Fa fred.
La tardor cobreix el mar,
que ara és gris perla,
immers en la boira del capvespre.
Tot plegat,
convida a la introspecció
Miro dins meu
I el paisatge que veig,
també és desolat
amb infinitat de penya-segats;
espadats pregons
on hi baten les ones,
com flors d’escuma blanca,
amagant sentiments.
Vaig vorejant-los temeràriament
però mai no caic;
sempre hi ha sota meu
alguna onada salvadora...
o algun pi de sinuoses arrels
on puc agafar-me,
com ho faria un nàufrag
a un tros de barca corcada.
De vegades el subconscient
ens juga males passades;
però el vencem amb l’optimisme...
sempre hi ha un bri d’esperança.
M. Roser Algué Vendrells
Benvinguda al meu blog, M. Roser. La poesia i la imatge ens alegren els dies i els somnis.
ResponEliminaGràcies,Olga, per deixar-me entrar en la teva intimitat virtual. De casualitat vaig topar amb el teu blog i el vaig trobar interessant i planer... sempre que pugui hi faré un cop d'ull.
ResponEliminaM. Roser
Un bon joc d'imatges i paraules lligades. A la pàgina de relats en català tenim costum de fer propostes literàries amb imatges i músiques, en diem reptes. Aquest muntatge teu m'hi ha fet pensar.
ResponEliminaAixò que vosaltres en dieu reptes, són vídeos? jo en tinc uns quants a You Tube... (alguns els vaig fer en castellà perquè eren de poemes del Miguel Hernández). Jo em passo moltes estones buscant imatges que casin amb les paraules.
ResponEliminaM. Roser
Gràcies per compartir la poesia.
ResponEliminaBen arribada també a casa!
Gràcies, Fanal Blau per acollir-me.
ResponEliminaEspero que tinguis una bona llar de foc...
Petons,
M. Roser
Boniques paraules en els teus poemes.
ResponEliminaSempre hi haurá onades que ens repleguin i ens tornin a la platja.
Gràcies Imma, per les teves paraules. Al blog he posat la meva particular felicitació, dona-li un cop d'ull. Et puc demanar que t'apuntis com a seguidora del blog...És que acabo d'estrenar la icona...
ResponEliminaUn petó,
M. Roser