Ja som a la tardor. L’estació de l’any nostàlgica per excel·lència. Jo vull donar-li la benvinguda amb quatre versos que donen fe del meu tarannà melangiós, segurament perquè jo vaig néixer un mes d’octubre, al bell mig d’un paisatge de colors una mica emboirats.
Tardor... simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d’or i vermells de foc.
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.
d’una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.
Enyorances d'amors somniats
i dil·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles,
un bell cant de melangia.
M. Roser Algué Vendrells
Totes les estacions tenen coses maques. De la tardor, a mi m'agrada molt l'olor del bosc.
ResponEliminaMoltes gràcies per haver-me visitat. És molt bonic el teu blog.
Petons,
Gemma
Tardor, pluja i boira, bolets i castanyes... un estació que m'agrada, com m'agraden els teus versos.
ResponEliminaBesadetes remullades amb pluja tardorenca
Gràcies, Gemma i Dolores per les vostres paraules. Em vaig passejant pels blogs i de tant en tant en trobo algun d'especial,i l'afegeixo als meus blogs amics.
ResponEliminaA la tardor si anem al bosc a més de delectar-nos amb la seva olor, podem aprofitar per collir algun bolet...
Besadetes i petons a les dues, amb olor de bosc i ben remullats amb la rosada del matí.
M. Roser
Si Roser eso es el otoño es el mes de los sueños... es como una especie de restropeccion y comenzar a mirarnos desde el alma y encontrarnos con todos esos recuerdos y nostalgia que forman parte de quienes somos.
ResponEliminaUna hermosa estacion en una gran melodía has marcado.
T e felicito.
Un abrazote.
Gracies per visitar el meu blog.
ResponEliminaMoltes felicitats en el teu aniversari. La tardor es molt bonica, encara que cada estació té el seu encant.
Unes poesies molt sentides.
Mònica, gràcias como siempre por tus lindas palabras.
ResponEliminaUn beso grande,grande, grande...
Imma, m'ha fet molta il·lusió la teva felicitació. Gràcies i també
em fa feliç que t'agradin els meus poemes.
Una forta abraçada,
M. Roser