Subscribe:

divendres, 23 de març de 2012

CURRÍCULUM  LITERARI

Sempre he sentit a dir que a la vida has de fer tres coses:  tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre... La primera s'ha quedat pel camí, la segona ui! n'he plantat forces i la tercera...
Amb una mica d'esforç(o bastant) i una mica de sort, que va fer que en el moment adequat, contactés amb la persona adient, vaig aconseguir aquests dos petits somnis: Sota un vel de cendra i Petiteses. La kika no s'agrada, si va afegir més tard. Tos junts formen el meu minso, (però per a mi, més que satisfactori) currículum literari...



SOTA UN VEL DE CENDRA, va sortir a la venda un temps després que el foc destruís una part important de la Catalunya Central, a finals dels 90. La gent deia :s'ha cremat tot, però jo vaig pensar que els records no. Aquests parlen de vacances d'estiu, quan anàvem a la masia dels avis materns, humils masovers del Solsonès. Estan entrellaçats amb records de la mare, quan era jove...En realitat són com unes cròniques de la vida a pagès, uns quants anys enrere, vistos amb ulls de nena. Podia haver estat un llibre molt més gruixut, però se'm va presentar l'oportunitat de publicar-lo  (que no és gens fàcil)en un moment determinat i no la vaig voler desaprofitar.

Al cap d'un parell d'anys, per Sant Jordi, l'editor em va sorprendre amb el llibre PETITESES. Aquest és un poemari d'on trec la majoria de poemes que poso al blog (els més llargs, els curts són actuals).
Ara ja estan exhaurits, això que del primer se'n van fer dues edicions...I no me'ls poden tornar a editar , perquè l'editorial ja fa un temps que va plegar...Potser us podré donar una petita sorpresa...



LA KIKA NO S'AGRADA, és un conte infantil,(per set o vuit anys) que va guanyar ja fa uns anys, un concurs, a la villa de Nules, al País Valencià. Em va tocar fer la ronda de les editorials, fins que en vaig trobar una que me'l va publicar. Actualment encara es pot trobar a les llibreries.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Aprofito per posar la còpia que vaig fer dels poemes de l'abecedari que la Carme, tan amablement , va posar al nostre abast i també la còpia dels quatre anys de blog que vaig imprimir, gràcies a les indicacions que vaig trobar en alguns blogs. A més dels set euros d'Internet per descarregar-lo, em va costar uns bons calerons passar-lo a paper, perquè jo no puc fer les còpies a la feina com alguns/es...però be calia un bon regal d'aniversari!!!


M. Roser Algué Vendrells

50 comentaris:

  1. Bon currículum, moltes felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, no és gran cosa , però per a mi és molt!!!

      Elimina
  2. Caram, deu-n'hi-doret...
    "Sota un vel de cendra" sens dubte em faria passar una molt bona estona, doncs, pel que dius, el que s'hi narra deu tenir paral·lelismes amb els records que, de tant en tant, treuen el nassarró per aquí. I el títol del conte, no sé per què, però em sona moltíssim, però no aconsegueixo recordar on n'he sentit parlar. No n'hauran fet uns dibuixos animats o alguna cosa així? Quan l'ulli en alguna llibreria el pisparé i així l'editorial no et transferirà la part que et pertoca, he he he... ai no! que els llibres també duen alarma i pitaria en sortir... bé, doncs el compraré i, després d'haver-lo llegit el regalaré als nebots del meu germà.
    Petons i moltes felicitats per haver parit aquests fills que fan olor d'escorça d'arbre i es nodreixen de paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pili, els records són una mica diferents ja que com dic al post, són com unes cròniques: les festes els transports, les persones...El que si et puc dir, que per ser un llibre petitó, m'ha donat moltes satisfaccions , començant pel pròleg, d'un escriptor de molta solera literària...A més és un llibre que l'han llegit criatures , joves, avis i ha agradat a tothom. Mira que jo no presumeixo mai de res , però en aquest cas sí, ja que persones molt lletraferides n'han parlat bé...La llàstima és que no tingués l'ocasió de fer-lo més complert...
      El conte suposo que et sona perquè hi ha una petita col·lecció sobre un animaló amb aquest nom ( que no té res a veure amb el meu). T'asseguro que de negoci n'hi he fet poc, ja que no era pas la meva intenció i n'he regalat molts...Precisament ara acabo el contracte amb l'editorial i buscaré a veure si en trobo una altre que me'l vulgui publicar(difícil), ja que aquest són uns impresentables i no vull continuar amb ells.
      Gràcies per les teves felicitacions i petons també per a tu.

