Subscribe:

diumenge, 6 de novembre del 2011

EL  MAR



















El sol il·lumina amb força
i fa brillar el mar
que li serveix de mirall.





 Les gavines  em fan companyia
quan, asseguda a la barca,
somnio fantasies amb gust de sal.
M. Roser Algué Vendrells
( Ja veieu que de gavines no n'hi ha, és que no he trobat la foto adient...)

42 comentaris:

  1. Doncs vigila amb les gavines Ma. Roser, que si per casualitat els hi vingués un mal de ventre quan voleien per damunt teu, et guarnirien aquest clar anorak amb un olorós i verdós estampat...(no ho dic pas per experiència... de moment)
    Bonica poesia Mª Roser, veig que tu també ets una enamorada del mar i de les sensacions que n'emanen.
    Avui aniré a veure com plou sobre mullat, amb paraigua i catiusques.
    Un petó ben salat!

    ResponElimina
  2. Ni cuca ni moixó!
    A mar obert!

    ResponElimina
  3. No hi fan falta les gavines, M. Roser, perquè estàs preciosa asseguda a la barca, amb el mar al fons. Que s'acompleixin tots els teus somnis, amiga!

    ResponElimina
  4. Bon diumenge, Mª Roser!

    Una poesia ben acompanyada d'imatges, no importa que no hi hagi gavines.

    ResponElimina
  5. Aquestes són unes gavines virtuals...
    je,je, És que no vaig trobar cap foto, ni a Internet. Cadascú se les pot imaginar a la seva manera.
    Si, Pili, a mi m'agrada tota la natura tan la muntanya com el mar, i això que aquest últim el vaig descobrir de grabdeta. A la Catalunya Central no hi ha mar...
    Jo hi vaig anar el diumenge passat fins a Garraf, ja tenia "mono", doncs des de l'altre estiu no m'havia passejat per la sorra mullada. Vaig gaudir de la seva immensitat.
    Un petó també per a tu i vigila que alguna ona atrevida no et confongui amb una sirena!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Hola Jordi, ja veig que et va fer gràcia l'expressió...
    Home , a mar obert no, per la mica de maror. Fins i tot hi havia nois que feien surf, cavalcant per la cresta de les ones...
    Bona setmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Hola Galionar em vaig fer un tip de buscar fotos i finalment em va semblar que és la que si adeia més,
    segur que abans o després n'hi devien passar , de gavines...
    I que bonic que és el mar, la remor, la seva olor característica...
    I que els teus també es facin realitat.
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Gràcies per la teva comprensió Carme, el dia que n'aprengui, les dibuixaré.
    Potser amb l'ordinador, que deu ser més fàcil. Segur que a tu això no et passa mai...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. El mar sempre és companyia i diàleg, i mirall del cel... I la platja és un tapís de vivències, antigues petjades, arribades i naufragis...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  10. Onatge , quan em miro aquesta foto només la barca, jo el mar i el cel,
    sento que aquest moment és màgic. Quan vaig descobrir el mar, ja era una mica grandeta( jo sóc de terra endins), però m'ha proporcionat vivències d'aquelles que se t'arrapen i es fa difícil oblidar...
    Les gavines són camí del teu far amb un petó al bec!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Bellas imágenes amiga. Cómo amo el mar y tan bello que es también en invierno.

    Besos amiga y dulces sueños para ti a estas horas.

    ResponElimina
  12. El mar provoca els ànims de les persones que tenen moltes coses per dir, paraules que surten del ànima,
    persones com tu i paraules com les que escrius.
    Bon dia, Mª Roser.

