M Roser no pedis mai la capacitat de gaudir de les petites coses! És un tresor!
ResponEliminaBona nit, maca!
Gràcies Carme, tu sempre tan amable, a més com de grans coses tampoc me'n passen, és una sort saber gaudir de les petites.
EliminaI la natura ens en regala tantes!
Petons de mitja tarda.
Quantes coses em perdo per no ser matinera... El meu millor regal, és no tenir pressa per llevar-me. Què hi farem? Sóc ocell de nit jo!
ResponEliminaBoniques sensacions les teves, el tàndem de tu i la natura, és bona combinació!
Una abraçada amb olor de rosada!
No et pensis Judit, això s'experimenta només de tan en tant, perquè els llençols se'm solen enganxar...Potser és que ja de ben petita, em van ensenyar a estimar-la, la natura...
EliminaUna abraçada també per a tu, amb unes quantes margaridoies!
M'ha agradat molt aquesta observació de la Natura explicada amb aquestes ben trobades paraules per a transmetre'm bones sensacions...
ResponEliminaM'has portat un molt bon començar de dia.Gràcies!!
Una abraçada.
Montse m'alegro que les meves senzilles paraules, t'hagin ajudat a començar bé el dia...Si quan et lleves, obres la finestra , de bat a bat, la natura t'omple la casa de sensacions agradables...
EliminaUn petó i un ramet de farigola ben florida.
La matinada és una joia: la primera llum de la jornada, l'aire glacial que indica la serenor i la pau de la nit, els ocells, les persones matineres. És aleshores quan comprens la immensitat de l'Univers i, això no obstant, creus recordar tota la seva bellesa. Oblidem que el nostre esguard només pot percebre una minúscula part de l’esplendor de la vida. Fins aviat!
ResponEliminaSaps noieta, és que normalment tothom dedica paraules agradables al capvespre, i el matí està una mica infravalorat...I penso que se l'hi ha de fer justicia, perquè té l'encant de quant tot recomença, és com un esclat de vida i segons com sigui, així serà la vesprada.
EliminaUn petó.
M'agrada especialment quan dius: "... Tot és pau, però no silenci". Quina gran veritat i de quina manera, amb dos versos, dius tantes coses.
ResponEliminaQuina sort sortir de casa, al matí, i poder passejar per la naturalesa...
I que la gaudeixis molt.
Una abraçada!
De vegades no calen gaires paraules per expressar un sentiment.
EliminaNo et pensis, d'això ja fa un temps, ara l'asfalt em condiciona,
i encara sort que sóc afortunada, perquè tinc uns jardinets al costat de casa, amb arbres esponerosos habitats per ocells cantaires. A més, puc veure com surt el sol i com se'n va a dormir, només mirant per la finestra.
Una abraçada també per a tu.
T'omples del poema de la Natura, i després a poc a poc el vas degustant tot el dia, cada imatge és una rima, cada flor un record que t'acompanya...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Onatge val la pena escriure poesia, només per llegir els teus comentaris...De cada espurna de sentiment, en surt un vers i al
Eliminafinal, fas un poema aprofitant les imatges que, amb més o menys encert, algú ha plasmat sobre el paper i que et transmeten alguna emoció...
L'abraçada ha arribat, un somriure va camí del far.
Amb la darrera estrofa n'ha fet la impressió que t'havies incorporat decididament en la imatge evocada, talment un besllum, etern i alhora fugisser.
ResponEliminaD'això es tracta Jordi, d'integar-te tant en la natura, per deixar de ser tu i convertir-te en un alè d'aire, el cant d'un ocell, un núvol blanc, una cuca de llum...
EliminaPetons.
Canvi de "look", eh?
ResponEliminaI tant un canvi radical que, després de quatres anys , ja tocava.
EliminaA més necessito veure les lletres clares i ben contrastades i aquest model, m'ho permet...
Bona nit.
Una delicia de poema, nos tomas de la mano y nos llevas de paseo por tan hermosa mañana,nos haces sentir cada momento.
ResponElimina"Tengo las manos empapadas de rocío,"
y nos vas dejando con cada gota un hermoso verso dibujando una maravillosa mañana vestida de vida.
te quiero amiga linda, un besito va en camino.
Ah!! me gusta tu nueva imagen felicidades.
Gràcias bonita...Lo que yo sentí, quiero que todo el mundo lo disfrute, por eso las gotas de rocío, són el vehículo que me permite transmitir todas estas emociones...Y como de momento nadie se resiste a que le coja de la mano!!!
EliminaMe alegro que te guste esta transformación del blog, és un cambio necesàrio...
