Aquests dies, estem immersos dins d'aquesta pluja tan esperada!!! és clar que quan dura tants dies... la pluja gairebé sempre és nostàlgica, però de vegades també és com una amiga que ens fa companyia.
Fa un dia gris com el meu estat d’ànim.
Sempre que fa aquest temps a mi m’afecta,
m’agafa l’enyorança, em poso tendra.
Miro a través dels vidres de la finestra,
les mil gotes que cauen sense pressa.
Un doll de llàgrimes m’amaren la cara;
són llàgrimes dolces, no pas amargues,
de les que donen pau i serenen l’ànima.
I es confonen amb les gotes d’aigua
que han caigut, lentament, tota la tarda.
Tot el dia ha plogut i ara vespreja.
L’aigua se m’ha endut les recances
i m’ha tranquil·litzat...
I m’entretinc mirant la pluja fina,
pensant que d’altres finestres
emmarcaran d’altres rostres,
amb inquietuds semblants o potser noves.
I al final sento com una alegria.
i voldria que no s’acabessin,
aquests dies que em fan companyia
M. Roser Algué Vendrells
Els dies de pluja, a mi m'agrada veure'ls des de la finestra.
ResponEliminaTambé es bonic mullar-se, però per això has de ser més valenta, i saber que quan arribes al lloc tens roba seca per possar-te.
Hola Imma, escoltar la pluja ben arracerada dins de casa, és d'allò més relaxant...
ResponEliminaEn canvi a mi no m'agrada gens mullar-me, encara que sigui l'estiu.
una abraçada,
M. Roser