      Elimina
  3. Doncs sí, diuen que a la vida has de fer aquestes tres coses. Però publicar un llibre és donar vida a alguna cosa també, no?:)Llàstima que ja estiguin exhaurits, sinó m’hauria encantat poder-te llegir. Les portades dels llibres les vas poder elegir tu o bé les va seleccionar l’editorial?
    Podries ficar algun dia algun fragment d’algun dels teus llibres? Un petó i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, mentre algú els llegeixi els personatges són ben vius... Ara que no ens sent ningú, no perdis l'esperança!
      Les portades dels dos primers les vam triar conjuntament amb l'editor que es va convertir en un amic, la del conte infantil, l'editorial però primer em van consultar si m'agradava, però els títols són tots meus...
      Petons de primavera.

      Elimina
  4. Sí que has fet feina! Ja és un bon currículum que et deu il·lusionar molt haver fet. Enhorabona!

    ResponElimina
  5. Carme, jo sempre he escrit perquè hem feia il·lusió. I tan sols volia que el que edités, fos avalat per una editorial...De fet jo he estat enamorada de la meva feina i les dues coses, per mi, no eren compatibles...
    Gràcies per haver-nos facilitat el llibre dels poemes de febrer, i ja has vist que també he fet imprimir el blog, és mol bonic veure-ho tot junt...
    Bona nit.

    ResponElimina
  6. Ja voldria jo tenir el teu currículum literari.
    Buscaré la Kika!
    Una abraçada ben ben gran! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un curriculum petitó, però tampoc pretenia més i això que ara tinc més temps per escriure, però fer un llibre encara que sigui molt petit, és força pesat...
      una altra abraçada per a tu!

      Elimina
  7. M'ha agradat conèixer tota aquesta feina que portes feta!!...
    Molt bon currículum literari... Enhorabona!!
    Ja m'imagino la teva satisfacció...Me n'alegro molt!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse , potser si hagués començat de joveneta, ara tindria moltes més coses, però la meva dedicació a la feina( i no me'n penedeixo), se m'ha menjat d'altres projectes i ara se'm fa costa amunt escriure coses llargues...
      Gràcies per les teves paraules.
      Petons.

      Elimina
  8. Caram! m'ha fet il.lusió llegir tot això!, i en quant a imprimir el blog quina feinada! enhorabona de tot cor!
    per fí sé a qué es deu petiteses...
    una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sandra, quan ho veus encara que sigui poquet, et fa molta il·lusió, però publicar, si no ets una persona coneguda és molt difícil...Ho has de tenir molta qualitat, o has de conèixer algú...I mira que jo tinc un material(unes cartes a un noi d'una presó), que en podria sortir un bon llibre, però només de pensar en la feinada...i si després no trobo qui me'l publiqui? ui, quina mandra. No m'agrada escriure per guardar-ho al calaix...
      Una abraçada també per a tu.

      Elimina
  9. Des de petita he pensat q m'agradaria escriure un llibre però de momenmt, ho veig molt lluny!
    Felicitats pel teu currículum literari, fa molt bona pinta.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel, pensa que si ho fas com jo, que ja era una bona mica granadeta, et queda molt de temps per endavant. Si escriure un llibre ja és difícil, aconseguir que algun editor te'l pobliqui, és gairebé ciència-ficció...
      Però tu no perdis l'esperança.
      Petons de tornada!

      Elimina
  10. Quantes coses interessants que conté aquest post, M. Roser! En primer lloc, enhorabona pels teus llibres. No en tenia ni idea que tenies obra publicada; ets la gratíssima mostra de persona senzilla que, tot i tenir-ne motius, no va fent escarafalls de les seves proeses. Això, per a mi, significa qualitat assegurada. Quina llàstima que es puguin tornar a editar els llibres...
    D'altra banda, m'ha sorprés això que dius de poder imprimir un bloc sencer. No penso en el meu, sinó en el d'una persona estimada que ja no ho podrà fer. M'informaré sobre el tema perquè m'interessa molt.
    Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
  11. Perdó, he fet una pífia espantosa: volia dir que: "Quina llàstima que NO es puguin tornar a editar els llibres". (No ho faré més, senyoreta!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies noia, la veritat és que no m'agrada pas anar de sobrada(com diuen ara), però també em feia il·lusió compartir, per la confiança i no et preocupis , que ja ho havia entès...Potser de trascantó sortirà alguna sorpresa!!!
      Això d'imprimir el blog ho vaig trobar a Garbí. Pot ser un bon record i és molt fàcil.
      Una abraçada per a tu també

      Elimina
  12. Felicitats, M. Roser. M’agrada’t molt que hagis compartit amb nosaltres aquest currículum tan bonic com interessant. La il•lusió de tot escriptor/a és de veure imprès el seu nom. Me’n alegro molt de que trobessis editorial, doncs és una tasca ben feixuga en la que hi estic submergida des de fa temps i, gairebé sempre, és un llarg camí on la lluita és aterridora.
    Ja hi reposaré les ales per anar llegint aquests llibres, doncs sempre seran les teves grans Petiteses.
    Petons d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Papallona, jo és que tampoc aspirava a més, era una petita il·lusió!
      Amb els dos primers vaig estar de sort, perquè va ser trobar la persona adequada...
      El conte, després de fer molts passos, vaig trobar una editorial nova...però un cop publicat, van resultar ser força impresentables. Ara acabo el contracte i vull tornar a intentar que algú me'l publiqui(ells no)però no em faig il·lusions...
      Petons de tornada!

