Retalls
De tan en tan m'agrada posar al blog retalls anònims de tendresa,
que em venen a buscar,
perquè saben que jo els tractaré com si focin petits tresors.
Algunes persones,
encara que envelleixin molt,
no perden mai la seva bellesa.
Els passa de la cara, al cor.
M. Roser Algué Vendrells
Un post molt tendre que aboca una gran sensibilitat cap a la vellesa que no és altra cosa que la bellesa de cor.
ResponEliminaMoltes gràcies
Com tot el que fas molt ben cercat i delicat.
ResponEliminaJa que acabem l'any, havia de fer un petit homenatge als avis, que porten moltes joventuts a les espatlles...
ResponEliminaGràcies Iris i gràcies Imma, per les vostres paraules.
Una abraçada,
M. Roser
Hola Roser,
ResponEliminaÉs ben bé això. Un blog que traspua tendresa i delicadesa per totes bandes. Es nota molt.
De fet, ja hi havia entrat altres vegades, però, ruc de mi, no havia sabut trobar el lloc per apuntar-m'hi com a seguidor.
Gràcies Jordi i no et sàpiga greu si de vegades dono el meu punt de vista d'alguna paraula, a mi també m'agrada aprendren de noves. Ja sé que moltes són dialectals i només es diuen en llocs concrets...
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia veure que tens un poema del Josep Riera, el conec personalment i amb la Pilar Cabot em parlat per telèfon...
Una abraçada,
M. Roser