L'EMOCIÓ DE LA GEGANTA

S’acosta la Festa Major d’Esplugues i la colla gegantera ja es prepara per fer-nos gaudir d’allò més, amb els seus personatges tan especials. Els nostres gegants són els protagonistes d’una antiga llegenda de la vil·la. Tenim la MARTA, la seva amiga CATERINA, en MARTÍ i el seu cavall QUIM.
La Marta , la geganta principal, aquests dies està una mica nostàlgica recordant una data com aquesta molt emotiva, tan per ella com pel seu company en Martí. I vol compartir els seus records amb tots nosaltres:

-L'any que Esplugues va ser ciutat gegantera, ens van demanar si voliem fer el pregó de la Festa, en Mateu i jo, perquè la Caterina és una mica tímida i en Quim va dir que si començava a renillar, espantaria la gent.
Quan ens ho van proposar, vam sospesar-ho molt bé , perquè era trencar el codi dels gegants que, fins aleshores, només havíem parlat entre nosaltres. Però vam dir: ”Què caram, la vil·la d’Esplugues bé s’ho mereix. Tothom ens estima molt. Ens treuen a passejar totes les diades importants i ens ho passem molt bé”. Si voleu que us digui la veritat, ja feia temps que contemplant des de la meva alçada les anades i vingudes de la gent, compartia les seves il·lusions, alegries i tristeses i pensava que m’agradaria ficar-hi cullerada.
I ara que hi ha més confiança pel fet de parlar la vostra llengua, us diré un secret. El dia del pregó em vaig emocionar i el Mateu també. Veure la gentada que omplia la plaça de Catalunya de gom a gom, i que ens escoltava amb tant de respecte i una mica bocabadats, és una cosa que no oblidarem mai. Es pot dir que vam sentir una emoció gegantina.
En Mateu, la Caterina, en Quim i jo, us donem les gràcies pel vostre afecte. Nosaltres també us estimem molt i us enviem un petó gegant.

MARTA

M. Roser Algué Vendrells