Subscribe:

diumenge, 27 de novembre del 2011

LA  TARDOR

Tardor...l'estació de l'any nostàlgica per excel·lència. Jo li solc dedicar quatre versos, que fan palès el meu tarannà melangiós, segurament perquè vaig néixer un mes d'octubre, al bell mig d'un paisatge de colors una mica emboirats...


Tardor...simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.

Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.

Pescadors a l'aguait
d'una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.

Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.

Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles... 
un bell cant de melangia.


M. Roser Algué Vendrells

38 comentaris:

  1. Una molt bona descripció de la tardor. Un poema nostàlgic i bell.

    Una tardor ja ben avançada que sembla acabada d'arribar!

    Bon diumenge, M Roser!

    ResponElimina
  2. Molt bonic. El que més m'agrada de la tardor són els seus colors, però malgrat tot jo sóc més de la primavera i l'estiu.
    Petons

    ResponElimina
  3. És agredolça, la tardor.
    I nostàlgicament ens atrapa,
    amb sentiments dobles,
    primavera d'hivern.
    Bona setmana predesembrenca.

    ResponElimina
  4. Hola Carme si em descuido se'm passa de llarg la tardor...però encara hi he arribat a temps. Ara ens vindrà de cop l'hivern i vinga fer eixavuiros!!!
    Bona stmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Sort n'hi ha Gemma que hi ha estacions per a tots els gustos, sinó
    tot seria molt monòton i molt avorrit...
    Petons i bona setmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Jordi m'ha agrada't molt això que dius que la tardor és la primavera de l'hivern...aleshores la primavera deu ser la tardor de l'estiu...
    És veritat ja gairebé som al desembre, i comencen a posar els llums festius!Jo penso que encara no toca, cada cosa al seu temps...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Doncs tens raó, un bonic homenatge a la tardor. I, mira, m'ha fet il·lusió que el perdigolet a tu també t'entri de tant en tant a les sabates, però sense que faci mal...
    Gràcies, M. Roser, per la teva generositat venint a casa i no sempre prou corresposta!
    Una abraçada ben dolça!

    ResponElimina
  8. Hola Fanalet , si de vegades m'he de descalçar a mig camí...
    No et preocupis pels comentaris, ja sé que estàs a l'aguait. Jo només penjo un post cada setmana per poder-vos seguir i així faig gimnàstica mental...
    Una abraçada per a tu també i bona setmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Veritablement si no existís la tardor, l'hauríem de crear... La Natura es vesteix d'una manera especial..., el mar, els arbres, el cel, els núvols, la pluja... I tu ho descrius molt bé.

    Des del far una abraçada de tardor.
    onatge

    ResponElimina
  10. Sí que és cert que els capaltards tardorencs conviden a la melangia, l'enyorança, el sommieig vora la finestra... tot contemplant la suau gronxadissa de les fulles voleiant en caure lentament dels arbres cap al terra per encatifar-lo amb la fragilitat dels nostres anhels...
    Molt bon inici d'aquesta setmana en la qual els darrers dies de novembre també cauen del calendari per donar lloc a la nova saba decembrera, mes força farragós, per cert!
    Salut, força i energia! encara que tu no en vas pas gens mancada, noia!

    ResponElimina
  11. A mi també m'agrada la tardor, tot i haver nascut en primavera.
    Tal vegada sigui la calma, el ventall de colors amb què es vesteix l'entorn, abans de nuar-se, o el color blanc de la lluna, que encara ressaltar més.

    ResponElimina
  12. A mi Roser, abans no m'agradava la tardor, perquè havia d'anar a plegar avellanes (que no m'agradava gens) però ara l'adoro! Venir de l'estiu, que tot el dia estàs fora de casa i poder recollir-me al costat del foquet, llegint, teixint, tocant el diatònic, mmmmmm!
    Bonic poema...

    ResponElimina
  13. Amb les teves paraules ens has ensenyat uns nous matisos de la tardor!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Bell poema de tardor, M. Roser. Jo vaig fer el meu petit homenatge a aquesta estació, tan especial de l’any, amb un conte dedicat a Mabon i arrodonit amb un acròstic que l’he deixat a la barra lateral del blog.
    Mai és tard per escriure belles paraules, trenades amb sincers sentiments.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Tens tota la raó Onatge, penso que la tardor té un encant especial, potser són els colors i tot el que dius tu...tot un conjunt de coses que la fan una mica màgica!
    És clar que segons el tarannà de cadascú, agradarà més una estació o una altra. Gràcies per les teves paraules.
    L'abraçada de tardor ara ve cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  16. Caram, m'estàs fent la competència...
    Davant d'aquesta explicació amb aquest vocabulari tan reeixit, em quedo bocabadada, jo m'expresso de manera més planera (més d'estar per casa), què hi farem...
    A mi el desembre, amb tants dies de festa, també se'm fa una mica pesadet.
    Acabo de veure voleiar una fulla, segur que encatifarà el terra!!!
    No et pensis bufona, les aparences de vegades enganyen.
    Petonets,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Pilar, mira que bé, vas néixer quan la natura reviu arreu i també amb molts colors, però són diferents dels de la tardor...
    A la primavera són tot un esclat i els d'ara, encomanen serenor...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  18. Gràcies Judit, i mira, jo també sóc molt casolana i ara que es fa fosc tan aviat, a casa si està molt bé, encara que sigui al caliu d'un radiador...
    Dius que toques el diatònic, vols dir l'acordió? És que a mi la seva música m'enamora...però també em sembla que hi ha un instrument de vent(que es bufa) que té un teclat...sigui quin sigui, tot un luxe.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Montse, ens complementem, tu amb les fotos i jo amb les paraules, podem representar una tardor plena de calma i de colors suaus...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Per a mi és l'estació més bella de totes, la que més convida a la contemplació interior i exterior. Tot i que alguns dies emboirats costen força de superar.
    El teu poema és un bell cant a aquesta estació dels colors d'aram.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Totalment d'acord amb la melangia que transpua la tardor.