      Elimina
  13. No, no és minso. És un tresor, ple de sensibilitat.
    Te'n felicito.

    ResponElimina
  14. És clar Jordi, que si no estigués contenta no seria just, és més del que jo m'hagués pogut imaginar, quan vaig començar les meves incursions al món del quefers literaris...
    Moltes gràcies, pel reconeixement.
    Bona tarda de diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem la sorpresa que dius. Les grans petiteses.

      Elimina
  15. enhorabuena mi querida y admirada amiga e infinitas gracias por hacernos participes de tu recorrido supremo literario. Muchos besinos con todo mi cariño y ojalá un día no muy lejano una editorial se va a interesar por la belleza de tus letras y podamos disfrutar todo el mundo de ellas. Muchos besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias amiga Ozna. No sabes lo difícil que es que alguien te publique algo , sieres una persona anònima. Y hace tanta ilusión! Pero nunca hay que perder la esperanza...
      Todo mi cariño también para ti.

      Elimina
  16. Penso que l'aspiració de tot escriptor és veure la seva obra impresa en paper, i molts dels poemes inèdits que llegim als blogs tenen aquesta vocació.
    Tens un bon pom de flors de primavera que no es marciran pas, sinó que seran a la memòria dels que t'estimem, que sembla que som molts.
    I sí, d'acord amb Galionar. Hi ha blocs que no es poden respondre perquè estan cada dia dedicats a la seva pròpia obra, comentaris que els fan, entrevistes que els fan, presentacions...
    És natural que un dia anunciïs llibres, i ho dic en general. Ara tu comentes els teus, fantàstic, i més que ho hauries de fer. D'aquí a pocs dies ensenyaré la meva nova novel·la... i prou. Fins i tot resultaria estrany que no ho fes, però això sí, només un dia.
    Respecto parers i llibertats de tothom, però m'agrada respondre qüestions i vivències variades que els blogaires plantegin, cadascun segons el seu propi caràcter.
    Sigues feliç, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, Olga, jo no em considero pas una escriptora(pobre de mi), però em fa il·lusió que es publiquin i es coneguin, les quatre cosetes que he fet, es que escriure per guardar-ho al calaix, sinó ho fas per teràpia...
      El que no faria mai és auto-publicar-me, necessito que alguna editorial doni la cara per mi. Segurament per això no he escrit més coses...No m'agrada presumir, ja veus que el blog té quatre anys i mai n'havia parlat.
      No sé si són pocs o molts els que m'estimen...Jo els estic agraïda i procuro correspondre.
      Ja tinc ganes de veure-li el caparró a la teva nova aportació literària. Tu si que ets una gran escriptora!
      La veritat és que, als blogs, hi ha una gran varietat d'estils, per tots els gustos i per tots els colors. A mi
      m'han fet i em fan molta companyia.
      Una abraçada de primavera.

      Elimina
  17. Un bon currículum. Els dos primers ja els tinc, i em van agradar molt. He de buscar el conte de la Kika, per regalar al meu nét. A veure si arriba aviat la sorpresa per gaudir-la.
    Petons!!!

    ResponElimina
  18. Anna Maria, caram estic molt contenta que els tinguis, els vas trobar aquí a Berga? celebro que t'agradessin, estigues a l'aguait que t'enviaré un correu...
    Veig que les roselles t'han sortit molt boniques!!!
    Molts petons.

    ResponElimina
  19. Estaré atenta a la teva sorpresa. Crec que m'agradarà tenir-ne algun llibre teu. Una abraçada, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una sorpreseta Pilar, espero que sigui agradable...De vegades la intenció és bona, però les coses no surten com es vol, esperem...
      El sol primaveral m'arriba fins l'ordinador i m'enlluerna, travessa la casa de punta a punta...
      Petons assolellats.

