Subscribe:

dissabte, 28 d’abril de 2012


UN  NADÓ  UN  POEMA-3
(I , finalment, família nombrosa...)

L'ANNA
Com que és petitona,
dins del seu bressol
estrena la vida
i somriu quan dorm.

Amb polsim d'estrelles, 

àngels grassonets
li fan pessigolles 
i mil petonets.

El Narcís i la Idolina,

la duran de la maneta
com si fos una joguina...
Mentre sigui petiteta!
I si en sabés, li faria
una cançó que diria:

Tens la careta de nina,

uns ulls vius color de cel,
que diuen amb la mirada...
Que ets dolceta com la mel!


Aquest dibuix me l'ha fet, amb carbonet, la Carme Colomer, en menys d'un minut...


M. Roser Algué Vendrells              (abril del 1999)

32 comentaris:

  1. Felicitats, per l'Anna!

    I a tu pel poema, M Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, com que ja fa uns quants anys , l'Anna ja és grandeta...
      t'has plantejat mai dibuixar amb carbonet?, com que domines tantes tàcniques...Aquesta Carme del dibuix, és veïna meva i jo sempre li dic que si en sabés així, m'agradaria dedicar-mi.
      Petons

      Elimina
  2. Bonic poema!!

    moltes felicitats a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme(ui, quantes Carmés!), és que un poema infantil ha de ser una mica tendre, tot i que,de vegades, potser surten una mica ensucrats...
      Petons.

      Elimina
  3. Moltes de felicitats, Roser.
    Poema acaronador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, penso que d'això es tractava, d'acaronar el nadó...
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Aquest polsim d’estrelles la il•luminarà,
    perquè el seu camí sempre sigui clar.
    Felicitats !!
    Abraçades amb petons, per a tots, d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Papallona, moltes gràcies pel comentari. Sempre esperem que els infants, a mida que van creixent, tinguin alguna estrella que els acompanyi amb la seva llum, perquè no s'entrebanquin amb algun sot, del camí de la vida...
      Abraçades i petons, de tornada.

      Elimina
  5. miles de gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestros sentidos con la suprema belleza de tus versos, muchos besinos y feliz domingo con todo mi cariño.

    ResponElimina
  6. Amiga Ozna, ya ves, hoy un poema dedicado a un bebé, me gusta alternar los distintos estilos,
    así, el blog, es un poco más ameno...
    Muchos besinos también para ti, que viajen hasta tu verde Astúrias, en cada una de las gotas de lluvia con que el cielo nos obsequia esta noche...

    ResponElimina
  7. Tierno y dulce poema para Anna, sera uno de sus tesoros en su vida, pues le has escrito tu mi querida amiga.
    y la imagen divina!!
    un besito y mi abrazo con cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola linda amiga, Ana ahora ya es un poco mayorcita, espero que lo guarde como recuerdo, y este ya és el final de la trilogia, porque ya no tuvieron más bebés. Los papás estuvieron muy agradecidos...
      Hay personas que tienen mucho arte a la hora de dibujar( es vecina mía),
      piensa que cogió el carboncillo,
      empezó y en un instante, terminó...
      Un abrazo, un beso y una sonrisa.

      Elimina
  8. Que dolç M. Roser,un infant , tanta tendresa. La meva filla serà mare d'aquí a una setmana. Està preciosa esperant el seu fillet. T'aniré seguint al ritme del nadó. Bon diumenge i una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser, saps, és que eren uns coneguts, d'una casa de turisme rural...
      Van tenir el primer fill i els vaig fer un poema, després va venir el segon nadó i un altre poema...Però després va venir el tercer i també va tenir el seu poema( els tres poemes són al blog)...En broma els vaig dir que potser que ja paressin, que la imaginació no donava per més...I ves per on, em van fer cas je, je...
      Pensa que estaven tan contents que em van regalar uns dies d'estada a la casa rural!!!
      Felicitats per la teva filla i per a tu, que seràs tota una àvia...
      Un petó de diumenge a la tarda.

      Elimina
  9. ¿Què vol dir això de Petiteses 2 que no hi ha res escrit?
    Bé pels poemes tendrets com els infants i que poden servir de non-non i de joguina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, ara m'ha perdut...He mirat el blog i no ho veig enlloc.
      Potser com que m'estan ajudant a configurar de nou el blog i ho van guardar com a Petiteses 2? però no sé on pot sortir...
      D'això es tracta Olga, que els poemes infantils puguin ser útils al pares per fer dormir els nadons, i és clar han de ser tendres i de vegades una mica ensucrats...
      Bona tarda de diumenge.

