Subscribe:

dimecres, 29 de desembre del 2010

RECORDANT POETES...
Aquest any s'ha parlat especialment d'alguns poetes, dels quals s'ha conmemorat algun aniversari: Espriu, Maragall, Machado, Hernández... i vull despedir el 2010 amb ells. Hi posaré poemes curtets o algun fragment.

Salvador Espriu el poeta profund, de les interioritats de l'ànima, de l'amor al nostre petit País...

Cementiri de Sinera

Quina petita patria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya.
Pols de rials. No estimo
res més, exepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies,
que són passats per sempre.




Joan Maragall poesia bucòlica, espiritual, però també patriòtica...

Enviant flors

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d'aromes davant meu la via,
vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les devant nostre,
a l'hora de parlar de l'amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somris teu...




Antonio Machado el poeta totalment integrat al paisatge de "la meseta"...

Caminante ,no hay camino

Caminante son tus huellas
el camino i nada más.
Caminante no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás,
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar...

El poeta Miquel Martí i Pol li va dedicar unes sentides paraules:

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anya que dura, Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist creixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Miquel Martí i Pol

Quan va morir algú va trobar un últim vers a la butxaca del seu abric:

"Estos días azules i este sol de infancia"...



Miguel Hernández el poeta del proletariat, dels pobres, defensor de les llibertats...

Las abarcas vacías

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes ,ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas...

...I hacia el seis mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.




M. Roser Algué Vendrells

10 comentaris:

  1. Molt bon comiat d'any. res millor que tancar-lo amb poesia per a tornar-lo a obrir amb l'esperit ben guarit de versos.
    M'agrada molt la teua selecció, però crec que m'ho quede amb Espriu i el seu cementari, el seu poble... Quans estudis sobre aquest poema i quina meravella recordarlo de tant en tant!!!
    Moltes gràcies i bon any!!!

    ResponElimina
  2. Volia dir m'hi quede; mil perdons, tinc els dits descoordinats!

    ResponElimina
  3. Iris, no t'excusis pas que a mi sovint se m'escapa alguna "garrafalada"
    Espero que l'any vinent ens continüi portant molta poesia. A mi em va sorprendre el poema que Marti i Pol va fer per l'Antonio Machado...
    Si algun dia no saps que fer, pots passar per You-Tube.I trobaràs els meus "pinitos" de videos, sobre algun d'aquests poetes.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Vols dir que els has recitat? Ets una rapsoda? això no m'ho vull perdre, però m'hauràs de mostrar el camí. Si pose el teu nom es suficient???

    ResponElimina
  5. Quines meravelles fas!!! jo voldria fer muntatges semblants, però encara no en sé.
    M'agradaria penjar el de la Ginesta al blog de l'escola per a que els meus alumnes coneguen aquest magnific autor del que de segur no n'han sentit parlar mai. Ho faria més endavant i es adjuntaria un fragment de "L'elogi de la paraula" que vaig passar a un català més actual.
    Tot això si tu m'ho permets, és clar.
    De moment m'he guardat l'enllaç, que deixe ací per que el puga escoltar, veure i gaudir més gent:
    http://www.youtube.com/watch?v=quvAoQpPNd8
    Com a proposta de mmilora, m'apunte dependre a fer muntatges. Si la vergonya m'ho permet en penjaré un que vaig llegir i m'ajudaren a muntar!!!

    ResponElimina
  6. No sóc pas una "recitadora", ja que se n'ha de saber molt...jo dic que llegeixo els poemes, perquè de llegir si que en sé una mica. Estic acostumada a fer-ho en veu alta, a més havia treballat a la radio del meu poble...
    Em fa molta il·lusió que et siguin útils per l'escola( també ets mestra?).
    A veure, no et pensis pas que els faig sola, ja que m'ha costat molt entrar al món de la informàtica, tot i que faig coses que no m'hauria pensat mai que en fos capaç...Cada semana un estudiant de l' ESO majuda una horeta.
    Hi ha qui diu que és molt fàcil fer vídeos, però a mi no m'ho sembla, perquè has de buscar les fotos que casin amb la paraula i potser el més fàcil és posar-hi la música. Pensa que els meus són molt senzills, hi ha qui fa filigranes amb el canvi d'imatges... N'he de fer de tan en tan sinó se m'oblidarà el poquet que sé.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. També sóc mestra, M. Roser. Vaig fer primer magisteri i després filologia catalana. Vaig aprovar les oposicions a primaria de seguida i m'hi he trobat tan bé entre els xiquets, que mai he intentat passar a secundària. Crec que els menudets tenen una motivació innata per l'aprenentatge i amb els grans t'has de passar el temps fent de policia. Tinc molts companys a l'Institut que ho estan passant molt mal.
    Et deixe la pàgina del col·le: http://viatgepercyberland.blogspot.com
    Allí intente fomentar la lectura i l'expressió escrita en valencià i de tant en tant fem activitats en anglès.
    Si ets mestra, igual et pot ser útil. No hi ha res com compartir!!!

    ResponElimina
  8. Entre els que has posat, jo també estimo molt la poesia d'Espriu. D'una manera especial i profunda, però reconec que necessito tenir (per desconnectar, que diuen ara) altres poetes ben a frec meu.
    Bon Any Nou, Roser!

    ResponElimina
  9. A mi l'Espriu m'agrada, però de vegades em costa una mica entendre'l, no dec estar a l'alçada...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Iris gràcies pels teus bons desitjos de compartir, però és que jo ja vaig tancant la paradeta i em sembla que tu acabes d'alçar el vol... De totes maneres si veus que hi ha alguna cosa que no rutlla en els meus escrits, com a filòloga, t'agrairé que m'ho diguis. I si en alguna cosa et puc ajudar jo...
    I tens raó, no hi ha res com la primària!!!
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina