GRISOR

Plou, amb una pluja silenciosa i continua. Des de la meva finestra, contemplo els arbres del jardí de davant de casa, que mouen dolçament els seus llargs braços, gronxats pel llevant que bufa fluixet. A terra hi ha un munt de bassals d'aigua tèrbola. Al mig de la placeta, un brollador s'abraça amb l'aigua que va caient d'un cel gris. És una pluja constant i relaxant, que sembla que durarà tot el dia.

El paisatge és gris, melangiós,  com el meu estat d'ànim. Però de tant en tant, m'agrada que plogui, perquè tot mirant la fina pluja,  sembla que els neguits se'n van i et sents lliure de nostàlgies...

I, de cop i volta, sense voler-ho, se m'omplen els ulls de llàgrimes; Són unes llàgrimes dolces, que s'identifiquen amb les gotes d'aigua de l'exterior. Són com una deu, que flueix tranquil·la i em venen a la memòria records tendres, ja mig oblidats.

Si deixo de mirar enfora, és per poca estona; sembla que la pluja em cridi perquè em senti acompanyada.

Al lluny, s'intueix el mar emboirat i les muntanyes mig desdibuixades, amagades dins la nuvolada.

M'arriba amb nitidesa l'olor de la terra mullada, que m'amara els sentits mentre, al meu aparell de música, sona la fantàstica veu d'en Pavarotti!
Pel carrer no es veu ni una ànima; La gent s'ha tancat als seus caus confortables. Les orenetes acabades d'arribar, volen indecises, d'un cantó a l'altre, cercant antics nius d'amor, abandonats per la crida del seu instint migratori.

Veig passar pel meu trocet de cel, un pobre pardal ben xop, que no troba lloc on aixoplugar-se. Si entrés, potser ell també m'explicaria alguna recança que li encomana la grisor d'aquest dia.

Penso que moltes finestres seran el marc que enquadraran d'altres rostres, amb inquietuds semblants i també noves. Potser hi haurà qui escrigui un poema i algú pensarà en algú...

I al final sento una alegria per dintre i voldria que no s'acabés el dia. M'adono que el records, ja no em fan mal i sento una invisible companyia.

I, de sobte, descobreixo en el mirall del vidre, mig entelat per boirines de somnis, que en el meu rostre s'hi dibuixa un somriure...

  

 M. Roser Algué Vendrells