      Elimina
  10. Quina tendresa, M. Roser! L'infant devia adormir-se molt feliç, amb el bres d'aquesta cançó deliciosa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa Montse, tens tema per a fer dormir els teus nets quan estiguin una mica rebecs...penso que els poemes infantils necessiten uns mots que normalment no utilitzem, sinó és per dirigir-nos a aquestes petites i entranyables personetes...
      Una abraçada també per a tu.

      Elimina
  11. Què dolç, M. Roser!! "... angels grassonets li fan pessigolles i mil petonets.." M'encanta la imatge :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Nasara, un poema per a infants ha de ser dolç i tendre, perquè la ocasió ho requereix...A questa família els vaig fer un poema per a cada nadó i en van tenir tres...
      Petons per a tu.

      Elimina
  12. Lletres i dibuix, parlen d'una nina, l'Anna, que encara no sap que és protagonista dels teus versos. De moment la bressolaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar, amb l'Anna s'acaba la trilogia, perquè els meus amics no van tenir més criatures, i jo diria que si que ho sap , perquè ara ja és una mica grandeta...Ja fa un temps d'aquest poema
      , però segur que els va ajudar a bressolar-la...
      Petons de bona nit.

      Elimina
  13. Delicat poema que demostra la teva tendresa i sensibilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Imma, ja veus de tant en tant, s'ha de bressolar algun nadó...
      No acostumo a fer aquest tipus de poemes , tot i que m'agraden molt, perquè de vegades no és fàcil trobar el vocabulari adient...
      Petons.

      Elimina
  14. Que dolç i tendre és aquest poema!!! i el bonic record que en guardarà l'Anna al crèixer.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus Anna, de tan en tant, hem de regalar als més petits paraules dolces i tendres...Potser de grans, si les recorden, seran una mica més sensibles...
      Petons per a tu també.

      Elimina
  15. Que especial compartir amb nosaltres aquest poema, i més encara per l'Anna. Tal com diu Hölderlin: " El que dura ho funden els poetes", sempre serà un bon record per a ella, perquè tot allò que resta escrit romandrà per sempre. Per cert, he llegit el llibre "Sota un cel de cendra", i m'ha encantat! Sempre m'han fet por els llamps i més encara en llegir el capítol en què parles del llamp que va travessar la casa! jajaja Gràcies per haver-lo compartit amb nosaltres. És ben cert que la felicitat es troba en les petiteses de la vida i no pas en les riqueses materials que tenen les persones. Fins aviat.
    P.D. Qui és la nena de la fotografia del final del llibre? Ets tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els tres germans de la família tenen el seu poema així, tots contents...
      Em fa il.lusió que t'hagi agradat el llibre, jo sempre dic que com que és curtet, es llegeix com un conte, però en aquest cas, ben real; pensa que el dia que vaig fer la presentació aquí a Esplugues, el noi dels ulls grisos era a primera fila amb la seva dona...
      Encara ahir, amb la meva germana, recordàvem anècdotes i ella empre em diu perquè no n'escric més de records ... I té raó, podria fer-ne un llibre ben gruixut, però jo ara em conformo en explicar-ne aquí al blog (Darrerament n'he fet un parell de posts).
      I és veritat,les coses petites són la sal de la vida. Ah, i sí, la nena de la foto sóc jo!!! Faig una bona fila,
      devia tenir uns deu anys.

      Elimina
    2. Sí que n'hauries d'escriure més, de records:). Això sí, si publiques un altre llibre, fes-nos-ho saber, eh :) El noi dels ulls grisos sabia que era la font d'inspiració del personatge de "Sota un cel de cendra?

      Elimina
    3. Doncs si noia, si que ho sabia, perquè com són molts germans, les dones van fer "apostes" a veure quin dels marits seria i ho van endevinar. La seva filla va venir a casa, perquè li dediqués el llibre al seu pare per regalar-li...I el dia del seu aniversari, davant de tota la família li van fer el numeret...Fins i tot, el van fer envermellir!!! Va ser molt agradable , tot plegat...

      Elimina
  16. ¡Cuanta ternura!, hermoso escrito Roser,
    ¡feliz día de la madre!
    y buen fin de semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
  17. Gràcias Ricardo, te agradezco mucho la intención
    pero yo, en mi vida, he estado acompañada por muchos niños (soy maestra), pero no míos...
    Vaya la felicitación, para todas las mamas.
    Un abrazo tamién para ti.

    ResponElimina