Subscribe:

dilluns, 25 de gener de 2010

ESCALETA

En un taller que vaig fer sobre escriptura, ens van explicar com treballaven els guionistes i molts escriptors. Primer de tot feien una “escaleta”, que és com un esquema, i després l’anaven omplint de contingut. Perquè ho entenguéssim bé, ens van posar un petit exercici que consistia en fer un relat curt que tingués sentit, a partir d’una sèrie de paraules i directrius. No les recordo gaire, però tampoc és massa important. El que importa és la idea.

- la Laura
- la plaça de Catalunya
- les Rambles
- una nit d’estiu
- un taxi
- Colom
Aquest va ser el meu treball (la crítica me la guardo per a mi...).



LA LAURA
Una nit xafogosa d’estiu a la plaça de Catalunya.
La Laura, amb la seva llarga cabellera i amb el vestit vermell i força escotat, que tant li agrada, baixa d’un taxi. Camina decidida Rambla avall i s’adona que en aquella hora està ocupada per molts artistes afeccionats, que li donen vida: músics, titellaires, estàtues, mims...Tots plegats semblen ben decidits a distraure els vianants nocturns.
Sense ni adonar-se’n arriba a Colom, que s’eleva majestuós entre els fanals que l’envolten. Està una mica desorientada i no sap l’hora que és, perquè s’ha deixat el rellotge a casa. Pensa que ja ho preguntarà. Veu una noia asseguda en un banc i se n’hi va decidida. No cal dir que el seient li ha anat de primera després de la passejada. Es mira la veïna de descans i la veu un xic estàtica. La toca, però no es mou i té un petit ensurt. Se la torna mirar i s’adona que no és real, és de bronze.
La Laura, que té un gran sentit de l’humor, es fa un tip de riure i com que fa tant de soroll, desperta els pobres coloms que dormitaven als peus de l’estàtua del seu homònim. Probablement deuen pensar: els humans són ben estranys...

(Jo ho vaig deixar aquí, perquè cadascú fes volar la imaginació: on anava la Laura , amb qui s’havia de trobar...)

M. Roser Algué Vendrells

4 comentaris:

  1. Realment escrius molt bé, tens una vivesa que el llegir-te t'endinsa a l'història.
    Tots els exercicis són bons per treure de dins el que un té.

    ResponElimina
  2. Imma, gràcies per les teves paraules. Aquesta setmana he viscut una experiència molt agradable i la compartiré en el pròxim post.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Me encanto el relato y el ejercicio, yo solia visitar algunos foros donde haciamos ese tipo de trabajo, pero optabamos por poesía o relato yo siempre elegí poesía por alguna razón me resulta mas fácil y realmente son sorprendentes los resultados que se logran, salen trabanos maravillosos cuando dejamos volar la imaginación.
    un abrazo ROSER un gusto encontrarte en este estilo...

    ResponElimina
  4. Hola Mónica, a mi siempre se me ha dado mucho mejor la prosa que la poesia, sobretodo la prosa poética.
    La poesia me obliga a pensar más las palabras para que salgan técnicamente bien, en cambio la prosa poética me da más libertat, pero también me permite expressar sensibilidades.
    En algunos cursillos que he hecho nos proponian este tipo de ejercicios y a mi me salian bastante bien.
    Esta semana he tenido una vivencia muy gratificante relacionada con escribir. La contaré en otro post.
    Un abrazo grandote.
    M. Roser

    ResponElimina