Un ritme suau
balanceja la barca;
Quietud al mar...
( seguint tots els mars i totes les barques)
M. Roser Algué Vendrells
LA QUIETUD DE LA MAR...
EL VAIXELL DE PAPER
I LES GANES DE REMAR...
ONATGE
dissabte, 24 de setembre del 2011
dissabte, 17 de setembre del 2011
dissabte, 10 de setembre del 2011
REIVINDICACIÓ
Al meu blog normalment hi poso coses que he escrit jo, però hi ha ocasions que per algun motiu especial, cal fer-se ressò del que algunes persones amb bon criteri, han deixat escrit... s'ha donat la casualitat que ho he fet en dos blocs seguits.
No hi ha dret que després de tants anys de tenir una normativa d'ensenyament que funciona molt bé, que ajuda a la integració, afavorint la cohesió social, que va ser votada per la majoria del parlament ( o sigui, per la majoria de catalans als quals representa) i que mai ens ha portat cap problema, ara es vulgui esborrar tot, pel caprici de quatre caps calents...Em sembla que continua més vigent que mai el " NO, JO DIC NO"... o el " NO SEREM MOGUTS"... Buscant aquí i allà, he trobat aquest preciós poema que va escriure l'Apel·les Mestres i que malgrat el temps que ha passat, continua sent molt actual...
LA MEVA LLENGUA
Al meu blog normalment hi poso coses que he escrit jo, però hi ha ocasions que per algun motiu especial, cal fer-se ressò del que algunes persones amb bon criteri, han deixat escrit... s'ha donat la casualitat que ho he fet en dos blocs seguits.
No hi ha dret que després de tants anys de tenir una normativa d'ensenyament que funciona molt bé, que ajuda a la integració, afavorint la cohesió social, que va ser votada per la majoria del parlament ( o sigui, per la majoria de catalans als quals representa) i que mai ens ha portat cap problema, ara es vulgui esborrar tot, pel caprici de quatre caps calents...Em sembla que continua més vigent que mai el " NO, JO DIC NO"... o el " NO SEREM MOGUTS"... Buscant aquí i allà, he trobat aquest preciós poema que va escriure l'Apel·les Mestres i que malgrat el temps que ha passat, continua sent molt actual...
LA MEVA LLENGUA
No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més hermosa,
bressà amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia,
un capvespre d'estiu, mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”,
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire,
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, PERQUÈ ÉS LA MEVA.
Apel·les Mestres
BONA DIADA A TOTHOM !!!
diumenge, 4 de setembre del 2011
Aniversari
Hola a tothom. Espero que hagueu passat un bon estiu. No pensava tornar al blog encara, però faré una excepció.
Avui és l'aniversari del naixement del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Va somriure a la vida des de Burjasot el 4 de setembre de 1924 i ens va deixar el 93...
L'amic Victor Pàmies ha proposat que des dels nostres blogs en parlem i com que m'ha semblat molt bé, aquí us deixo un dels seus poemes i un petó de començament de setembre...
GOIG DEL CARRER
La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...
Vicent Andrés Estellés M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