    ResponElimina
  13. Quàntas fantasies i somnis ens procura la contemplació del mar!!
    Gràcies per fer-m'ho recordar!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. El que a mi m'hagués agradat veure, apreciada Roser, és la foto seguent, el moment que agafas la barca, l'arrossegues per la sorra i et fas a la mar

    no corta el mar, sino vuela...

    bon vent i barca nova

    ResponElimina
  15. Diuen que la sal que plora una barca parada és el reclam que fa que las fantasies i els somnis ens vinguin a visitar. Una abraçada M.Roser

    ResponElimina
  16. gracias querida amiga por compartir tu bello paseo con nosotros, besinos miles de esta amiga que te desea con cariño feliz inicio de semana

    ResponElimina
  17. y por tus bellos versos, besinos

    ResponElimina
  18. M. Roser, com diu un tanka meu que fa poc vaig publicar: Petjades de sal a la riba de la mar, em parlen de tu.
    Doncs, aquestes fotografies tan boniques que ens has regalat i aquests bells poemes, també ens parlen de tu.
    Una abraçada, avui, amb flaires de mar.

    ResponElimina
  19. Amiga Orianna , para mi el mar es bello en Otoño porque suele estar embravecido , en Invierno porque puedes soñar con placidez, en Primavera porque huele a renacer de vida...I en Verano la masificación te impide ver su belleza, pero puedes disfrutar de el cual linda sirena...
    Un beso salpicado de mar.
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Ai gràcies Pep, la veritat és que a mi em fa sentir d'allò més bé per dins...Si sóc capaç de transmetre el que sento i això fa que algú també en gaudeixi, ja em dono per ben pagada.
    A mi em toca dir bona nit...
    M. Roser

    ResponElimina
  21. Hola Montse, gràcies a tu per ser aquí. Segur que tu quan et passeges davant de tanta bellesa, deus fer unes fotos impressionants...
    A mi m'has fet recordar una mica les meves arrels (de comarca).
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Un velero bergantin...Em sembla amic Gregori que aquesta foto ens l'haurem d'imaginar, i no et pensis, a mi m'encantaria...
    A no ser que la mar hem regalés una tal placidesa, que la barca només es mogués com en un lleu sospir...
    El bon vent em farà falta per arribar a l'aigua, però la barca m'agradarà més que sigui, una barca vella.
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. Que bonic aquest comentari Rafael...
    Serà per això que m'agraden tant les barques velles? Segur que les moltes fantasies i somnis que han anat guardant en cada esquerda, fan que m'hi trobi tan bé, arrecerada prop seu...
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Hola Ozna, amiga de las hadas...
    Yo encantada de dar paseos contigo ,aunque sean virtuales. No sé de donde sacas la inspiración , pero eres tan prolífica en posts llenos de encanto, que muchas veces me cuesta seguir tu ritmo...
    Un besín que va hacia la verde Asturias, cuidadito no te lo quite algun " trasgo".
    M. Roser

    ResponElimina
  25. Gràcies Magazin , no sé si la marinada arriba fins aquí, per si de
    cas, li he dit que et porti una mica d'olor de mar...
    Un petó amb gust de sal,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. Papallona blava, tu que deus volar per sobre les flors del camp, agafa una mica de la seva flaire i l'ajuntarem amb l'olor del mar...
    Tindrem un nou perfum que es dirà "mar i muntanya" i les fades i les sirenes se'l posaran quan s'empolainin per anar a ballar...
    Gràcies per les teves amables paraules i una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  27. És curiós com les gavines segueixen sent un motiu poètic ara que volen terra endins per a menjar als abocadors.
    Malgrat tot, encara deu ser bonic veure-les volar vora el mar.
    Petons

    ResponElimina
  28. Hi ha alguna cosa de fascinant a les barques que descansen a la sorra de la platja o sobre les roques. A Eivissa han començat un pla territorial que està acabant amb les antigues casetes de pescadors.
    M'agrada molt la felicitat que transmets.

