CONFIDÈNCIES

Aquests dies tothom va amunt i avall, atrafegat, esperant l'arribada dels Reis de l'Orient que, com diu la cançó, "porten coses a la gent"... Les nines de totes menes, solen ser un regal molt estimat. Jo us vull parlar d'una que tinc dibuixada en un quadre, pintat per un amic meu. És una nina de drap asseguda en una cadira de boga, que un dia em va inspirar uns quants versos.

De vegades, a les persones, ens costa comunicar els nostres sentiments a qui tenim a la vora, però ens és fàcil relacionar-nos amb alguna cosa que ens desperti tendresa o confiança. Pot ser un animal de companyia, un diari... en aquest cas és una es una nina de drap, la que escolta confidències.

LA NINA DE DRAP

La meva nina de drap,

em mira amb els seus ulls grosos

de pestanyes mig desdibuixades,

però sempre afectuosos.

Els seus petits llavis

d'un vermell estrident,

sovint intenten parlar-me

quan la beso lentament.

És la meva millor amiga,

sap guardar molt bé un secret,

encara que de vegades

sembla fer-me algun retret.

Sempre hi és quan la necessito,

és la meva fidel confident

i m'escolta amb atenció,

pendent dels meus sentiments.

Sap que estic contenta

quan l'agafo i la faig ballar

i s'adona que estic trista,

si la gronxo amb suavitat.

Tot ésser humà, petit o gran,

necessita algú en qui poder confiar

les il·lusions i les penes...

i que sàpiga escoltar.

Hi ha qui té un amic,

hi ha qui té un gos o un gat,

d'altres tenen un gos de peluix...

i jo tinc una nina de drap.

M. Roser Algué Vendrells