      Elimina
  20. Hola mi hermosa amiga, Te felicito por esto grandes logros, es un sueño ver impreso el trabajo de un buen escritor como lo eres tu mi admirada amiga,poetisa y escritora.
    me siento muy orgullosa de contarme entre tus seguidores y amigos :) y espero la sorpresa que nos comentas.
    un enorme abrazo con mi felicitacion va en camino sobre unas suaves alas de mariposa.
    mi cariño para ti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atlántida, con tus amables palabras me he sonrojado y creo que mi cara tiene ahora todas las tonalidades del cielo al atardecer...
      Si que hace ilusión ver que alguien confia en lo que haces, aunque sean quatro cositas...
      Creo que me llegó el abrazo, pues he notado un pequeño soplo de alas de mariposa...Te mando otro con la brisa marina!
      Amiga, mi cariño también para ti!!!

      Elimina
  21. simplemente quitarme el sombrero y decirte.. ole, ole, ole!!! molt be.
    petons

    ResponElimina
  22. Gràcies ESTEVE, però compte amb treure't el barret, perquè ara el sol ja comença a escalfar,
    je,je...ja veig que fas col·lecció de blogs i m'encanten les fotos...
    Petons i bona Setmana Santa.

    ResponElimina
  23. Felicitats Roser, sens dubte és un currículum bonissim, molta gent no pot realitzar el somni de veure editades les seves obres.

    Bona Setmana Santa, i una abraçada:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies.Doncs sí, jo n'estic contenta, perquè tampoc pretenia res més i realment ha estat això, un somni fet realitat...
      Bona Setmana Santa també, encara que plogui, que feia molta falta i un petó de bona nit.

      Elimina
  24. Vaya descubrimiento!!! Enhorabuena por ese reto conseguido. Entre tú y yo haríamos una. Yo pongo los hijos y las flores tú las flores y los libros. Cuando se hace equipo se está completo. Una abraçada Mª Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Doloretes, muchas gracias. Seguro que tus hijos son como flores...Me gusta esto de formar equipo, juntando sensibilidades!
      Besadetes i petonets.

      Elimina
  25. Diuen que no es pot fer tot en aquesta vida, però el que importa és fer bé el que es faci. Jo de les tres coses em falta el llibre, per això com diu l'Olga, publico en el blog, també es una manera de tenir publicada l'obra, i més si tinc la sort de tenir una lectora tant fidel com tu.
    Felicitats, i escriu el llibre de les cartes del noi a la presó, es possible que trobis qui el publiqui, si més no pots deixar-lo en el blog per capítols i podrem gaudir-ne. A vegdes es tenen més lectors en el blog que en llibres de paper.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que passa Imma, que escriure un llibre és molt complicat i si, a sobre, no tens la seguretat que te'l publiquin fa molta mandra...No ho havia pensat mai això de posar-les al blog, però penso que es faria una mica farragós, són dos anys de cartes...
      Que tinguis uns bons dies de Setmana Santa , amb pluja i tot, que ja convenia.

      Elimina
  26. Gràcies M. Roser per visitar el meu blog que fa poc que vaig començar. Et seguiré sempre que pugui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig descobrir-te passejant pels blogs i vaig pensar, de Roser a Roser...Jo sóc una seguidora molt fidel, potser te'n cansaràs!!!

      Elimina
  27. Està sent una tarda d'allò més productiva. Navegant, navegant... m'he trobat amb aquest racó.
    A partir d'avui, començo a llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Nasara, estic encantada de tenir-te a les meves Petiteses, siguis molt benvinguda. Jo soc de les seguidores fidels, ja ho veuràs.
      Fins aviat.

      Elimina
  28. T'estic molt agraït per "la sorpreseta". Tots aquests dies he estat molt enfeinat. I encara ho estic força. Però serà un plaer llegir i rellegir el teu llibre. Era, de fet, una cosa que tenia pendent. M'hauria agradat més tenir-lo en paper, però no deixa de ser un grandíssim regal, a l'avançada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, he trobat el teu missatge a gmail i t'he contestat. De fet ha estat casualitat que et trobés , perquè jo utilitzo Hotmail. Et deia si em podies deixar una adreça.
      El meu correu és:

      m.rosalve@hotmal.com

      Elimina
  29. M. Roser no crec que et pugui dir res que no t’hagi dit tothom amb molt d’encert. Aquesta “sorpreseta” que ens has obsequiat és, veritablement, una joia tant per a tu com per a tots els qui valorem i estimen la natura en tota la seva plenitud. Quan les meves ales eren petitones també esvoletegaven els estius per una masia, i aquests records d’antany són inesborrables i els tinc estotjats dins els cor en un lloc molt privilegiat. Esperem rebre més sorpreses com aquesta.
    Petons d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Papallona...La veritat és que jo no hagués pensat mai que un llibre tan xicarró, em pogués donar tantes satisfaccions, potser perquè hi vaig posar molt de sentiment...Si has viscut experiències semblants, segur que ho entens.
      Ja m'agradaria, poder-ne compartir més , però hi ha moments per cada cosa i ara embrancar-me en un altre llibre...
      Petons de tornada.

      Elimina