    ResponElimina
  29. És veritat Gemma,a les gavines des de sempre se'ls hi ha donat un lloc a la literatura amb un caire poètic, en canvi si ens ho mirem fredament en tenen ben poc...
    El que passa és que ens fixem amb la seva estètica, volant cel amunt, prop del mar o terra endins, i reposant damunt les barques i en això tenen totes les de guanyar, són una estampa magnífica...
    Petons voladors,
    M. Roser

    ResponElimina
  30. És veritat Jesús, jo diria fascinants i màgiques, sobretot les barques velles...
    Segurament ens fan pensar en les vivències que han compartit amb pescadors retirats, que les han estimades i ara les enyoren...
    Ja em diràs tu, perquè han d'enderrocar les casetes dels pescadors, si formen part del nostre bagatge cultural i a més fan bonic...
    Aquí , a les costes de Garraf n'hi han unes de precioses, no puc imaginar-me que algú tingui alguna mala pensada...
    M'agrada molt això que em dius que encomano felicitat, doncs me n'alegro, és molt bonic. Gràcies, tot i que de vegades la processó va per dins...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  31. Els teus lectors t'estimen i et ronden com un bell vol de gavines en cel serè.

    ResponElimina
  32. ¡Hola Mª Roser!!!
    Preciosas vistas del mar y la arena, ¡y tú en la barca! ¿Acaso has ido de pesca? JaJa. Aunque haya pasado el verano, ver el oleaje en este tiempo es un placer.
    Soy una enamorada del mar.
    Gracias por compartir esa imagen.
    Te dejo mi gratitud y estima. Un abrazo y se muy feliz.

    ResponElimina
  33. Mi padre tiene un barquito muy similar y de los mismos colores..jejej, que bien...un beso desde Murcia..seguimos...

    ResponElimina
  34. Ai Olga , m'acabes d'alegrar el dia, que sempre va bé...
    Segurament per això quan vaig passejant per la natura, noto éssers invisibles que em fan companyia. Potser són merles , rossinyols, mallerengues, pit-roigs... I ara que ho dius, alguna vegada he avistat gavines planejant prop meu!!!
    Gràcies Olga , t'asseguro que l'estimació és mútua.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  35. Hola Marina! no fui de pesca no...pero me gusta dar largos paseos por la arena, sobretodo cuando no hay nadie en la playa. A mi también me gusta mucho el mar, es un mundo de lleno de sensaciones.
    Mi estimación y mis deseos de que seas felz también para ti.
    M. Roser

    ResponElimina
  36. Alp ¿no será que me di un garbeo por las playas de Murcia y me encontré con la barca de tu padre?
    Ya me gustaría , porqué las hay muy lindas...
    Un beso y hasta pronto.
    M. Roser

    ResponElimina
  37. El sol, el mar las gaviotas y el sabor a sal del mar... un maravilloso conjunto de hermosuras que amo tanto, que recuerdo cada día y añoro.
    porque hoy vivo en la ciudad y he dejado el puerto que me vio nacer.
    Linda imagen y hermosas frases.}
    un besito mi saludo y mi cariño para ti

    ResponElimina
  38. Roser, quines paraules més maques, el mar sempre és evocador, tan bell, tan immens, tan misteriós...

    ResponElimina
  39. Hola Atlántida, el mar en toda su immensidad nos acuna con el murmullo de las olas...Que bonito nacer en un pueblo con mar, entiendo que lo añores.
    Nosé la foto, quizás una sirena salió a dar un paseo y se volvió humana y claro, estaría cansada...Amiga, no perdamos el humor que es la sal de la vida.
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  40. Hola Carina, sí, el mar és tot això que dius i més...constantment canvia de color. Recordo un dia d'una posta de sol molt acolorida, que el mar era de color de rosa...
    Tu amb els teus canvis del perfil, t'hi assembles una mica, sovint em sorprens...Segur que la teva cara real transmet serenor...
    Bon diumenge.
    M. Roser

    ResponElimina
  41. Hola mi linda amiga.. algo sucedio con mi comentario que te he dejado, pero mira el texto original a sido este...


    Original Text:
    un maravilloso conjunto de hermosuras que amo tanto, que recuerdo cada día y añoro. porque hoy vivo en la ciudad y he dejado el puerto que me vio nacer. Linda imagen y hermosas frases.} un besito mi saludo y mi cariño para ti

    ResponElimina