    Molt bonic el teu poema!!!

    ResponElimina
  22. El otoño para mi es la estación mas hermoso del año, y las lunas las de octubre las mas lindas.
    un regalo la imagen y la poesía que nos compartes mi linda amiga.
    un beso y un abrazo enorme va en camino.

    ResponElimina
  23. Hola Papallona, ja he vist el teu acròstic de la tardor...m'agrada que també la consideris una estació especial, està bé compartir sensacions...i tens raó mai és tard per les coses boniques.
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Que bé Galionar , una altra de les enamorades de la tardor i ara que parles de dies emboirats...he vist unes fotos preciosos de la comarca del Bages(la meva), amb tot el paisatge ple de boira i al bell mig els cims de les muntanyes de Montserrat...i també m'ha agrada't un reportatge on es veien els molins de vent traient el nas enmig de la boira...de vegades les noves tecnologies i la natura es donen la mà per regalar-nos una mica de bellesa.
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  25. Gràcies Joana, jo procuro captar la bellesa de les coses, després si la puc transmetre és tot un premi...
    Els meus nens d'acollida s'han après un petit poema de la tardor que no sé de qui és, però els agrada:
    Tardor,
    tot ho canvies de color.
    Tardor,
    voldria ser com tu:
    un bon pintor!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. Amiga Atlántida me gusta ver que compartimos emociones y sentimientos
    frente a la belleza...
    Y si yo nací en octubre ¿como no iban a ser sus lunas las más lindas del año? Se me pegó un poco de su luz...
    El beso y el abrazo tuyos , se cruzaron por el camino con los mios y se dieron un pequeño chapuzón en las aguas del immenso océano...
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Tardor de l'estiu!
    Sense ais i paiais.
    Aquesta també és bona, molt bona.
    PS: m'agradaria fer un apunt dedicat als ais i paiais, però em caldria saber on puc situar aquesta expressióp. Moltes gràcies, Roser.

    ResponElimina
  28. Gràcies Jordi per ser-hi sempre...
    L'expressió "feu més ais i paiais", ens la solia dir la mare quan ens queixàvem per alguna cosa poc important( potser equivaldria a, no n'hi ha per tant). Ella era del Solsonès, o sigui que allà si que es deia... com que he viscut a moltes comarques, no recordo si ho havia sentit en un altre lloc...
    Bona nit sense boira,
    M. Roser

    ResponElimina
  29. Roser,
    L'agafo, doncs. Miraré de posar-la abans d'acabar l'any.
    Molt agraït.
    Bon dia assolellat.

    ResponElimina
  30. Jordi tinc un petit dubte, parlant amb ma germana diu que el que deia la mare era "fer ais i pais"...suposo que més o menys ve a ser el mateix...
    Gràcies a tu pel teu interès.
    I avui tots estem assolellats!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  31. Roser, de tarannà melangiós
    no ho hagués dit mai
    ja cal que comencis a prepar la simfonia hivernal
    hi tens la ma trancada

    ResponElimina
  32. Doncs mira, Gregori, l'hivern no m'inspira tant, potser és que el fred em gela els sentiments...
    I és que jo tinc dues cares com la lluna. La cara que ho il·lumina tot i es vol menjar el món i la cara fosca, misteriosa, que no saps què hi trobaràs(no s'accepta llunàtica)
    Jo sempre dic que sóc d'una espècie en vies d'extinció!!!
    Bona nit, sense lluna,
    M. Roser

    ResponElimina
  33. es un placer para nuestros sentidos sentirse acariciados por la belleza de tus versos dulce poetisa, besinos miles de esta amiga admiradora que te da infinitas gracias por concedernos el honor de ser testigos de ellos.

    ResponElimina
  34. Amiga Ozna las gracias a ti por estar siempre presente en mi humilde casita, tu que eres la princesa de un palacio de cuento de hadas...
    Un besin,
    M. Roser

    ResponElimina
  35. Sens dubte, els colors de la tardor són encisadors, però tb és època, pels qui ens afecten especialment els canvis d'estacions, d'alts i baixos. sobretot quan es fa el canvi d'hora...ho pateixo molt. ara bé, l'espectacle del cel, les fulles al terra, l'olor dels primers freds...no deixen de ser una agradable companyia.
    bonics versos!

    una abraçada blocaire;

    Raquel

    ResponElimina
  36. Hola Rachel, benvinguda a les meves Petiteses...
    Estic d'acord amb tú, la tardor és una font de vida pels sentiments, sobretot els nostàlgics. La natura és vesteix de colors i paisatges emboirats per fer-nos companyia...
    A mi també m'afecten molt els canvis d'estació, però malgrat tot, sóc tardorenca...
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  37. La tardor es sinònim de, cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes un munt d'aliments bons i energètics. Els boscos canvien de color, les fulles cauen i també la pluja ens fa sentir una altra olor, jo diria que es un festival d'olor i color.

    ResponElimina
  38. Magazin, no t'havia vist, perdona...
    Tens raó la tardor és totes aquestes coses que dius i les postes de sol? sembla que el cel sigui tot una flama...És una estació que a les persones una mica sensibles ens commou especialment.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina