Ara que ha començat l'escola, recordo que un dia vam anar a visitar l'aqüari i els nens i nenes es feien una mica d'embolic a l'hora d'explicar per escrit el que havien vist i quines sensacions havien experimentat. A 3r de primària encara repeteixen moltes paraules: vam, després, m'ha agradat... per tal que fossin més imaginatius, els vaig posar un petit exemple de com ho podien plasmar sobre el paper, tant amb prosa com en vers. Per si us pot fer servei...
Era un matí clar i transparent del mes de gener. Una fila de nens i nenes esperaven davant l'aquari que obrissin les portes d'un món submarí meravellós, ple de bombolles de colors.
Esperaven impacients i picant de peus per fer-se passar el fred que, en aquelles hores, es feia sentir de valent. Al seu devant veien el port de Barcelona ple de barquetes, gronxades per un ventet que bufava una mica avergonyit per haver-les d'espertat.
El sol, que s'acabava de despertar, feia brillar el mar com si fos un mirall de plata. Algunes gavines feien la seva excursió matinal i alegraven el cel amb les seves volades. Després, descansaven a les barques.
Els nens i nenes miraven el mar, les barquetes, les gavines...Ja gairebé no sentien el fred. Fins i tot van parlar de fer algun poema sobre el que veien¡¡¡
De sobte, es van obrir les portes de vidre d'un altre mar diferent i una mica màgic. Ara el veien des de dins, com si s'haguessin submergit en un immens submarí transparent.
A l'aquari aquest matí,
el sol ja no vol dormir.
Tot il·luminant el mar,
hi ha quedat ben retratat.
Unes trapelles gavines,
empaiten unes sardines.
Fa un fred que pela
i el vent fa moure una vela.
I els nens i nenes d'Esplugues,
tremolen com unes fulles.
Diuen que aquesta excursió
els ha fet tanta il·lusió,
que haurien fet sense por
companyia a algun tauró.
I els nens i nenes d'Esplugues,
tremolen com unes fulles.
Diuen que aquesta excursió
els ha fet tanta il·lusió,
que haurien fet sense por
companyia a algun tauró.
Al dia següent, a l'escola, els nens i nenes van dibuixar uns fantàstic peixos de colors, perquè havien guardat les imatges a la seva memòria. Així van aprendre que observar bé les coses és molt important.
La meva intenció era que a l'hora d'explicar-se fossin més imaginatius, però també que aprenguessin a observar les coses i fessin seva aquella frase tan bonica que diu :
APRENDRE A MIRAR ÉS APRENDRE A ESTIMAR
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser Algué Vendrells
esperem que els alumnes aprenguin aquesta bona lliço.
ResponEliminaJa voldria jo i moltes mestres saber escriure així.
Pensa,Imma que se'n pot aprendre d'escriure. Ara, jo, als 12 anys ja feia poemes. La meva mare en recitava uns de llarguíssims, de memòria i jo diria que una mica em va marcar el camí( la meva mare només havia anat mig any a escola, però...)A mi m'agrada, sobretot escriure prosa poètica.
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Me gusto todo el relato y ese final con esa gran frase, aprender a mirar es aprender a estimar...
ResponEliminayo agregaria que siempre es tan importante aprender a mirar desde la perspectiva mas amplia posible, la naturaleza guarda muchos secretos y una gran belleza que un buen observador jamas debe dejar escapar.
Me gusto todo y sabes yo nunca visite un acuario, asi grandota como soy y me encantaria, bue creo que me asome un poquito con estas palabras tuyas.
un besote y gracias
Mónica, visitar un aquario es como volver a la niñez...Si tienes ocasión no te lo pierdas. Un millón de grácias por tus visitas y tus palabras.
ResponEliminaMuchos besos.
M. Roser