Otro besito para que el mar se pregunte, por todos los que vuelan raudos sobre las olas!
Llegir el teu poema, mentre de fons sento com els ocells es desperten darrera el terrat de casa..... em passejat juntes per paratges desconeguts per a mi. M'encanta el poema, m'agraden les fotos, m'il·lusiona el canvi d'imatge del blog..... Ai Roser, passeja'ns més sovint per aquests camins plens d'il·lusió i esperança.
ResponEliminaBON DIA I BON CAP DE SETMANA.Petonets
Montse, m'acabes d'alegrar el dia amb el teu comentari...El poema és d'una època que portava sempre a la butxaca una llibreta i un llapis, per apuntar-me totes les sensacions que se m'enganxaven a la pell, després vaig deixar de fer-ho , perquè ja era una mena d'obsessió...M'agrada això de passejar juntes!
EliminaAhir també vaig tenir un dia molt agradable, perquè vaig presentar una festa de danses de les escoles del poble. Quan tingui les fotos faré un post.
Bon cap de setmana també per a tu i petonets amb colors de natura!
El canvi d'imatge, després de quatre anys ja tocava i a més, la lluminositat que té ara, m'anirà més bé...
EliminaGràcies per aquesta passejada virtual per el paraís de la natura. No m'estranya que no volguessis marxar!!!
ResponEliminaPetons de dissabte plujós!
De res Rachel, la natura de vegades, ens proporciona sensacions i emocions que val la pena que aprofitem, perquè enriqueixen la nostra sensibilitat i ens donen molta pau.
EliminaPetons també per a tu, però ara amb un bon sol, després d'un mati
una mica ensopit!
mil gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestra alma con la belleza de tus versos vestidos de paz y con aroma a nuestra madre Gea. Muchos besinos de esta amiga que te desea con cariño feliz domingo.
ResponEliminaAmiga Ozna, ya ves la cantidad de sensaciones positivas que nos transmite la madre naturaleza, siempre que estemos dispuestos a escucharla i admirarla...
EliminaFeliz domingo también para ti i muchos besines de colores.
M. Roser, hi ha una cosa per a tu al meu espai.
ResponEliminaUna abraçada!
De seguida passo per casa teva...
EliminaPetons.
M. Roser, et felicito per aquesta esplèndida matinada. És un moment del dia que sempre m’ha encisat, doncs és l’esclat de la llum i l’esperança. Per cert, el teu canvi d’imatge m’agrada molt. Ens fas arribar la flaire d’aquestes margarides amb les teves paraules.
ResponEliminaTambé et vull dir que t’he deixat un regalet al meu blog.
Abraçades d’anada.
Gràcies Papallona, segur que més d'una devia voleiar prop meu...
EliminaÉs veritat, al matí tot recomença i fins i tot en depen el nostre estat d'ànim de tot el dia.
Em calia un canvi d'imatge , necessito lluminositat i les lletres ben contrastades...Les margarides a mi m'agraden molt i fan joc amb el títol del blog...Vaig a fer un tom a veure les papallones!
Abraçades de tornada.
La magia i la pau d'una matinada envoltada de natura, acompanyada pel so de les esquelles i el cant dels ocells!!! Quin bonic poema, M. Roser. Realment sembla que t'hi trobis allà al mig del prat.
ResponEliminaM'agrada el canvi d'imatge, amb les margarides
Una abraçada.
Anna, és allò de la cabra( que tira al monte)...Bé en aquest cas eren vaques...Ara seriosament tens tota la raó, la pau que es respira una matinada en plena natura no té preu, Vols dir que tu no n'has viscut unes quantes? Has viscut en llocs ben bucòlics...
EliminaNo només ho he fet per estètica, sinó per comoditat. Ara les lletres destaquen molt...
Petons de pluja, doncs ara mateix feia un bon ruixat, és la primavera, després sortiran al cargols!!!
un poema ple de color i de vida, com bé dius ple de màgia
ResponEliminafelicitats m roser pels teus premis liebster !
i gràcies per les teves visites i comentaris
fins aviat, una abraçada
joan
Gràcies Joan i felicitats a tu també, perquè veig que els col·lecciones els premis! Això és que t'ho mereixes...
EliminaAquest poema tan primaveral, també l'he enviat a la revista...
A mi m'agrada visitar els blogs amics i els comentaris són una bona manera de fer gimnàstica mental, si vols que es corresponguin amb el text...
Petons.
perdoname que digui:
ResponEliminaguauuuuuuuuuuuuu molt polida!!
petons
Gràcies Esteve, per les teves paraules i per deixar-me passejar entre paisatges, flors i animalets...
EliminaPetons cap a Menorca.